Contingut

La Quaresma ens disposa i prepara per celebrar la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. És un camí cap a la Pasqua que és el centre de gravetat de la història del món, és un tornar a l’Amor etern, que es lliura a la mort de creu pels nostres pecats i ressuscita victoriós per donar-nos vida sobrenatural, vida en l’esperit.

En el temps de Quaresma, l’Església ens desperta de nou a la necessitat de renovar el nostre cor i les nostres obres, de manera que descobrim cada vegada més la centralitat del misteri pasqual: Crist ens ha salvat, ens ha alliberat dels lligams del dimoni.

Des de jove sacerdot, Sant Josepmaria animava a meditar la Passió del Senyor, el misteri de la nostra redempció, l’amor de Déu per cada un de nosaltres que pateix el insofrible per aconseguir-nos el perdó de les nostres ofenses; que ofereix la seva vida perquè tinguem vida en Ell; que es deixa ultratjar per mostrar-nos la força de la caritat veritable; que obre els braços a la creu per abraçar-nos a tots; que vessa fins a l’última gota de la seva sang per purificar el nostre cor i els nostres sentiments; que porta la creu a coll per enfortir la nostra lluita diària; que lliura la seva vida al Pare per elevar-nos a la dignitat de filles i fills de Déu; i que ressuscita per omplir-nos d’esperança i perquè siguem testimonis davant del món de la seva obra salvadora.

La meditació de la passió ens portarà, en paraules del Papa Francesc, a mirar els braços oberts de Crist crucificat i deixar-se salvar una vegada i una altra per Ell. Ens portarà a desitjar la conversió, a pregar amb més intensitat, a sacrificar-nos personalment perquè ell visqui en nosaltres, a mirar i tocar amb fe la carn de Crist en tantes persones que pateixen. Ens portarà a confessar els nostres pecats i creure en la seva misericòrdia que ens allibera de la culpa. Al costat de la creu sempre trobarem a Maria.

Mn. Xavier Argelich

El 14 de febrer de 1930, mentre celebrava la Santa Missa, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, va percebre que el camí de santedat enmig del món que el Senyor li havia fet veure un any i mig abans, també era per a les dones, en contra d’allò que inicialment havia entès. Des d’aquest moment, amb una gran alegria, va començar a difondre el carisma rebut entre les dones, obrint horitzons inesperats de vida espiritual, familiar i professional. Cridades a aportar al mon, a l’Església i a les famílies el seu gran potencial humà i espiritual, amb les característiques pròpies de la feminitat.

En aquest sentit, sant Josepmaria afirmava que la dona està cridada a dur a la família, a la societat civil, a l’Església, una cosa característic, que li és propi i que només ella pot donar: la seva delicada tendresa, la seva generositat incansable, el seu amor pel concret, la seva agudesa d’enginy, la seva capacitat d’intuïció … Escrivà encoratjava a les dones a afirmar conscient i decididament la seva singularitat femenina: a descobrir, acceptar i desenvolupar els propis talents.

Aquest plantejament ha portat a dignificar en molt la funció de les dones, a reconèixer la igualtat essencial entre l’home i la dona en el que és comú a la naturalesa humana i a ressaltar el que és propi i desigual de la dona en bé de la humanitat, enriquint-la en tots els sentits. Donem gràcies a Déu pels 90 anys, el pròxim dia 14, d’aquest meravellós camí de santedat en el món.

Mn. Xavier Argelich