Noticies de Montalegre

Per fi ha arribat la data tan desitjada de la instal·lació de la grua que farà possible un projecte de fa molts anys i que finalment s’ha fet realitat. Aquest passat diumenge, 16 de maig de 2021, hem contemplat uns moments importants de la culminació de la grua.

Hem explicat en aquesta web les diferents obres de rehabilitació que s’han realitzat a l’interior de el temple. No obstant això, les obres que ja urgien eren les dels exteriors de l’edifici del conjunt de Montalegre. L’estat dels terrats i les cobertes és realment lamentable, fins i tot perillós a causa dels petits despreniments que es poguessin produir.

És més, l’estat penós dels exteriors fa perillar les tres grans rosasses de la nau central, al costat d’una seixantena d’altres de menor grandària, però de gran valor històric. Cal tenir en compte que aquest temple data de l’any 1902.

Podem dir que ens alegrem moltíssim que aquesta gran obra pugui finalment executar-se, no en va han servit els donatius dels nostres fidels i benefactors, als quals des d’aquí els donem les gràcies i els tindrem a les nostres oracions.

Malgrat el nostre entusiasme, encara no arribem a cobrir el cost total de l’obra, de manera que seguim insistint en demanar un esforç més a la seva generositat, tota ajuda serà ben rebuda, moltes gràcies de nou.

En la mesura del desenvolupament de les obres, anirem informant de l’aforament permès a l’interior de l’església, no ja per temes sanitaris sinó per temes de seguretat i prevenció de riscos.

Equip informatiu de Montalegre

Fotos Romance

En el matí del dimarts del 13 d’abril de 2021, abans d’iniciar el sant rosari, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández es va referir, com en anteriors sessions, al sant del dia.

L’Església celebra a sant Martí I, va ser el Papa núm. 74 de l’Església catòlica entre els anys 649-655, venerat com a sant per l’Església catòlica, així com també per l’Església ortodoxa. A Constantinopla va ser jutjat dels càrrecs d’heretgia i enemic de l’Estat (fets que no eren certs) sent condemnat a mort. Després de tres mesos de presó, l’emperador li va commutar la pena de mort per la d’exili a Crimea, on va arribar en una situació física tan deplorable deguda al maltractament patit des de la seva detenció que va morir. Per aquest motiu se’l considera màrtir.

A ell li encomanem la salut dels malalts de la pandèmia i tots els altres malalts, a més de les nostres intencions particulars i les intencions de el Sant Pare actual.

Contemplarem, sent dimarts els MISTERIS DE DOLOR

El Papa Francisco en el discurs precedent a la benedicció Urbi et orbi del Diumenge de Resurrecció, el 4 d’abril passat, va dedicar unes paraules als nombrosos problemes que agreugen la humanitat, entre ells la pandèmia, les guerres, la cursa armamentista, etc.

Per això, en cada misteri, invocarem un resum d’aquestes peticions i preocupacions de el Sant Pare.

Per al primer misteri, L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní, el papa Francesc diu: “La pandèmia encara està en ple curs, la crisi social i econòmica és molt greu, especialment per als més pobres; i malgrat tot -i és escandalós- els conflictes armats no cessen i els arsenals militars es reforcen”.

Per al segon misteri, La flagel·lació de Jesús, el papa Francesc diu: “Déu Pare ha ressuscitat el seu Fill Jesús perquè va complir plenament la seva voluntat de salvació: assumir la nostra feblesa, les nostres malalties, la nostra mateixa mort; patir els nostres dolors, va portar el pes de les nostres iniquitats. Per això Déu Pare l’ha exalçat i ara Jesucrist viu per sempre, és el Senyor “.

Per al tercer misteri, La coronació d’espines de Nostre Senyor, el papa Francesc diu: “Que el Senyor doni consol i sostingui les fatigues dels metges i infermers. Totes les persones, especialment les més fràgils, necessiten assistència i tenen dret a accedir als tractaments necessaris “.

Per al quart misteri, Jesús amb la Creu a coll, el papa Francesc diu: “Que el Senyor inspiri l’acció de les autoritats públiques perquè tots, especialment les famílies més necessitades, rebin l’ajuda imprescindible per a un suport adequat. Malauradament, la pandèmia ha augmentat dramàticament el nombre de pobres i la desesperació de milers de persones “.

Per al cinquè misteri, La crucifixió i mort de nostre Senyor, el papa Francesc diu: “A la llum del Senyor ressuscitat, els nostres sofriments es transfiguren. On hi havia mort ara hi ha vida; on hi havia dol ara hi ha consol. A l’abraçar la Creu, Jesús ha donat sentit als nostres sofriments. I ara resem perquè els efectes beneficiosos d’aquesta curació s’estenguin a tot el món “.

SETÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: ORACIÓ DEL PARENOSTRE.

 Breu introducció

La pregària del Parenostre és l’oració universal dels cristians, que ens va ensenyar el mateix Jesús. I amb les mateixes paraules l’anem repetint al llarg dels segles i anys, i que així sigui.

S’hi plasma la filiació divina, per la qual ens dirigim al Pare Déu com FILLS, engendrats pel mateix Crist, ni biològics ni adoptats: engendrats.

El compendi de l’Església Catòlica, li dedica una secció sencera, dels punts 578 a 598, de la segona de la Quarta Part dedicada a l’Oració cristiana. En el Catecisme els ensenyaments són més amplis.

Si l’Església Universal ens ofereix molts ensenyaments sobre aquesta pregària, hem d’entendre que és una oració molt important per a nosaltres els cristians i per al creixement i preservació de l’Església.

L’Oració

Abans d’iniciar el desenvolupament teològic del Parenostre, el Compendi ens explica què és l’Oració en general, la Revelació divina de l’oració. El model d’oració en l’Antic Testament, des de Moisès, els profetes i la importància dels Salms, fins arribar a Jesucrist en el qual l’oració revelada es realitza en el mateix Jesucrist. Un cop conclosa la redempció, ens ensenya l’oració en el temps de l’Església, les expressions de l’oració, el combat personal i de vida interior per resar.

Jesús ens va ensenyar el Parenostre, però també ens va ensenyar a pregar, tal com ho relaten molts fets de l’Evangeli … Es va retirar a pregar.

El Parenostre

A Terra Santa, a Jerusalem, prop de la Muntanya de les Oliveres, trobem l’Església crida del Pater Noster, situada en el lloc on Jesús va ensenyar als seus deixebles aquesta oració. En l’atri i jardí, les parets estan cobertes de murals de rajoles, allà es pot llegir el Parenostre en moltíssims idiomes del món, per descomptat està en espanyol, català, altres derivats llatins, i en basc. És molt emocionant llegir el Parenostre en la teva llengua materna, tothom el busca.

El Compendi

Destacaré alguns punts

Punt 579. Diu: És el resum de tot l’Evangeli; És la més perfecta de totes les oracions; recull en forma d’oració, el contingut essencial de l’Evangeli.

Punt 580. Diu: Es diu l’Oració del Senyor, perquè ens la va ensenyar el mateix Jesús.

Punt 582. Diu: Mitjançant el Parenostre ens acostem a Déu Pare amb plena confiança, ens introdueix en la presència del Pare, i fa de nosaltres fills de Déu, podem resar-lo amb la certesa de ser estimats i escoltats.

Punt 584. Diu: Al dir NOSTRE expressa una relació amb Déu totalment nova i Ell és el nostre Déu ara i per sempre. En Crist, nosaltres som el seu poble, i Déu és nostre Pare.

Punt 585. Diu: Resar al nostre Pare, és resar amb tots els homes en favor de tota la humanitat perquè coneguin a l’únic i veritable Déu i es reuneixin en la unitat.

Tornant a Jerusalem, se sap que és el lloc del món on la intensitat de l’oració a Déu Pare és extrema perquè allà tots els seus habitants resen i els visitants i pelegrins també: els cristians catòlics, ortodoxos, coptes, armenis i quan hi ha peregrinacions tots els milers de visitants, els cristians protestants, entre d’altres. També resen a Déu Pare, la comunitat musulmana, i per descomptat els jueus.

Les peticions de el Parenostre: Són set

El més senzill de el Parenostre són les peticions perquè al resar-lo les pronunciem repetidament. Els punts són del 587 al 598.

Les tres primeres són peticions teologals i les quatre restants són peticions de misericòrdia i d’esperança.

Analitzem els continguts del Parenostre:

L’expressió Que esteu en el cel no indica un lloc sinó una manera de ser, Déu està més enllà, és la Majestat i la santedat.

Sigui Santificat el vostre nom, és una lloança, Nom que va ser revelat a Moisès i ha volgut que el seu poble li fos consagrat. És una crida a la santedat de tots i al fet que el Nom de Déu sigui conegut i beneït.

Vingui a nosaltres el vostre regne, no només significa el retorn de Crist en la Glòria, sinó a més que l’Església demana que el Regne de Déu creixi aquí, gràcies a la santedat dels homes en l’Esperit.

Facis la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel, la voluntat del Pare és que tots els homes se salvin, li demanem que uneixi la nostra voluntat a la voluntat del seu Fill Jesucrist, com ho va fer la Santíssima Verge i els sants.

El nostre pa de cada dia…, li demanem el suport necessari per a la nostra subsistència. Amb això demanem també la gràcia en l’obrar perquè amb justícia sapiguem tots satisfer les necessitats dels altres. A més, demanem, saciar la fam de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia i de l’Esperit Sant, ja que no només de pa viu l’home.

Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors, li demanem que ens perdoni perquè ens reconeixem pecadors, i que per mitjà dels sagraments obtinguem la redempció. Però per a això, haurem d’haver perdonat nosaltres abans.

No ens deixis caure en la temptació, aquí demanem a l’Esperit Sant poder discernir entre la prova que ens fa créixer en el bé o la temptació que ens pot fer pecar, així com ser temptat i consentir.

I lliura’ns del Mal, Crist va vèncer a Satanàs, però nosaltres preguem perquè la família humana sigui alliberada del diable i les seves obres, ja que el Maligne existeix, no fa vacances.

Amén, acaba així la pregària i la arrodonim: Que així sigui el que conté l’oració.

Acabem amb l’Oració per a la fi de la Pandèmia del papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació de el poble romà, saps el què necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

Tindrem un nou comentari el SEGON DIMARTS DEL MES DE MAIG, EL 11 DE MAIG 2021, el qual tractarà de la FAMÍLIA.

Comunicació Montalegre

Gràcies a Déu, aquest any hem pogut assistir a les celebracions del Tridu Pasqual de forma presencial en els nostres temples habituals. Totes elles s’han celebrat amb goig, profunditat i emoció. També s’han complert les mesures i normes sanitàries. En alguns casos, com a l’Església de Santa Maria de Montalegre s’han duplicat la celebració de les misses i oficis del Dijous Sant i del Divendres Sant per contribuir a la màxima de participació de fidels

Aquestes dues dates no consten com a dies de precepte en el calendari litúrgic, però la pietat popular, és a dir la dels fidels cristians, mostra aquest voler viure al costat de Jesucrist el Darrer Sopar, la seva Passió i mort, i la Vetlla a la seva Resurrecció.

La Missa Vespertina del Sopar del Senyor

En efecte, a Montalegre es va celebrar el Sopar del Senyor en el Dijous Sant a les 17h i a les 18.30h, distribuint-se els assistents fins i tot fins a les grades del temple. Van ser concelebrades pels sacerdots habituals de l’església. Van acompanyar a les celebracions diversos ministres laics que van dirigir els cants, van llegir les lectures pròpies i els escolans. En tot moment, es van seguir les indicacions del mestre de cerimònies, que aquest any ha correspost a Mn. Bombardó.

La primera homilia del Dijous Sant la platicà Mn. Argelich, rector de Montalegre. Posà èmfasi en el misteri de l’Eucaristia, i recordà la institució també del Sagrament de l’Ordre Sacerdotal, dia en què els sacerdots renoven els compromisos amb el seu ministeri.

El rector amb molta força ens va dir, entre altres coses, el següent:

El Senyor es va quedar amb nosaltres en l’Eucaristia per ser menjat. Ell ens va col·locar en el moment precís de la Redempció. Anticipa la seva mort al voltant de la taula, nosaltres al voltant de l’altar perquè a tots ens arribi el seu lliurament. El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament de l’amor. Volem estimar fins a la fi de l’amor del Senyor. Ell ve a servir i a estimar-nos amb total voluntarietat. Hem de saber estimar l’Eucaristia per saber lliurar-nos als altres. La seva presència no és un privilegi per a uns pocs, és per a tothom. No és un signe, ni una imatge, ni una foto, ni un record: Conté veritablement Crist, conversió admirable: la transsubstanciació en el cos i la sang de Crist. El poder de consagrar el té tant un sacerdot com el Papa, ningú més. Pel que fa als fidels, la major prova inefable d’amor és poder combregar amb freqüència amb la major sensibilitat i sense l’habituació a fer-ho.

No es va fer la processó habitual per al trasllat del Santíssim Sagrament fins al Monument doncs a continuació s’anava a celebrar novament el Sopar de el Senyor.

Celebració de la Passió del Senyor

En l’ofici del Divendres Sant la litúrgia no estableix la litúrgia eucarística. El Senyor ha mort a la Santíssima Creu. L’altar està buit. El crucifix sobre l’altar està cobert amb un teixit morat. Mn. Bombardó tant a l’inici de la celebració com en tota la seva amplitud va anar explicant cadascuna de les parts, així com les novetats a causa de les mesures sanitàries.

La primera Passió es va celebrar a les 13h, després d’haver resat i cantat amb molta intensitat el Via Crucis. La segona va ser a les 17h que va comptar amb la presència del Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, i amb Mn. Ferran Blasi, un incansable col·laborador de Montalegre durant molts anys.

Es va iniciar l’acte amb la prostració dels celebrants al terra del presbiteri, sense el petó a l’altar. Va seguir la litúrgia de la Paraula la qual va ser extensa: Les lectures del profeta Isaïes i la carta als Hebreus, així com tota la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan. Va seguir l’homilia de Mn. Mallol, el qual ens va interpel·lar a compte de la nostra fe i de la nostra participació real en la passió de nostre Senyor, entre altres coses va dir:

És suficient la fe que tenim? És viva? Entenem que el protagonista de la Passió som cada un de nosaltres? No es tracta de ser espectador, es tracta de ser un actor que veu des de dins la Passió “Com un personatge més” com deia sant Josepmaria. No n’hi ha prou amb llegir només els fets de la Passió, sinó que cal viure-la com Un més !, és imprescindible. Jesús mor per tots i cada un, al seu torn, la mirada de Déu és personal, ens mira a cadascun. Hem de procurar fomentar la lectura viva de la Passió i de tot l’Evangeli per despertar la nostra fe. Contemplar les escenes que es resen al Via Crucis, les trobades amb Maria, el Cireneu, amb Verónica i les Santes dones. A vegades hem de descarregar-nos de les nostres creus per poder portar la Creu del Senyor. En aquest Tridu, el contingut de celebracions no es pot alterar i cal fer-ho en aquest ordre, ens ha d’ajudar a morir al pecat, als vicis i a la supèrbia per ressuscitar, ja que per ressuscitar, primer cal morir lògicament. Negar-se a un mateix depèn de nosaltres, ressuscitar depèn de Déu.

En la pregària universal, les pregàries pre estipulades en el Missal Romà del dia, juntament amb les seves oracions, no s’oblidaven de ningú a l’alçar les seves peticions.

No hi va haver ofrenes ni consagració. Per a aquesta celebració està indicada l’Adoració de la Creu. Abans de la pandèmia, els fidels adoràvem la creu amb un petó o una reverència. En aquesta ocasió, el rector va alçar un crucifix de fusta, acompanyat dels sacerdots que celebraven amb ell la Passió. Es van dirigir a fons de la nau central i, entre cants d’adoració, tots els fidels van mirar la creu, amb recolliment de cor i en silenci, fins que els celebrants la van col·locar davant l’altar.

La sagrada comunió

Mn. Mallol, acompanyat del mestre de cerimònies, un laic i un escolà, es va dirigir al Monument on hi havia el Santíssim Sagrament des del dia anterior perquè en el Divendres Sant poguéssim combregar.

Després de la segona Passió del Senyor, es va tancar el temple fins al dia següent el Dissabte Sant a les 18.30h, tot esperant la celebració de la Vetlla Pasqual.

Isabel Hernández Esteban

El 12 de març vam informar en aquest mateix web dels horaris dels oficis per a la Setmana Santa de 2021. No obstant això, arran de que l’Arquebisbat de Barcelona considera que s’ha d’acollir a tots els fidels que vulguin assistir-hi, tenint en compte que persisteixen les restriccions de l’aforament i de el toc de queda a les 10 de la nit, els nous horaris són els següents:

DIUMENGE DE RAMS, 28 de març: DUES BENEDICCIONS DELS RAMS

11:00 Benedicció dels Rams (a la nau central) (nou) i missa a continuació

12:00 Benedicció dels Rams (a la nau central) i missa a continuació

DIJOUS SANT, 1 d’abril: DOS OFICIS

17:00 Celebració de la Missa “In coena Domini”

18:30 Celebració de la Missa “In coena Domini” (nou)

DIVENDRES SANT, 2 d’abril: DOS OFICIS

12:00 Exercici del Via Crucis

13:00 Celebració de la Passió del Senyor (nou)

17:00 Celebració de la Passió del Senyor

DISSABTE SANT, 3 d’abril: S’AVANÇA L’HORA HABITUAL

19.30 Vetlla Pasqual

DIUMENGE DE PASQUA, 4 d’abril:

Celebració de la Missa de Pasqua: 11.00 12:00 18.00 i 19:00h

L’activitat del Res del Rosari i el Cinquè Comentari del Catecisme es va realitzar en el matí del 9 de febrer de 2021. Com va comentar Isabelita Hernández, en aquest dia l’Església celebra a la beata Anna Caterina Emmerick, alemanya, monja agustina, la qual quan tenia 24 anys li van començar a aparèixer ferides sagnants, estigmes que es feien visibles periòdicament en Nadal i Any Nou; la primera d’elles va ser el 29 de desembre de 1812. Durant els seus darrers anys de vida es va alimentar només amb l’Eucaristia.

El Rosari del dia ho van encomanar a la Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la petita població de Lourdes, prop de Tarbes, a França. El 11 de febrer es celebrar un nou aniversari de la primera aparició (de les 15 aparicions) de la Verge a santa Bernadeta en 1858. En una d’aquelles aparicions es va produir el primer miracle de la Verge. La Verge és intercessora davant Déu, que és qui obra els miracles.

Les curacions miraculoses de Nostra Senyora que ha constatat l’Església Catòlica, fins a la data d’avui, són 70. Són curacions de malalties. Però també es produeixen miracles espirituals, miracles de conversió, de reconciliació de famílies, de confessions abundants.

Van contemplar, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos. Després de la invocació de el Misteri es va llegir una petita oració de santa Bernadeta, del seu Quadern de notes íntimes:

«Oh Mare meva, al vostre cor confio les angoixes del meu cor, i a ell vinc a buscar ànim i fortalesa».

Seguidament es va realitzar el CINQUÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, en aquesta ocasió dedicat als MIRACLES DE JESUS ​​I ELS SANTS.

• El primer de tot definirem el concepte MIRACLE: D’acord amb la Reial Acadèmia Espanyola és: (Definició humana)

Un Fet no explicable per les lleis naturals i que s’atribueix a intervenció sobrenatural d’origen diví.

• Si consultem el Compendi de l’Església Catòlica, la referència als MIRACLES és breu però substancial.

Punt 108: Jesús acompanya la seva paraula amb signes i miracles per testificar que el Regne és present en Ell, el Messies. Si bé cura a algunes persones, Ell no ha vingut per abolir tots els mals d’aquesta terra, sinó sobretot per alliberar-nos de l’esclavatge del pecat. L’expulsió dels dimonis anuncia que la seva Creu s’alçarà victoriosa sobre «el príncep d’aquest món».

. El Compendi diu primer que l’important és la PARAULA, és a dir l’Evangeli, després els SIGNES i els MIRACLES, i tot això és perquè entenguem que en Jesús hi ha el Regne de Déu i que el salvador que estaven esperant és Ell, el Messies, és a dir, Crist. Jesucrist, vol dir Jesús el Messies.

. Que no són importants les curacions de malalties sinó LA SALVACIÓ de l’PECAT. Al seu torn, quan Jesús expulsa dimonis és per dir-nos que Ell resultarà victoriós sobre el DIMONI.

• Acudim ara al CATECISME. La referència als miracles és més àmplia i ens dóna més precisions.

Punt 156 (fe i intel·ligència), entre altres coses diu: Déu ha volgut que els auxilis interiors de l’Esperit Sant vagin acompanyats de les proves exteriors de la seva revelació. Els miracles de Crist i dels sants, les profecies, la propagació i la santedat de l’Església, la fecunditat i l’estabilitat són signes certíssims de la Revelació divina, adaptats a la intel·ligència de tots.

A la part dedicada a en Jesucrist

Punt 434 (Jesús) La Resurrecció de Jesús glorifica el Nom de Déu “Salvador” perquè, d’ara en endavant, el Nom de Jesús és el que manifesta en plenitud el poder sobirà del “Nom que està sobretot nom”. Els esperits malignes temen el seu Nom i en el seu nom els deixebles de Jesús fan miracles perquè tot el que demanen al Pare en el seu Nom, Ell s’ho concedeix.

Punt 515, entre altres coses diu: A través dels seus gestos, els seus miracles i les seves paraules, s’ha revelat que “en ell resideix tota la plenitud de la Divinitat corporalment”.

És a dir, Jesús tot i ser home, és a dir, un ésser corporal, resideix en ell tota la Divinitat, i se’ns mostra a través dels seus gestos, paraules i miracles.

Punt 548, entre altres coses diu: Els signes que porta a terme Jesús testimonien que el Pare li ha enviat. Conviden a creure en Jesús. Concedeix el que li demanen als que acudeixen a ell amb fe. Per tant, els miracles enforteixen la fe en Aquell que fa les obres del seu Pare: aquestes testimonien que ell és Fill de Déu.

Punt 549, insisteix que els miracles són signes i que són signes messiànics, però que el més important és: Que no ha vingut a abolir tots els mals aquí baix sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat.

A la part dels sagraments, en el de l’Eucaristia

Punt 1335, diu:

Els miracles de la multiplicació dels pans, quan el Senyor va dir la benedicció, va partir i va distribuir els pans per mitjà dels seus deixebles per alimentar la multitud, prefiguren la sobreabundància d’aquest únic pa del seu Eucaristia.

El signe d’aquella aigua convertida en vi a Canà anuncia ja l’Hora de la glorificació de Jesús. Manifesta el compliment del banquet de les noces en el Regne del Pare, on els fidels beuran el vi nou convertit en Sang de Crist.

A la part de la Salvació de Déu, la gràcia santificant

Punt 2003, en aquest punt el Catecisme s’infereix la possibilitat que els miracles els puguin fer els homes (sense exclusió de dones, nens, nenes, etc.).

Ens indica què és la gràcia santificant: és un do de l’Esperit Sant que ens justifica i ens santifica.

Els dons de l’Esperit Sant ens concedeixen ser capaços de col·laborar en la salvació i en el creixement del Cos de Crist.

D’aquí neixen les GRÀCIES sacramentals, pròpies dels diferents sagraments.

A més, existeixen les GRÀCIES ESPECIALS o Carismes, que sigui quin sigui el seu caràcter de vegades extraordinari com el DO DELS MIRACLES O DE LLENGÜES tenen per fi el bé comú de l’Església.

Acabem amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

Tindrem un nou comentari el SEGON DILLUNS (excepcionalment) DEL MES DE MARÇ, EL 8 DE MARÇ DE 2021, el qual tractarà de sobre

LA PROLIFERACION DEL PECAT

Comunicació Montalegre

En el full informatiu del mes de setembre de 2020 s’avisava de la Inscripció a les Catequesi de Primera Comunió, Post Comunió i Confirmació, tant referida a nens, nenes, joves i també per a adults.

En aquelles dates els pares van inscriure a fills i filles a la Catequesi de Primera Comunió. Aquesta catequesi es realitza els dissabtes d’11 a 12 hores, havent-se iniciat el curs en data 10 d’octubre de 2020, i prosseguint les seves classes fins al dia d’avui i conclouran al mes de maig o juny.

Igualment, es van inscriure joves a la Catequesi de Confirmació, que es realitza els diumenges al matí d’11 a 12 hores, i els adults, els dissabtes d’11 a 12 hores.

Tota aquesta formació està emmarcada en la pastoral dels sagraments de l’Església de Santa Maria de Montalegre i la realitzen diversos catequistes catòlics, supervisats pels sacerdots de Montalegre.

Si algun adult tingués interès a rebre formació doctrinal, tot i que el curs està avançat, cal que es dirigeixi personalment a un dels sacerdots que, mentre està oberta l’església, atenen en els confessionaris, en aquest camí de missió de facilitar la Gràcia de Déu a tot el que la demana.

Isabel Hernández Esteban

Fidel a la cita, la col·laboradora de Montalegre, Isabelita Hernández, el 12 de gener de 2021, dia en què es recorda a Sant Benet Biscop, monjo britànic de segle VII, va demanar, com sempre, que ens encomanessim al sant del dia. Al ser dimarts, van contemplar els Misteris Dolorosos.

Va escollir per a aquesta ocasió, uns comentaris elevats a la Verge de Guadalupe de Mèxic, recordant al seu torn, a la Verge de Guadalupe de Càceres, més antiga que la de Mèxic i de la qual se celebra l’Any Jubilar des del 2 d’agost de 2020 fins el 2 d’agost de 2021.

Després de cada misteri va llegir un petit extracte:

Per al primer Misteri: L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní. I sumit en agonia insistia més en la seva pregària.  Jesús no tenia necessitat de pregar, però va voler fer-ho per ensenyar-nos quant ens cal fer-ho nosaltres. Hem de pregar per no caure en la temptació i si caiem puguem aixecar-nos de pecat.

Per al segon misteri: La flagel·lació de Jesús. Llavors va prendre Pilat a Jesús i va manar assotar. Jesús va voler patir la flagel·lació per l’expiació dels pecats de deshonestedat que tant marceixen a les flors juvenils, que roben la salut a tants cossos, i que ocasionen la perdició eterna de tantes ànimes.

Per al tercer misteri: La coronació d’espines de Nostre Senyor. Els soldats van trenar una corona d’espines i se la van posar al cap.Jesús és el rei de les intel·ligències i dels cors, Rei que redimeix de l’esclavitud del pecat als individus, a les famílies, als pobles i a les nacions. Seguiré la doctrina de Jesús per regnar amb Ell eternament.

Per al quart misteri: Amb la Creu a l’esquena pels nostres pecats. I Jesús carregant la creu, va sortir cap al lloc anomenat Calvari. Hem de portar la nostra creu, hem de patir tristeses i dolors. Al patir alguna pena pensaré en el que va patir Jesús per mi i quan sigui massa el sofriment li demanaré que Ell sigui el meu Cirineu.

Per al cinquè misteri: La crucifixió i mort de Nostre Senyor. El crucificaren amb Ell a altres dos, un a cada costat i Jesús al mig. Jesús mor per tu, mira-li bé. Té les seves mans clavades per no castigar i obertes per abraçar-te. Té els seus ulls tancats per no confondre’t i oberts per mirar-te amorosament.

A continuació, es va iniciar el QUART COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA en aquesta ocasió sobre els sacramentals.

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi, trobarem els sacramentals a la Segona Part, en concret a la secció referida a la celebració de el Misteri Cristià i després de la doctrina dels Set Sagraments.

Diu el Compendi que els Sacramentals són altres celebracions litúrgiques. Les celebracions litúrgiques per excel·lència són les dels set  sagraments

Les ALTRES Celebracions Litúrgiques que s’indiquen són les següents:

• Punt 351: Els sacramentals.
• Punt 352: Els exorcismes. Es va parlar poc dels exorcismes ja que el Catecisme li dedica poques línies. Hem llegit a l’Evangeli que Jesús expulsava dimonis de les persones endimoniades. Jesús sabia perfectament si es tractava d’un malalt mental o d’un endimoniat. Està estipulat que es requereixen informes psiquiàtrics i un prevere amb coneixement i autorització per fer-ho.
• Punt 353: Les formes de pietat popular que acompanyen la vida sacramental. Les coneixem molt bé, però potser no sapiguem que es tracta d’altres celebracions litúrgiques i que formen part del voler de l’Església, són la veneració de les relíquies, les visites als santuaris, els pelegrinatges, les processons, els Via Crucis i el res de el Sant Rosari en família, grup de fidels, comunitat, etc.

. Com apunt, la nostra col·laboradora va indicar que, si tenim relíquies de sants a casa, en estampes, cal tractar-les amb el màxim respecte. Hem d’evitar barrejar-les amb papers o altres coses o no recordar on són, o llençar-les. Haurien d’estar totes juntes, per exemple, en una capseta sense altres coses. Referent a això, la Congregació per a les causes dels sants, va dictar una Instrucció sobre les Relíquies a l’Església, autenticitat i conservació, el 8 de desembre de 2017.

• Punts 354, 355 i 356: Les exèquies cristianes. També les coneixem ja que expressen el caràcter Pasqual de la mort cristiana. Quatre són els moments principals: L’acollida de les restes mortals del difunt; la litúrgia de la Paraula; el sacrifici eucarístic i l’adeu amb el qual s’encomana el difunt.
• Després d’aquesta introducció, el Compendi (i el Catecisme) defineix els sacramentals: Els signes sagrats instituïts per l’Església amb la finalitat de preparar els homes per rebre el fruit dels sagraments i santificar les diverses circumstàncies de la vida. (S’entén home com a humanitat, aquest concepte no exclou les dones, ni nens ni nenes).

• Entre els sagramentals, les benediccions ocupen un lloc important, compren alhora la lloança de Déu per les seves obres i dons, també la consagració de persones, de verges, vida religiosa i la dedicació de coses al culte de Déu. En aquests actes es sol utilitzar aigua beneïda, és a dir, aigua que ha beneit abans pel sacerdot.
• Si bé el Catecisme és la Doctrina de l’Església Universal, el Codi de Dret Canònic és el llibre de les normes jurídiques de l’Església. En els cànons del 1166-1172 es regulen els sacramentals:  Els nous sacramentals que poguessin instituir-se només els pot establir el Sant Pare; les benediccions en general les realitzen els preveres, i en alguns casos si estan autoritzats els diaques. Algunes benediccions estan reservades per al Sant Pare com la Benedicció Urbi et orbi.

Com a exemples es van citar la benedicció dels objectes religiosos d’un autocar d’una peregrinació; una medalla particular; els fidels en una celebració eucarística, en una processó; o la benedicció que sol fer-se dels objectes de culte d’una església, les vestidures, etc., d’un pont, d’un aqüeducte, d’una casa , entre moltes altres. La nostra col·laboradora va mostrar el Llibre Ritual de benediccions i va llegir els títols d’alguna d’elles. I va comentar l’ús de l’aigua beneïda a nivell particular: Per fer el senyal de la creu, a l’entrar a l’església, a l’entrar a casa, a l’anar a dormir i poc més.

Es va acabar l’activitat amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

“Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de el poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.”

El rosari per la pandèmia i el nou comentari es farà el SEGON DIMARTS DEL MES DE FEBRER

EL 9 DE FEBRER DE 2021, el qual tractarà dels MIRACLES DE JESUS ​​I DE SANTS

Comunicació Montalegre

A la missa solemne de l’últim diumenge del temps de Nadal, a les 12 hores del 10 de gener de 2021, els assistents vam rebre la benedicció que va impartir el prevere amb aigua beneïda, recordant així les promeses del nostre baptisme, en la festivitat del Baptisme de Jesús.

A l’iniciar la celebració, el rector va explicar l’acte Ritual de benediccions. Primer va beneir l’aigua, després s’aspergí, va seguir l’altar i les persones que eren al presbiteri. Va descendir a la nau central i va beneir als fidels i també als que eren a la capella oberta dels confessionaris. A tot això, la soprano col·laboradora senyora Rosa Parellada, entonava cants bellíssims, acompanyada de l’organista.

Mn. Xavier Argelich va manifestar que la benedicció substituïa, en aquest cas, a l’acte penitencial, afegint: Que aquesta aigua ens purifiqui. Seguidament es va cantar el Glòria.

De manera succinta vaig recollir les següents paraules de l’homilia del celebrant:

En l’Evangeli d’avui, Sant Marc descriu el baptisme de Jesús amb un passatge breu però fonamental. Al llarg dels segles s’uneix als homes a través del baptisme per ser purificats i aquesta unió inseparable ens incorpora a l’Església i a la remissió dels pecats. El relat conté l’expressió viva de la presència de l’Esperit Sant en el baptisme. La maldat del món es purifica amb les aigües ja que Jesús es submergeix en el riu Jordà i a través d’elles s’inicia la recepció dels dons de Déu, per això és molt important rebre el Baptisme com més aviat millor, així com que és fonamental el sagrament de la Confirmació per rebre la força de l’Esperit Sant. Pel Baptisme naixem com a fills de Déu, fills estimats de Déu.

Va acabar la celebració, amb la darrera adoració a la imatge de l’Infant Jesús amb una petita reverència i el cant de l’Adestes Fideles, fins al proper Nadal, si Déu vol.

Isabel Hernández Esteban

Un cop condicionat, el dia 11 de desembre de 2020, es va instal·lar davant de l’altar de la Capella del Santíssim de Montalegre un retaule de fusta massissa i rogenca que podem qualificar d’antic, fruit d’un donatiu d’un benefactor de l’Obra. Pel que sabem havia presidit l’altar d’oratoris privats, i molt especialment el de la família benefactora. Tenint en compte la magnitud del retaule necessita una paret gran on reposar.

El retaule, en general, és una representació artística preferentment d’art sacre, encara que també són coneguts els retaules narratius en l’àmbit de teatre. El que ara està a Montalegre és religiós i senzill, d’una sola peça, és a dir, no es tanca ni és transportable, a diferència d’alguns dels segles de el gòtic o del barroc que podien presidir processons o anar de casa en casa.

El que podem contemplar ara a Montalegre, a la part superior del retaule està representat Jesucrist clavat a la Creu i mort, i a el peu plorant la Verge Maria, la seva Mare, i el deixeble Joan. El segueixen a dreta i esquerra unes caparrons de dos àngels. A la part central, a sota de la creu, està representat l’apòstol aant Jaume, a la seva dreta santa Anna i a la seva esquerra la Mare de Déu, novament, ara amb el Nen Jesús en braços que subjecta, a l’igual que santa Anna, la representació del calvari. Al voltant de les pintures descrites ressegueixen flors grans vermelles i de traços simples.

Als retaules d’oratoris privats, es solien incorporar els sants que corresponien a les onomàstiques dels senyors de la casa, de manera que podem pensar que el distingit senyor es deia Jaume i la senyora Anna, tal com en el mateix retaule ve escrit, sobre posat en forma de sanefa. Tots dos, devots de la Creu de Jesucrist sota la protecció de la Mare de Déu Santíssima, queden a perpetuïtat en aquest retaule de fusta vermella, que haurà vist i sentit moltes misses i oracions.

Isabel Hernández Esteban

La santa missa en sufragi de l’ànima del Servent de Déu José María Hernández Garnica s’ha celebrat a Montalegre a les 7 de la tarda del dimarts 17 de novembre de 2020, coincidint amb l’aniversari del seu naixement a Madrid ara fa 107 anys. A el no haver impediment canònic, la missa va ser de difunts amb els ornaments morats.

Els fidels habituals de Montalegre coneixen la sepultura d’aquest servent de Déu situada a la Capella del Santíssim de el temple. Allà resen, imploren i escriuen les seves peticions en un Quadern disposat per a aquesta finalitat. Com va dir el rector de Montalegre a l’inici de la celebració eucarística Resem per impetrar la seva intercessió, acudint avui també a Santa Isabel d’Hongria.

En l’homilia, Mn. Argelich va incidir en els patiments i malalties que va patir José María Hernández Garnica: Va ser un dels més íntims col·laboradors de sant Josepmaria, lliurant-se fidelíssimament a l’Obra i a l’Església … Va prestar un servei discret i eficaç … Sant Josepmaria confiava en ell, sent un dels tres primers sacerdots de l’Obra. Va impulsar moltes activitats apostòliques i centres, especialment en països d’expansió, en l’afany per secundar la crida de Déu plenament. Va patir moltíssim. En els anys de la Guerra Civil va estar a la presó, allà va patir penalitats, va estar a punt de ser afusellat. Van ser temps de moltes mancances que li van provocar seqüeles importants. Li van extirpar un ronyó la qual cosa també li va produir conseqüències … En els moments més difícils i greus a l’inici del conflicte bèl·lic va tenir una trobada providencial amb l’ara Beat Álvaro que li va reposar l’ànim i li va donar forces per sobreposar-se als desconcerts que dificultaven el seu avanç personal i espiritual. Després, amb aquest ànim va poder impulsar les activitats apostòliques …

… Avui he referit les malalties i incerteses del nostre germà José María perquè avui en dia es viu la pandèmia amb frens a l’activitat apostòlica. El rector va recordar que en els primers mesos de la pandèmia, el temple es va mantenir obert, però sense fidels, i el primer que feien els sacerdots que acudien a Montalegre per atendre els pobres que sol·licitaven ajudes o per oferir sufragis, després de visitar al Santíssim hi resaven a José María. També va fer al·lusió a l’encíclica de el Papa Francesc Fratelli tutti, el qual es dirigeix ​​als que governen el món perquè canviïn les seves directrius en bé dels pobres.

Al llarg de la celebració de Rèquiem, la soprano Rosa Parellada va interpretar en gregorià al costat de l’organista de la Casa Josep Masabeu les següents peces: A l’entrada el Requiem aeternam, en el salm l’Al·leluia, en la comunió Lux Aeterna, i en el trasllat a la capella del Santíssim In Paradisum, així com altres de Segarra, i a la fi de tot l’acte el Virolai.

Les absoltes pel servent de Déu

Mentre José María Hernández Garnica no sigui canonitzat, la Comissió impulsora de la devoció privada seguirà endavant amb els seus treballs, assenyalant el rector que hi ha miracles, però de moment José María és servent de Déu, per això davant seu sepulcre va dirigir les absoltes i aspergí aigua beneïda.

Petits detalls

Membres de la Comissió van col·laborar en la celebració, així com altres col·laboradors habituals de Montalegre, a tots ells Mn. Argelich va agrair els seus serveis.

Per ajudar-nos a recordar les mesures de seguretat i de distància, en tota la nau central es van enganxar en els bancs unes etiquetes que indicaven el lloc per seure. Igualment, al vestíbul, es van col·locar cartells a aquest efecte, a més de mantenir-se el dispensador de gel hidroalcohòlic per a la higiene de les mans.

Isabel Hernández Esteban