Editorial

Sagrat Cor de Jesús, en vos confio! De ben segur que aquesta petició ha sortit moltes vegades del nostre interior i hem recuperat la pau. La serenitat i l’esperança que, per algun motiu més o menys important, havíem perdut.

La misericòrdia té un rostre, i per tant, també, un cor i quin Cor! Sap estimar, patir, donar-se i lliurar-se sense mesura. Procurem, especialment durant aquest mes de juny, fomentar la devoció, ja no només al Sagrat Cor de Jesús, sinó al Sagrat i Misericordiós Cor de Jesús. Així ens ho ensenya sant Josepmaria, de qui celebrarem la seva festa a finals de mes. Acudia sovint al Sagrat Cor i Misericordiós de Jesús demanant la pau per les ànimes, per l’Església i pel món. Per a que hi hagi pau veritable, la que Crist ha vingut a instaurar, cal que tinguem pau en el nostre cor. Quan tinguem pau en la nostra ànima la podrem sembrar al nostre voltant i en tot el món.

La pau la trobem en el Cor misericordiós de Jesús; fiquem-nos, doncs, en aquest Cor, i per aconseguir-ho, procurem tenir una intensa vida sagramental. Del Cor obert, traspassat per la llançada, de Jesús brollen els sagraments de salvació, es a dir, de Vida eterna i felicitat perpetua, de pau perdurable i autèntica. Penetrem en el Cor de Jesús i deixem que guareixi les nostres malalties espirituals i morals amb el seu Amor infinit, i que aquest ompli el nostre pobre cor penedit i el transformi en un cor misericordiós.

Mn. Xavier Argelich

Maig, mes de Maria. Des de temps immemorial, hem dedicat aquest mes a la Mare de Déu i Mare nostra. Maria està al cim de la pietat popular i, per aquest motiu, volem i busquem ser molt devots de la Verge Maria.

En aquest any, serà fàcil centrar-nos en una de les innombrables advocacions amb les quals acostumem recorre a la seva protecció maternal: Mare de Misericòrdia. No és només la Mare de Misericòrdia per haver donat a llum al Fill de Déu, si no també per la seva especial unió i participació en la Divina Misericòrdia. Per això, podem dir que és Mare de Misericòrdia, com preguem a la Salve: “Déu vos salve, Reina i Mare de Misericòrdia”. Maria és la mitjancera de totes les gràcies, també de la misericòrdia de Déu. Sant Bernat ens diu: ¿Qui pot investigar, doncs, oh Mare!, la longitud i la latitud, la sublimitat i la profunditat de la teva misericòrdia? Perquè la seva longitud arriba fins a la seva última hora a qui l’invoquen. La seva latitud omple l’univers de manera que tota la terra s’ompli amb la seva misericòrdia. Què fàcil és recorre a Maria per obtenir la misericòrdia i ser misericordiós!

És lògic que aquest mes de maig de l’any de la misericòrdia anem en peregrinació a un dels molts santuaris que els homes de fe hem aixecat, al llarg dels segles, en honor a nostra Mare Santíssima. En molts d’ells podem guanyar, aquest any, el Jubileu. L’església ens convida i anima a anar a l’encontre de la misericòrdia de Déu a través de Maria.

Fa 10 anys es va portar al Santuari de Torreciudad una rèplica de la imatge que venerem en aquesta església de Santa Maria de Montalegre. Per aquest motiu, el proper dia 21, acompanyats del cardenal Martínez Sistach, anirem en pelegrinatge a aquest santuari per guanyar el jubileu i treure en processó la nostra imatge de la Mare de Déu. Creuarem amb Ella la porta Santa, lliurarem les nostres ofrenes, celebrarem l’Eucaristia i compartirem la taula, per acabar amb el res del Sant Rosari, que tan agrada a Maria.

Torreciudad és un esplèndid lloc on, de la mà de la Verge, es fan aquells miracles que passen desapercebuts als ulls dels homes: els miracles de l’ànima penitent que va a l’encontre de la misericòrdia de Déu a través del sagrament de la penitència. Os esperem a tots!

Mn. Xavier Argelich

El diumenge de Pasqua va ser un dia de gran excitació pels seguidors de Crist que es van mantenir fidels a Ell després dels esdeveniments succeïts a Jerusalem els dies anteriors. Fidels però espantats i plens d’incertesa. La sorpresa del diumenge és màxima. Ells simplement no s’ho creien. La notícia de la Resurrecció, portada per les santes dones, els deixa encara més atònits. Tanmateix, dubtes, pors i incerteses desapareixen davant l’aparició de Crist ressuscitat. Sonen les seves paraules: “La pau sigui amb vosaltres”. I realment s’omplen de pau i alegria. Es impossible descriure el goig de tornar a veure el Mestre, a contemplar el rostre de la misericòrdia, doncs només es pot experimentar. És l’experiència que Crist viu i viu en mi, i ho experimento quan deixo que Ell visqui en mi, i quan em decideixo, al mateix temps, a viure en Ell i per Ell. Em buido del meu jo, del meu egoisme, del meu orgull, de les meves manies i dels meus capricis, de la meva mundanitat , i així Ell pugui omplir la meva vida, tota la meva existència.

El rostre la Misericòrdia és, ara, un rostre gloriós que il·lumina el meu terrenal caminar i m’omple de pau i joia perquè m’ha rentat amb la seva Preciosíssima Sang i m’ha donat una vida nova. Visquem-la amb intensitat.

¡Bona Pasqua de la misericòrdia!

Mn. Xavier Argelich

Tot l’any de la misericòrdia és temps oportú de conversió personal i ocasió per a guanyar el Jubileu, que comporta la remissió de les penes temporals degudes pels nostres pecats. Ara bé, dins d’aquest període de temps, els quaranta dies de la Quaresma són una gran oportunitat per dur a terme una conversió sincera de vida, de vida cristiana, inseparable de la vida familiar, professional i social.

Desitjo que sapiguem convertir-nos de la nostra falta de correspondència a tanta bondat de Déu. Les pràctiques quaresmals que, des de sempre, ens ha proposat l’Església, tenen el seu origen, com no podria ser altrament, en la vida i en els ensenyaments de Jesucrist. Per vèncer les temptacions i per preparar la seva predicació va fer pregària i dejuni durant quaranta dies, al final dels quals, va rebutjar amb fermesa al temptador i el seu oferiment d’una vida terrenal d’èxit. Va escollir fer la voluntat del seu Pare amb totes les seves conseqüències. Va escollir els homes i dones de tots els temps per damunt d’Ell, lliurant-se totalment per a la nostra salvació. Va escollir ser el rostre de la Misericòrdia, essent plenament misericordiós amb la humanitat.

¡Com no remoure’ns davant tanta Bondat i Amor!

Convertim-nos de debò i sapiguem escollir sempre viure amb Déu i per a Déu, i amb Ell i per el pròxim. L’oració, el dejuni (sacrifici voluntari i alegre) i l’almoina (les obres de misericòrdia i de caritat) són el camí segur per a arribar a l’autèntica conversió que tant desitgem. I al final, trobarem la joia de la Pasqua.

Mn. Xavier Argelich

Comencem un altre any, el 2016, i ho fem, com sempre, amb especial il·lusió i renovant els nostres desitjos de que sigui millor què el que hem deixat enrere. Per això, cal que ens esmercem en millorar personalment cadascú de nosaltres.

Es la meva intenció anar aprofundint, mes rere mes, en el significat i el valor de les obres de misericòrdia i -si m’ho permeteu-  compartir les meves reflexions al respecte amb tots vosaltres. Espero que ens serveixi a tots, a mi el primer, per redescobrir l’amor de Déu vers els homes. Un amor realment misericordiós, un amor sublim d’un Pare que és Déu.

La immensitat de l’amor de Déu és inabastable per a nosaltres. Per molt que ho intentem sempre ens quedarem a molta distància. Estic ben segur que podrem penetrar una mica en aquest amor si, tal com ens proposa el Papa Francesc, procurem viure amb intensitat les obres de misericòrdia.

Hem de començar per saber el què són les obres de misricòrdia. Tal com ens diu el Catecisme de l’Església Catòlica, són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals (n. 2447). Ens porten a fer nostres les necessitats i les misèries dels altres i ajudar-los a superar-les. Com Déu fa amb nosaltres, Déu es fa un de nosaltres, carrega amb les nostres misèries i ens divinitza. El que practica les obres de misericòrdia no busca la seva pròpia complaença o realitzar una mera obra filantròpica; tampoc és fruit de la compassió. És molt més, és estimar com Déu ens estima. És posar-nos en la pell del necessitat i voler resoldre-les amb ell, sense ferir i sense suficiència perquè realment l’estimem.

Mn. Xavier Argelich

El dia 8, Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, començà l’any Sant de la Misericòrdia. El Sant Pare, Francesc, obrí a Roma la Porta Santa. Ens volem unir a aquest esdeveniment tot reflexionant unes paraules seves recollides a la Butlla “El Rostre de la Misericòrdia” amb què es convoca el Jubileu:

“Hi ha moments en els quals, d’una manera molt més intensa, estem cridats a tenir la mirada fixa en la misericòrdia per poder ser també, nosaltres mateixos, signe eficaç de l’obrar del Pare. És per això que he anunciat un Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, com a temps propici per a l’Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients. L’Any Sant s’obrirà el 8 de desembre del 2015, solemnitat de la Immaculada Concepció. Aquesta festa litúrgica indica la manera d’obrar de Déu des de l’albada de la nostra història. Després del pecat d’Adam i Eva, Déu no va voler deixar la humanitat en solitud i a mercè del mal. Per això va pensar i va voler Maria, santa i immaculada en l’amor (cf. Ef.1,4), perquè fos la Mare del Redemptor de l’home. Davant la gravetat del pecat, Déu respon amb la plenitud del perdó. La misericòrdia sempre serà més gran que qualsevol pecat, i ningú no podrà posar un límit a l’amor de Déu que perdona. A la festa de la Immaculada Concepció, tindré l’alegria d’obrir la Porta Santa. En aquesta ocasió serà una Porta de la Misericòrdia, a través de la qual, qualsevol que hi entri, podrà experimentar l’amor de Déu que consola, que perdona i ofereix esperança.”

Bon Nadal a tots i que la Sagrada Família de Natzaret ens acompanyi en el nostre camí vers la misericòrdia de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Al llarg del mes d’octubre, hem procurat acompanyar al Papa Francesc amb la nostra pregària pel Sínode sobre les famílies. Ara ens disposarem a rebre els seus ensenyaments. I per fer-ho, res millor que renovar diàriament el nostre amor i la nostre entrega a la pròpia família.

El Sínode ha volgut destacar el valor de la família i no centrar-se únicament en les problemàtiques particulars. Respecte amb això, ha assenyalat una sèrie de propostes per  prevenir-les i, si fos el cas, posar-hi els remeis oportuns. Però, sobre tot, ha cercat d’aprofundir en el gran misteri d’amor que és el matrimoni i la família. Ha estat un encert centrar-se en l’exemple de tantes llars unides i tractar a les famílies nombroses com una benedicció per a tota la comunitat i per a la societat, perquè l’obertura a la vida és una exigència intrínseca de l’amor conjugal.

En tot moment s’ha donat un to positiu a la meravellosa realitat de la família, tal com ha  estat volguda per Déu. És per això, que en les seves conclusions es cita sovint els textos Bíblics per descobrir la pedagogia divina amb què es revela el sentit del matrimoni en la família.

Els temes tractats són molts i força interessants. Ja els anirem comentant, però un bon resum podria ser: Sí, la família té problemes, però ella mateixa no és un problema, sinó la solució.

Mn. Xavier Argelich

Com tots sabeu, durant aquest mes els fidels d’arreu del món estarem ben units al Sant Pare i als bisbes reunits a Roma del 4 al 25 d’octubre per tractar sobre ‘La vocació i la missió de la família a l’Església i en el món contemporani’.

Realment viurem aquesta unitat si els acompanyem amb la nostre pregària i amb el nostre treball ben fet. El Papa Francesc en repetides ocasions ens a demanat aquesta ajuda. Són les seves paraules: “Us demano per favor que no deixeu la vostra oració. Tots estem cridats a pregar pel Sínode. Invito a pregar també a tots els qui se senten lluny, o que ja no estan acostumats a fer-ho. Aquesta pregària pel Sínode és pel bé de tots.” I continua animant-nos a recórrer junts el camí sinodal no només amb l’oració si no també amb la “compassió que té el Bon Pastor pel seu ramat, especialment per les persones i les famílies que per diverses raons estan cansades i disperses, com ovelles que no tenen pastor (cfr Mt 9,36). Així, sostinguda i animada per la gràcia de Déu, l’Església podrà ser encara més compromesa, i estarà encara més unida, en el testimoniatge de la veritat de l’amor de Déu i de la seva misericòrdia per les famílies del món, sense excepcions, tan dins com fora del ramat”.

Mn. Xavier Argelich.

Enfront de la tragèdia de desenes de milers de pròfugs que fugen de la mort a causa de la guerra i la fam i estan en camí cap a una esperança de vida, l’Evangeli ens crida, ens demana que ens posem al costat dels més menuts i abandonats; que els donem una esperança concreta i no diguem només ¡ànim, paciència! L’esperança cristiana és combativa amb la tenacitat de qui va cap a una meta segura.

Amb aquestes paraules, el Papa Francesc ens empeny a mobilitzar-nos per ajudar a totes aquelles persones que abandonen la seva llar, el seu treball, el seu país y bona part dels seus familiars cercant refugi a Europa, a causa de la violència i persecució que estan patint.

Des d’aquí, i confiant amb l’experiència d’anys ajudant als necessitats, volem ser una mà amiga, disposats a acollir-los amb la nostre pregària, amistat i amb tot allò que podem aportar.

Mn. Xavier Argelich

Ens arriba per fi, amb el començament de l’estiu l’esperada encíclica del Papa Francesc, amb la temàtica de fons del problema ecològic que el desenvolupament de la societat tecnològica està generant

Les conseqüènci

es de l’activitat humana sobre el món i la natura, la casa comuna de la humanitat, són evidents. En l’encíclica trobem un estudi detallat dels greus problemes que apareixen en molts ecosistemes arreu del mon, sense limitacions geogràfiques perquè, com passa també en els organismes vius,  no hi ha parts independents, tot comunica i el dany en els ecosistemes acaba sent un mal al conjunt del planeta. El problema s’agreuja quan es constata que els primers afectats per la situació i que estan rebent l’impacte directe del deteriorament ambiental són precisament les poblacions més pobres i desfavorides.

L’Encíclica és una crida a les consciències de tots, especialment a la d’aquells que tenen capacitat de decisió: hi ha l’obligació ètica i moral de buscar la manera d’aturar aquest rapidíssim deteriorament. El estudi va molt més enllà de les qüestions bioecològiques: es plantegen les arrels teològiques de la necessitat de tenir cura de la Creació, s’estudien les raons que es troben darrere de les actuacions antiecològiques que es descobreixen al món i s’aporten una sèrie de línies d’orientació i acció per poder ajudar a resoldre els problemes.

Com totes les encícliques convé llegir-la amb calma, comprendre bé el missatge contingut, pensar com podem donar-li la màxima difusió.

Mn Francesc Perarnau