Contingut

Hi ha crisi a la família? Una visió general i superficial ens portaria a respondre afirmativament a aquesta pregunta. I de ben segur així ho haurem fet en més d’una ocasió. N’hi ha moltes de famílies en crisi, és veritat, però realment no podem afirmar que la família està en crisi, ans el contrari, la família és i serà sempre un gran bé. Es més, la família és la solució a aquesta suposada crisi, i per això els cristians hem de donar a conèixer la força, la bellesa i el bé de la institució familiar.

La família és un do preuat de Déu. És on naixem, creixem, aprenem i on ens sentim protegits i estimats, sigui com sigui. Hem de valorar  més la pròpia família, independentment de les circumstàncies peculiars, perquè és la nostra família. En la mesura en que l’acceptem i l’estimem tal com és, ens serà més fàcil apreciar-la, ser agraïts i ajudar a millorar-la.

Tots necessitem una família i sentir-nos part de la mateixa. Quan és així, és molt fàcil reconèixer el gran bé que és cada família. I quan no és així, llavors, ens manca quelcom molt important i essencial pel nostre desenvolupament integral. Aleshores, caldrà adonar-se què l’Església és una gran família amb la capacitat d’acollir a tothom, sigui quina sigui la situació personal de cadascú, pel fet que Déu és Família i ha volgut que l’home i la dona visquin en família, i el mateix ho ha volgut per la seva Església.

Ens podem preguntar, cadascú de nosaltres, què puc fer per elevar el valor de la meva família, en què puc contribuir a que realment reflecteixi amb més nitidesa la imatge de la Santíssima Trinitat, seguint el model de la Sagrada Família de Natzaret. Val la pena l’esforç i l’empeny per revalorar el paper que juga la família en les nostres vides i en tota la societat. Quan la família va bé ens sentim bé i afrontem les dificultats amb un optimisme i una esperança més grans. Comencem resant més per les famílies i per l’Església.

Mn. Xavier Argelich

A l’iniciar un nou any renovem les nostres bones intencions de millorar en tots, o almenys en bona part, dels diferents aspectes que conformen la nostra vida. I és bo fer-ho, ja que suposa un bon estímul per continuar progressant com a persones. Significa, també, que afrontem la nostra existència amb il·lusió i esperança, avançant cap a una meta concreta i definitiva, que ens interpel·la constantment i ens mostra el camí a seguir, perquè Ell, Crist, també l’ha recorregut, tal com una vegada més hem reviscut aquests dies de Nadal.

Aquest any em proposo dedicar aquestes editorials a reflexionar sobre dos aspectes de gran importància per a la vida de l’església i de la societat: la família i la crida de Déu al servei de la seva Església i de tothom. Són dos aspectes que el Magisteri del Papa Francesc ha aprofundit de manera especial i preferent. I continuarà a fer-ho, ja què sense família i vocacions la transmissió de la fe no és possible. Per portar el missatge de Jesucrist al món sencer cal que la institució familiar sigui forta i que d’aquesta sorgeixin abundants apòstols, disposats a anunciar la Bona Nova inaugurada amb el naixement del fill de Déu.

Ens pot facilitar aquesta tasca la relectura de la Exhortació Apostòlica “Amoris Laetiae”, l’alegria de l’amor, així com els documents preparatoris del pròxim Sínode de bisbes sobre ” Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Procurem començar l’any resant més per la família i el jovent. Tant el relat del llibre del Gènesi de la creació de l’home i la dona, com el relat de l’Evangeli de l’elecció dels apòstols s’emmarquen en un ambient de pregària i de gran solemnitat. Per tant, l’actitud principal, enfront la família i les vocacions, d’aquells que tenim fe és l’oració i la consciència de la importància d’ambdues realitats, que són inseparables per a la vida de l’home i de la dona en la terra.

Déu és família, el fill de Déu neix en una família, Déu crida als homes i dones a formar una família i Crist va fundar l’Església com una família i li dóna una missió ben precisa. Comencem el 2018 i volem ser homes i dones de fe a imitació de Maria, model de mare de família i de correspondència a la crida de Déu. A Ella implorem confiats, especialment el primer dia de l’any, celebrant la seva Maternitat divina!

Mn. Xavier Argelich

Comencem l’any litúrgic amb el temps d’Advent, en el que els cristians ens preparem pel nou adveniment de nostre Senyor Jesucrist al final dels temps i per celebrar el seu naixement, al complir-se la plenitud dels temps, a Betlem.

L’amor de Déu vers els homes és tan gran que es fa un de nosaltres: el Verb de Déu, la Paraula, s’encarna en el si virginal de Maria. Déu, que mai ha abandonat a les seves creatures, surt al seu encontre. Ell, que ha fet tot mitjançant la seva Paraula, envia el seu Fill al món per a que tots nosaltres puguem trobar-lo, escoltar-lo i tornar a Ell un cop hem acceptat la seva Paraula, els seus designis amorosos en vers nostre.

L’Encarnació i el Naixement del Verb suposen un abans i un després per a tota la humanitat. Que la celebració del Nadal, precedida de l’Advent, suposi un nou impuls a la nostre vida cristiana. Preparem-nos per escoltar i meditar, un cop més, els esdeveniments que seran proclamats des del faristol: l’anunci de l’Àngel a Maria, las deliberacions de sant Josep, el goig d’Elisabet, el naixement en un establia de Betlem, l’anunci als pastors, el cant dels Àngels, l’adoració dels Reis Mags, etc. Estiguem disposats a escoltar i rebre en el nostre cor la bona nova de Nadal, la joia de la vinguda del Fill de Déu, que ens porta les seves Paraules de vida i salvació.

Alimentem, durant aquets dies, la nostre vida espiritual amb els texts sagrats que la litúrgia ens presenta, i fomentem la il·lusió de la vinguda de Crist a la terra. Visquem aquesta alegre espera tenint especial cura de l’Eucaristia dominical. Els ciris de la corona d’Advent que encendrem cada diumenge il·luminaran el nostre cor per donar cabuda i estada a la Paraula, al Nen Jesús, que naixerà a Betlem. Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich