El mes de novembre comença amb la celebració de la solemnitat de Tots Sants. L’Església ens convida a alegrar-nos per tots aquells que ja han arribat a la Vida eterna, alhora que ens anima a seguir oferint sufragis i oracions pels quals esperen arribar aviat a gaudir definitivament de Déu però necessiten encara acabar de purificar-se al Purgatori.
Tots volem assolir la Vida eterna i ser comptats entre el nombre dels sants perquè hem estat cridats a ser sants des del mateix instant en què rebem les aigües baptismals.
Sant és sinònim de benaurat, joiós, feliç. La santedat és el do de Déu que satisfà totes les aspiracions humanes; és la plenitud de la vida cristiana que consisteix a unir-se a Crist, aprenent a viure com a fills de Déu amb la gràcia de l’Esperit Sant i vivint la perfecció de la caritat. Qui aspira a la santedat procura créixer constantment en aquesta unió amb Crist, sempre busca viure en Crist i es deixa transformar per l’acció de l’Esperit Sant en la seva ànima. Qui és sant és Déu, nosaltres som cridats a la santedat i ens correspon respondre lliurement a aquesta crida. Un cop escollim ser sants Déu comença a fer la seva obra santificadora en nosaltres. Aquesta elecció a la santedat ens porta a deixar fer a Déu la seva obra en nosaltres a través dels sagraments, de la pregària, de l’escolta atenta de la Paraula, de la feina ben feta i de les obres de caritat.
Déu ens crida a ser sants i ens vol sants però, parafrasejant Sant Agustí, no la durà a terme sense nosaltres, sense la nostra correspondència a la gràcia i la nostra recerca constant de la santedat. Per això és bo que sovint li diguem des del fons del nostre ésser que sí, que vull ser sant.
La santedat -ens recorda sant Josepmaria- no consisteix a fer unes gestes extraordinàries, sinó a complir amb amor els petits deures de cada dia. “Vols de debò ser sant? Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i està en el que fas”. Està a l’abast de tothom, decidim-nos a ser sants!
Mn. Xavier Argelich
