Església del Naixement a Betlem
Com en moltes esglésies també a Montalegre se celebren peregrinacions anuals a alguns llocs especialment significatius. Feligresos i amics han pogut visitar i resar en diferents llocs.Alguns molt propers o relativament propers, com poden ser Montserrat o el santuari de Torreciudad, o altres més llunyans, com Lourdes o Fàtima. Però especial significació ha tingut per a tots els participants la Peregrinació a Terra Santa que es va desenvolupar dels dies 17 al 24 del passat mes de maig i del que queda constància en alguns articles en aquesta web.
Realment tenir l’ocasió de visitar la Terra Santa, la terra de Jesús, aquells llocs on ell va néixer va viure, va ensenyar i va acabar morint a la Creu per ressuscitar definitivament, és un gran do de Déu.
Penso que només les persones que han tingut la sort de poder ser-hi poden comprendre per quin motiu es parla de la visita a aquestes terres com del cinquè Evangeli. En alguns llocs és com si no haguessin passat els segles, i es perceben els contorns tal com els va veure Jesús. Destaca especialment en aquest sentit tota la visita als diferents llocs de Galilea, molt especialment el Mar de Genesareth i el seu entorn, on es va desenvolupar gran part del seu ministeri públic. Aquelles aigües, aquells muntanyes, aquelles ribes i pobles … tot és tan semblant a com era llavors que, sense voler, la imaginació es va a l’època de Jesús i allí es poden reviure amb molta facilitat els passatges evangèlics. Es fa possible posar en pràctica aquell consell expressat per sant Josepmaria en un punt de Forja:
Viu al costat de Crist!: has de ser, a l’Evangeli, un personatge més, que conviu amb Pere, amb Joan, amb Andreu…, perquè Crist també viu ara: Iesus Christus, heri et hodie, ipse et in saecula! -Jesucrist viu!, tant avui com ahir: és el ma-teix, pels segles dels segles (Forja 8).
Celebrar o assistir a la Santa Missa en llocs com la casa de Maria a Natzaret, la Muntanya de les Benaurances, la gruta de Betlem, la Muntanya Tabor i el Calvari … és un autèntic privilegi, un do del qual no ens cansarem mai de donar gràcies a Déu. Els pelegrins som conscients que hem participat d’una gràcia molt especial. Realment es pot dir que era cert allò que ens comentava abans de sortir algú que va estar en aquells llocs: ja veureu, hi ha un abans i un després de la visita a Terra Santa i quan torneu a casa us quedarà un record meravellós i un desig gran de tornar a viatjar a aquella terra.
Mn Francesc Perarnau
