Benet XVI arriba a Barcelona el 6 de novembre
El Papa actual és un dels referents més sòlids d’aquest món globalitzat
Artícle publicat a El Periodico el 18-10-2010
El sis de novembre arriba a Barcelona Benet XVI i cada dia van apareixent als mitjans de comunicació
més notícies sobre aspectes tan diversos com si serà rebut per Zapatero, quin serà el recorregut fins a la Sagrada Família o quant costarà l’esdeveniment. No falten tampoc els que, amb l’excusa d’un aspecte o altre de la visita, hi manifesten la seva indiferència o fins i tot la seva oposició des d’una perspectiva laïcista.
És lògic que els que tenen el Papa com a guia espiritual de la seva fe valorin amb entusiasme que vingui per primera vegada a Catalunya. També és lògic que des del respecte animin a acompanyar el Pontífex en el recorregut en comptes de quedar-se còmodament a casa. Menys sentit té que sota l’argument de no ser creient es menyspreï una persona com la que ens visita.
Tinc l’esperança que la nostra societat -on conviuen creients i no creients- respondrà a la visita del Papa majoritàriament com correspon a una ciutadania madura, lluny d’aquell maniqueisme que, quan sorgeix (antipàtic i irracional), taca tant la nostra història. La raó és senzilla: el Papa no interessarà només creients, sinó moltes altres persones. La meva previsió, doncs, es basa sobretot en la confiança cap al personatge, la gran altura intel·lectual i moral del qual queda moltes vegades soterrada pel soroll mediàtic.
Els mèrits de Ratzinger-Benet XVI són, en molts camps, molt notables. Com a universitari podria destacar els seus set doctorats honoris causa o la seva brillant carrera de professor a Alemanya. Però la seva tasca al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i, ara, al capdavant de tota l’Església Catòlica, també es mereixen un reconeixement.
Malgrat arribar a la seu de Pere amb una imatge d’inquisidor antipàtic i tossut -hàbilment alimentada pels seus adversaris- els fets posteriors contradiuen una vegada i una altra aquest odiós retrat.
Ha demostrat en cada una de les dificultats i contrarietats que se li han presentat (i han estat força, per què negar-ho) que té una ment ordenada, manté una coherència admirable i no defuig els envits. Les entrevistes que van fer fa uns anys al llavors cardenal Ratzinger i que van donar lloc als llibres La sal de la tierra i Dios y el mundo, o el debat amb Jürgen Habermas, en són exemples. Mostra agudesa i precisió davant de preguntes indiscretes o incòmodes; manifesta humilitat per reconèixer errors; creativitat per explicar amb un llenguatge fresc veritats tradicionals; i també erudició per analitzar interdisciplinàriament qualsevol tema.
Potser per aquesta gran capacitat intel·lectual Benet XVI és una persona que es mou bé en mars agitats. En l’àmbit de l’ecumenisme poques persones han fet passos tan audaços com ell en relació amb l’anglicanisme. En la meva opinió, això ha estat possible perquè sempre ha mantingut una autèntica tolerància, aquella que es basa a intentar entendre l’altre des d’unes fermes conviccions, sense amagar-les, des de la transparència i la lleialtat. Amb Ratzinger s’hi pot estar d’acord o no, però sí que se sap què pensa en cada qüestió, i en quins punts es pot coincidir amb ell. No dissimula per por d’incomodar, però al mateix temps la seva honestedat intel·lectual el porta a saber veure i reconèixer en les postures contràries els mèrits que els corresponen. Va ser ell qui, en el viatge a Portugal, va animar a «trobar una síntesi i un diàleg profund i d’avantguarda» entre secularisme i fe.
El recent viatge que ha fet a la Gran Bretanya ha estat un altre exemple de com afrontar amb valentia -i èxit- una situació que és complexa, després de la intensa campanya de descrèdit que va precedir aquella visita. El mateix s’ha de dir del verinós tema de la pederàstia. És difícil trobar paral·lelismes amb qualsevol altra institució pública o privada que davant d’un despropòsit com aquest hagi estat capaç de fer-hi front amb tanta gosadia. El seu compromís amb els més febles ha demostrat ser (també en aquest tema) una constant de la seva trajectòria. En un dia ja llunyà del 2008 va afirmar: «Les víctimes han de rebre compassió i assistència, i els responsables d’aquests mals han de ser portats davant de la justícia». Aquí, com en molts altres aspectes, el pes de la imatge estereotipada ha impedit valorar els fets en la seva justa proporció.
La visita del papa Benet XVI pot resultar incòmoda per a alguns. Mai plou al gust de tothom, i el marc democràtic en què ens movem permet que cadascú opini i manifesti el que li plagui. De totes maneres, seria lamentable que el prejudici impedís donar una oportunitat al primer Papa alemany en mig mil·lenni; i això no només per la seva rellevància internacional, sinó perquè és probablement un dels referents més sòlids en aquest món globalitzat, on el regne de la raó ha donat pas al de l’emoció, i on els valors semblen haver-se fos per adaptar-se a les conveniències de cada un, sota el fragor d’un relativisme acrític i profundament egoista.
