Publiquem el full informatiu mensual de juny de 2025.
Publiquem el full informatiu mensual de juny de 2025.
El dijous 12 de juny del 2025 es tancava el cicle de xerrades i conferències de Temes d’Actualitat, dirigit per Daniel Arasa, amb la presència inestimable del Sr. Josep Masabeu, pedagog i historiador, al capdavant de l’entitat social BRAVAL des dels seus inicis i actualment el seu president.
El Sr. Masabeu és autor de diversos llibres, entre ells la Història de l’Església de Santa Maria de Montalegre i de que va venir a parlar: Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974, publicat l’any 2015 i esgotada l’edició els sis mesos següents. Aquest llibre, com va explicar el seu autor, es manté obert, ja que al llarg d’aquests darrers anys ha anat recopilant proves documentals que determinen que no només es tractaria de 37 viatges que fes sant Josepmaria a Catalunya, sinó un més amb tota seguretat i uns vuit més que van en camí de ser-ho.
L’acte va ser presentat pel rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, que li va donar la benvinguda, va excusar l’absència del Sr. Arasa, va fer una semblança biogràfica del conferenciant, molt conegut a l’entorn dels serveis socials, la solidaritat i l’educació, del qual es publiquen periòdicament entrevistes en diversos mitjans de comunicació sobre l’activitat i els fruits de BRAVAL.
Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974
Els assistents van ser rebuts cordialment pel Sr. Masabeu als que els va lliurar un document certament interessant ja que contenia trenta-vuit links del llibre. Va explicar que el llibre complet està publicat al lloc web oficial de www.opusdei.cat. Hi consten un índex i els enllaços dels capítols. A cada capítol hi ha el text i el seu àudio, per la qual cosa es poden escoltar en català tots els capítols del llibre. I a més, la referència a les diverses presentacions que es van fer.
A més d’aquests apunts sobre la localització actual del llibre, ens va donar una visió general dels trenta-set viatges que va fer sant Josepmaria a Catalunya destacant-ne la importància, ja que van influir en l’esdevenir de l’Opus Dei, com es va observar posteriorment: Montserrat i la Mercè van ser claus per a l’Obra.
Itinerari triat
El primer viatge a Catalunya el va fer l’any 1913 i l’últim el 1974, un any abans de morir, en què va venir a refer-se del soroche o mal d’alçada que havia patit a l’estada a l’Equador.
Es va donar el cas que per raons administratives els exàmens de batxillerat -encara estudiant a Barbastro (Aragó)- els va haver de fer a Lleida, a la qual va ser en tres ocasions amb aquest motiu entre el 1913 i el 1915.
La primera estada de Josepmaria Escrivà a Barcelona va ser el 1924, i va estar al convent dels Pares Mínims, amb la finalitat d’animar un amic seu que havia deixat el sacerdoci, i amb qui va mantenir amistat durant molts anys. En aquelles dates Josepmaria Escrivà encara no havia vist l’Opus Dei, però feia pensar que el Senyor li demanaria alguna cosa que encara no coneixia.
Passats els anys de la fundació de l’Obra, ja iniciada la guerra civil, la persecució religiosa va provocar que Josepmaria Escrivà es plantegés fugir a l’altra zona d’Espanya. Així que ell i uns quants més de l’Obra es vinguessin a Barcelona i van estar unes sis setmanes tot esperant trobar el moment propici per encaminar-se cap als Pirineus catalans. Van realitzar la fugida per aquestes muntanyes, fora dels camins, entre el 19 de novembre i el 3 de desembre de 1937, gairebé sense protecció per al fred ni aliment. Gràcies a Déu van arribar a Andorra.
El període del 1939 al 1946 és destacable per moltes raons. Es crea a Barcelona el primer centre de l’Obra, que en diuen Palau no per la gran mida sinó per tot el contrari. Encara avui és obert i és el més antic del món mundial. Sense haver acabat el centre, Josepmaria Escrivà ja estava pensant en una residència per a estudiants.
Entre els anys 1940-1941 es produeixen unes contradiccions gravíssimes en contra de l’Obra. Va córrer la veu a base de falsedats sobre el que passava en aquell centre. Es deia que la creu de pal allà instal·lada era per cometre barbaritats. Josepmaria Escrivà, a causa de la persecució que va ser objecte, va haver d’allotjar-se a casa d’un capellà amic seu en ocasió d’un viatge a Barcelona.
Al llibre s’explica com l’Abat Escarré del Monestir de Montserrat i Josepmaria Escrivà van iniciar una amistat molt sòlida i com van mantenir una relació epistolar abundant, i per això l’Abat Escarré va sortir moltes vegades en defensa de l’Opus Dei i del seu fundador. D’altra banda, el dia 27 d’abril, a la festa de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1954, es va curar instantàniament de la diabetis, una malaltia incurable.
En relació amb la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, Josepmaria Escrivà cada cop que venia la visitava per demanar-li coses, i el 1946 li va encomanar els tràmits per a l’aprovació pontifícia de l’Obra, abans d’emprendre viatge amb vaixell a Roma. En aquesta ocasió també l’Abat Escarré va ajudar tot el que va poder a les gestions davant la Santa Seu.
L’autor va destacar també el capítol 14, referit a l’any 1948, titulat Afermant una família. En aquelles dates, Josepmaria Escrivà coneixia personalment i visitava els pares dels nois que eren de l’Obra. El 1948 va tornar de nou a la ciutat per donar a conèixer l’Obra i recaptar diners per al projecte iniciat de la residència d’estudiants de Monterols. Es va inaugurar oficialment el 20 de febrer de 1950. Posteriorment, el 1962 Josepmaria Escrivà viuria a Monterols dos dies.
El capítol 19, està dedicat al tema de la declaració de Josepmaria Escrivà com a Fill Adoptiu de Barcelona pel llavors alcalde Sr. Porcioles l’any 1966. Des del primer moment Josepmaria Escrivà va agrair el nomenament pel que significava de reconeixement a la tasca de l’Opus Dei, però l’esdeveniment proposat estava més a prop de la pompositat que de la sobrietat. Així que va demanar a l’alcalde que l’acte fos al despatx de l’alcaldia amb poques persones i un dinar familiar a Castelldaura, com va ser així.
Als anys següents, el fundador de l’Opus Dei va viatjar per Espanya impartint catequesis doctrinals i sobre l’esperit de l’Opus Dei. Cal destacar que el 28 de novembre de 1972 va visitar aquesta Església de Santa Maria de Montalegre. L’any 1973 va acompanyar el Beat Álvaro a una intervenció quirúrgica a una clínica de Barcelona.
Part final
Es va establir un torn de preguntes molt interessant. El Sr. Masabeu va destacar un dels casos més difícils d’investigar ja que es tractava de localitzar la persona que va cedir casa seva a prop de Barcelona perquè Josepmaria Escrivà tingués una trobada familiar amb diverses persones, en ocasió d’un viatge amb cotxe des de Roma fins a Saragossa. Els testimonis documentals i personals deixaven clar que realment aquesta trobada s’havia produït a casa d’un cooperador, però no hi havia manera de trobar el fil per saber qui era. Fins que finalment un amic del Sr. Masabeu comentant el cas amb altres persones va trobar qui li podia donar informació. Es tractava d’un senyor majoríssim, malalt, fins al punt que va morir pocs dies després d’haver donat la informació que es buscava.
S’adjunta a continuació:
Entrevista recent realitzada per INFOCATOLICA :
En pdf, el document amb els enllaços del lloc web oficial :Díptic 12.06.2025
Enregistrament de la conferència penjada a la xarxa social: https://www.youtube.com/watch?v=jyZm8BIZlno&t=4s
Isabel Hernández Esteban
“Aquesta és la primera salutació del Crist Ressuscitat, el bon pastor que va donar la seva vida pel ramat de Déu. Jo també voldria que aquesta salutació de pau entrés als seus cors, arribés a les seves famílies, a totes les persones, on sigui que es trobin, a tots els pobles, a tota la terra.” La pau estigui amb vosaltres!”
Amb aquestes paraules el Papa Lleó XIV saludava tots els batejats i el món sencer. Una hora abans s’havia produït la fumata bianca amb què s’anunciava al món sencer que teníem un nou Papa. L’alegria es va desbordar a la plaça de Sant Pere que va aclamar al nou Papa, sense saber qui era l’elegit. No importava, teníem un nou representant de Crist a la terra, no necessitàvem saber qui era per voler-ho i aclamar-ho, era el que l’Esperit Sant ens donava i amb això n’hi havia prou. Feia dies que resàvem per aquest moment i ara el goig pel nou papa es desbordava, sorgia amb força del nostre cor.
La seva salutació va ser la de Crist ressuscitat: Pax vobiscum. Aquesta pau que només Crist ens pot donar. Una pau veritable i duradora. Una pau que omple la nostra vida sencera, que alegra i consola, que ens omple de seguretat davant les incerteses i dificultats de la vida, és la pau autèntica i, per això, esperançadora.
Durant el mes de juny procurem cada any revifar la nostra devoció al Sagrat Cor de Jesús. D’aquest cor emana la pau de Crist, la pau que només Ell ens pot donar. I juntament amb la pau, l’esperança, que és la virtut que no fa desitjar allò que encara no tenim, però estem certs que en posseirem. Quan es té aquesta certesa, aquesta esperança, tot queda relativitzat i sostingut per l’únic puntal ferm de debò que és Déu mateix. El cor Immaculat de Maria ens confirma aquesta pau i aquesta esperança.
Mn. Xavier Argelich
L’Església de Santa Maria de Montalegre juntament amb l’agència de viatges RT CULTURAL organitzem un pelegrinatge per al proper estiu. Es tracta del mateix recorregut que vam plantejar a l’estiu de l’any 2020 que per les raons conegudes de la pandèmia del cóvid19 va haver de suspendre’s.
Així que ara llancem novament aquesta proposta tan interessant com commovedora. Com a tal pelegrinatge està prevista la celebració de l’Eucaristia a diferents esglésies de la ruta a través del gran país que és Polònia i als llocs de culte que siguin temple jubilar el sacerdot que ens acompanyarà celebrarà el ritu jubilar. Pregarem també el sant rosari diàriament. A més, recorrerem llocs emblemàtics i turístics del país.
BREU RESUM DEL PLA DE VIATGE
Del dimecres 20 d’agost al dimarts 27 d’agost del 2025, amb guia de parla hispana durant tota l’estada a Polònia i autocar privat.
Primer dia de viatge: Sortirem de Barcelona amb vol regular en direcció Varsòvia. Allí farem transbord prenent un altre vol amb destinació Cracòvia. A continuació, trasllat amb autocar fins a l’hotel on soparem i ens allotjarem.
Segon dia de viatge: Visitarem Cracòvia, ciutat on sant Joan Pau II va viure quaranta anys.
Tercer dia de viatge: Seguirem a Cracòvia, visitarem les famoses Mines de Sal a Wielizka i a Oswiecin el camp de concentració Auschwitz.
Quart dia de viatge: Sortirem de Cracòvia amb destinació a Wadowice, poble on va néixer sant Joan Pau II i visitarem la Casa del Sant Pare i l’Església de la Santíssima Verge on va ser batejat. A la tarda, ens dirigirem a Czestochowa on ens allotjarem.
Cinquè dia de viatge: A Czestochowa visitarem el complex monàstic dels pares paulins al santuari catòlic de Jasna Gora considerat el centre de pelegrinatge de Polònia. Allí resarem davant l’Icona de la Verge Negra o Verge de Czestochowa. A la tarda ens dirigirem a Varsòvia on ens allotjarem.
Sisè dia de viatge: Visitarem la capital del país, Varsòvia.
Setè dia de viatge: Trasllat a l’aeroport per sortir amb el vol regular amb destinació a Barcelona. En arribar, es donarà per finalitzat el pelegrinatge.
PROGRAMA DE LA PEREGRINACIÓ
A continuació, les persones interessades en aquest pelegrinatge podeu descarregar-vos el programa àmpliament detallat per RT CULTURAL, tant els llocs que visitarem, on se celebrarà l’eucaristia, els hotels, els preus segons el nombre de persones que s’inscriguin i paguin i molts detalls més.
Per a qualsevol informació i inscripcions cal adreçar-se a RT CULTURAL, telèfon 931226700.
Publiquem el full mensual informatiu de maig 2025.
L’estimadíssim Papa Francesc ha volgut ser sepultat a la Basílica romana de Santa Maria la Major on acudia amb freqüència a resar a Santa Maria, especialment a l’inici del seu Pontificat i cada vegada que realitzaria un viatge apostòlic. La seva devoció i pietat a Maria sempre ha estat un exemple i un estímul per a tots els qui formem l’Església. En iniciar el mes de maig, procurem també cadascun de nosaltres manifestar i augmentar el nostre amor a Santa Maria. Ella és veritablement la nostra Mare per ser la Mare de nostre Senyor Jesucrist i perquè Ell ens la va donar abans d’expirar a la Creu.
També perquè la Mare de Crist és Mare de l’Església. En els moments actuals de l’Església i del món, aquest títol de Maria adquireix un relleu especial. A ella acudim demanant-li per tots els seus fills i pregant-li que el nou Papa sigui sant, docte i piadós, que ens ajudi a seguir caminant rere els passos i ensenyaments del seu Fill Jesucrist. També li demanem que, des de ja, sapiguem estimar el nou Papa. Us demanem que ens impulseu a créixer en l’amor a l’Església i que ens sentim coresponsables a anunciar a tots l’Evangeli.
Conèixer Crist, donar-lo a conèixer i portar-lo a tot arreu. Aquest era el lema del jove sacerdot Sant Josepmaria (acabem de commemorar el centenari de la seva ordenació sacerdotal). Ell també tenia una gran devoció a Maria i acudia freqüentment i per a tot a la seva intercessió maternal. Si ens decidim a estimar més durant aquest mes a Maria trobarem el consol, l’afecte i la suau fortalesa d’una Mare que ens vol més que totes les mares juntes.
Quin bon moment se’ns presenta per anar a Maria com a Mare de l’Església!
Mn. Xavier Argelich
Amb el cor a Roma, milions de persones de tot el món vam seguir en directe la retransmissió del funeral del Sant Pare Francesc que va morir a les 7.35 del matí del dilluns de pasqua, 21 d’abril del 2025.
Hi van ser presents els representants d’unes 140 delegacions dels països on estan repartits els 1400 milions catòlics pel món. Van donar el seu darrer adeu a l’interior de la Basílica de Sant Pere, a l’exterior de la qual es van celebrar les exèquies papals. L’Església amb les exèquies celebra també la Resurrecció de Crist i dels morts, i en aquesta data era la vuitena de Pasqua.
El seguici de cardenals va començar el seu recorregut dins de la basílica, els sediaris pontificis van portar a coll el fèretre del Papa Francesc per traslladar-lo a l’atri de la basílica vaticana, sense cants ni música, en pregària, en silenci, encara que es van sentir els aplaudiments de l’exterior. Un cop fora, el cor va entonar el cant d’entrada de la missa Dona-li Senyor el descans etern i la llum perpètua l’il·lumini. La vista aèria ens va permetre veure com els fidels ocupaven tota la plaça de Sant Pere i més enllà de l’obelisc a la Via della Conciliazione d’uns 500 metres de llargada.
A l’atri van situar els bisbes, els cardenals, així com els patriarques orientals catòlics. A l’esplanada van situar els milers de sacerdots i diaques, tots ells revestits de vermell, propi de màrtirs, en una celebració única. A l’altra banda de l’atri, van ubicar els representants de les delegacions dels països. Va presidir la celebració eucarística el Degà del Consell Cardenalici, Cardenal Giovanni Batista Re. El ritual de la missa es va dir amb llatí, idioma vehicular de l’Església Catòlica. La litúrgia de la paraula va ser així: la primera lectura en anglès, la segona en espanyol, el salm i l’evangeli en llatí, i l’homilia en italià, que va ser una glossa als aspectes més importants del papat de Francesc, els viatges, els textos, tot el llegat de gestos en pro dels més necessitats. Les pregàries es van resar en diversos idiomes.
El comiat del difunt
Va seguir la santa missa pels seus cànons habituals. Un cop distribuïda la comunió entre tots els assistents, es va iniciar la part final de les exèquies anomenada L’última recomanació i comiat del difunt, en la què es van cantar les lletanies dels sants, incloent-hi els sants pares del segle XX. Els germans cristians dels ritus orientals, representats pels patriarques orientals, van encensar el fèretre i van cantar els cants propis del seu ritu bizantí per a les exèquies. A continuació, el cardenal que va presidir la santa missa va tornar a encensar el fèretre de Francesc, a sobre del qual es va posar el llibre de l’Evangeli que amb el caprici del vent va anar passant les seves pàgines. Van sonar les 12 hores del migdia assolellat a Roma. Va concloure així la celebració exequial del Papa Francesc, Que t’aculli el cor dels àngels.
Els fidels van prorrompre en aplaudiments i els cardenals van abandonar l’atri cap a la basílica. Va prosseguir el seguici de preveres i de les persones que més ho han assistit, quan els catorze sediaris pontificis van elevar el fèretre inclinant-lo en senyal de la seva última salutació i el van traslladar a l’interior de la Basílica de Sant Pere, per portar-lo a la Basílica de Santa Maria la Major, on expressament volia ser enterrat. Les campanes de Sant Pere van sonar constantment.
El trasllat del Papa Francesc
El trajecte des de Sant Pere fins a Santa Maria la Major és de 5km. El seguici del papamòbil va circular inicialment a deu km. per hora de manera que els nombrosos fidels i pelegrins que des de primera hora del matí ja estaven situats al llarg de tot el recorregut fins a la basílica van poder contemplar-ho. Després van accelerar la marxa. El seguici fúnebre es va iniciar a les 12.30h després d’abandonar per última vegada Sant Pere. La vista aèria ens va permetre participar com un pelegrí més per tots aquells indrets turístics de Roma. Tingueu en compte que Roma acull monuments històrics de molts segles d’esplendor, tant religiosos, com polítics i culturals. Vam veure com tots els pelegrins tenien els braços enlaire amb el telèfon encès gravant aquell moment en què cadascú veu el papamòbil. Va ser impressionant comprovar la presència dels milers de persones que s’amuntegaven i omplien els carrers romans en un recorregut llarguíssim.
La recepció a la Basílica de Santa Maria la Major
Mitja hora va durar el trasllat. A les 13h van ressonar les campanes de la basílica i veiem la Salus Populi Romani, un quadre de la Verge amb el Nen a qui tenia molta devoció el papa Francesc, havent-la visitat a la seva vida més de 162 vegades. Alhora, aquesta Verge és la patrona de Roma. Els portadors del fèretre van fer una parada davant seu, que està situada a la Capella Paolina. El moment de l’enterrament i la inhumació va ser privat segons expressa condició de Francesc i dirigida pel cardenal camarlenc. Posteriorment la mateixa Santa Seu va publicar fotografies oficials, i ja l’endemà nombrosos pelegrins van poder acostar-se al sepulcre. Descanseu en pau.
El conclave
Segons fonts del Vatican News, la Capella Sixtina es prepara per al Conclave que comença el dimecres 7 de maig. L’oficina de premsa de la Santa Seu ofereix imatges de Vatican Media que mostra els preparatius de la Capella Sixtina que rebrà al Col·legi de Cardenals per a l’elecció d’un nou Pontífex. Aquest 3 de maig, els cardenals es reuneixen novament a Congregació general en preparació a l’inici del Conclave del 7 de maig. També documenten la instal·lació de l’estufa i la xemeneia que va tenir lloc ahir al matí, 2 de maig. És precisament d’aquesta xemeneia d’on, els propers dies, el món esperarà el senyal tan esperat: el fum blanc, el signe de l’elecció del successor del Papa Francesc. La xemeneia, connectada a dues estufes a l’interior de la Capella, és el punt del que surt el fum: el negre, quan encara no s’ha aconseguit la majoria qualificada de dos terços, i el blanc quan s’ha produït l’elecció.
Isabel Hernández Esteban
Sol ser habitual que l’Església de Santa Maria de Montalegre promogui una romeria al Santuari de Torreciudad, ubicat al Pirineu d’Osca molt a prop de Barbastro, l’1 de maig, a l’inici del mes dedicat a la Mare de Déu Santíssima. Així doncs, aquest 2025 va ser de la mateixa manera. La previsió de bon temps i una mica de calor al migdia i primera hora de la tarda es va complir perfectament. En el mateix sentit, vam poder fer tot el pla previst d’activitats i molt més perquè l’entorn és molt ampli, i lliurement els pelegrins es van passejar per tot arreu l’Ermita, el Via Crucis, els goigs de sant Josep, i per descomptat tot el temple, la Capella del Santíssim, el medalló de la Verge. També la cripta amb les galeries de les imatges peregrines de la Verge, la capella de la Mare de Déu de Loreto i la Capella de la Verge de Guadalupe, les quals allotgen fins a quaranta confessionaris, així com l’àmplia esplanada amb la Verge de les espelmes.
Al matí
Sortim de la plaça de la Universitat de Barcelona en un autocar complet. Érem seixanta persones la majoria fidels de Montalegre i vam arribar al santuari minuts abans de les 11. Vam fer una parada per esmorzar a la Panadella, com sempre. Al llarg del recorregut, el capellà que ens acompanyava, Mn. Argelich, ens va donar la benedicció del viatge; el delegat del Patronat de Torreciudad, José Luis, va informar amb tot detall de les activitats que realitzaríem i va distribuir diversos fulletons molt útils per seguir tota la jornada mariana, Isabelita va resar la primera part del rosari i el fotògraf oficial, Florentino, va explicar històries tècniques de l’embassament que envolta el santuari, que estava ple.
Al punt d’informació i objectes religiosos vam ser acollits i ens van convidar a la sala d’actes per veure el vídeo de presentació de Torreciudad. A continuació, tots plegats iniciem la processó amb la imatge pelegrina de Santa Maria de Montalegre en volades, entonant cants a la Verge com Rosa d’Abril, els Goigs en honor de Santa Maria de Montalegre i els Goigs a Nostra Senyora dels Àngels de Torreciudad. La directora de la Coral Montalegre Rosa juntament amb Manuela van preparar les fulles dels cants perquè tots poguéssim lloar la Verge. Un cop ubicada la imatge al peu del presbiteri de l’altar major, vam visionar el Videomaping, que en aquesta ocasió es tractava d’unes respostes que ens dóna la Verge Santíssima a tantes preguntes que li puguem plantejar, anomenat El retaule t’explica.
Fins a les 13.15h, hora de la santa missa, teníem molt de temps per davant per visitar els llocs indicats. Al vídeo de presentació del santuari vam poder veure i sentir el voler del fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria, que el Santuari de Torreciudad fos un lloc de conversió a través del sagrament de la penitència. Remoguts amb aquesta bona intenció, molts pelegrins acudim a la cripta.
La santa missa
La santa missa la va celebrar el rector de Montalegre assistit per tres dels escolans de Montalegre que havien acudit al pelegrinatge al costat de les seves famílies. Igualment, la lectora i les sopranos habituals van participar a la missa. A més, va donar la benvinguda a altres grups de pelegrins, en concret als Moteros Los Angeles Verdes de la Guàrdia Civil, amb els quals hem coincidit altres anys. A l’inici de la celebració, el rector de Montalegre ens va convidar a pregar per l’Església i pel nou papa, invocant-nos sant Josep Obrer que era la festa litúrgica que se celebrava aquell dia. A l’homilia, ens va dir que Déu ens ha creat per treballar, per produir, per millorar. Aquí el retaule ens recorda la Verge i sant Josep treballant i el Nen Jesús preguntant coses a sant Josep. Que sapiguem treballar i donar fruits de les nostres capacitats, especialment fent el bé mentre treballem, oferint-ho tot per donar glòria a Déu, i aquest mes més a prop de la Mare de Déu. Jesús va voler néixer en una família, que les nostres famílies siguin un raconet d’amor on càpiga la família de Natzaret i fer així l’Església de Jesucrist que compta amb tots nosaltres. Posem al peu de Maria totes les nostres peticions que ella ens cobrirà amb el seu mantell, aquell tan gran que té Santa Maria de Montalegre, on hi caben els nens i nens de la caritat i tots nosaltres.
Migdia
Quan vam sortir del temple, un nombrós grup de moteros van iniciar la seva marxa sorollosa per l’esplanada del santuari, els que hi érem aplaudim amb entusiasme en senyal d’agraïment per la feina que fan.
A continuació, i a cobert als porxos dinem tot el grup de seixanta pelegrins, l’organització havia disposat moltes taules i cadires creant una taula llarga compactada. Tots portàvem les nostres carmanyoles i begudes, però, a més, anaven i venien fonts amb fuet, dolços filipins, galetes amb xocolata, carn arrebossada… Tot es va fondre a la boca.
A la tarda
L’ambient de pau, tranquil·litat i absència de sorolls urbans van propiciar el passeig agradable cap a l’ermita original del segle XII de la Mare de Déu de Torreciudad, en algun punt semblava que hi fóssim a la Costa Brava per les formes de les muntanyes, les onades de les aigües de l’embassament pel vent i els pins. Uns més àgils i d’altres a poc a poc perquè el pendent cap a l’ermita és pronunciat, vam arribar i vam tornar fent una parada obligatòria per entrar a l’ermita, petita i molt bonica, restaurada amb sobrietat i bellesa. Allà també dipositem el nostre cor pleníssim de bones peticions, amb l’esperança posada en Déu que en sap més.
A les cinc de la tarda es va iniciar la processó de les dues imatges, la de la Mare de Déu dels Àngels de Torreciudad (òbviament una rèplica de l’original que llueix al retaule del temple) i la de Santa Maria de Montalegre, totes dues en volades amb els seus portadors que s’anaven canviant al llarg de la processó. Van ser precedides pel prevere Ángel Las Heras i altres sacerdots. Van recórrer tot el passeig dels arcs, seguits per la majoria dels fidels que eren al santuari. Tots resem la segona part del rosari contemplant els misteris del dia i cantant.
La convocatòria de la sortida del santuari era a les 18h hi va ser puntualment. Luis, el conductor, va posar en marxa l’autocar i vam tornar molt contents per la feliç jornada mariana que havíem viscut en comunitat i individualment amb les nostres peticions particulars. Al llarg del retorn, Antonio va resar la tercera part del rosari. També el rector i la que subscriu vam fer públic el nostre butlletí informatiu assenyalant les següents activitats que es promouen a Montalegre: les properes confirmacions del dia 31 de maig, la conferència del Sr. Almuzara sobre Gaudí i per Pep Masabeu, l’organista de la Casa, la conferència sobre l’itinerari de sant Josepmaria a Barcelona, la visita guiada i gratuïta a la Sagrada Família el 14 de juny i el pelegrinatge a Polònia al mes d’agost.
Isabel Hernández Esteban
En aquest segon diumenge de Pasqua ens ve a la memòria el que ha passat fa una setmana a la Vetlla Pasqual del dissabte sant 19 d’abril del 2025, a les 20h a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Culminava amb aquesta celebració el Tridu Pascual, una celebració eucarística única també a tota la litúrgia de l’Església. Sol ser un esdeveniment molt llarg, sobretot si s’hi fan bateigs, que, alhora, si es tracta d’adults poden rebre el sagrament de la confirmació i després rebre la primera comunió.
Aquella nit a Montalegre va rebre el baptisme Cloe Brigitte, una nena petita i dos catecúmens adults, Brandon José i Cecilia Miluska, tots dos per l
a seva edat van ser molt conscients del gran bany de gràcia que van rebre i es van sentir lliures a l’hora de manifestar la seva emoció i agraïment.
Aquesta celebració solemne té diverses parts diferenciades: el lucernari, la litúrgia de la paraula, la litúrgia baptismal, la litúrgia eucarística i la comunió.
El lucernari, la benedicció del foc
El temple es va tancar en foscor, amb prou feines es percebia la llum natural a través dels vitralls quan els escolans i preveres es van acostar al braser situat al fons de l’església. Un dels sagristans habituals, Eulogio, va calar la fusta i va cremar ràpidament el foc. El rector de Montalegre va resar les oracions de la benedicció del foc i va disposar el ciri pasqual per encendre’l. Del foc nou es va encendre el ciri pasqual Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit. A continuació, a partir del ciri es van encendre les espelmes que els fidels havien pres en entrar al temple al costat de les fulles dels cants de la Vigília. I vam cantar Lumen Christi, Deo gràcies.
Arribada la processó al presbiteri amb totes les espelmes preses es van encendre els llums, i es va iniciar la lectura del Pregó Pasqual, un text llarg i bell, ple de goig i alegria per la resurrecció de Jesucrist. A partir d’aquí en va entrar a la Pasqua. Acabat el pregó, tots vam apagar les nostres espelmes i ens vam asseure.
La litúrgia de la Paraula
El leccionari indica set lectures amb els salms cantats i les oracions corresponents. A la nostra celebració, es van llegir: la primera lectura del llibre del Gènesi, la tercera lectura del llibre de l’Èxode i la setena del llibre del profeta Ezequiel. A més, l’epístola de la carta de sant Pau als Romans i l’evangeli segons sant Mateu. L’homilia la va pronunciar Mn. Xavier Argelich exultant la nit santa que estàvem celebrant perquè Crist ha ressuscitat causa de la nostra fe, aquesta és la nostra alegria. Els catecúmens a l’Església de Sant Sever de Barcelona han resat per primera vegada el Credo i han rebut l’oli dels catecúmens, resant-li a la Mare de Déu el cant del Virolai. Hem escoltat, a través de les lectures llegides, la història de la salvació; avui hem renovat la nostra fe, és a dir, la nostra manera d’afrontar la nostra vida, les nostres dificultats. Avui rebran el baptisme Brigitte, Brandon i Miluska i tots ens alegrem per ells ja que es converteixen en fills de Déu pel baptisme i entren a l’Església.
La litúrgia baptismal
El rector que segons es desenvolupava tota la celebració explicava el sentit i el motiu del que estàvem celebrant, ens va indicar que la celebració baptismal de la nena es faria per separat dels adults ja que aquests rebrien després la confirmació i la comunió, cosa que requereix a més altres ritus propis dels sagraments.
Previ als baptismes, el rector va beneir l’aigua i, al seu torn, va introduir al recipient de l’aigua beneïda el ciri pasqual: Et demanem, Senyor, que el poder de l’Esperit Sant, pel vostre Fill, descendeixi sobre l’aigua d’aquesta font, perquè els sepultats amb Crist en la seva mort, pel baptisme ressuscitin amb ell a la vida. A continuació, van rebre el baptisme. Els catecúmens adults van rebre la confirmació. I van ser els primers a combregar quan es va iniciar la comunió per a tots els fidels.
Final
Conclosa la pregària eucarística i la comunió dels celebrants, escolans i fidels vam veure el rellotge i ja eren les deu i vint de la nit, i vam sentir Vessa, Senyor, sobre nosaltres el teu esperit de caritat perquè visquem sempre units en el teu amor…podeu anar en pau Al·leluia Al·leluia.
La coral de Montalegre va lluir bellament amb els cants pasquals, molta gràcies a tots ells. Sortim del temple contents i alegres felicitant-nos les pasqües. Fins i tot els més endarrerits vam poder tastar un trosset de Colomba, un pa de pessic de pasqua per excel·lència.
Isabel Hernández Esteban
La celebració de la Passió del Senyor succeeix l’endemà del Dijous Sant, el dia anomenat Divendres Sant que per a aquest 2025 ha correspost al 18 d’abril a les 5 de la tarda. No es tracta de la missa que coneixem habitualment, però sí d’un ofici litúrgic, únic a l’any, que conté tres parts ben diferenciades, sense la pregària eucarística de la consagració d’acord amb els cànons del missal romà. A l’Església de Santa Maria de Montalegre el crucifix que penja del baldaquí s’ha cobert d’una roba morada en memòria d’aquelles hores en què el Senyor ja havia mort crucificat. La capella del Santíssim es manté tancada i a les fosques pel mateix motiu. Al matí s’havia resat un Via Crucis per acompanyar el Senyor en la seva agonia.
La litúrgia de la Paraula, Miraran el que van traspassar
Els celebrants, revestits de vermell propi de màrtirs, abandonen en silenci la sagristia i entren al presbiteri i els sacerdots que poden s’estenen a terra davant l’altar major, mantenint-se uns instants en oració. La lectura del profeta Isaïes ens prepara per a la impactant lectura de la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan, llegida pels sacerdots Mn. Tusquellas, Mn. Mallol i Mn. Argelich.
Mn. Tusquellas a la seva homilia va exposar que l’Esperit Sant ens posa davant de la Passió del Senyor perquè ho necessitem. La crucifixió del Senyor és un fet històric veritable que ens concerneix a tots perquè la Creu ens allibera del pecat. Gràcies a la lectura de la Passió del Senyor es fa present ara. Déu no vol el mal, no vol la tortura infame que va patir el Senyor, però Déu permet l’exercici de la llibertat de cadascú. Si no fos així, no hi hauria cel, ni purgatori ni infern. Jesús accepta la seva mort i el transfigura en amor. És la benedicció que vessa el Senyor a cada eucaristia perquè estimem la Creu que és tot allò que ens succeeix en el dia a dia i vol a més que entrem en diàleg amb el Pare cosa que ens anticipa al cel. Demanem-li a la Verge que ens doni la gràcia per acompanyar Jesús.
A continuació, es van resar les pregàries dels fidels que en aquest ofici les peticions van acompanyades d’adoració i invocacions a Déu totpoderós i etern, un episodi llarg i amb silencis per unir-nos al Senyor a la Creu.
L’adoració a la Creu: Mireu l’arbre de la creu
La processó de la creu comença des del fons del temple. La precedeixen els escolans amb la creu processional, segueixen els sacerdots. El rector enlaira la Creu perquè tots els fidels la vegin fent petites pauses en el trajecte, agenollant-se també els mossens. Un cop al presbiteri, s’inicia l’adoració dels fidels assistents, que un a un fa un petó a la creu, la toca, es genuflexiona, l’abraça o ofereix qualsevol altre signe de respecte o d’amor a la creu, situant-se els escolans a banda i banda, recollint l’almoina.
La comunió
Tal com vam comentar a la crònica del Dijous Sant, s’havia recollit la Reserva perquè a l’Ofici del Divendres Sant els fidels, celebrants i escolans poguéssim combregar. Precedida del prec del Parenostre, es va repartir la sagrada comunió. Un cop distribuïda, el rector va llegir diverses oracions i es va donar per acabada la celebració, amb l’avís de que a partir d’aquell moment i dissabte l’església es mantenia tancada. Montalegre s’obriria a les 7 de la tarda del dissabte sant, una hora abans de la celebració de la Vetlla Pasqual.
Dades finals
La lectura de la Passió del Senyor està establerta litúrgicament només per al Diumenge de Rams i el Divendres Sant. L’almoina que es recull en aquesta celebració, a tot el món catòlic, va dirigida sempre per al manteniment dels llocs sants a Terra Santa (Israel), que estan custodiats des del segle XIV pels Pares Franciscans. La Coral Montalegre va posar els seus cants en molts moments, acompanyant el nostre recolliment.
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin