Contingut

Sol ser habitual que l’Església de Santa Maria de Montalegre promogui una romeria al Santuari de Torreciudad, ubicat al Pirineu d’Osca molt a prop de Barbastro, l’1 de maig, a l’inici del mes dedicat a la Mare de Déu Santíssima. Així doncs, aquest 2025 va ser de la mateixa manera. La previsió de bon temps i una mica de calor al migdia i primera hora de la tarda es va complir perfectament. En el mateix sentit, vam poder fer tot el pla previst d’activitats i molt més perquè l’entorn és molt ampli, i lliurement els pelegrins es van passejar per tot arreu l’Ermita, el Via Crucis, els goigs de sant Josep, i per descomptat tot el temple, la Capella del Santíssim, el medalló de la Verge. També la cripta amb les galeries de les imatges peregrines de la Verge, la capella de la Mare de Déu de Loreto i la Capella de la Verge de Guadalupe, les quals allotgen fins a quaranta confessionaris, així com l’àmplia esplanada amb la Verge de les espelmes.

Al matí

Sortim de la plaça de la Universitat de Barcelona en un autocar complet. Érem seixanta persones la majoria fidels de Montalegre i vam arribar al santuari minuts abans de les 11. Vam fer una parada per esmorzar a la Panadella, com sempre. Al llarg del recorregut, el capellà que ens acompanyava, Mn. Argelich, ens va donar la benedicció del viatge; el delegat del Patronat de Torreciudad, José Luis, va informar amb tot detall de les activitats que realitzaríem i va distribuir diversos fulletons molt útils per seguir tota la jornada mariana, Isabelita va resar la primera part del rosari i el fotògraf oficial, Florentino, va explicar històries tècniques de l’embassament que envolta el santuari, que estava ple.

Al punt d’informació i objectes religiosos vam ser acollits i ens van convidar a la sala d’actes per veure el vídeo de presentació de Torreciudad. A continuació, tots plegats iniciem la processó amb la imatge pelegrina de Santa Maria de Montalegre en volades, entonant cants a la Verge com Rosa d’Abril, els Goigs en honor de Santa Maria de Montalegre i els Goigs a Nostra Senyora dels Àngels de Torreciudad. La directora de la Coral Montalegre Rosa juntament amb Manuela van preparar les fulles dels cants perquè tots poguéssim lloar la Verge. Un cop ubicada la imatge al peu del presbiteri de l’altar major, vam visionar el Videomaping, que en aquesta ocasió es tractava d’unes respostes que ens dóna la Verge Santíssima a tantes preguntes que li puguem plantejar, anomenat El retaule t’explica.

Fins a les 13.15h, hora de la santa missa, teníem molt de temps per davant per visitar els llocs indicats. Al vídeo de presentació del santuari vam poder veure i sentir el voler del fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria, que el Santuari de Torreciudad fos un lloc de conversió a través del sagrament de la penitència. Remoguts amb aquesta bona intenció, molts pelegrins acudim a la cripta.

La santa missa

La santa missa la va celebrar el rector de Montalegre assistit per tres dels escolans de Montalegre que havien acudit al pelegrinatge al costat de les seves famílies. Igualment, la lectora i les sopranos habituals van participar a la missa. A més, va donar la benvinguda a altres grups de pelegrins, en concret als Moteros Los Angeles Verdes de la Guàrdia Civil, amb els quals hem coincidit altres anys. A l’inici de la celebració, el rector de Montalegre ens va convidar a pregar per l’Església i pel nou papa, invocant-nos sant Josep Obrer que era la festa litúrgica que se celebrava aquell dia. A l’homilia, ens va dir que Déu ens ha creat per treballar, per produir, per millorar. Aquí el retaule ens recorda la Verge i sant Josep treballant i el Nen Jesús preguntant coses a sant Josep. Que sapiguem treballar i donar fruits de les nostres capacitats, especialment fent el bé mentre treballem, oferint-ho tot per donar glòria a Déu, i aquest mes més a prop de la Mare de Déu. Jesús va voler néixer en una família, que les nostres famílies siguin un raconet d’amor on càpiga la família de Natzaret i fer així l’Església de Jesucrist que compta amb tots nosaltres. Posem al peu de Maria totes les nostres peticions que ella ens cobrirà amb el seu mantell, aquell tan gran que té Santa Maria de Montalegre, on hi caben els nens i nens de la caritat i tots nosaltres.

Migdia

Quan vam sortir del temple, un nombrós grup de moteros van iniciar la seva marxa sorollosa per l’esplanada del santuari, els que hi érem aplaudim amb entusiasme en senyal d’agraïment per la feina que fan.

A continuació, i a cobert als porxos dinem tot el grup de seixanta pelegrins, l’organització havia disposat moltes taules i cadires creant una taula llarga compactada. Tots portàvem les nostres carmanyoles i begudes, però, a més, anaven i venien fonts amb fuet, dolços filipins, galetes amb xocolata, carn arrebossada… Tot es va fondre a la boca.

A la tarda

L’ambient de pau, tranquil·litat i absència de sorolls urbans van propiciar el passeig agradable cap a l’ermita original del segle XII de la Mare de Déu de Torreciudad, en algun punt semblava que hi fóssim a la Costa Brava per les formes de les muntanyes, les onades de les aigües de l’embassament pel vent  i els pins. Uns més àgils i d’altres a poc a poc perquè el pendent cap a l’ermita és pronunciat, vam arribar i vam tornar fent una parada obligatòria per entrar a l’ermita, petita i molt bonica, restaurada amb sobrietat i bellesa. Allà també dipositem el nostre cor pleníssim de bones peticions, amb l’esperança posada en Déu que en sap més.

A les cinc de la tarda es va iniciar la processó de les dues imatges, la de la Mare de Déu dels Àngels de Torreciudad (òbviament una rèplica de l’original que llueix al retaule del temple) i la de Santa Maria de Montalegre, totes dues en volades amb els seus portadors que s’anaven canviant al llarg de la processó. Van ser precedides pel prevere Ángel Las Heras i altres sacerdots. Van recórrer tot el passeig dels arcs, seguits per la majoria dels fidels que eren al santuari. Tots resem la segona part del rosari contemplant els misteris del dia i cantant.

La convocatòria de la sortida del santuari era a les 18h hi va ser puntualment. Luis, el conductor, va posar en marxa l’autocar i vam tornar molt contents per la feliç jornada mariana que havíem viscut en comunitat i individualment amb les nostres peticions particulars. Al llarg del retorn, Antonio va resar la tercera part del rosari. També el rector i la que subscriu vam fer públic el nostre butlletí informatiu assenyalant les següents activitats que es promouen a Montalegre: les properes confirmacions del dia 31 de maig, la conferència del Sr. Almuzara sobre Gaudí i per Pep Masabeu, l’organista de la Casa, la conferència sobre l’itinerari de sant Josepmaria a Barcelona, ​​la visita guiada i gratuïta a la Sagrada Família el 14 de juny i el pelegrinatge a Polònia al mes d’agost.

Isabel Hernández Esteban

En aquest segon diumenge de Pasqua ens ve a la memòria el que ha passat fa una setmana a la Vetlla Pasqual del dissabte sant 19 d’abril del 2025, a les 20h a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Culminava amb aquesta celebració el Tridu Pascual, una celebració eucarística única també a tota la litúrgia de l’Església. Sol ser un esdeveniment molt llarg, sobretot si s’hi fan bateigs, que, alhora, si es tracta d’adults poden rebre el sagrament de la confirmació i després rebre la primera comunió.

Aquella nit a Montalegre va rebre el baptisme Cloe Brigitte, una nena petita i dos catecúmens adults, Brandon José i Cecilia Miluska, tots dos per la seva edat van ser molt conscients del gran bany de gràcia que van rebre i es van sentir lliures a l’hora de manifestar la seva emoció i agraïment.

Aquesta celebració solemne té diverses parts diferenciades: el lucernari, la litúrgia de la paraula, la litúrgia baptismal, la litúrgia eucarística i la comunió.

El lucernari, la benedicció del foc

El temple es va tancar en foscor, amb prou feines es percebia la llum natural a través dels vitralls quan els escolans i preveres es van acostar al braser situat al fons de l’església. Un dels sagristans habituals, Eulogio, va calar la fusta i va cremar ràpidament el foc. El rector de Montalegre va resar les oracions de la benedicció del foc i va disposar el ciri pasqual per encendre’l. Del foc nou es va encendre el ciri pasqual Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit. A continuació, a partir del ciri es van encendre les espelmes que els fidels havien pres en entrar al temple al costat de les fulles dels cants de la Vigília. I vam cantar Lumen Christi, Deo gràcies.

Arribada la processó al presbiteri amb totes les espelmes preses es van encendre els llums, i es va iniciar la lectura del Pregó Pasqual, un text llarg i bell, ple de goig i alegria per la resurrecció de Jesucrist. A partir d’aquí en va entrar a la Pasqua. Acabat el pregó, tots vam apagar les nostres espelmes i ens vam asseure.

La litúrgia de la Paraula

El leccionari indica set lectures amb els salms cantats i les oracions corresponents. A la nostra celebració, es van llegir: la primera lectura del llibre del Gènesi, la tercera lectura del llibre de l’Èxode i la setena del llibre del profeta Ezequiel. A més, l’epístola de la carta de sant Pau als Romans i l’evangeli segons sant Mateu. L’homilia la va pronunciar Mn. Xavier Argelich exultant la nit santa que estàvem celebrant perquè Crist ha ressuscitat causa de la nostra fe, aquesta és la nostra alegria. Els catecúmens a l’Església de Sant Sever de Barcelona han resat per primera vegada el Credo i han rebut l’oli dels catecúmens, resant-li a la Mare de Déu el cant del Virolai. Hem escoltat, a través de les lectures llegides, la història de la salvació; avui hem renovat la nostra fe, és a dir, la nostra manera d’afrontar la nostra vida, les nostres dificultats. Avui rebran el baptisme Brigitte, Brandon i Miluska i tots ens alegrem per ells ja que es converteixen en fills de Déu pel baptisme i entren a l’Església.

La litúrgia baptismal

El rector que segons es desenvolupava tota la celebració explicava el sentit i el motiu del que estàvem celebrant, ens va indicar que la celebració baptismal de la nena es faria per separat dels adults ja que aquests rebrien després la confirmació i la comunió, cosa que requereix a més altres ritus propis dels sagraments.

Previ als baptismes, el rector va beneir l’aigua i, al seu torn, va introduir al recipient de l’aigua beneïda el ciri pasqual: Et demanem, Senyor, que el poder de l’Esperit Sant, pel vostre Fill, descendeixi sobre l’aigua d’aquesta font, perquè els sepultats amb Crist en la seva mort, pel baptisme ressuscitin amb ell a la vida. A continuació, van rebre el baptisme. Els catecúmens adults van rebre la confirmació. I van ser els primers a combregar quan es va iniciar la comunió per a tots els fidels.

Final

Conclosa la pregària eucarística i la comunió dels celebrants, escolans i fidels vam veure el rellotge i ja eren les deu i vint de la nit, i vam sentir Vessa, Senyor, sobre nosaltres el teu esperit de caritat perquè visquem sempre units en el teu amor…podeu anar en pau Al·leluia Al·leluia.

La coral de Montalegre va lluir bellament amb els cants pasquals, molta gràcies a tots ells. Sortim del temple contents i alegres felicitant-nos les pasqües. Fins i tot els més endarrerits vam poder tastar un trosset de Colomba, un pa de pessic de pasqua per excel·lència.

Isabel Hernández Esteban

La celebració es va iniciar amb la creu processional i vuit escolans, seguits pels sacerdots celebrants i el mestre de cerimònies processionant per la nau central des del fons fins al presbiteri, rebent-los els fidels cantant. Es tractava del memorial de quan el Senyor va instituir els sagraments del sacerdoci i de l’eucaristia, i el nou manament de la caritat. A l’antífona d’entrada es diu Nosaltres hem de gloriar-nos a la creu del nostre Senyor Jesucrist: en ell hi ha la nostra salvació, vida i resurrecció, per ell hem estat salvats i lliberats.

Era el dijous 17 d’abril del 2025, a les cinc de la tarda. El temple de Montalegre estava al complet, fins i tot amb alguns fidels a la grada principal. Teníem al davant una celebració d’una hora i quart plena de goig i encens.

Aquesta vegada, va proclamar l’evangeli i va predicar l’homilia Mn. Mallol: El Tridu Pascual són tres dies que formen una unitat. Es fa present la Paraula de Déu. La primera lectura de l’Èxode era una visió històrica de l’alliberament i la sortida dels israelites d’Egipte, un esdeveniment que avui se segueix celebrant. La segona lectura correspon a la primera carta de sant Pau als Corintis en què descriu la institució de l’Eucaristia, text que es considera dels més antics que refereix aquest fet succeït el dijous sant. I l’evangeli de sant Joan que descriu els fets esdevinguts al darrer Sopar del Senyor, especialment el rentat dels peus de Jesús als seus deixebles. L’Eucaristia és l’Amor de Déu per nosaltres, ens dóna dos dons, dos encàrrecs: viure l’eucaristia i el manament de la caritat. És Jesús que es fa cos amb carn i sang a l’eucaristia, per això si ens oblidéssim de la caritat, l’eucaristia s’esvairia. Mn. Mallol recorda que moltes persones, sense ser obligatori, senten la necessitat de participar de l’eucaristia diàriament, fa que ens tornem més disponibles per als altres vivint la caritat en comprendre, escoltar, parlar sense ferir i ajudant amb alegria. Allí hi ha el Senyor en el comportament cristià ja que la caritat és un do de Déu. Agraïm a Déu aquests dons i estiguem al costat de Maria, de qui l’evangeli no diu on era en aquell sopar, però sí que va estar al peu de la creu de nostre Senyor Jesucrist.

Lavatori dels peus

No sempre és possible fer l’experiència del rentat dels peus per part del celebrant, però, aquell dia es va poder fer gràcies a la presencia del nombrós grup d’escolans. Mn. Xavier Argelich es va retirar la casulla  i va anar rentant els peus un a un dels vuit joves que van assistir-hi, els quals es van mantenir asseguts mentre el celebrant s’inclinava i amb l’ajuda del mestre de cerimònies abocava l’aigua de la gerra als peus de cada jove, que queia al gibrell.

Segueix la santa missa

Immediatament després del lavatori dels peus el sacerdot es renta i s’asseca les mans, torna a posar-se la casulla i va a la seu des d’on dirigeix ​​l’oració universal. Els escolans, secs els peus i calçats, llegeixen les pregàries. En aquesta missa no es diu Credo. A continuació, se segueix la missa pels seus cànons habituals.

Un cop acabada la celebració, des del presbiteri s’inicia la processó amb els escolans, la creu processional i els preveres cap a la capella del Santíssim, amb el cant del Pange Lingua. Allí es guardarà la Reserva al Sagrari i el rector conservarà la clau en el seu poder fins l’endemà, i així poder distribuir  la comunió entre els celebrants i els fidels a l’Ofici del Divendres Sant.

Detalls finals

Concelebraren amb el rector, Mn. Tusquelles, Mn. Mallol, Mn. Peris i Mn. Barceló. Va exercir de mestre de cerimònies Mn. Orfila. A més, hi havia dos sacerdots confessant. En tot moment, la soprano Rosa Parellada va cantar i va dirigir els cants de la Coral Montalegre amb l’organista Pere Xiberta.

Tractant-se d’una celebració tan important i plena de glòria a Déu, les vestidures dels sacerdots eren de color blanc, i hi va haver flors a l’altar. Així mateix, el monument per a la pregària davant del sagrari on es conservaria la Reserva per a l’endemà estava guarnit amb moltes més flors, rams de llorer i palmons beneïts al Diumenge de Rams.

Isabel Hernández Esteban