Aquells dies blancs de la seva infantesa

En el nostre camí cap al centenari de la Fundació de l’Opus Dei hem començat, el mes passat, a conèixer el seu Fundador, sant Josepmaria Escrivá, l’instrument escollit per Déu per proclamar al món sencer la crida universal a la santedat. Com vam veure, va néixer en una família cristiana a la ciutat de Barbastro, Osca. Aquí va transcórrer la seva infantesa i adolescència. En recordar aquells anys solia fer servir una expressió que ens pot ajudar a conèixer més la seva personalitat i la seva gran humanitat. Solia recordar aquesta època com: “aquells dies blancs de la meva infantesa”.

Deixem que el nostre protagonista ens ho relati: “Recordo aquells blancs dies de la meva infantesa: la catedral, tan lletja a l’exterior i tan bonica per dins… com el cor d’aquella terra, bo, cristià i lleial, ocult darrera la brusquedat del caràcter aragonès. Després, enmig d’una capella lateral, s’alçava el túmul on la imatge besant els peus a la Mare de Déu del Llit… La meva mare, papa, els meus germans i jo anàvem sempre junts a escoltar Missa. Després, tots els diumenges, a la capella del Sant Crist dels Miracles resàvem un Credo. (Apunts Íntims, núm. 228 i 229).”

Els seus pares li van ensenyar a pregar i practicar les obres de misericòrdia. Els testimonis el descriuen com un nen de caràcter obert i aficionat a la lectura. Tal com ell mateix ens explica els seus pares ho van educar “deixant-me en llibertat molt gran des de noi, vigilant-me alhora amb atenció. Tractaven de donar-me una formació cristiana (…) Tot normal, tot corrent, i passaven els anys”.

Era un noi normal que anava creixent amb una sòlida educació humana i cristiana, amb l’afecte i l’amor dels seus pares, sabent afrontar les dificultats amb sentit sobrenatural, especialment la dolorosa i sobtada mort de tres germanes de poca edat. El Senyor anava preparant el seu instrument com fa amb tots per a que portem Crist al món sencer.

Mn. Xavier Argelich

Montalegre, escola d’escolans

A la santa missa solemne de la setmana, la qual se celebra tots els diumenges a les 12h a Montalegre, sempre hi participen escolans, així com en algunes festivitats importants del calendari litúrgic amb l’alba blanca. Els fidels habituals de l’església hem vist créixer aquests joves que un cop rebuda la Primera Comunió van iniciar els seus primers passos d’escolans. S’han deixat ensenyar amb humilitat i les seves tasques les fan no només bé sinó també amb respecte i elegància.

Actualment reben formació per rebre el sagrament de la Confirmació, també a Montalegre. Per això el diumenge 25 de gener de 2026, després de la missa, a la sala polivalent, es va fer una agradable trobada de les famílies d’aquests nois amb Mn. Xavier Argelich i Mn. Javier Jarne. Com es pot observar, les menges van ser molt variades, elaborades pels mateixos membres de les famílies, amb un toc asiàtic ja que alguns són filipins. No podia faltar l’arròs, el pollastre fregit, les gambes i els fideus.

A aquests joves se’ls agraeix públicament la seva col·laboració continuada perquè a la santa missa no hi manqui cap detall.

Comunicació Montalegre

En una família cristiana

L’inici d’un nou any ens impulsa sempre a fomentar desitjos renovats de millorar com a persones i com a cristians. L’Església ens convida cada any a posar la nostra mirada i confiança en Santa Maria, Mare de Déu. És una invitació a posar sota el seu amor maternal aquests bons desitjos i a reconèixer que sense la seva ajuda ens serà difícil dur-los a terme.

Al costat de Santa Maria trobem Jesús i sant Josep, la Sagrada Família de Natzaret. Jesús ha volgut néixer en una família i santificar així la família humana i recordar-nos que l’amor humà és reflex de l’amor de Déu. En començar un any nou procurem vivificar l’agraïment a Déu per l’amor dels nostres pares i fomentem tot allò que fa possible que les famílies siguin aquesta autèntica imatge de l’amor diví.

Sant Josepmaria va néixer el 9 de gener de 1902 i sempre va agrair a Déu i als seus pares haver nascut al si d’una família cristiana. Recordem-ho amb les seves pròpies paraules: “Déu Nostre Senyor va anar preparant les coses perquè la meva vida fos normal i corrent, sense res cridaner. Em va fer néixer en una llar cristiana, com solen ser els del meu país, de pares exemplars que practicaven i vivien la seva fe”.

Les festes que acabem de celebrar i el nostre desig d’anar preparant el centenari de la Fundació de l’Opus Dei, ens ajuden a considerar la importància de la formació cristiana des de la edat més petita al si de la família. La pietat, les virtuts, les bones maneres, la diligència a la feina i la importància de l’estudi i la cultura s’aprenen a la família principalment. Així ho va viure sant Josepmaria des de ben petit. D’aquesta manera el Senyor el va anar preparant perquè la seva resposta a la seva voluntat fos eficaç.

Entre totes les coses que va aprendre aquest sant a la llar cristiana dels seus pares voldria destacar-ne una: La tendra i ferma devoció a la Verge Maria i el seu agraïment especial per la seva curació quan tenia dos anys.

Mn. Xavier Argelich

Déu entra a la nostra vida amb tendresa i senzillesa

A la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, i en el marc de la 59a. Jornada Mundial de la Pau, el Papa Lleó XIV ens ha dit: La pau neix d’un cor desarmat que es deixa beneir per Déu… Cada dia pot ser, per a cadascú de nosaltres, el començament d’una vida nova, gràcies a l’amor generós de Déu, a la seva misericòrdia i a la resposta de la nostra llibertat.

A Montalegre, a l’homilia de la missa solemne hem escoltat que en aquesta festa de Santa Maria Mare de Déu finalitza la vuitena de Nadal, i ens alegrem amb Ella. Potser haurem fet balanç i revisats els propòsits de l’any anterior 2025, i no sempre sol ser un balanç positiu, per això és millor posar-nos a les mans de Maria, Mare de Jesús, Mare de Déu. Si dirigim una mirada al pessebre haurem vist que els pastors s’admiren de tot allò que veuen, se sorprenen, i diu l’evangeli que Maria ho guardava tot al cor. Per això demanem al Senyor que ens eixampli  el nostre cor. Si Ella és Mare de Crist, nosaltres que formem part de l’Església, també és mare nostra i sap què és la migració, l’espera, l’esperança, la por, les dificultats.

Aquesta pau de cor no és una pau ingènua, és la pau profunda per ser sembradors de pau i alegria. Déu entra a la nostra vida amb tendresa i senzillesa, aquesta ha de ser la nostra actitud amb agraïment a Déu, descobrint-ho en allò petit del dia a dia.

Isabelita

Avui celebrem la Festa de la Sagrada Família i la litúrgia ens proposa el relat de la fugida a Egipte

El darrer diumenge de l’any i següent al Nadal, l’Església Universal celebra la festa de la Sagrada Família de Natzaret, el model de vida per antonomàsia per a tota la humanitat. Per això transcrivim la versió oficial de la Santa Seu de les paraules que el sant pare Lleó XIV ha dirigit als fidels des del balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà, abans del prec de l’àngelus d’aquesta jornada que ha correspost amb el dia 28 de desembre del 2025, festa dels Sants Innocents.

Queridos hermanos y hermanas: ¡feliz domingo!

Hoy celebramos la Fiesta de la Sagrada Familia y la liturgia nos propone el relato de la “huida en Egipto” (cf. Mt 2,13-15.19-23).

Es un momento de prueba para Jesús, María y José. Sobre el resplandeciente cuadro de la Navidad se proyecta, casi de improviso, la inquietante sombra de una amenaza mortal, que tiene su origen en la atormentada vida de Herodes, un hombre cruel y sanguinario, temido por su crueldad, pero precisamente por eso profundamente solo y obsesionado por el miedo a ser destronado. Cuando se entera por los magos de que ha nacido el «rey de los judíos» (cf. Mt 2,2), sintiéndose amenazado en su poder, decreta la muerte de todos los niños de la edad de Jesús. En su reino, Dios está realizando el milagro más grande de la historia, en el que se cumplen todas las antiguas promesas de salvación, pero él no es capaz de verlo, cegado por el miedo a perder el trono, sus riquezas, sus privilegios. En Belén hay luz, hay alegría; algunos pastores han recibido el anuncio celestial y ante el pesebre han glorificado a Dios (cf. Lc 2,8-20), pero nada de esto logra penetrar las defensas blindadas del palacio real, salvo como un eco distorsionado de una amenaza que hay que sofocar con violencia ciega.

Sin embargo, precisamente esta dureza de corazón resalta aún más el valor de la presencia y la misión de la Sagrada Familia que, en el mundo despótico y codicioso que representa el tirano, es el nido y la cuna de la única respuesta posible de salvación: la de Dios que, con total gratuidad, se entrega a los hombres sin reservas y sin pretensiones. Y el gesto de José que obediente a la voz del Señor, lleva a salvo a la esposa y al niño, se manifiesta aquí en todo su significado redentor. De hecho, en Egipto crece la llama del amor doméstico a la que el Señor ha confiado su presencia en el mundo y cobra vigor para llevar la luz al mundo entero.

Mientras contemplamos con asombro y gratitud este misterio, pensemos en nuestras familias y en la luz que ellas también pueden aportar a la sociedad en la que vivimos. Lamentablemente, el mundo siempre tiene sus «Herodes», sus mitos del éxito a cualquier precio, del poder sin escrúpulos, del bienestar vacío y superficial, y a menudo, sufre las consecuencias con la soledad, la desesperación, con las divisiones y conflictos. No dejemos que estos espejismos sofoquen la llama del amor en las familias cristianas. Al contrario, protejamos en ellas los valores del Evangelio: la oración, la frecuencia a los sacramentos —especialmente la confesión y la comunión—, los afectos sanos, el diálogo sincero, la fidelidad, el realismo sencillo y hermoso de las palabras y los gestos buenos de cada día. Esto las convertirá en luz de esperanza para los entornos en los que vivimos, escuela de amor e instrumento de salvación en las manos de Dios (cf. Francisco, Homilía en la Misa por el X Encuentro Mundial de las Familias, 25 junio 2022).

Pidamos entonces al Padre del Cielo, por intercesión de María y san José, que bendiga a nuestras familias y a todas las familias del mundo, para que, siguiendo el modelo de la familia de su Hijo hecho hombre, sean para todos un signo eficaz de su presencia y de su amor sin fin.

20251228-angelus_es

Comunicació Montalegre

 

 

Apropa’t al Nen, balla-li

El rector a la Missa del dia de Nadal, el 25 de desembre de 2025, ens va dir que el Nen Jesús és el Verb, cosa que significa que estava abans de tot i es va fer carn, no engendrada ni nascuda de desig humà, sinó de Déu mateix.

Va recordar la frase que Montalegre havia escollit per felicitar el Nadal a través de la felicitació d’enguany 2025, de sant Josepmaria del llibre Forja, punt 345:

Arriba’t a Betlem, acosta’t al Nen, balla-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-li contra el cor… —No parlo de nonades: parlo d’amor! I l’amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, el pots abraçar bé!

Ens aproparem al Nen, no tingueu por, es fa proper, augmentem aquest desig d’anar a Ell, ve a restaurar la vida eterna, una vida amb Déu. De vegades ens oblidem que en el seu amor infinit es va fer home i amb això ens va convertir en fills de Déu. Neix en una nit fosca perquè veiem que en una nit fosca també hi ha llum. Obrim-li el nostre cor i demanem-li que ens ajudi doncs amb les nostres pròpies forces no podem res, ballem i cantem al seu costat. Confiem en Ell sempre, també davant de tantes dificultats, doncs Ell mateix, sent Déu, va néixer enmig de la pobresa sense que ningú els ajudés, nu, a l’escalfor dels animals, abrigat amb palla. Al final de la missa ens acostarem a besar la imatge i a dir-li coses enceses!

Seguint el Leccionari de la Missa, el dia 27 de desembre de 2025, celebrem la festa de Sant Joan Evangelista, un dels dotze apòstols de Jesús que ens presenta un Evangeli en què als que reconeixem el naixement de Déu fet home passem a ser considerats fills de Déu i ens convida a viure en comunió amb aquell testimoni de Sant Joan, que al moment de la resurrecció de Jesucrist va veure buit el sepulcre, excepte els llençols plegats que havien servit de sudari, i va creure. A partir d’aquí la seva vida va ser una entrega total a la vida apostòlica i al celibat apostòlic. Reflexionem i demanem vocacions d’aquest model de vida al mig del món.

Isabelita

Les celebracions de l’Advent a Montalegre

Estem a l’espera, Déu ve

Iniciem l’Any litúrgic 2025-2026 i amb ell l’Advent el diumenge 30 de novembre, quatre setmanes abans del dia de Nadal. El rector va beneir la Corona d’Advent i va encendre la primera espelma, per ser el primer diumenge d’advent. A l’homilia ens va convidar a que estiguéssim vigilants a l’espera, perquè la vinguda del Messies no és un simple anunci, és una acció i continuarà venint. N’hem de prendre consciència, estar en vela, això són cridades dels textos de les Sagrades Escriptures, deixem-nos cridar, i com deia Sant Pau, no és un temps de tiberis, és un temps de créixer en aquesta unió amb el Senyor.

La Immaculada Concepció de Maria

L’endemà del segon diumenge d’advent, el dilluns 8 de desembre de 2025, celebrem amb gran alegria, goig i molts cants la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria, un dels quatre dogmes de Maria Santíssima, Verge, Mare de Déu i mare nostra, Assumpta al cel en cos i ànima. El celebrant va deixar el sobri color morat propi de l’advent, i per a revestir-se de blau litúrgic, i ens va dir en l’homilia que l’Evangeli ens ensenya que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original i plena de gràcia, i la va fer lliure per dir Heus aquí l’esclava del Senyor. El misteri de la Immaculada Concepció és llum interior per a nosaltres, ja que ens inclinem al pecat, i quan experimentem les nostres contradiccions ens beneficiem de la redempció gràcies al Fiat de Maria, ja que Ella sí que va confiar en el Senyor. Hem de defensar la vida de la gràcia, Estima-la molt!

José María Hernández Garnica, aviat serà Venerable

Pocs dies després, el 12 de desembre de 2025, data en què se celebra l’aparició de la Mare de Déu de Guadalupe a l’indi Juan Diego, a Mèxic, recordem el traspàs D. Javier Echevarría, sacerdot, prelat de l’Opus Dei des de 1994 a l’any 2016. Així mateix, la santa missa es va oferir per l’ànima de José María Hernández Garnica, sacerdot, inaugurant-se la campanya de Nadal de Recollida d’Aliments i Joguines a favor de les persones necessitades del barri de El Raval de Barcelona a través de l’Acció Social Montalegre, les famílies del qual estan inscrites en aquesta entitat. Al llarg de tota la celebració va participar activament amb els cants la Coral Juvenil de Sant Pere Nolasc, la qual ha participat en altres celebracions de Montalegre. En aquesta ocasió van participar només deu cantors, encara que la coral és més nombrosa, els que faltaven estaven malalts; a més, la jove organista i la directora del grup. El celebrant al final de la missa va agrair encaridament la participació de la Coral, sobretot en un divendres després de tota una setmana intensa de col·legi.

Mn. Argelich a l’homilia va comentar el Salm 1 que resa així: El que et segueix, Senyor, tindrà la llum de la vida. Hem de saber seguir Nostre Senyor Jesucrist, cadascun de nosaltres pel seu camí específic. El Senyor ens dóna la llum de la vida. Els ciris encesos de la Corona d’Advent representen el símbol de la llum que il·lumina tothom. Això és el que va fer el Servent de Déu José María Hernández Garnica, va sentir la crida del Senyor i va posar les seves capacitats i esforç fent tot allò que li demanava el fundador de l’Opus Dei, Sant Josepmaria, per obrir els camins divins de la terra, i ho va fer amb alegria. Va viatjar a molts països d’Amèrica i Europa, i també per molts indrets d’Espanya. És molt a prop la data en què serà declarat Venerable, un pas abans a la beatificació, seguim resant perquè intercedeixi davant Déu per les nostres peticions. Al moble taulell hi ha les noves estampes i l’últim full informatiu, i, sobretot, heu d’escriure tots aquells favors que us hagi concedit ja que s’uniran la positio de la beatificació, així ressonaran els seus fruits. Després de les pregàries de la missa, el rector va llegir un text que havia preparat el grup de voluntaris de l’ASM donant gràcies a les empreses i col·laboradors particulars per les aportacions fetes per cobrir la campanya d’aliments.

A continuació, el 13 de desembre de 2025, dia de Santa Llúcia, a les 20 h. Montalegre va oferir un concert d’arpa amb Nives Racki, la mezzosoprano Maria Batlle i Coral Canigó amb la taquilla inversa a favor de l’Acció Social Montalegre.

El Diumenge de l’Alegria amb la Verge de la Porta

El passat 14 de desembre de 2025 l’Església Universal, el tercer diumenge d’advent, celebra el Diumenge de l’Alegria (Gaudete), Alegreu-vos sempre en el Senyor; us ho repeteixo, alegreu-vos. El Senyor és a prop (S. Pau als filipencs). Amb aquesta antífona d’entrada, el celebrant revestit de rosa litúrgic va iniciar la santa missa, en què se celebrava la festivitat de la Virgen de la Puerta del Nord del Perú. A diferència d’altres diumenges, la celebració es va iniciar deu minuts abans. El temple estava ple de gom a gom, amb molts fidels drets, tant al fons com al lateral de l’entrada. Les Hermandades de la Virgen de la Puerta y del Cristo de los Milagros havien acudit al complet, amb la presència habitual del cònsol del Perú a Barcelona, ​​entre altres autoritats públiques. Els membres principals de les hermandades anaven avituallats amb les seves togues de cerimonial, així com altres amb vestits populars. S’inicià la celebració amb la processó de la Virgen de la Puerta des de la seva capelleta fins al presbiteri. Un grup musical va acompanyar amb els cants. Els textos i la lectura de les pregàries van anar a càrrec de membres de les hermandades, incloent-hi el cònsol. Un cop acabada la celebració van portar la imatge de la Virgen de la Puerta la  en processó pels carrers adjacents a Montalegre.

A l’homilia el rector ens va dir que l’alegria d’aquest diumenge és perquè Déu ve i ens dóna la gràcia per viure més a prop del Senyor. Ens hem d’apropar més a Ell per demanar-li humilment que ens ajudi, que ens perdoni i ens salvi. Demanar-li a la Virgen de la Puerta que ens alliberi de les nostres dificultats i ens porti al Cor de Jesús. Recordem que els miracles els fa el Senyor, confieu en la seva vinguda, escoltem la vostra Paraula i propaguem l’Evangeli que és l’autèntica missió del cristià.

 

Bon Nadal molt a prop del Senyor!!

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.