Publiquem el full informatiu del mes de novembre de 2025.
Publiquem el full informatiu del mes de novembre de 2025.
Tal com vam iniciar el mes passat, volem recórrer els tres anys que ens falten per a la celebració del centenari de la Fundació de l’Opus Dei, coneixent la figura del fundador i el carisma que va rebre aquell dos d’octubre del 1928.
La celebració d’un centenari sempre ens brinda una oportunitat per fer un recorregut i una valoració del temps transcorregut i recordar els esdeveniments més importants de la vida d’una persona o d’una institució. En aquest cas la vida de sant Josepmaria és inseparable de la vida de l’Opus Dei, com comprovarem al llarg d’aquests propers anys. Ho farem mes a mes en aquestes consideracions breus. Espero que siguin d’ajuda per a tothom, ja que la vida i el missatge de sant Josepmaria arriben a molts, sinó a tots.
Cent anys per a una institució eclesial d’àmbit universal és relativament poc temps. Això no obstant, és un aniversari transcendent, ja que mostra la vitalitat i l’arrelament d’un camí espiritual dins d’una institució bimil·lenària, com és l’Església de Jesucrist. Al llarg dels segles, Déu ha anat suscitant diversos sants i carismes que han contribuït a impulsar la missió evangelitzadora de l’Església tenint en compte les circumstàncies de cada època i moment. Així ha passat amb l’Opus Dei, nascut per inspiració divina al primer terç del segle XX, en un període entre guerres mundials i uns anys abans del Concili Vaticà II, per emmarcar-ho en esdeveniments històrics d’àmbit mundial i eclesial respectivament. Esdeveniments que han marcat de manera molt notable el món civil i eclesial actuals.
Val la pena dedicar un temps mensual durant aquests propers tres anys a aprofundir en el carisma i el missatge, així com, el desenvolupament i l’amplitud d’aquesta institució tan estimada en aquesta església de Montalegre. Recordem, en aquest mes dedicat a mostrar la multitud de sants que han viscut la vida cristiana amb cura, que precisament el missatge que rep sant Josepmaria és anunciar al si de l’Església que tots estem cridats a la santedat.
Mn. Xavier Argelich
Manel Miró: “La Ciència no està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica”
Javier Navascués, el 16.10.25 a les 8.37 AM
“La Ciència pot demostrar l’existència de Déu?
A la meva manera de veure, després del que s’ha llegit, estudiat i reflexionat, he de respondre que la Ciència, almenys ara com ara, i probablement mai, podrà demostrar l’existència de Déu. Però sí que ens pot donar un dubte més que probable que Déu existeixi. No parlo a nivell espiritual, sinó a nivell empíric.
Tot i això, la Ciència sí que diu que hi va haver un principi i un principi necessita un principiador.
Si ens cenyim a l’univers on vivim i prenem la teoria del Big-Bang per explicar l’origen de l’univers, veurem que al punt inicial apareix el temps. A nivell científic, no té sentit preguntar què passava abans de l’instant zero. Ja que no existia el concepte del temps, tal com ho entenem avui i ara.
D’altra banda, sabem i molts acceptem que Déu és etern i atemporal. Això ens permetria abordar el fet que El Déu creador decidís crear el nostre univers.
Del no-res, res no surt…
A nivell material i des del meu punt de vista, en aquest univers del no-res, res no surt, a excepció de l’origen singular del Big-Bang. El tema és a l’origen de la singularitat de l’inici del nostre univers.
Així mateix, tot disseny intel·ligent i ordenat requereix una intel·ligència ordinador…
Sí, és cert. Al nostre àmbit mundà ho veiem molt clar. Però a nivell universal i des del coneixement limitat i/o desconeixement i percepció de la realitat, podem contemplar la hipòtesi de l’atzar com a autor.
Això no obstant, en aprofundir una mica més en els paràmetres que regeixen les poques lleis conegudes de l’univers, veurem que la probabilitat estadística deque es donin tots els paràmetres que permeten la vida en aquest planeta és d’un valor gairebé menyspreable. Per això ens indueix a pensar raonablement que tot segueix un ORDRE predeterminat i programat.
Per atzar és pràcticament impossible que sorgeixi un disseny senzill que sigui.
De fet, en la resposta a la pregunta anterior ja es diu que tot segueix un ordre preestablert.
I veiem gran complexitat a la natura, per exemple, pensem en la complexitat ADN de l’ésser humà…
Tot i que no soc biòleg ni metge. Només puc parlar de l’ADN des d’un punt d’home corrent. Però sí, l’ADN, la seva formació és meravellosa i complexa alhora. Té el punt de misteri.
L’aparició de la vida sorgeix de manera tan misteriosa. Com també ho ha estat la formació de la matèria que dóna lloc posteriorment a la vida. Misteriosa sí, però ordenada i estructurada.
Tot apunta que hi ha d’haver una realitat, de caire espiritual, que transcendeixi la matèria.
El nostre univers ens porta al nostre planeta. D’aquest passem a la natura. De la natura passem a l’evolució de les espècies i arribem als humans. Els humans estem dotats de cos i ànima. A l’ànima la responsabilitzem d’allotjar i de gestionar tot allò immaterial, és a dir, espiritual.
L’enllaç entre el cos i l’ànima és el cervell. A través del cervell ens comuniquem amb l’ànima i amb Déu. El pensament i raciocini és un acte immaterial, malgrat que el cervell en el seu procés de pensament gestioni neurones i neurotransmissors. Després hi ha alguna cosa immaterial i transcendent a l’ésser humà.
Dit altrament, més enllà de les realitats físiques, hi ha una realitat metafísica.
Les meves creences em diuen que l’home és dotat de cos i ànima. Aquesta ànima reclama resposta a una sèrie de preguntes transcendentals per a l’ésser humà.
Les més famoses: Qui soc? D’on vinc?
Concretament a aquesta darrera, a més de les respostes filosòfiques i metafísiques, li devem la curiositat d’investigar l’origen de l’univers.
En definitiva, la ciència és una bona eina per apropar-nos a la transcendència espiritual de l’ésser humà. La ciència NO està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica.”
https://www.infocatolica.com/blog/caballeropilar.php/2510140524-manel-miro-la-ciencia-no-esta
Comunicació Montalegre
L’Església de Santa Maria de M
ontalegre promou el quart pelegrinatge per guanyar el Jubileu de l’Any 2025. Serà el dissabte 22 de novembre del 2025 al matí.
Les activitats seran les següents:
Dades a tenir en compte
Comunicació Montalegre
Fotos, Isabelita
El 2 d’octubre del 1928 naixia per inspiració divina un nou fenomen teològic i pastoral a l’Església: l’Opus Dei. L’instrument escollit per Déu per dur-lo a terme va ser sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, aleshores jove sacerdot diocesà que per motius d’estudi s’havia traslladat a Madrid. S’obria a l’Església un camí de santedat adreçat als fidels laics i als sacerdots seculars. No calia apartar-se del món per assolir la santedat. Tots estem cridats per Déu a ser sant en les nostres circumstàncies personals a través del treball professional, sigui quin sigui.
En paraules de sant Josepmaria, “s’han obert els camins divins de la terra”. Sens dubte va representar una novetat en aquesta època i, després de 97 anys, continua sent una gran novetat. Per això volem iniciar un camí de preparació cap al centenari d’aquest esdeveniment, reflexionant al llarg d’aquests tres propers anys sobre la crida universal a la santedat i l’apostolat tal com sant Josepmaria ho va rebre aquell dia de la festa dels sants àngels custodis.
Ho farem mensualment amb editorials del full informatiu que ens facilitin conèixer millor el missatge i l’esperit de l’Opus Dei. Per començar, i d’acord amb l’any jubilar que estem vivint, ens pot ajudar la consideració que aquest fenomen eclesial és un veritable camí d’esperança a l’abast de tothom. Un camí que ressona amb força avui: viure amb la consciència que Déu em crida a unir-me a Jesús on visc, on treballo, on soc, a cada moment del meu dia. Sense necessitat de canviar les meves circumstàncies, amb la força de la gràcia baptismal, estic cridat a la santedat, amb totes les paraules i conseqüències. Això ens omple d’esperança per afrontar amb fe tota la nostra vida. I sempre amb l’ajut de la Mare de Déu.
Mn. Xavier Argelich
El dissabte 20 de setembre de 2025, una quarantena de fidels de l’Església de Santa Maria de Montalegre vam pelegrinar al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat per oferir a la Verge Santíssima una romeria, rebre la nostra purificació i alliberar ànimes del purgatori en celebrar un acte jubilar a la Basílica de Montserrat.
La missa conventual a les 11h.
Ens traslladem amb autocar des de Barcelona al lloc de l’aparcament del santuari, a la zona límit on ja no poden circular vehicles excepte els de serveis i els oficials. Va començar el nostre ascens contemplant les vistes impressionants d’aquell dia gairebé tardorenc, però sense fred. Pel passeig ens trobem amb quatre persones més que van anar directament amb el seu cotxe a Montserrat. Tots junts a l’esplanada de la basílica presentem les entrades per a la missa conventual ja que altrament no hauríem pogut entrar, considerant el nombrós públic que hi havia acudit d’arreu. A més, tots anàvem identificats amb una cinta i una targeta amb el nom de l’església. Dins també es van sumar els nostres amics de Collbató que havien accedit a Montserrat amb el tren cremallera.
A la missa hi participen activament diverses persones del grup. Mn. Xavier Argelich, rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va concelebrar juntament amb els sacerdots frares benedictins i altres preveres d’altres grups participants. A més, la que subscriu va llegir un text sobre la presentació del grup Montalegre a l’inici de la missa conventual. El text definitiu amb el vistiplau del P. Rector de la basílica va ser el següent: Som un grup nombrós de fidels de l’Església de Santa Maria de Montalegre, ubicada al barri del Raval de Barcelona que forma part del patrimoni històric de la ciutat, que juntament amb altres entitats del barri, especialment la fundació Raval Solidari, desenvolupa activitats socials i educatives amb famílies i joves del barri. Som aquí en ocasió de l’Any Jubilar del Mil·lenari de la fundació del Monestir per rebre el do de la gràcia jubilar, en benefici de les ànimes del purgatori i de la nostra purificació.
Al moment de les ofrenes de l’ofertori van participar Conchita i Albert, molt joiosos per això. Tot va ser perfecte i ens va omplir de goig espiritual.
Moment privat per parlar amb la nostra Mare del cel
Un cop acabada la missa conventual, ens dirigim tal com estava previst, al cambril de Nostra Senyora de Montserrat. També anàvem proveïts de les entrades del grup Montalegre i tots junts però cadascú al seu ritme vam anar ascendint, aturant-nos un breu moment davant la imatge deixant-li a la Verge les nostres peticions, els nostres problemes i alhora fent continuades accions de gràcies. En el descens, vam encendre espelmes de colors perquè ascendissin al cel, simbòlicament, el nostre Perdó, gràcies i ajuda’m més.
A continuació, s’iniciava un temps lliure per poder esmorzar com cadascú escollís, amb allò portat de casa, a la cafeteria, al bufet o adquirint productes d’alimentació. Tot això va generar tertúlies i amistats propiciant durant tota la jornada un ambient distès i agradable.
L’acte jubilar i el rosari del dia
Ens reunim de nou al punt on s’inicia la cua per ascendir al cambril de la Verge ja que l’acte jubilar se celebraria a la Cripta de la Basílica on estan enterrats els Abats de Montserrat. Teníem la reserva del grup Montalegre per a les 16h. Així va ser, un cop revestit amb alba blanca, Mn. Argelich va llegir el text del sant Evangeli, resem el credo i el parenostre pel Sant Pare Lleó XIV. Igualment ens va oferir una breu homilia relativa al què consisteix guanyar el jubileu per a la nostra purificació i per a l’alliberament d’ànimes del purgatori, tot això en les condicions degudes d’haver acudit a la confessió, haver combregat i resat pel Papa. I com en els altres actes jubilars vam encendre la nostra espelma de Roma.
Tot seguit, Mn. Argelich va convidar David a resar el sant rosari del dia, doncs tant a l’anada com al retorn resem dos rosaris més per completar la romeria a la Verge.
Cap a Barcelona
Ens vam acomiadar els uns dels altres ja que els nostres amics de Collbató van prendre el tren cremallera i l’altra família el seu cotxe. Els altres a poc a poc i sense córrer ens vam aturar a comprar les menges d’aquella regió de bons formatges i mel. Luis, el xofer del nostre autobús ens estava esperant al pàrquing d’autobusos. I abans de l’hora de sortida, les 17.30h, vam emprendre la marxa cap a Barcelona. Ens va deixar al punt de trobada a les 18.30h a la Ronda Sant Antoni de Barcelona molt a prop de la nostra església. Ens acomiadem molt contents fins a la propera trobada que serà al mes de novembre.
Detalls finals
Abans de pujar a l’autobús a l’inici del pelegrinatge, l’equip d’organització de Montalegre va repassar la llista d’inscrits, va cobrar 20e. per persona, va repartir les cintes de identificació del grup, les entrades als diferents actes, una fulla amb l’horari de la jornada, l’opuscle editat per l’arquebisbat de Barcelona sobre els temples jubilars de la nostra diòcesi i la pregària de l’acte jubilar. Durant la missa conventual no estava permès fotografies, així que no publiquem cap. I les fetes al grup s’han quedat al núvol d’algun mòbil que no em pogut controlar.
Vam tenir una jornada de bon temps que res presagiava que, l’endemà diumenge, es produís una tempesta tan tremenda que creés torrents espectaculars tot al voltant del monestir fins a Monistrol de Montserrat.
Agraïm a l’organització del Monestir de Montserrat per l’eficiència i l’eficàcia de totes les reserves i de tots els actes desenvolupats durant la jornada.
Isabel Hernández Esteban
fotos Llobet
Publiquem el full informatiu mensual d’octubre 2025.
A l’inici de la santa missa solemne de les set del vespre del dijous 2 d’octubre del 2025, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich ens va convidar a participar a la celebració dels Sants Àngels Custodis i de l’Acció de Gràcies pel 97è aniversari de la fundació de l’Opus Dei, demanant-li a Déu que ens ajudi a créixer. Va comentar que hi concelebrava el vicari de la Parròquia de Betlem, a la qual pertany Montalegre. Per a aquesta ocasió Mn. Xavier tenia reservada una nova casulla que havia elaborat una feligresa, aprofitant la banda central d’una altra casulla que s’havia fet malbé.
L’ordinari de la missa i els cants es van resar en català i la litúrgia de la Paraula i l’homilia en castellà. El sacerdot convidat, Mn. Benedito Capitantg, vicari de la parròquia referida, va llegir el sant evangeli.
L’homilia de la santedat
A l’homilia, Mn. Xavier ens va dir: Un nou aniversari, un any més, a tres del Centenari de la fundació de l’Obra, se’ns obre un període de reflexió intens sobre la nostra identitat com a membres de l’Opus Dei mirant cap al futur, és a dir, com portar a l’Opus Dei 100 anys més. Iniciem així la recta final per arribar al Centenari. Sant Josepmaria en la seva pregària privada li demanava al Senyor què era el que volia d’ell, i en una petita habitació dels Germans Paüls a Madrid on estava fent uns exercicis espirituals, el 2 d’octubre de 1928 amb 26 anys el Senyor li va suscitar la fundació de l’Obra per anunciar la crida a la santedat per a tothom al món, sense professar en una ordre religiosa. En aquella data això era una novetat, és a dir, que la crida a la santedat fos per a tothom. Però avui dia és habitual sentir-ho i practicar-ho. Aquest anunci i aquesta pràctica significa posar Jesucrist enmig de totes les nostres tasques, però sense quedar-nos Jesucrist per a nosaltres sinó també per portar-lo als altres.
Ens ho hem de prendre seriosament. En efecte, hem de posar tots els mitjans que tinguem al nostre abast. No pensem que som un desastre, no és veritat, cadascun segons les seves possibilitats i els seus dons arribarem al Senyor perquè som fills de Déu. No busquem la felicitat com quelcom eteri o inabastable. La felicitat es troba donant-nos als altres, això sí que ens farà feliç. Confiem en la Verge Santíssima perquè fem allò que vol el Senyor, amb l’ajuda d’Ella Déu creixerà en nosaltres.
Altres detalls de la celebració
Van col·laborar diversos lectors habituals de Montalegre Ángel, Isabelita i Manuel. Va ajudar missa, Armando. Va dirigir els cants Rosa al costat de l’organista Melcior Mur, així com els sagristans de Montalegre. En acabar la celebració el rector va donar gràcies als assistents per la seva presència, als col·laboradors referits pel seu treball, i a Mn. Benedito per haver acceptat la seva invitació, donant gràcies a Déu per haver volgut suscitar l’Opus Dei.
Isabel Hernández Esteban
Publiquem el full informatiu mensual de setembre de 2025.
En iniciar un nou curs, en el marc de l’any sant que estem recorrent, ens pot ajudar recordar l’ideal que sant Josepmaria plantejava als cristians a l’inici del seu ministeri sacerdotal i que va quedar recollit al primer punt del seu llibre Camí: “Que la teva vida no sigui una vida estèril. -Sigues útil. -Deixa pòsit. -Il·lumina, amb la lluminària de la teva fe.”
Com a pelegrins d’esperança, aquesta consideració espiritual suggeridora ens anima a fer front a les nostres vides amb optimisme i plens d’esperança sobrenatural. Déu compta amb cadascun de nosaltres per portar-lo allà on som, sent llum per als altres. Per això, cal que la nostra actitud sigui positiva i alegre, amb iniciativa i ganes de fer bé el que hem de fer, amb decisió i valentia, amb desitjos de ser útil per a Déu i els altres. D’aquesta manera il·luminarem amb la lluminària de la nostra fe i amor, deixarem pòsit allà on siguem.
Que important és, en els moments actuals, que vegem la realitat amb fe i esperança, amb visió sobrenatural, per evitar caure en el derrotisme, la crítica i el desànim. Al contrari, el cristià és llum, calor, empenta i passió, és a dir, moviment. No ens podem quedar quiets i indiferents davant els reptes que ens presenta el món actual.
Emprenguem el nou curs amb la decisió ferma de treballar molt i bé pel regne de Déu. Comencem per cuidar la nostra vida espiritual, familiar i professional. D’aquesta manera il·luminarem tot amb la llum de la nostra fe i “encendrem tots els camins de la terra amb el foc de Crist que portem al cor”, tal com continua animant-nos sant Josepmaria al final del mateix punt de Camí. Amb l’ajuda dels sagraments, de la pregària i dels altres el Senyor amb la seva Mare, la Mare de Déu, farà que la nostra vida sigui útil i santa.
Mn. Xavier Argelich
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin