Avui celebrem la Festa de la Sagrada Família i la litúrgia ens proposa el relat de la fugida a Egipte

El darrer diumenge de l’any i següent al Nadal, l’Església Universal celebra la festa de la Sagrada Família de Natzaret, el model de vida per antonomàsia per a tota la humanitat. Per això transcrivim la versió oficial de la Santa Seu de les paraules que el sant pare Lleó XIV ha dirigit als fidels des del balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà, abans del prec de l’àngelus d’aquesta jornada que ha correspost amb el dia 28 de desembre del 2025, festa dels Sants Innocents.

Queridos hermanos y hermanas: ¡feliz domingo!

Hoy celebramos la Fiesta de la Sagrada Familia y la liturgia nos propone el relato de la “huida en Egipto” (cf. Mt 2,13-15.19-23).

Es un momento de prueba para Jesús, María y José. Sobre el resplandeciente cuadro de la Navidad se proyecta, casi de improviso, la inquietante sombra de una amenaza mortal, que tiene su origen en la atormentada vida de Herodes, un hombre cruel y sanguinario, temido por su crueldad, pero precisamente por eso profundamente solo y obsesionado por el miedo a ser destronado. Cuando se entera por los magos de que ha nacido el «rey de los judíos» (cf. Mt 2,2), sintiéndose amenazado en su poder, decreta la muerte de todos los niños de la edad de Jesús. En su reino, Dios está realizando el milagro más grande de la historia, en el que se cumplen todas las antiguas promesas de salvación, pero él no es capaz de verlo, cegado por el miedo a perder el trono, sus riquezas, sus privilegios. En Belén hay luz, hay alegría; algunos pastores han recibido el anuncio celestial y ante el pesebre han glorificado a Dios (cf. Lc 2,8-20), pero nada de esto logra penetrar las defensas blindadas del palacio real, salvo como un eco distorsionado de una amenaza que hay que sofocar con violencia ciega.

Sin embargo, precisamente esta dureza de corazón resalta aún más el valor de la presencia y la misión de la Sagrada Familia que, en el mundo despótico y codicioso que representa el tirano, es el nido y la cuna de la única respuesta posible de salvación: la de Dios que, con total gratuidad, se entrega a los hombres sin reservas y sin pretensiones. Y el gesto de José que obediente a la voz del Señor, lleva a salvo a la esposa y al niño, se manifiesta aquí en todo su significado redentor. De hecho, en Egipto crece la llama del amor doméstico a la que el Señor ha confiado su presencia en el mundo y cobra vigor para llevar la luz al mundo entero.

Mientras contemplamos con asombro y gratitud este misterio, pensemos en nuestras familias y en la luz que ellas también pueden aportar a la sociedad en la que vivimos. Lamentablemente, el mundo siempre tiene sus «Herodes», sus mitos del éxito a cualquier precio, del poder sin escrúpulos, del bienestar vacío y superficial, y a menudo, sufre las consecuencias con la soledad, la desesperación, con las divisiones y conflictos. No dejemos que estos espejismos sofoquen la llama del amor en las familias cristianas. Al contrario, protejamos en ellas los valores del Evangelio: la oración, la frecuencia a los sacramentos —especialmente la confesión y la comunión—, los afectos sanos, el diálogo sincero, la fidelidad, el realismo sencillo y hermoso de las palabras y los gestos buenos de cada día. Esto las convertirá en luz de esperanza para los entornos en los que vivimos, escuela de amor e instrumento de salvación en las manos de Dios (cf. Francisco, Homilía en la Misa por el X Encuentro Mundial de las Familias, 25 junio 2022).

Pidamos entonces al Padre del Cielo, por intercesión de María y san José, que bendiga a nuestras familias y a todas las familias del mundo, para que, siguiendo el modelo de la familia de su Hijo hecho hombre, sean para todos un signo eficaz de su presencia y de su amor sin fin.

20251228-angelus_es

Comunicació Montalegre

 

 

Apropa’t al Nen, balla-li

El rector a la Missa del dia de Nadal, el 25 de desembre de 2025, ens va dir que el Nen Jesús és el Verb, cosa que significa que estava abans de tot i es va fer carn, no engendrada ni nascuda de desig humà, sinó de Déu mateix.

Va recordar la frase que Montalegre havia escollit per felicitar el Nadal a través de la felicitació d’enguany 2025, de sant Josepmaria del llibre Forja, punt 345:

Arriba’t a Betlem, acosta’t al Nen, balla-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-li contra el cor… —No parlo de nonades: parlo d’amor! I l’amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, el pots abraçar bé!

Ens aproparem al Nen, no tingueu por, es fa proper, augmentem aquest desig d’anar a Ell, ve a restaurar la vida eterna, una vida amb Déu. De vegades ens oblidem que en el seu amor infinit es va fer home i amb això ens va convertir en fills de Déu. Neix en una nit fosca perquè veiem que en una nit fosca també hi ha llum. Obrim-li el nostre cor i demanem-li que ens ajudi doncs amb les nostres pròpies forces no podem res, ballem i cantem al seu costat. Confiem en Ell sempre, també davant de tantes dificultats, doncs Ell mateix, sent Déu, va néixer enmig de la pobresa sense que ningú els ajudés, nu, a l’escalfor dels animals, abrigat amb palla. Al final de la missa ens acostarem a besar la imatge i a dir-li coses enceses!

Seguint el Leccionari de la Missa, el dia 27 de desembre de 2025, celebrem la festa de Sant Joan Evangelista, un dels dotze apòstols de Jesús que ens presenta un Evangeli en què als que reconeixem el naixement de Déu fet home passem a ser considerats fills de Déu i ens convida a viure en comunió amb aquell testimoni de Sant Joan, que al moment de la resurrecció de Jesucrist va veure buit el sepulcre, excepte els llençols plegats que havien servit de sudari, i va creure. A partir d’aquí la seva vida va ser una entrega total a la vida apostòlica i al celibat apostòlic. Reflexionem i demanem vocacions d’aquest model de vida al mig del món.

Isabelita

Les celebracions de l’Advent a Montalegre

Estem a l’espera, Déu ve

Iniciem l’Any litúrgic 2025-2026 i amb ell l’Advent el diumenge 30 de novembre, quatre setmanes abans del dia de Nadal. El rector va beneir la Corona d’Advent i va encendre la primera espelma, per ser el primer diumenge d’advent. A l’homilia ens va convidar a que estiguéssim vigilants a l’espera, perquè la vinguda del Messies no és un simple anunci, és una acció i continuarà venint. N’hem de prendre consciència, estar en vela, això són cridades dels textos de les Sagrades Escriptures, deixem-nos cridar, i com deia Sant Pau, no és un temps de tiberis, és un temps de créixer en aquesta unió amb el Senyor.

La Immaculada Concepció de Maria

L’endemà del segon diumenge d’advent, el dilluns 8 de desembre de 2025, celebrem amb gran alegria, goig i molts cants la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria, un dels quatre dogmes de Maria Santíssima, Verge, Mare de Déu i mare nostra, Assumpta al cel en cos i ànima. El celebrant va deixar el sobri color morat propi de l’advent, i per a revestir-se de blau litúrgic, i ens va dir en l’homilia que l’Evangeli ens ensenya que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original i plena de gràcia, i la va fer lliure per dir Heus aquí l’esclava del Senyor. El misteri de la Immaculada Concepció és llum interior per a nosaltres, ja que ens inclinem al pecat, i quan experimentem les nostres contradiccions ens beneficiem de la redempció gràcies al Fiat de Maria, ja que Ella sí que va confiar en el Senyor. Hem de defensar la vida de la gràcia, Estima-la molt!

José María Hernández Garnica, aviat serà Venerable

Pocs dies després, el 12 de desembre de 2025, data en què se celebra l’aparició de la Mare de Déu de Guadalupe a l’indi Juan Diego, a Mèxic, recordem el traspàs D. Javier Echevarría, sacerdot, prelat de l’Opus Dei des de 1994 a l’any 2016. Així mateix, la santa missa es va oferir per l’ànima de José María Hernández Garnica, sacerdot, inaugurant-se la campanya de Nadal de Recollida d’Aliments i Joguines a favor de les persones necessitades del barri de El Raval de Barcelona a través de l’Acció Social Montalegre, les famílies del qual estan inscrites en aquesta entitat. Al llarg de tota la celebració va participar activament amb els cants la Coral Juvenil de Sant Pere Nolasc, la qual ha participat en altres celebracions de Montalegre. En aquesta ocasió van participar només deu cantors, encara que la coral és més nombrosa, els que faltaven estaven malalts; a més, la jove organista i la directora del grup. El celebrant al final de la missa va agrair encaridament la participació de la Coral, sobretot en un divendres després de tota una setmana intensa de col·legi.

Mn. Argelich a l’homilia va comentar el Salm 1 que resa així: El que et segueix, Senyor, tindrà la llum de la vida. Hem de saber seguir Nostre Senyor Jesucrist, cadascun de nosaltres pel seu camí específic. El Senyor ens dóna la llum de la vida. Els ciris encesos de la Corona d’Advent representen el símbol de la llum que il·lumina tothom. Això és el que va fer el Servent de Déu José María Hernández Garnica, va sentir la crida del Senyor i va posar les seves capacitats i esforç fent tot allò que li demanava el fundador de l’Opus Dei, Sant Josepmaria, per obrir els camins divins de la terra, i ho va fer amb alegria. Va viatjar a molts països d’Amèrica i Europa, i també per molts indrets d’Espanya. És molt a prop la data en què serà declarat Venerable, un pas abans a la beatificació, seguim resant perquè intercedeixi davant Déu per les nostres peticions. Al moble taulell hi ha les noves estampes i l’últim full informatiu, i, sobretot, heu d’escriure tots aquells favors que us hagi concedit ja que s’uniran la positio de la beatificació, així ressonaran els seus fruits. Després de les pregàries de la missa, el rector va llegir un text que havia preparat el grup de voluntaris de l’ASM donant gràcies a les empreses i col·laboradors particulars per les aportacions fetes per cobrir la campanya d’aliments.

A continuació, el 13 de desembre de 2025, dia de Santa Llúcia, a les 20 h. Montalegre va oferir un concert d’arpa amb Nives Racki, la mezzosoprano Maria Batlle i Coral Canigó amb la taquilla inversa a favor de l’Acció Social Montalegre.

El Diumenge de l’Alegria amb la Verge de la Porta

El passat 14 de desembre de 2025 l’Església Universal, el tercer diumenge d’advent, celebra el Diumenge de l’Alegria (Gaudete), Alegreu-vos sempre en el Senyor; us ho repeteixo, alegreu-vos. El Senyor és a prop (S. Pau als filipencs). Amb aquesta antífona d’entrada, el celebrant revestit de rosa litúrgic va iniciar la santa missa, en què se celebrava la festivitat de la Virgen de la Puerta del Nord del Perú. A diferència d’altres diumenges, la celebració es va iniciar deu minuts abans. El temple estava ple de gom a gom, amb molts fidels drets, tant al fons com al lateral de l’entrada. Les Hermandades de la Virgen de la Puerta y del Cristo de los Milagros havien acudit al complet, amb la presència habitual del cònsol del Perú a Barcelona, ​​entre altres autoritats públiques. Els membres principals de les hermandades anaven avituallats amb les seves togues de cerimonial, així com altres amb vestits populars. S’inicià la celebració amb la processó de la Virgen de la Puerta des de la seva capelleta fins al presbiteri. Un grup musical va acompanyar amb els cants. Els textos i la lectura de les pregàries van anar a càrrec de membres de les hermandades, incloent-hi el cònsol. Un cop acabada la celebració van portar la imatge de la Virgen de la Puerta la  en processó pels carrers adjacents a Montalegre.

A l’homilia el rector ens va dir que l’alegria d’aquest diumenge és perquè Déu ve i ens dóna la gràcia per viure més a prop del Senyor. Ens hem d’apropar més a Ell per demanar-li humilment que ens ajudi, que ens perdoni i ens salvi. Demanar-li a la Virgen de la Puerta que ens alliberi de les nostres dificultats i ens porti al Cor de Jesús. Recordem que els miracles els fa el Senyor, confieu en la seva vinguda, escoltem la vostra Paraula i propaguem l’Evangeli que és l’autèntica missió del cristià.

 

Bon Nadal molt a prop del Senyor!!

Isabel Hernández Esteban

Els camins divins de la terra

El naixement de nostre Senyor Jesucrist constitueix un moment central i fonamental en la història de la humanitat. Déu es fa home encarnant-se al si virginal de Santa Maria i naixent a Betlem. Es fa un de nosaltres per redimir la humanitat i recuperar l´amistat de l’home amb Déu. És un esdeveniment que celebrem cada any amb gran alegria i grans celebracions litúrgiques, familiars i socials.

El naixement de Jesús suposa l’inici del caminar terreny del Fill de Déu, donant un sentit i un valor sobrenatural a tota la tasca honesta de l’home. Jesús santifica la vida humana, la família, la feina, la societat i totes les realitats honestes d’aquest món. Amb la seva vida i paraules ens mostra la manera autèntica de viure, ens assenyala el camí per recórrer i ens mostra la fi de tot home i dona. Aprofitem aquest temps d’advent i Nadal per apropar-nos més a Ell i experimentar el veritable sentit de tota la nostra existència. S’han obert els camins divins de la terra! Amb aquesta gràfica expressió, sant Josepmaria ens feia considerar la bellesa i la grandesa de la llum rebuda de Déu el 2 d’octubre del 1928. S’iniciava així una forta renovació espiritual a l’Església per recordar que Déu ens crida a tots a la santedat, que aquesta no és només per a alguns privilegiats. Tots els batejats podem i hem de ser sants. Una novetat tan vella com l’Evangeli i tan nova com el mateix Evangeli.

Amb el naixement de Crist una nova estrella s’encén a dalt del cel, la seva llum brilla amb claredat i força, és un signe visible de l’amor de Déu, de la seva crida insistent i persuasiva perquè cadascú segueixi el camí marcat per la llum de la fe en Crist, un camí diferent per a cadascú, però igual per a tots ja que a tots ens crida Déu a ser sants.

Bon Nadal i Feliç any nou!

Mn. Xavier Argelich

Al Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya guanyem la indulgència plenària del Jubileu 2025

Les previsions meteorològiques presagiaven que el matí del dissabte de 22 de novembre del 2025 a Barcelona seria fred i ventós. I així va ser. Els pelegrins de l’Església de Santa Maria de Montalegre havíem estat convocats per al quart pelegrinatge jubilar que Montalegre havia promogut aquest Any Jubilar 2025, davant de la porta principal del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya que està ubicada a la Travessera de Dalt, de Barcelona.

Un grup nombrós de fidels iniciem el recorregut pels jardins del Santuari a les 10:30h, buscant zones de sol per escalfar-nos una mica. La guia del santuari que ens va acompanyar va explicar els orígens i l’actualitat del treball humà, social i espiritual que la Congregació Mares dels Desemparats i de Sant Josep presta a nens i nenes orfes o abandonats pels seus pares, exercint la tutela legal segons se li ha estat reconeguda per a cada menor que hi està acollit. Durant el passeig se’ns va demanar no fer fotografies per preservar els menors que poguessin ser-hi.

Un cop acabat l’ascens, ens trobem a l’esplanada amb un altre grup de fidels de Montalegre que havia acudit al santuari amb el seu propi vehicle entrant per la porta de dalt que dona a l’esplanada. Tots plegats entrem a la Capella de Sant Josep de la Muntanya, que té una capacitat per a cinquanta persones, i l’omplim. Allí també la guia Sra. María Ángeles va donar les explicacions referides a les nombrosíssimes peticions que els fidels que acudeixen escriuen a Sant Josep en unes notes preparades per a aquest fi, i que després dipositen en una bústia, ubicada al costat de la sagristia, les quals periòdicament les destrueixen cremant-les.

Mn. Xavier Argelich, rector de l´Església de Santa Maria de Montalegre, va celebrar la santa missa del dia a les 11h. A l’homilia, el sacerdot el primer que ens va dir va ser que estàvem guanyant la gràcia jubilar doncs creiem en les veritats eternes, el cel, el purgatori i l’infern, i per fi la resurrecció dels morts. Per això lluitem, seguim alimentant-nos dels sagraments i la gràcia jubilar units amb la pregària de tota l’Església. Va comentar també les lectures del dia. Es va referir al fet que Sant Josep és un model de vida, un model de virtuts, un home fidel que va viure una autèntica intimitat amb Déu. Demanem-li ajuda per aconseguir aquesta intimitat amb Déu també nosaltres. D’altra banda, va explicar que Sanjosepmaria Escrivá, fundador de l’Opus Dei, es va encomanar a Sant Josep per demanar-li el primer sagrari que tindria un centre de l’Obra. I en breu ho va rebre, per això hi ha el costum a l’Opus Dei que a tots els llocs on l’Obra tingui un sagrari, la clau que l’obri tindrà una medalla del Sant Josep.

Acabada la missa, els fidels pugem una breu escalinata i li rendim homenatge a la imatge de San José Coronat. Altres també van escriure les seves peticions al sant amb fe i confiança. Van col·laborar en la celebració David com a escolà, Isabelita a les lectures i l’almoina, i Noemí dirigint els cants. L’almoina va ser enterament per al santuari. I guanyem el jubileu en aquest temple ja que és un dels llocs que el Cardenal de l’Arxidiòcesi de Barcelona va declarar temple jubilar.

Però la jornada encara no havia acabat. Ens dirigim al gran edifici que acull el santuari  amb la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep que el contemplem des de fora ja que s’iniciava una missa amb enllaç matrimonial. Vam accedir a un menjador gran i allà un cafè calentet acompanyat de pa de pessic i magdalenes ens va venir molt bé a tots, caldejant el bon ambient entre els pelegrins. Tot seguit, passem a una aula contigua per resar l’àngelus i altres oracions i indicar les properes activitats de Montalegre. Finalment, tornem a l’esplanada molt contents i plens de joia, ja que guanyar novament la indulgència plenària per rescatar ànimes que purguen al purgatori, per a un creient catòlic, és una obra de misericòrdia que alhora purifica l’ànima de cadascun de nosaltres.

Isabel Hernández Esteban

Fotos Isabelita i Núria Monterde

La nova pila mòbil per als bateigs a Montalegre

A la data de 9 de novembre i que aquest any 2025 ha coincidit en diumenge, l’Església Catòlica celebra la dedicació de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquesta festa fa referència a la seva dedicació i consagració com la Catedral del Papa, i per tant, la Mare i Cap de totes les Esglésies del món. Aprofitant la festa, a l’Església de Santa Maria de Montalegre un cop acabada la missa de les 12h, el rector va procedir a la benedicció simple d’una pila baptismal mòbil.

Va passar que la que es feia servir de ceràmica blanca i blava per batejar les persones que així ho desitjaven recentment es va trencar en miques. La nova és metàl·lica, de llautó platejat, proveïda de tapa i només feia tres dies que havia arribat a Montalegre.

És pertinent assenyalar que Montalegre no és una parròquia, és una església adscrita a la propera Parròquia de Betlem, en els registres de la qual s’inscriuen els batejos, les confirmacions i els enllaços matrimonials que oportunament s’autoritzen, pel que els fidels que han rebut aquests sagraments per obtenir un certificat s’han d’adreçar a la referida.

D’altra banda, entrant a l’esquerra de l’església per la nau central, des de la porta principal del Pati Manning, podem observar una pila de pedra i alta. No és una pila baptismal. És una pica per a l’aigua beneïda que s’ubica en aquell lloc des dels inicis d’aquest temple (1902) però no s’utilitza, ja que la porta lateral pel carrer Valldonzella és la porta més habitual d’entrada i al petit atri és on està col·locada la pica de ceràmica per a l’aigua beneïda de l’església.

Com a nota històrica, quan aquest entorn era la Casa de la Caritat a Barcelona aquí foren batejats molts orfes, nens i nenes, provinents de molts llocs que arribaven a aquesta Casa.

Al final de l’acte, el rector va donar expressives gratituds als fidels pels donatius rebuts per poder adquirir la nova pila baptismal i continuar batejant.

 

 

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

Camí al centenari

Tal com vam iniciar el mes passat, volem recórrer els tres anys que ens falten per a la celebració del centenari de la Fundació de l’Opus Dei, coneixent la figura del fundador i el carisma que va rebre aquell dos d’octubre del 1928.

La celebració d’un centenari sempre ens brinda una oportunitat per fer un recorregut i una valoració del temps transcorregut i recordar els esdeveniments més importants de la vida d’una persona o d’una institució. En aquest cas la vida de sant Josepmaria és inseparable de la vida de l’Opus Dei, com comprovarem al llarg d’aquests propers anys. Ho farem mes a mes en aquestes consideracions breus. Espero que siguin d’ajuda per a tothom, ja que la vida i el missatge de sant Josepmaria arriben a molts, sinó a tots.

Cent anys per a una institució eclesial d’àmbit universal és relativament poc temps. Això no obstant, és un aniversari transcendent, ja que mostra la vitalitat i l’arrelament d’un camí espiritual dins d’una institució bimil·lenària, com és l’Església de Jesucrist. Al llarg dels segles, Déu ha anat suscitant diversos sants i carismes que han contribuït a impulsar la missió evangelitzadora de l’Església tenint en compte les circumstàncies de cada època i moment. Així ha passat amb l’Opus Dei, nascut per inspiració divina al primer terç del segle XX, en un període entre guerres mundials i uns anys abans del Concili Vaticà II, per emmarcar-ho en esdeveniments històrics d’àmbit mundial i eclesial respectivament. Esdeveniments que han marcat de manera molt notable el món civil i eclesial actuals.

Val la pena dedicar un temps mensual durant aquests propers tres anys a aprofundir en el carisma i el missatge, així com, el desenvolupament i l’amplitud d’aquesta institució tan estimada en aquesta església de Montalegre. Recordem, en aquest mes dedicat a mostrar la multitud de sants que han viscut la vida cristiana amb cura, que precisament el missatge que rep sant Josepmaria és anunciar al si de l’Església que tots estem cridats a la santedat.

Mn. Xavier Argelich

Contingut de l’entrevista de INFOCATOLICA a Manel Miró

Manel Miró: “La Ciència no està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica”

Javier Navascués, el 16.10.25 a les 8.37 AM

La Ciència pot demostrar l’existència de Déu?

A la meva manera de veure, després del que s’ha llegit, estudiat i reflexionat, he de respondre que la Ciència, almenys ara com ara, i probablement mai, podrà demostrar l’existència de Déu. Però sí que ens pot donar un dubte més que probable que Déu existeixi. No parlo a nivell espiritual, sinó a nivell empíric.

Tot i això, la Ciència sí que diu que hi va haver un principi i un principi necessita un principiador.

Si ens cenyim a l’univers on vivim i prenem la teoria del Big-Bang per explicar l’origen de l’univers, veurem que al punt inicial apareix el temps. A nivell científic, no té sentit preguntar què passava abans de l’instant zero. Ja que no existia el concepte del temps, tal com ho entenem avui i ara.

D’altra banda, sabem i molts acceptem que Déu és etern i atemporal. Això ens permetria abordar el fet que El Déu creador decidís crear el nostre univers.

Del no-res, res no surt…

A nivell material i des del meu punt de vista, en aquest univers del no-res, res no surt, a excepció de l’origen singular del Big-Bang. El tema és a l’origen de la singularitat de l’inici del nostre univers.

Així mateix, tot disseny intel·ligent i ordenat requereix una intel·ligència ordinador…

Sí, és cert. Al nostre àmbit mundà ho veiem molt clar. Però a nivell universal i des del coneixement limitat i/o desconeixement i percepció de la realitat, podem contemplar la hipòtesi de l’atzar com a autor.

Això no obstant, en aprofundir una mica més en els paràmetres que regeixen les poques lleis conegudes de l’univers, veurem que la probabilitat estadística deque es donin tots els paràmetres que permeten la vida en aquest planeta és d’un valor gairebé menyspreable. Per això ens indueix a pensar raonablement que tot segueix un ORDRE predeterminat i programat.

Per atzar és pràcticament impossible que sorgeixi un disseny senzill que sigui.

De fet, en la resposta a la pregunta anterior ja es diu que tot segueix un ordre preestablert.

I veiem gran complexitat a la natura, per exemple, pensem en la complexitat ADN de l’ésser humà…

Tot i que no soc biòleg ni metge. Només puc parlar de l’ADN des d’un punt d’home corrent. Però sí, l’ADN, la seva formació és meravellosa i complexa alhora. Té el punt de misteri.

L’aparició de la vida sorgeix de manera tan misteriosa. Com també ho ha estat la formació de la matèria que dóna lloc posteriorment a la vida. Misteriosa sí, però ordenada i estructurada.

Tot apunta que hi ha d’haver una realitat, de caire espiritual, que transcendeixi la matèria.

El nostre univers ens porta al nostre planeta. D’aquest passem a la natura. De la natura passem a l’evolució de les espècies i arribem als humans. Els humans estem dotats de cos i ànima. A l’ànima la responsabilitzem d’allotjar i de gestionar tot allò immaterial, és a dir, espiritual.

L’enllaç entre el cos i l’ànima és el cervell. A través del cervell ens comuniquem amb l’ànima i amb Déu. El pensament i raciocini és un acte immaterial, malgrat que el cervell en el seu procés de pensament gestioni neurones i neurotransmissors. Després hi ha alguna cosa immaterial i transcendent a l’ésser humà.

Dit altrament, més enllà de les realitats físiques, hi ha una realitat metafísica.

Les meves creences em diuen que l’home és dotat de cos i ànima. Aquesta ànima reclama resposta a una sèrie de preguntes transcendentals per a l’ésser humà.

Les més famoses: Qui soc? D’on vinc?

Concretament a aquesta darrera, a més de les respostes filosòfiques i metafísiques, li devem la curiositat d’investigar l’origen de l’univers.

En definitiva, la ciència és una bona eina per apropar-nos a la transcendència espiritual de l’ésser humà. La ciència NO està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica.”

https://www.infocatolica.com/blog/caballeropilar.php/2510140524-manel-miro-la-ciencia-no-esta

 

Comunicació Montalegre

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.