Editorial

En el nostre camí cap al centenari de la Fundació de l’Opus Dei hem començat, el mes passat, a conèixer el seu Fundador, sant Josepmaria Escrivá, l’instrument escollit per Déu per proclamar al món sencer la crida universal a la santedat. Com vam veure, va néixer en una família cristiana a la ciutat de Barbastro, Osca. Aquí va transcórrer la seva infantesa i adolescència. En recordar aquells anys solia fer servir una expressió que ens pot ajudar a conèixer més la seva personalitat i la seva gran humanitat. Solia recordar aquesta època com: “aquells dies blancs de la meva infantesa”.

Deixem que el nostre protagonista ens ho relati: “Recordo aquells blancs dies de la meva infantesa: la catedral, tan lletja a l’exterior i tan bonica per dins… com el cor d’aquella terra, bo, cristià i lleial, ocult darrera la brusquedat del caràcter aragonès. Després, enmig d’una capella lateral, s’alçava el túmul on la imatge besant els peus a la Mare de Déu del Llit… La meva mare, papa, els meus germans i jo anàvem sempre junts a escoltar Missa. Després, tots els diumenges, a la capella del Sant Crist dels Miracles resàvem un Credo. (Apunts Íntims, núm. 228 i 229).”

Els seus pares li van ensenyar a pregar i practicar les obres de misericòrdia. Els testimonis el descriuen com un nen de caràcter obert i aficionat a la lectura. Tal com ell mateix ens explica els seus pares ho van educar “deixant-me en llibertat molt gran des de noi, vigilant-me alhora amb atenció. Tractaven de donar-me una formació cristiana (…) Tot normal, tot corrent, i passaven els anys”.

Era un noi normal que anava creixent amb una sòlida educació humana i cristiana, amb l’afecte i l’amor dels seus pares, sabent afrontar les dificultats amb sentit sobrenatural, especialment la dolorosa i sobtada mort de tres germanes de poca edat. El Senyor anava preparant el seu instrument com fa amb tots per a que portem Crist al món sencer.

Mn. Xavier Argelich

L’inici d’un nou any ens impulsa sempre a fomentar desitjos renovats de millorar com a persones i com a cristians. L’Església ens convida cada any a posar la nostra mirada i confiança en Santa Maria, Mare de Déu. És una invitació a posar sota el seu amor maternal aquests bons desitjos i a reconèixer que sense la seva ajuda ens serà difícil dur-los a terme.

Al costat de Santa Maria trobem Jesús i sant Josep, la Sagrada Família de Natzaret. Jesús ha volgut néixer en una família i santificar així la família humana i recordar-nos que l’amor humà és reflex de l’amor de Déu. En començar un any nou procurem vivificar l’agraïment a Déu per l’amor dels nostres pares i fomentem tot allò que fa possible que les famílies siguin aquesta autèntica imatge de l’amor diví.

Sant Josepmaria va néixer el 9 de gener de 1902 i sempre va agrair a Déu i als seus pares haver nascut al si d’una família cristiana. Recordem-ho amb les seves pròpies paraules: “Déu Nostre Senyor va anar preparant les coses perquè la meva vida fos normal i corrent, sense res cridaner. Em va fer néixer en una llar cristiana, com solen ser els del meu país, de pares exemplars que practicaven i vivien la seva fe”.

Les festes que acabem de celebrar i el nostre desig d’anar preparant el centenari de la Fundació de l’Opus Dei, ens ajuden a considerar la importància de la formació cristiana des de la edat més petita al si de la família. La pietat, les virtuts, les bones maneres, la diligència a la feina i la importància de l’estudi i la cultura s’aprenen a la família principalment. Així ho va viure sant Josepmaria des de ben petit. D’aquesta manera el Senyor el va anar preparant perquè la seva resposta a la seva voluntat fos eficaç.

Entre totes les coses que va aprendre aquest sant a la llar cristiana dels seus pares voldria destacar-ne una: La tendra i ferma devoció a la Verge Maria i el seu agraïment especial per la seva curació quan tenia dos anys.

Mn. Xavier Argelich

El naixement de nostre Senyor Jesucrist constitueix un moment central i fonamental en la història de la humanitat. Déu es fa home encarnant-se al si virginal de Santa Maria i naixent a Betlem. Es fa un de nosaltres per redimir la humanitat i recuperar l´amistat de l’home amb Déu. És un esdeveniment que celebrem cada any amb gran alegria i grans celebracions litúrgiques, familiars i socials.

El naixement de Jesús suposa l’inici del caminar terreny del Fill de Déu, donant un sentit i un valor sobrenatural a tota la tasca honesta de l’home. Jesús santifica la vida humana, la família, la feina, la societat i totes les realitats honestes d’aquest món. Amb la seva vida i paraules ens mostra la manera autèntica de viure, ens assenyala el camí per recórrer i ens mostra la fi de tot home i dona. Aprofitem aquest temps d’advent i Nadal per apropar-nos més a Ell i experimentar el veritable sentit de tota la nostra existència. S’han obert els camins divins de la terra! Amb aquesta gràfica expressió, sant Josepmaria ens feia considerar la bellesa i la grandesa de la llum rebuda de Déu el 2 d’octubre del 1928. S’iniciava així una forta renovació espiritual a l’Església per recordar que Déu ens crida a tots a la santedat, que aquesta no és només per a alguns privilegiats. Tots els batejats podem i hem de ser sants. Una novetat tan vella com l’Evangeli i tan nova com el mateix Evangeli.

Amb el naixement de Crist una nova estrella s’encén a dalt del cel, la seva llum brilla amb claredat i força, és un signe visible de l’amor de Déu, de la seva crida insistent i persuasiva perquè cadascú segueixi el camí marcat per la llum de la fe en Crist, un camí diferent per a cadascú, però igual per a tots ja que a tots ens crida Déu a ser sants.

Bon Nadal i Feliç any nou!

Mn. Xavier Argelich

Tal com vam iniciar el mes passat, volem recórrer els tres anys que ens falten per a la celebració del centenari de la Fundació de l’Opus Dei, coneixent la figura del fundador i el carisma que va rebre aquell dos d’octubre del 1928.

La celebració d’un centenari sempre ens brinda una oportunitat per fer un recorregut i una valoració del temps transcorregut i recordar els esdeveniments més importants de la vida d’una persona o d’una institució. En aquest cas la vida de sant Josepmaria és inseparable de la vida de l’Opus Dei, com comprovarem al llarg d’aquests propers anys. Ho farem mes a mes en aquestes consideracions breus. Espero que siguin d’ajuda per a tothom, ja que la vida i el missatge de sant Josepmaria arriben a molts, sinó a tots.

Cent anys per a una institució eclesial d’àmbit universal és relativament poc temps. Això no obstant, és un aniversari transcendent, ja que mostra la vitalitat i l’arrelament d’un camí espiritual dins d’una institució bimil·lenària, com és l’Església de Jesucrist. Al llarg dels segles, Déu ha anat suscitant diversos sants i carismes que han contribuït a impulsar la missió evangelitzadora de l’Església tenint en compte les circumstàncies de cada època i moment. Així ha passat amb l’Opus Dei, nascut per inspiració divina al primer terç del segle XX, en un període entre guerres mundials i uns anys abans del Concili Vaticà II, per emmarcar-ho en esdeveniments històrics d’àmbit mundial i eclesial respectivament. Esdeveniments que han marcat de manera molt notable el món civil i eclesial actuals.

Val la pena dedicar un temps mensual durant aquests propers tres anys a aprofundir en el carisma i el missatge, així com, el desenvolupament i l’amplitud d’aquesta institució tan estimada en aquesta església de Montalegre. Recordem, en aquest mes dedicat a mostrar la multitud de sants que han viscut la vida cristiana amb cura, que precisament el missatge que rep sant Josepmaria és anunciar al si de l’Església que tots estem cridats a la santedat.

Mn. Xavier Argelich

El 2 d’octubre del 1928 naixia per inspiració divina un nou fenomen teològic i pastoral a l’Església: l’Opus Dei. L’instrument escollit per Déu per dur-lo a terme va ser sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, aleshores jove sacerdot diocesà que per motius d’estudi s’havia traslladat a Madrid. S’obria a l’Església un camí de santedat adreçat als fidels laics i als sacerdots seculars. No calia apartar-se del món per assolir la santedat. Tots estem cridats per Déu a ser sant en les nostres circumstàncies personals a través del treball professional, sigui quin sigui.

En paraules de sant Josepmaria, “s’han obert els camins divins de la terra”. Sens dubte va representar una novetat en aquesta època i, després de 97 anys, continua sent una gran novetat. Per això volem iniciar un camí de preparació cap al centenari d’aquest esdeveniment, reflexionant al llarg d’aquests tres propers anys sobre la crida universal a la santedat i l’apostolat tal com sant Josepmaria ho va rebre aquell dia de la festa dels sants àngels custodis.

Ho farem mensualment amb editorials del full informatiu que ens facilitin conèixer millor el missatge i l’esperit de l’Opus Dei. Per començar, i d’acord amb l’any jubilar que estem vivint, ens pot ajudar la consideració que aquest fenomen eclesial és un veritable camí d’esperança a l’abast de tothom. Un camí que ressona amb força avui: viure amb la consciència que Déu em crida a unir-me a Jesús on visc, on treballo, on soc, a cada moment del meu dia. Sense necessitat de canviar les meves circumstàncies, amb la força de la gràcia baptismal, estic cridat a la santedat, amb totes les paraules i conseqüències. Això ens omple d’esperança per afrontar amb fe tota la nostra vida. I sempre amb l’ajut de la Mare de Déu.

Mn. Xavier Argelich

En iniciar un nou curs, en el marc de l’any sant que estem recorrent, ens pot ajudar recordar l’ideal que sant Josepmaria plantejava als cristians a l’inici del seu ministeri sacerdotal i que va quedar recollit al primer punt del seu llibre Camí: “Que la teva vida no sigui una vida estèril. -Sigues útil. -Deixa pòsit. -Il·lumina, amb la lluminària de la teva fe.”

Com a pelegrins d’esperança, aquesta consideració espiritual suggeridora ens anima a fer front a les nostres vides amb optimisme i plens d’esperança sobrenatural. Déu compta amb cadascun de nosaltres per portar-lo allà on som, sent llum per als altres. Per això, cal que la nostra actitud sigui positiva i alegre, amb iniciativa i ganes de fer bé el que hem de fer, amb decisió i valentia, amb desitjos de ser útil per a Déu i els altres. D’aquesta manera il·luminarem amb la lluminària de la nostra fe i amor, deixarem pòsit allà on siguem.

Que important és, en els moments actuals, que vegem la realitat amb fe i esperança, amb visió sobrenatural, per evitar caure en el derrotisme, la crítica i el desànim. Al contrari, el cristià és llum, calor, empenta i passió, és a dir, moviment. No ens podem quedar quiets i indiferents davant els reptes que ens presenta el món actual.

Emprenguem el nou curs amb la decisió ferma de treballar molt i bé pel regne de Déu. Comencem per cuidar la nostra vida espiritual, familiar i professional. D’aquesta manera il·luminarem tot amb la llum de la nostra fe i “encendrem tots els camins de la terra amb el foc de Crist que portem al cor”, tal com continua animant-nos sant Josepmaria al final del mateix punt de Camí. Amb l’ajuda dels sagraments, de la pregària i dels altres el Senyor amb la seva Mare, la Mare de Déu, farà que la nostra vida sigui útil i santa.

Mn. Xavier Argelich

La Verge Maria és assumpta al cel, és portada al cel en cos i ànima. Aquesta és la veritat de fe que celebrem cada mes d’agost amb la màxima solemnitat. Al final dels seus dies, el seu Fill no permet que experimenti la corrupció, la vol al costat d’Ell al cel, perquè continuï exercint de Mare de Déu i de tota la humanitat.

Ella ens precedeix en tot, també a la Vida Eterna. I a Ella ens confiem per fomentar la nostra esperança del cel.

Encara que de vegades ens costi reconèixer-ho, en aquesta vida hi ha moltes coses bones i agradables, regals de Déu als seus fills, i, entre aquests, el que més ens ha d’alegrar i il·lusionar és que ens vol amb Ell al cel. Tots estem cridats a assolir la comunió amb Déu que és una unió d’Amor i aquesta comença amb el baptisme i va creixent amb la nostra vida cristiana fins que serà plena al cel.

El Catecisme de l’Església Catòlica ens diu què és el cel: «Aquesta vida perfecta amb la Santíssima Trinitat aquesta comunió de vida i d’amor amb Ella, amb la Mare de Déu, els àngels i tots els benaurats es diu “el cel”. El cel és la fi última i la realització de les aspiracions més profundes de l’home, l’estat suprem i definitiu de la dita» (n. 1024).

Ens pot passar que pensem poc en el cel, però pensar en el cel, en la felicitat eterna amb Déu, fomenta l’esperança, ens omple de joia, i fa que ens enfrontem a les dificultats d’aquesta vida amb la serenitat de qui sap que són camí per assolir l’Amor. Alhora, aquest pensament no ens porta a desentendre’ns dels nostres deures a la terra, sinó tot al contrari. El cel els dóna Déu als qui intenten fer d’aquesta terra, amb el seu amor i entrega a Déu i als altres, una avantsala del cel. Així ens ho ensenya la vida de la nostra Mare del Cel a qui volem imitar en tot moment.

Mn. Xavier Argelich

A finals d’aquest mes i començament del mes d’agost es trobaran a Roma molts milers de joves de tot el món per viure la seva trobada jubilar. Serà una revolució de l’esperança ja que ells no només representen l’esperança de l’Església sinó del món sencer. Joves disposats a anar a trobar Crist, a descobrir la seva mirada plena de tendresa, comprensió i amor. Una mirada que ens omple d’esperança, perquè Ell confia en aquests joves i en tots nosaltres.

L’esperança que l’Església ens convida a viure no es recolza en les nostres forces ni en les nostres virtuts, i encara menys en la dels joves, sinó que Déu ens estima avui tal com som. Sí, Déu compta amb el nostre esforç i les nostres bones qualitats i virtuts, però l’esperança és saber-nos estimats per Ell. Com ens va recordar el Papa Francesc: “Sóc estimat, doncs existeixo; i existiré per sempre en l’Amor que no defrauda i del qual res ni ningú no em podrà separar mai.” Vam ser creats per amor, creats per estimar i creats per viure a Aquell que és amor.

Sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, es va esforçar cada dia de la seva vida per transmetre aquest missatge. Per això ens aconsellava: “Déu és un Pare —¡el teu Pare!— ple de tendresa, d’infinit amor. —Digues-li Pare moltes vegades, i digues-li —tot sol— que el vols, que el vols moltíssim!: que sents l’orgull i la força de ser fill seu.”

Quan mirem al nostre voltant i en concret, a les noves generacions, ens podem espantar i fins i tot desanimar, però de seguida hem de mirar-lo a Ell i adonar-nos que ve constantment a la nostra trobada. No afrontem les dificultats sols: en tot moment estem acompanyats per Aquell que tot ho pot. El jubileu dels joves serà una expressió d’aquesta acció constant de Déu en nosaltres i, a través de la seva Església. Ens omplirà d’aquesta esperança que se sosté i s’alimenta en l’arrel profunda de la fe en Déu. Acompanyem els joves amb la nostra pregària esperançada.

Mn. Xavier Argelich

“Aquesta és la primera salutació del Crist Ressuscitat, el bon pastor que va donar la seva vida pel ramat de Déu. Jo també voldria que aquesta salutació de pau entrés als seus cors, arribés a les seves famílies, a totes les persones, on sigui que es trobin, a tots els pobles, a tota la terra.” La pau estigui amb vosaltres!”

Amb aquestes paraules el Papa Lleó XIV saludava tots els batejats i el món sencer. Una hora abans s’havia produït la fumata bianca amb què s’anunciava al món sencer que teníem un nou Papa. L’alegria es va desbordar a la plaça de Sant Pere que va aclamar al nou Papa, sense saber qui era l’elegit. No importava, teníem un nou representant de Crist a la terra, no necessitàvem saber qui era per voler-ho i aclamar-ho, era el que l’Esperit Sant ens donava i amb això n’hi havia prou. Feia dies que resàvem per aquest moment i ara el goig pel nou papa es desbordava, sorgia amb força del nostre cor.

La seva salutació va ser la de Crist ressuscitat: Pax vobiscum. Aquesta pau que només Crist ens pot donar. Una pau veritable i duradora. Una pau que omple la nostra vida sencera, que alegra i consola, que ens omple de seguretat davant les incerteses i dificultats de la vida, és la pau autèntica i, per això, esperançadora.

Durant el mes de juny procurem cada any revifar la nostra devoció al Sagrat Cor de Jesús. D’aquest cor emana la pau de Crist, la pau que només Ell ens pot donar. I juntament amb la pau, l’esperança, que és la virtut que no fa desitjar allò que encara no tenim, però estem certs que en posseirem. Quan es té aquesta certesa, aquesta esperança, tot queda relativitzat i sostingut per l’únic puntal ferm de debò que és Déu mateix. El cor Immaculat de Maria ens confirma aquesta pau i aquesta esperança.

Mn. Xavier Argelich

L’estimadíssim Papa Francesc ha volgut ser sepultat a la Basílica romana de Santa Maria la Major on acudia amb freqüència a resar a Santa Maria, especialment a l’inici del seu Pontificat i cada vegada que realitzaria un viatge apostòlic. La seva devoció i pietat a Maria sempre ha estat un exemple i un estímul per a tots els qui formem l’Església. En iniciar el mes de maig, procurem també cadascun de nosaltres manifestar i augmentar el nostre amor a Santa Maria. Ella és veritablement la nostra Mare per ser la Mare de nostre Senyor Jesucrist i perquè Ell ens la va donar abans d’expirar a la Creu.

També perquè la Mare de Crist és Mare de l’Església. En els moments actuals de l’Església i del món, aquest títol de Maria adquireix un relleu especial. A ella acudim demanant-li per tots els seus fills i pregant-li que el nou Papa sigui sant, docte i piadós, que ens ajudi a seguir caminant rere els passos i ensenyaments del seu Fill Jesucrist. També li demanem que, des de ja, sapiguem estimar el nou Papa. Us demanem que ens impulseu a créixer en l’amor a l’Església i que ens sentim coresponsables a anunciar a tots l’Evangeli.

Conèixer Crist, donar-lo a conèixer i portar-lo a tot arreu. Aquest era el lema del jove sacerdot Sant Josepmaria (acabem de commemorar el centenari de la seva ordenació sacerdotal). Ell també tenia una gran devoció a Maria i acudia freqüentment i per a tot a la seva intercessió maternal. Si ens decidim a estimar més durant aquest mes a Maria trobarem el consol, l’afecte i la suau fortalesa d’una Mare que ens vol més que totes les mares juntes.

Quin bon moment se’ns presenta per anar a Maria com a Mare de l’Església!

Mn. Xavier Argelich