Al llarg d’aquestes darreres setmanes hem anat comentant temes relacionats amb el viatge del Sant Pare a Barcelona. Ara volem fer esment a l’entitat que visitarà la tarda del diumenge dia 7 de novembre, abans de dirigir-se a l’aeroport. Ens referim a la l’Obra Benèfic Social del Nen Déu, que desenvolupen les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors, de la Beata Madre Carmen del Niño Jesús, beatificada fa dos anys. Aquesta institució es dedica a l’educació i tractament mèdic de nens i adults amb disminucions físiques i psíquiques. Allà SS Benet XVI es reunirà amb diverses famílies dels alumnes dels centres, tot un gest fratern i d’afecte del Sant Pare.
Tenen la seu actual al Passeig Maragall, en el barri del Guinardó. Disposen, a més, d’altres centres en el Vall Hebron, i en les poblacions del Maresme Tiana i Mataró. Els orígens del Nen Déu són de finals del segle XIX a impuls de persones catòliques, les quals des d’aleshores van confiar a les Germanes Franciscanes el seu desenvolupament. Els seus inicis van ser en el barri del Raval – barri on està aquesta Església de Santa Maria de Montalegre – i que per tal de tenir cura dels nens acollits van crear l’Hospital del Nen Déu. A l’any 1923 l’hospital es va instal·lar al carrer Mallorca cantonada amb Dos de Maig, de Barcelona, on ha estat fins fa dos anys en que es van traslladar al barri del Guinardó. Aquest hospital de la Dreta de l’Eixample era una institució molt arrelada i les Germanes Franciscanes eren molt conegudes per la gent de l’entorn, no solament per la tasca que duen a terme, sinó també perquè tots els matins obrien el seu oratori i amb elles podíem assistir a la Santa Missa, abans de les 8, cosa que continuen fent en la nova adreça.
Com a fundació benèfica no té afany de lucre i es finança amb els recursos fundacionals i patrimonials propis, donatius, herències i llegats, subvencions i remuneracions a preu de cost, dels serveis que ofereix. Les Germanes Franciscanes dirigeixen aquesta institució vinculada a un patronat presidit per l’Arquebisbe de Barcelona, Lluïs Martinez Sistach, el qual acompanyarà al Sant Pare molt especialment en aquest visita.
La visita del Papa també serà un reconeixement a la tasca social que realitzen els instituts de vida Consagrada a Catalunya.
Isabel Hernández Esteban
En uns dies que no podem considerar tranquils, la notícia que Sa Santedat Benet XVI vindrà a Barcelona, concretament al Temple de la Sagrada Família, no ha de sorprendre. Cal claredat i, sens dubte, el Papa serà portador. Ens ajudarà a recordar que la Sagrada Família no és un espectacle per recaptar diners i atreure els turistes, sinó, per damunt de tot, un lloc on fe i art coincideixen en una fusió naturalment perfecta. 
Per aquest motiu, encara que sempre hi haurà qui consideren la visita del Papa a la nostra ciutat com un mer esdeveniment diplomàtic, o com la simple inauguració d’un edifici de renom en l’imaginari del modernisme català, tot això no és més que la punta de l’iceberg: la Sagrada Família -ja en el seu nom i en la seva història-, deixa clar que es tracta d’un temple iniciat per la fe, que te com a raó de ser una comunió directa amb la idea del Papa de la compenetració de l’art i la bellesa amb la fe i la religió. És gràcies a aquesta fe que el temple modernista se segueix aixecant cada dia, amb l’ajuda i suport d’homes i dones que creuen i que no defalleixen. En quantes ciutats del món encara s’està aixecant un edifici semblant amb les aportacions dels fidels? La fe ha donat ales per aixecar-la, però, sens dubte, la bellesa és un estímul precís.
“Que la bellesa que transmeteu a les generacions del demà provoqui sorpresa en elles. Davant la sacralitat de la vida i l’ésser humà, davant les meravelles de l’univers, l’única actitud apropiada és la sorpresa”. Ja es veu que no només s’ha conformat Benet XVI amb ressaltar l’enorme importància que la raó i la bellesa artística -de la qual és un enamorat-, tenen per a la fe. No s’ha limitat a un mer plantejament intel·lectual sobre l’art en relació a l’individu racional. Tampoc s’ha oblidat de denunciar el creixent perill que corre la bellesa de la natura, en els nostres dies, ja que aquesta bellesa també constitueix part del camí que porta a Déu. El Papa ha fet menció explícita a la “explotació sense consciència dels recursos del planeta en benefici d’uns pocs”, en detriment de les seves meravelles naturals, en lloc de conrear la seva bellesa. I això que podria semblar una frase bonica, políticament correcta, tot seguit d’una dura i directíssima referència al “malbaratament de recursos minerals i marins per alimentar un consumisme insaciable”.
que vol dir que són èticament bons o èticament dolents. Si algú es presenta dient que tot és permès, serà acusat de ser un ésser socialment perillós. En canvi, aquest és el criteri d´aquest Document pel que fa a l´experiència sexual, les relacions de parella, la regulació de la natalitat o l´avortament.
acaba permetent i fins i tot promovent tot tipus d´experiències, com si la permissivitat total fos garantia de validesa ètica, de salut psíquica i de realització personal.
