Contingut

Juntament a l’any de sant Josep celebrem l’any de la Família que es perllongarà fins a mitjans del proper 2022. Fins ara hem dedicat l’editorial mensual a sant Josep; a partir d’aquest inici de curs i fins al final del mateix el dedicarem a la família fonamentada en l’amor humà autèntic i que té com a característica específica el lliurament alegre i generós de l’home i la dona.

Aquesta família s’inicia amb el do i misteri del matrimoni. El matrimoni és una realitat natural, que respon a la manera de ser persona, home i dona. En aquest sentit ensenya l’Església que “El mateix Déu és l’autor del matrimoni (GS 48, 1). La vocació al matrimoni s’inscriu en la naturalesa mateixa de l’home i de la dona, segons van sortir de la mà del Creador “(CEC, 1603).

Per tant, no es tracta d’una creació cultural, ja que només el matrimoni reflecteix plenament la dignitat de la unió entre home i dona. Les seves propietats essencials -unitat i indissolubilitat- no han estat establertes per cap religió, societat, legislació o autoritat humana, sinó que les deduïm de la seva mateixa naturalesa. Aquí radica el gran misteri de l’amor humà, de la unió de l’home i la dona.

L’amor exigeix ​​lliurament, un lliurament que sigui total i definitiu, no seria autèntic lliurament si fos parcial i temporal o condicional. La totalitat d’aquesta donació mútua és la clau d’allò en el que consisteix el matrimoni, perquè d’ella deriven les seves qualitats essencials i els seus fins propis. Només un lliurament que sigui do total de si i una acceptació també total responen a les exigències de la dignitat de la persona. Què important és procurar entendre aquest misteri arrelat en el misteri de l’amor de Déu.

Per això s’entén que no hi hagi diferents models matrimonials i familiars segons les preferències del moment. El matrimoni segueix a la naturalesa humana i les seves característiques pròpies són reflex d’ella. El matrimoni neix de l’acte lliure pel qual una dona i un home es donen i reben mútuament per a ser matrimoni, fonament i origen d’una família.

Mn. Xavier Argelich

En aquest mes d’agost en què celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima, considerarem un últim aspecte de la vida de Sant Josep: La de Pare a l’ombra.

El que no estigui molt habituat a la devoció a sant Patriarca, li pot sorprendre aquest qualificatiu. El Papa Francesc ens explica el sentit correcte d’aquesta expressió: “Amb la imatge evocadora de l’ombra es defineix la figura de Josep, que per a Jesús és l’ombra del Pare celestial a la terra: El defensa, el protegeix, no s’aparta mai del seu costat per seguir els seus passos”.

Efectivament, sant Josep és, per a Jesús, l’ombra de Déu Pare a la terra, perquè, passant gairebé desapercebut, realitza a la perfecció la seva especial paternitat: “Ser pare significa introduir a l’infant en l’experiència de la vida, en la realitat. No per retenir-lo, no per empresonar-ho, no per posseir-lo, sinó per fer-ho capaç de triar, de ser lliure, de sortir”. (Patris corde, n. 7). Sense protagonisme, porta a terme tota la responsabilitat d’un pare amb el seu fill. I ho fa d’una manera meravellosa, sabent que els protagonistes de la seva vida són el Nen i la Mare. Se sap instrument escollit per Déu per a una tasca meravellosa com és la d’introduir en la vida humana al Fill de Déu fet home.

Sant Josep continua sent pare a l’ombra i protegeix i acompanya en el seu camí terreny a tots els que procuren venerar-lo, com va protegir i acompanyar Jesús mentre creixia i es feia home. Sant Josep va estimar a Jesús com un pare estima el fill, el va tractar donant-li tot el millor que tenia. Amb la gràcia de Déu va ser capaç de dur a terme la tasca de tirar endavant en lo humà al Fill de Déu.

Busquem aprofitar bé aquest mes d’agost, que molts hi sereu al costat de les vostres famílies, per a ser a l’ombra, autèntics instruments de Déu per al creixement humà i espiritual dels que ens envolten. Imitant així a Maria i Josep.

Mn. Xavier Argelich

Quan Jesús predica a Natzaret els seus conciutadans es sorprenen i s’estranyen dels seus coneixements i de la seva eloqüència, arribant-se a preguntar: d’on li ve a aquest tal saviesa i prodigis? No és el fill de l’artesà? El coneixen per l’ofici de sant Josep.

Sens dubte, sant Josep, va ser un Pare treballador. Va exercir amb diligència i responsabilitat el seu treball professional. Ens el podem imaginar treballant al seu taller, amb prestesa i mestratge, i alhora, amb esforç i tenacitat, amb il·lusió per realitzar una tasca ben feta, que satisfaci als seus clients, lliurant puntualment i ben acabats els encàrrecs rebuts. No sense gran encert, l’Església celebra la festa de sant Josep obrer i el proposa com a model i exemple d’home treballador. Per això, tots els que procurem realitzar les nostres tasques habituals cara a Déu, buscant la seva Glòria, acudim sovint a la intercessió del sant Patriarca.

Com a pare de família, sant Josep, va realitzar la seva tasca pensant en ella, superant les dificultats i el cansament per amor a Jesús i Maria, no només per portar el suport necessari a la llar, sinó perquè els estimava. Es va esforçar sempre en complir la voluntat de Déu que incloïa protegir i sustentar a les persones que se li havien confiat.

Com a bon Pare i treballador es va preocupar d’ensenyar l’ofici al seu fill, Jesús, que va voler aprendre un ofici a l’igual que tots nosaltres. El va aprendre de sant Josep i el va realitzar al costat d’ell durant molts anys. Aprenem també nosaltres a realitzar les nostres tasques i treballs amb cura i responsabilitat, fent-les per amor a Déu, als nostres éssers estimats i a tota la humanitat, conscients que el treball i qualsevol ocupació honrada i digna ens perfecciona, ens santifica i porta el món a Déu.

Mn. Xavier Argelich