El primer diumenge d´agost d´aquest any coincideix amb la festa de la Transfiguració del Senyor. Jesús puja a la muntanya Tabor amb tres deixebles -Pere, Jaume i Joan- i es transfigura davant seu mostrant-los la seva divinitat. Davant d’aquesta bellesa i resplendor, Pere exclama gairebé extasiat: Que bé que s’està aquí! Manifesta així el desig de romandre sempre en aquest moment, juntament amb Crist gloriós.
Nosaltres no hem tingut aquesta experiència real, però el Senyor ens ha donat la fe perquè també ho puguem reconèixer amb tota la seva divinitat. Al llarg de la nostra vida hem anat comprovant, fins i tot en els moments menys bons, l’amor de Déu, la seva bondat i presència en nosaltres i en tots els successos viscuts. La fe i la confiança en Déu ens porta a exclamar al costat de l’Apòstol: Que bé s’està amb tu, Senyor!
Aprofitem aquest mes d’agost per descansar i alhora aprofundir en aquesta gran veritat: Déu o res. Jesús va voler mostrar la seva divinitat només a tres dels seus dotze apòstols, perquè ells confirmessin en la fe tots els altres. Quan ens decidim a viure per Déu i per a Déu tot pren un sentit, la vida té sentit. Quan vivim a esquena de Déu, tot és un sense sentit, no sabem on anem ni sabem el que volem encara que provem i experimentem moltes coses. Ens esforcem en va. Pugem a la muntanya Tabor, amb la litúrgia, la pregària i la reflexió.
Aprofitant aquests dies, una mica més calmats, per meditar les veritats de la nostra fe, per reflexionar sobre la nostra vida de fe i amarar-nos de la seva bellesa. Aquesta reflexió ens conduirà a un desig més gran de viure sempre al costat de Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. Hi haurà més unitat de vida, tota la nostra vida serà humana i divina i aleshores podrem afirmar sense equivocar-nos: Que bé que s’està aquí!
L’alegria que experimentarem serà contagiosa i farem molt be els que ens envolten. La festa de l’Assumpció de la Mare de Déu serà un altre al·licient per decidir-nos una vegada per Déu, per la vida cristiana.
Mn. Xavier Argelich
