Amb la mort de Benet XVI, ens deixa un sacerdot, un teòleg, un bisbe, un cardenal i un Papa que es veia a si mateix com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Junt amb el dolor, és natural que donem gràcies a Déu per la seva vida i els seus ensenyaments. L’última lliçó del pontífex alemany ha estat la discreció i sobrietat amb què ha viscut des del 2013, dedicat a la pregària (…).
En els seus gairebé vuit anys de pontificat, Benet XVI ens ha deixat un gran patrimoni espiritual i doctrinal, format per les encícliques Deus caritas est, Spe salvi, Caritas in veritate; a més d’abundants exhortacions apostòliques i homilies. És enormement ric el magisteri realitzat a través de les audiències dels dimecres, com el referit a l’Església, als Apòstols i als Pares de l’Església, o el cicle d’audiències sobre la pregària, que constitueix un tractat de gran bellesa i profunditat sobre el diàleg amb Déu.
Tota la seva vida es podria recapitular en una preciosa frase que va pronunciar a la missa d’inici del seu ministeri petrí: “No hi ha res més bell que deixar-se assolir per l’Evangeli, per Crist”. Per a ell, la felicitat “té un nom, té un rostre: el de Jesús de Natzaret, ocult a l’Eucaristia”.
Benet XVI va pilotar la barca de l’Església pel mar de la història amb els ulls posats a Jesucrist, els “dies de sol i de brisa suau, dies en què la pesca ha estat abundant i moments en què les aigües s’agitaven, el vent era contrari, i el Senyor semblava dormir”. Però sabia que la barca era de Crist.
Benet XVI ha estat “un dels llums propers, persones que donen llum reflectint la llum de Crist, oferint orientació per a les nostres vides”, com tan bellament expressava en l’encíclica Spe Salvi.
El seu treball a la vinya de l’Església l’haurà fet mereixedor de les amoroses paraules de Crist: “Vine, servent bo i fidel, entra a la casa del teu Senyor”.
Mns. Fernando Ocáriz, Prelat de l’Opus Dei i col·laborador de Benet XVI.
