El dia 7 de desembre de 2022 es complien 50 anys del traspàs del Servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, pocs dies després que Sant Josepmaria, després d’una tertúlia pública al club esportiu BRAFA, el visités.
A l’entorn de l’aniversari d’aquests cinquanta anys del Fundador de l’Opus Dei a Catalunya, s’ha volgut celebrar a la mateixa data del traspàs la santa missa en sufragi de la seva ànima immortal, coincidint amb el penúltim dia de la Novena a la Immaculada, que concloïa el dia 8 de desembre a la missa solemne dedicada a aquesta advocació mariana, convertida en dogma l’any 1854.
En aquest sentit, a l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la santa missa pel Servent de Déu i alhora va celebrar el vuitè dia de la novena a la Immaculada.
El rector de Montalegre va presidir la celebració eucarística, concelebrada amb Mn. Joan Juventeny que havia treballat durant molts anys a Montalegre i atenent malalts de l’entorn del Raval, amb la particularitat que Mn. Juventeny havia conegut personalment José María Hernández Garnica.
L’homilia sobre Chiqui
Mn. Xavier Argelich es va referir als darrers anys de vida mortal del Servent de Déu, recordant que A partir del 1970, la seva salut va anar deteriorant-se i se li va diagnosticar a José María Hernández Garnica un càncer de coll. Aquesta era la causa per la qual li costava empassar-se i parlar. En aquells anys residia a Alemanya. Tot i això, va continuar ocupant-se de les seves tasques apostòliques i de la seva tasca quotidiana. Lluitava en el seu pla de vida sacerdotal, desitjant en tot moment ser el bàcul de sant Josepmaria a l’impuls apostòlic als països del centre d’Europa. Tenia un caràcter fort i alhora serè, tots els que vivien amb ell se sorprenien de la seva capacitat de treball.
A causa de la precarietat de la seva salut, el van portar a la Clínica de Navarra de Pamplona i després el van traslladar a Barcelona. Aquí va rebre la visita del Fundador de l’Obra el 22 de novembre del 1972. Tots dos sabien que era l’última vegada que es veurien. Per a sant Josepmaria era un fill espiritual molt estimat. Havien mantingut correu epistolar i el Fundador li influïa una visió sobrenatural i mortificada de la malaltia en oferiment a l’Església i a l’Obra. La seva purificació convertia el dolor en alegria i en bon humor.
El patiment va ser molt gran, fins arribar a no poder celebrar la santa missa ni combregar. Va continuar oferint totes aquestes mortificacions, sabent que arribava el final. El 7 de desembre del 1972, al matí, conscient, va rebre les benediccions i la Unció, i en breu va morir.
Mn. Argelich, va afegir que La causa de canonització seguirà endavant en funció que nosaltres escriguem els favors rebuts per intercessió de José María Hernández Garnica i n’impulsem la devoció privada. Recordem que aquest Servent de Déu va col·locar a molts llocs d’Europa imatges de la Mare de Déu Santíssima, especialment en centres de l’Obra per a dones. Apropem-nos a Ella i busquem ser sants.
Al final
Un cop acabada la celebració eucarística, els dos celebrants, des del presbiteri, van dirigir un respons per l’ànima de José María Hernández Garnica. Després els fidels vam poder dirigir-nos a la Capella del Santíssim a pregar, molt a prop de les restes mortals del Servent de Déu, que reposen a Montalegre des de fa onze anys. El rector ens va convidar a visitar els expositors de la vida de José María Hernández Garnica, que aquell dia s’inaugurava.
És important en anar a resar al sepulcre, donar tres copets a la làpida i dir-li ¡Mantén-te actiu!
Isabel Hernández Esteban
