Un episodi important en la història del temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, amb gairebé 120 anys d’història, és el que estem vivint en aquest moment. Les obres de rehabilitació de l’exterior de l’edifici marquen una fita, ja que en els últims anys ha suposat una gran preocupació per a la rectoria a causa del mal estat de les cobertes, amb perill de ruptures, per posar un exemple.
Actualment la pols que desprenen les obres és sorprenent. Tots sabem que quan fem obres a la nostra llar o lloc de treball, la pols es cola per tot arreu, especialment en la primera fase en què es retiren materials defectuosos o trencats. En el cas de Montalegre, a més, s’han retirat molts vitralls, tots ells fets malbé, que pròximament es reposaran un cop arreglats. Els finestrals dels vitralls han estat coberts per un material estanc, però, se segueix colant la pols per qualsevol escletxa. A les cobertes i teulades se’ls han retirat les teules i s’estan reposant també. En fi, Que els explicaré més sobre obres de rehabilitació en general! En el que tots estem d’acord és en l’existència d’aquest nuvolet gris, argilós o blanc que corre per tot arreu.
En la nostra església ha suposat que el temple sigui un mar de plàstic, per evitar que el mobiliari del temple es perjudiqui més. Les grades de tots dos costats i la primera part de la nau central estan cobertes de grans lones de plàstic que al seu torn hauran de netejar-se per tornar-se a utilitzar-se. Sorprèn a l’entrar veure l’altar major cobert de roba blanca, i la majoria dels bancs coberts d’un color fosc com el mar que rugeix en plena tempesta. I sobretot més fosca per la falta de llum natural.
Però no cal espantar-se, l’església de Montalegre segueix celebrant el culte habitual de quatre misses diàries, sense excepció, tots els dies de la setmana. I els nostres confessors, amb la seva mascareta, segueixen confessant a tots els fidels que vulguin apropar-se al sagrament de la reconciliació. A més, els dissabtes i diumenges els plàstics no existeixen i tot brilla, com és habitual i malgrat tot.
Per tot això, donem les gràcies a tots els fidels i visitants de l’Església de Santa Maria de Montalegre, per la seva paciència. I també als benefactors pels seus donatius. Resem per tots i per totes.
Isabel Hernández Esteban
