El passat mes de gener hem viscut moments de tensió molt delicats amb motiu dels atemptats terroristes contra una revista satírica a París, motivat per la publicació d’unes vinyetes sobre Mahoma, el profeta de l’Islam.
Amb el pas dels dies, un cop superada la primera impressió, i la primera reacció visceral per la barbàrie a la qual hem assistit, cal una reflexió més pausada sobre el punt clau que va originar tota aquesta violència.
No es tracta, de cap manera de justificar mínimament l’acció terrorista, sempre execrable: és una gravíssima ofensa a Déu i al proïsme, i l’onada d’odi i rancor que genera la converteix en alguna cosa diabòlic.
En l’ànim de tots, d’això no en tenim cap dubte, hi ha el construir una societat que visqui en pau i harmonia, tenint en compte que cada dia és més plural. I això vol unes condicions. En primer lloc entre elles, es troba el respecte als altres, a la seva raça, a la seva cultura i a la seva religió. No és possible construir la pau sobre el racisme, sobre una pretesa superioritat cultural o sobre la burla als principis religiosos dels altres.
La pau es construeix sobre el respecte mutu, molt especialment en aquests aspectes essencials i que tenen tanta transcendència en la vida de les persones. Quan no existeix aquest respecte es genera un clima de divisió que deriva, com s’ha pogut comprovar tantes vegades al llarg de la història, en violència.
Mn Francesc Perarnau
