Mirant el calendari de l’any litúrgic de l’església ens trobem moltes celebracions de festes de sants. Pràcticament tots els dies de l’any es recorda algun sant del extensíssim santoral de l’Església. Sol ser mes d´un cada dia; amb freqüència és un bon grup de noms el que ens trobem, perquè l’any te pocs dies i sants coneguts n’hi ha molts. I la llista no deixa de recollir només una petita mostra del conjunt immens de sants que sabem que estan ja en el Cel.
Ens parla de la això una realitat: hi ha moltes persones que han viscut a la terra i que han arribat ala Gloriadel Cel. Potser alguns han viscut una vida santa amb lluita, i d’altres han tingut una conversió en l’ultim moment, però el cas es que ja han arribat.
Es probable que a vegades ens vingui la temptació de pensar que aquestes persones eren d’una pasta diferent a la nostra; que no tenien, com tenim nosaltres tal o qual defecte, o que no sentien el desordre de la concupiscència…
Però no es veritat.
En realitat eren com nosaltres, amb la mateixa naturalesa i amb les mateixes inclinacions i tendències.
I son sants!
A nosaltres se’ns recorda en el Concili Vaticà II que també estem cridats a la santedat, a la mateixa que ells van arribar. Es normal que ens sembli impossible, però la consideració de la vida de tants sants ens ha de fer comprendre que malgrat les nostres misèries, això es possible.
No podem oblidar que un dia Jesús parlant amb els seus deixebles els va fer veure la dificultat d’arribar a la santedat per aquells que tenien riqueses. Els deixebles, que van entendre clarament que les paraules del Senyor es referien a tothom, es van quedar una sorpresos i li van preguntar: «Doncs, qui pot salvar-se?»
I que Jesús els va dir: «Per als homes, això és impossible, però per a Déu tot és possible». (cfr.Mt 19, 25)
Tinguem confiança i esperança: tenim defectes i misèries, hi ha obstacles i dificultats en el camí, però la gracia de Déu pot mes, molt mes. Per nosaltres es impossible, però per a Deu tot és possible.
Mn Francesc Perarnau
