En el calendari d’aquest mes de juliol hi ha uns dies marcats de manera especial perquè no se’ns oblidin: del 23 al 28 d’aquest mes se celebrarà a Rio de Janeiro (Brasil),la Jornada Mundial de la Joventut.
Ja han passat 27 anys des que el 1986 el Papa Joan Pau II es va reunir a Roma, en una trobada amb un nombrós grup de joves de la seva diòcesi, en la que es considera la primera de la llarga sèrie de Jornades, que va continuar Benet XVI i aquest any el Papa Francsc. Aquell primera trobada tenia com a lema: “Sempre disposats a donar resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15).
Joan Pau II, el principal impulsor de les jornades mundials de la joventut tenia un enorme afecte i una confiança cega, il·limitada, en la força dels joves. I era un sentiment correspost com ho demostren els milers i milers de joves que van anar a Roma per donar-li l’últim adéu en el moment de la seva mort.
Aquestes trobades de joves del món sencer, de vegades molt nombrosos, vénen a desmentir un tòpic al que a vegades es recorre: als joves el cristianisme no els interessa, que a les esglésies no hi ha joves … Les JMJ, amb la reunió de centenars de milers de joves, mostren per contra, que el cristianisme sí que interessa als joves, que els ideals que els planteja Jesús sí que els interpel len i molt, i que són capaços de grans sacrificis per viure la seva fe …
Hi ha una força enorme en la joventut de l’Església, una força que realment pot sacsejar el món, que el pot revolucionar, que el pot transformar. De petits ens explicaven a l’escola que les aigües de l’Antic Nil es desbordaven anualment i que inundaven l’enorme vall del riu, donant-li una fertilitat extraordinària. Aquells terrenys que semblaven ja espremuts, secs, incapaços de donar més de si, rebien una benedicció amb aquesta inundacions i eren capaços de tornar a produir en gran abundància.
Aquestes Jornades vénen a ser per a les diòcesis de tot el món com aquest desbordar-se del Nil: Aquesta multitud de joves que assisteix il·lusionada a la trobada amb el Papa, que entra en contacte tants joves cristians d’altres llocs, que s’enriqueix i amb la meravella del missatge, ens portarà a la tornada una nova empenta, una nova il·lusió, l’aigua i els nutrients que poden revitalitzar les nostres societats cansades i resseques. Cometríem un error si penséssim que aquests viatges són una manera més de turisme religiós, o com una manera sana d’emprar el temps de les vacances, i el critiquéssim sense més com una despesa inútil en temps de crisi. És millor i més proper a la veritat que el veiem com una benedicció que pot salvar-nos.
Mn Francesc Perarnau
