Entrem en el mes de novembre, penúltim de l’any, que ve aquesta vegada marcat per les eleccions al Parlament de Catalunya que s’han de realitzar el dia 25. És un tema molt important per al present i futur immediat de Catalunya i és lògic que les diferents visions polítiques que conviuen en la nostra societat s’enfrontin -sempre democràticament- i que siguin els ciutadans, d’acord amb les lleis vigents els que decideixin quin tipus de govern prefereixen.
Els Bisbes de Catalunya, tenint en compte la seva responsabilitat en la missió de mestres dels fidels cristians, van donar unes orientacions generals que convé tenir presents a l’hora d’afrontar aquest període de la vida ciutadana. En l’escrit emanat de la Conferència Episcopal Tarraconense s’assenyala que, “en un règim democràtic, tothom hauria de tenir manifestar les pròpies conviccions i fer camí amb els altres, pensant que« una societat que, en tots els seus nivells, vol positivament estar al servei de l’ésser humà és la que es proposa com a meta prioritària el bé comú, com a bé de tots els homes i de tot l’home »(Compendi Doctrina Social de l’Església núm. 165).
Alhora s’assenyala que les eleccions democràtiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat.
Una vegada més els bisbes de Catalunya recorden que no els correspon optar per cap de les legítimes opcions que es presentaran, sempre que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que busquin amb paciència la pau i la justícia.
És evident que no hi ha una solució “catòlica” a la major part dels problemes que es presenten en la societat, i que ningú té tampoc “la veritat” en un terreny en què s’admeten moltes propostes, la major part d’elles legítimes i possibles. Cada partit proposarà aquelles solucions que pensi oportunes i els ciutadans, en una democràcia que és ja adulta, en llibertat i amb la consegüent responsabilitat, han de decidir amb el seu vot el que entenguin que és millor per al bé comú.
Demanem a Déu que il·lumini els que hauran de governar perquè siguin veritables servidors del bé comú i busquin “el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat . El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura. (“Al Servei de nostres poble” 2011, núm. 5)
Mn Francesc Perarnau
