En Montalegre varem celebrar la nit santa de Nadal començant amb la missa anomenada del Gall. Enguany es va produir la novetat d’avançar la celebració a les 11 de la nit. El guarniment de les poinseties vermelles, l’església totalment enllumenada, els revestiments dels mossens de festa solemne, la soprano Patrícia Sendra i el músic a l’orgue Josep Masabeu, van constituir un conjunt de coses que varen fer de la celebració un acte feliç i alegre, amb tota la solemnitat del dia, perquè tots els que hi érem allí ens sentíem contents de celebrar el naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Al llarg de la missa vam cantar nadales, i com és habitual, els fidels disposàvem dels textos de les cançons de forma que el que va voler va seguir “Les dotze van tocant”, “El noi de la Mare”, “Santa Nit”, i a l’anar a fer l’adoració al Nen Jesus, “Adeste fideles”. 
El rector, el qual va presidir la celebració, es va referir a les lectures destacant les referències que en elles i altres textos sagrats es fa a la Llum, especialment en l’evangeli de Sant Joan, quan diu de Jesús “Jo soc la llum del món”: La llum és un símbol que es representa mitjançant el sol ja des de temps antics, on el sol a la vegada és el símbol de Déu, ja que el sol dóna calor, dóna la vida… i en aquesta nit tot i que pugui semblar un contrasentit, és la Nit de la Llum. I en aquests dies, especialment en la nit de Nadal es canten nadales, i en les del nostre entorn cultural del Mediterrani es fa esment a imatges de productes molt propis com el vi, els peixos, el mató, la xocolata….però malgrat que siguin molts populars, tenen un contingut poètic i teològic extraordinari perquè van ser escrites i compostes per persones d’una gran fe… i molt sovint aquest contingut se’ns escapa entre les tornades i les tonades. Per últim, Mn. Francesc Perarnau ens va dir que Déu des del bressol ens parla de pobresa i d’humilitat.. i el veurem créixer en l’evangeli on la llum només és ell… La Mare de Déu i els sants també són llum, però són un reflex de la llum de Déu, i ens va animar, com a cristians que som, a portar la llum de Déu al món.
Un cop acabada l’adoració al Nen Jesús, ens van convidar a un ressopó molt simpàtic on els fidels habituals de l’església vam cantar fins quedar-nos quasi afònics un munt de nadales, amb el músic que ja he citat més amunt i Lluís Malgosa, ambdós a les guitarres, acabant la trobada tot desitjant-nos un Bon Nadal!
Isabel Hernández Esteban
