La Capella del Santíssim
Estem en el compte enrere de la data en què, per fi, D. José María Hernández Garnica estarà en un lloc de predilecció en Montalegre perquè les nostres oracions cap a ell siguin d’anada i tornada i intercedeixi amb més motiu per tots nosaltres. Enmig d’aquest ambient d’emoció interior, i de moltíssima feina de tècnics, especialistes, operaris, persones anònimes, materials amunt i avall, així com molta coordinació i gestió de recursos, aquest equip informatiu ha tingut l’oportunitat de contemplar sense soroll i amb pausa aquesta recta final de la remodelació, o millor dit, de la transformació de la Capella del Santíssim. El color de les parets ja es veu definitiu, i, gràcies a Déu, ha estat el color crema o vainilla, doncs sincerament aquell rosa salmó de la Capella dels confessionaris, que té a desgrat molt pocs detractors, em feia témer que de nou cobrís més parets. Les persones que col · laboren en el disseny i direcció de l’obra han decidit conservar el dibuix geomètric del sostre, però millorant els contrastos de la pintura passant al verd gris, tot un encert d’elegància. La tasca de l’ebenista ja està pràcticament finalitzada; respecte del sepulcre o cista només falta que el marbrista arribi amb les lloses de color rosa i les instal·li. I la il·luminació serà de vuit trams de leds en cada biga, tota una sorpresa de llum a punt d’estrenar-se.
Però jo vaig preguntar, per què no s’ha dedicat la cripta de la capella, de la qual ja vaig fer referència en l’anterior notícia, per al Servent de Déu, D. José María Hernández Garnica?. Per què no s’ha plantejat el seu ús per altres futurs Servents de Déu, en lloc de tancar- se novament? A la periodista no li van donar resposta. Però insistiré.
Així que per al proper dia 11 del 11 del 2011 tot estarà a punt, per a que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach celebri amb tota solemnitat la inhumació de les restes mortals del Servent de Déu. Per l’esdeveniment ja s’estan distribuint uns targetons per recordar el lloc, el dia i l’hora de l’acte, però no serà impediment acudir-hi sense la referida invitació. Serà una data irrepetible fins d’aquí a mil anys, així que val la pena no oblidar-la.
Isabel Hernández Esteban
