Sobre José María Hernández Garnica, Roturando los Caminos

Una vegada més el Dr. José Carlos Martín de la Hoz, postulador de la causa de canonització de D. José María Hernández Garnica, ha presentat un nou llibre sobre el perfil biogràfic del Servent de Déu. “Roturando los caminos” és un text més ampli que els dos primers. Ha sorgit de l’estudi i l’elaboració de la positio de la causa de canonització que ja es va enviar a Roma amb un muntant de 15000 folis. Actualment la causa es troba en la fase d’elaborar el resum de la pisitio que ha de tenir un màxim de 250 folis i ha de contenir la biografia del sant i el com va viure i va harmonitzar les virtuts.

A la presentació de l’acte, el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Francesc Perarnau, va explicar que des de fa cinc anys s’ha promogut una comissió de treball, s’ha difós la devoció privada per mitjà de la venda dels dos llibres que es van editar anteriorment i la distribució dels fulls informatius i les estampes; també la projecció del vídeo sobre D. José María Hernández Garnica i la celebració d’una missa. Sense cap dubte el trasllat de les seves despulles l’11 de novembre de 2011 a l’església va marcar una fita en la devoció privada. Al seu torn va anunciar que enguany es celebrarà el Centenari, ja que D. José María Hernández Garnica va néixer el 17 de novembre de 1913.

El postulador va referir una llarga semblança biogràfica plena de declaracions de persones que van conèixer al Servent de Déu, fent èmfasi que va ser sempre un fidel a l’Obra i al nostre Pare, sent com ell mestre i guia de sants. Va tenir una especial dedicació a les dones que amb gran psicologia els ensenyava el camí de santedat a l’Opus Dei, ja que sabia estar a les coses dels altres amb gran amor i habilitat. El Dr Martín va explicar que D. José María li deia al Nostre Pare que s’enfadava molt, doncs era un home de caràcter fort però sant Josepmaria li deia que degut al seu caràcter hauria de lluitar més, i li serviria per defensar, com a ell li havien ensenyat, l’esperit de l’Obra. Els apunts biogràfics anaven acompanyades de cites de persones que el van conèixer destacant d’ell alguna cosa que repetia sovint: Fins que t’adonis que no ets res, no faràs alguna cosa.

 Gràcies al animat col·loqui ens va fer descobrir el conferenciant favors i anècdotes de la vida del Servent de Déu, el qual havia conegut a D. Álvaro del Portillo des que eren petits, jugaven al carrer, van anar al mateix col·legi, i van coincidir en el mateix examen per Enginyer de Mines. Finalment es van retrobar a la residència de DYA.

El postulador ens va recomanar resar i demanar favors …. ja que “passen coses”. I com més demanem més se’ns donarà perquè els sants són eternament agraïts.

Informació addicional

Nou compte al Twitter per estar ben informat: @ JMHGarnica

Isabel Hernández Esteban

Viure cristianament

Viure cristianament vol dir viure el manament de l’amor, que té la doble dimensió de la quel ens parla el Senyor en l’Evangeli: estimar Déu, estimar el proïsme. I això, encara que sembli sorprenent, ens ho diu l’experiència diària, no és fàcil.

Les dificultats són evidents: algunes són dificultats interiors. Tots sentim en el nostre interior la gran força que té la supèrbia, una de les manifestacions és la tendència a ser egoistes, a mirar-nos a nosaltres mateixos, a jutjar coses i persones d’acord amb el benefici que ens produeixen a nosaltres … I d’aquestes inclinacions neixen tots els altres problemes: avarícia, luxúria, ira, enveja … De fet per viure una vida cristiana cal lluitar contra aquests moviments interiors i que ofereixen una gran resistència …

Altres vegades les dificultats són exteriors: sovint ens trobem amb un ambient no cristià, de vegades bel · ligerant anticristià, no és estrany que el qui procura viure la seva fe es vegi ridiculitzat, injuriat i en ocasions fins i tot perseguit. Els màrtirs no són figures del passat, hi continua havent màrtirs en els nostres dies. Per viure la fe en aquestes circumstàncies cal molta fortalesa.

Davant l’evidència de les dificultats, sovint pot ser que ens assalti el dubte: ¿es pot “viure en cristià”?; ¿És possible viure segons els ensenyaments de Jesús?

La resposta sembla evident: ha de ser-ho, perquè Déu no ens demana impossibles.

Però és cert que no és fàcil. No n’hi ha prou amb la voluntat personal. Es necessita alguna cosa més: es necessita l’ajuda de Déu, sense ella no hi ha res a fer. I aquest ajut ens arriba a través de l’oració i dels sagraments. És amb aquests mitjans que la persona cristiana pot viure a fons la seva fe i arribar a la santedat malgrat les dificultats interiors i exteriors que s’interposen en el seu camí.
Mn Francesc Perarnau

Mes de Maria

 

Ens equivocaríem si penséssim que la devoció a Maria és un estadi molt primari, gairebé infantil en l’evolució de la vida espiritual de l’Església o de la persona cristiana. Només cal llegir les paraules del capítol 8 de la Constitució Lumen Gentium del Concili Vaticà II per adonar-se que Maria ocupa un lloc preeminent dins de l’Església i per tant en la vida cristiana.

Sempre ha estat molt present en la vida de l’Església, però a mesura que la teologia ha anat aprofundint el paper de Maria s’ha anat comprenent millor, i la seva figura fent-se més lluminosa.

Gràcies a Maria arribarà el Redemptor, perquè ella és la Mare que ens el porta al món, i també gràcies a Ella la Redempció s’estén perquè, per encàrrec del seu diví Fill, continua exercint la maternitat sobre l’Església fundada per Ell Ens dirà el Concili:

LG 62. Aquesta maternitat de Maria en l’economia de gràcia perdura constantment des del moment de l’assentiment que va prestar fidelment en l’Anunciació, i que va mantenir sense vacil · lar al peu de la creu fins a la consumació perpètua de tots els elegits. Doncs, assumpta al cel, no ha abandonat aquesta missió salvadora, sinó que amb la seva múltiple intercessió continua aconseguint-nos els dons de la salvació eterna. Amb el seu amor matern té cura dels germans del seu Fill, que encara peregrinen i troben en perills i ansietat fins que arribin a la pàtria benaurada. Per aquest motiu, la Verge Maria és invocada en l’Església amb els títols d’Advocada, Auxiliadora, Socors, Mediadora. La qual cosa, però, s’ha d’entendre de manera que no resti ni afegeixi a la dignitat i eficàcia de Crist, únic Mitjancer. (…) La mediació única del Redemptor no exclou, sinó que suscita en les criatures diverses classes de cooperació, participada de l’única font.

L’Església no dubta a confessar aquesta funció subordinada de Maria, l’experimenta contínuament i la recomana a la pietat dels fidels, perquè, recolzats en aquesta protecció maternal, s’uneixin amb més intimitat al Mediador i Salvador.

Al mes de maig els cristians la honorem de manera molt especial, ella ho mereix, i ho agraeix amb abundància de gràcies. L’experiència multisecular de l’Església és clara: quan Maria és present, creix i s’enforteix la vida cristiana en les persones, en les famílies, en la societat.

 

Mn Francesc Perarnau

 

 

 

En record de Mn. Vall

El dia 9 d’abril a les 19 hores, es va celebrar la missa en sufragi per l’ànima de  Mn. Josep Vall i Mundó, prevere, col·laborador de l’Església de Santa Maria de Montalegre. La va presidir el rector i fou concelebrada amb cinc preveres més, la majoria de l’entorn de Montalegre. Mn. Mallol va fer de mestre de cerimònia, assistit per un diaca. A l’inici de la celebració, Mn. Perarnau va recordar que Mn. Vall havia mort en la matinada del dimecres sant, el dia 27 de març de 2013, després d’un llarg període de patiment, i atès que era el cor de la setmana santa, a l’endemà, en el dijous sant, no es podia fer més que un respons. Per això desseguida es va pensar en celebrar aquesta missa en el seu sufragi. També va excusar la presència del Vicari de l’Opus Dei a Catalunya.

L’homilia va anar a càrrec de Mn. Blasi, el qual va fer una semblança de Mn. Vall, destacant les seves qualitats intel·lectuals, pedagògiques i literàries; va referir els diversos països on havia predicat les ensenyances de sant Josepmaria, imitant Déu en tot moment, i el va distingir com un home de fe i de gran preocupació per la litúrgia de la santa missa.

L’església es va omplenar de familiars, d’amics, col·laboradors i fidels habituals de Montalegre. Els cants van ser dirigits per l’organista de la Casa, i interpretats per un cor masculí.

Isabel Hernández Esteban

Resar el rosari a Montalegre

Amb la Carta Apostòlica Porta Fidei d’11 d’octubre de 2011, el llavors Sant Pare Benet XVI va proclamar l’Any de la Fe que es va iniciar l’11 d’octubre de 2012 i finalitzarà el 24 de novembre de 2013. En aquest context, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va elaborar una nota amb indicacions pastorals per a l’Any de la Fe. En el punt 1. “En l’àmbit d’Església Universal”, se’ns indica el següent:

“Durant aquest any serà útil convidar els fidels a dirigir-se, amb particular devoció a Maria, imatge de l’Església, que« reuneix en si i reflecteix en certa manera les supremes veritats de la fe ». Per tant, s’hauria encoratjar tota iniciativa que ajudi els fidels a reconèixer el paper especial de Maria en el misteri de la salvació, a estimar filialment ia imitar la seva fe i virtut. Per a això serà molt convenient organitzar pelegrinatges, celebracions i reunions als principals santuaris. “

A més ja estem en el Mes de Maria, temps dedicat a la Mare de Déu per excel·lència des de fa segles i molt celebrat pels catòlics de tot el món. Per això l’Església de Santa Maria de Montalegre des de fa anys promou peregrinacions a santuaris on especialment s’hagi aparegut la Mare de Déu. Així que de nou, els propers 24, 25 i 26 de maig, peregrinem a Fàtima Portugal.

D’altra banda, també us proposem venir a l’Església de Santa Maria de Montalegre a fer un pelegrinatge, a resar el rosari amb amistats i familiars. Aquesta església disposa, a més de la Capella del Santíssim on se celebren la majoria de les misses, de la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, la qual va ser inaugurada el dia 27 de novembre de 1908. I molt especialment, de la imatge singular de la nau central. El seu mantell abriga a uns nens i nenes orfes, i en els quals ens podem veure reflectits doncs d’Ella ens arribarà tot el que necessitem perquè és la mitjancera de totes les gràcies. Per això quan va ser beneïda el 29 de novembre de 1952 se li va imposar el nom de la Verge dels Desemparats.

I abans d’entrar o al sortir del temple, ens podem aturar a contemplar la primera imatge, de pedra, de Nostra Senyora de Montalegre que es troba en una fornícula, a la paret exterior de l’edifici a la cantonada dels carrers Montalegre amb Valldonzella, una imatge que data de finals del segle XIV o de principis del XV.

Isabel Hernández Esteban

Tenim Papa!

Després d’unes setmanes en aquest estat “incòmode” de Seu Vacant de què parlàvem el mes passat, tenim l’enorme alegria de tenir un nou Romà Pontífex. És lògic que l’Església Catòlica estigui exultant: ja hi ha a la Seu Romana un nou successor de Sant Pere, el Papa Francesc, que per ser-ho és cap de l’Església universal, que té la missió de guiar-la en els propers anys, que esperem que siguin molts.

Tots els fidels de l’Església tenim obligació de fer una pinya al voltant del Papa Francesc, el Pare comú, d’acompanyar-lo amb la nostra oració per la seva persona i per les seves intencions, d’escoltar i secundar els seus ensenyaments i de fer d’altaveu de les seves paraules.

Molts varem sentir una emoció molt gran quan en sortir a la plaça de Sant Pere per saludar i beneir el poble reunit, va voler que tots reséssim amb ell: Parenostre, Avemaria, Glòria … com si des del primer moment voldria ressaltar la primacia absoluta de l’Oració en la vida de l’Església i dels cristians. I així va començar el pontificat: acudint a Déu amb la pregària de Jesús, honrant a la Trinitat Santa i acudint a la Mare de Déu.

No tindria sentit intentar establir comparacions entre uns Papes i altres. Evidentment el Papa Francesc és diferent de Benet XVI i de Joan Pau II, però cada un d’ells ha rebut la pesada càrrega del ministeri Petrí i cada un d’ells ha marcat el camí que convenia seguir en el seu Pontificat. Preguem per ell perquè sigui un bon instrument de l’Esperit Sant en l’acompliment de la greu missió que se li ha confiat, i perquè els fidels de l’Església, com ovelles del seu ramat que som, ens deixem governar i conduir.

Mn Francesc Perarnau

Respons i missa en sufragi per Mn. Vall

En la matinada del dia 27 de març de 2013 ha mort Mn. Josep Vall i Mundó.

El comiat de cos present es celebrarà en l’Església de Santa Maria de Montalegre a les 11 hores del dia 28 de març de 2013.

Atès que coincideix amb el Dijous Sant, la missa funeral en sufragi de la seva ànima es celebrarà el dimarts 9 d’abril de 2013 a les 19 hores.

Mn. Vall va patir un vessant cerebral en la tarda del 22 de novembre de 2012; des d’aleshores ha estat lluitant per la seva recuperació fins a la seva mort. En els darrers anys ha estat un dels mossens col·laboradors habituals de l’església. Us convidem a resar per la seva ànima.

 

Serveis Informatius Montalegre

En el Diumenge de Rams de la Passió del Senyor

Uns minuts abans de la celebració de la santa missa solemne, els fidels vam sortir al Pati Mannig de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Per aclamar el Senyor vam portar rams de llorer, petites palmes, i palmons: commemoràvem l’entrada del Senyor a Jerusalem.

El rector, Mn. Perarnau, al costat dels sacerdots habituals de l’església Mn. Mallol i Mn. Marcé, també el sagristà, l’escolà i la directora dels cants, va llegir l’oració que precedia a la processó:

Déu Totpoderós i etern, santifica amb la teva benedicció aquests rams, i a tots els que anem a acompanyar Crist, lloant-lo amb els cants, feu-nos entrar a la Jerusalem del cel per mitjà d’ell. Ell que viu i regna pels segles dels segles.

A continuació va llegir el passatge de l’Evangeli de sant Lluc (19, 28-40). Acabades les lectures, Mn. Perarnau va aspergir abundant aigua beneïda, i amb insistència, no només als rams sinó també a tots els fidels allà congregats, iniciant-se la processó a tot al voltant del Pati Mannig i cantant amb alegria Laudate Jerusalem. A la missa, es va llegir tota la passió, crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist, també de sant Lluc (22, 14-23,56). Aquesta celebració marcava l’inici de la setmana santa.

 

Serveis Informatius Montalegre

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.