El dissabte 21 maig 2016 després de la benedicció del viatge que ens va impartir Mn. Xavier Argelich, rector de Montalegre, per a què els àngels del Senyor estiguessin en el nostre camí, l’autocar de pelegrins i col·laboradors de Montalegre es va posar en marxa cap al Santuari de Torreciudad, a uns 25 quilòmetres de Barbastro a Osca. Durant el viatge, vam confraternitzar, vam resar una part del sant rosari dirigit per Armando, i vam veure un vídeo curtet sobre la història del santuari. Com ens va saber a poc, Pilar es va oferir per completar les referències històriques. En arribar a Torreciudad, ens vam reunir amb pelegrins de molts altres punts de Catalunya. El programa del dia anava a estar ple d’emocions espirituals i humanes.
La nostra intenció de guanyar la indulgència plenària anava a fer-se realitat si cadascun i cadascuna dels pelegrins posava de la seva part en haver-se confessat o confessar-se, resar el Credo, acudir 
a un acte eucarístic, resar per les intencions del Sant Pare i passar per una porta declarada santa i jubilar.
La processó
Un cop allà, ja estaven les imatges de la Mare de Déu en els seus enlaires, a punt per anar de processó amb tots els pelegrins i passar al costat d’elles la porta santa de Torreciudad. L’oratori dels confessionaris era atès per molts sacerdots de la prelatura de l’Opus Dei que, gràcies a Déu, van tenir molta feina ja que moltes ànimes es van acostar a confessar-se, a demanar consell, a estar en pau amb Déu.
Ens vam anar reunint tots els pelegrins en el punt d’inici de la processó. Allà ens esperava Mn. Manel Mallol, sacerdot de Montalegre. Van presidir la processó el cardenal Lluís Martínez Sistach, el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, el rector de Torreciudad i altres sacerdots. El rector ens va donar la benvinguda dient, amb veu intensa, que La Verge avui està molt contenta. La Coral de Sant 
Vicenç dels Horts va entonar un cant a la Mare de Déu i va iniciar el caminar la Banda Simfònica de Martorell. Pelegrins voluntaris, també de Montalegre, van elevar les enlaires portant a pes les imatges de la Mare de Déu, entre elles, la de la Verge de Santa Maria de Montalegre que en aquest any es complien 10 anys del pelegrinatge que va portar una rèplica a Torreciudad. A continuació, caminaven els pelegrins portant ofrenes. Una família i Mireya de l’Acció Social de Montalegre van portar aliments, i altres col·laboradors de l’Església de Santa Maria de Montalegre, van oferir flors i plantes.
Al pas de la música de la banda, caminant al costat de la Verge, vam entrar finalment per la porta santa jubilar del santuari. Les imatges es van col·locar al peu del presbiteri, i es van pujar a l’altar les ofrenes que diuen els representants dels diferents grups que participaven en la trobada mariana i jubilar.
La santa missa
Abans de l’inici de la missa, la Banda Simfònica de Martorell va oferir un concert dins el temple. En aquest temps
vam poder reposar les emocions anteriors, refrescar-nos de la calor i preparar-nos espiritualment per a l’Eucaristia del nostre jubileu particular. La missa va ser presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach, i concelebrada pel vicari de l’Opus a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, el rector de Torreciudad, Mn. Manel Mallol de Montalegre i altres sacerdots.
En l’homilia, el cardenal Martínez Sistach va manifestar que encara està pendent que els cristians estiguin presents en el món doncs laics i laiques han d’estar també fora de la comunitat eclesial. Va referir que sant Josepmaria ho havia impulsat i que en les conclusions del Concili Vaticà II s’havia recollit. En relació al lloc, va referir que estàvem amb la Verge Santíssima en les seves diverses advocacions: La seva presència és amorosa, atenta, solidària i de fe. És atenta perquè està pendent dels altres, així va passar a Canà de Galilea … Ella ens demana que estiguem atents a alló que passa al nostre voltant. Ella és solidària i ens demana que no solament tinguem cura dels nostres problemes sinó també dels altres, perquè els seus problemes són els nostres problemes … La presència de Maria és de fe i a Ella ens hem de dirigir amb fe absoluta.
Al llarg de la missa, de caràcter solemne, va cantar la Coral de Sant Vicenç dels Horts, un conjunt de veus masculines i femenines que van omplir tot el volum del santuari.
El dinar
Vam sortir del temple realment amb el cor i l’ànima pletòrics. Ens vam traslladar amb autocar al restaurant que està a 4 quilòmetres del santuari. Els pelegrins i els celebrants de la santa missa vam dinar de gust doncs havíem sortit molt d’hora del nostre punt d’origen. Va beneir la taula la Coral de Sant Vicenç dels Horts. A l’hora del cafè un grup popular aragonès ens va oferir unes jotes molt bé ballades i cantades, que va animar encara més als assistents.
El fermall d’or per a la Mare de Déu
Però la jornada encara no havia acabat, el romiatge s’havia de completar, així que vam tornar al santuari. A les cinc 
de la tarda, es va iniciar una nova processó amb les imatges, tot al voltant exterior del santuari, resant els misteris del dia del sant rosari. Les imatges van retornar al museu marià de Torreciudad, mentre començava la benedicció de Santíssim Sagrament al temple. No obstant això, el rellotge marcava l’hora de partida, al marge d’altres activitats del santuari.
Mn. Manuel Mallol ens va impartir la benedicció del viatge perquè també ens acompanyessin molts àngels del Senyor, i així va ser en el trajecte de retorn a Barcelona. Vam resar la tercera part del rosari, vam dormir i vam donar gràcies a Déu per tots els béns que havíem rebut en aquelles catorze hores de peregrinació jubilar, m’atreveixo a dir, perfecta i transformant.
Isabel Hernández Esteban
