Amb la Solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, acabem un any litúrgic a l’Església. Això ens permet fer una breu reflexió sobre la litúrgia a l’Església i la seva importància.
La paraula litúrgia té el seu origen en una paraula grega (leitourgía) i es refereix a un servei públic, generalment ofert per un individu a la comunitat. Entre els diferents usos que avui té aquest terme, el fem servir a l’Església Catòlica per designar tot el conjunt de l’oració pública de l’Església i de la celebració dels sagraments.
La litúrgia és molt més que l’organització dels diferents ritus, de la seva estructura i les normes per les quals es regeix; ens parla més aviat a la raó i significat dels símbols i dels signes que en els ritus es conté, en els quals s’expressa la celebració de la fe.
En la constitució del Concili Vaticà II dedicada a la Litúrgia (Sacrosantum Concilium), un autèntic tractat sobre el tema, s’expliquen els fonaments de la mateixa i els criteris amb els quals cal viure-la.
Una idea central és que Jesucrist és el Sacerdot principal, i tota la litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist:
“La litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist. En ella, els signes sensibles signifiquen i cada un a la seva manera realitzen la santificació de l’home, i així el Cos Místic de Jesucrist, és a dir, el Cap i els seus membres, exerceix el culte públic íntegre. En conseqüència, tota celebració litúrgica, per ser obra de Crist sacerdot i del seu Cos, que és l’Església, és acció sagrada per excel · lència, l’eficàcia, amb el mateix títol i en el mateix grau, no l’iguala cap altra acció de l’Església “(SC 7).
A través de les celebracions litúrgiques, que es desenvolupen al llarg de l’Any litúrgic, l’Església ens il·lumina, ens ensenya, ens introdueix en la vida del Cos Místic de Crist. Es pot dir que és a través d’ella que vivim en Crist.
Mn. Francesc Perarnau
