En el moment en què es publiqui aquest editorial ens trobarem a l’Església en període de Seu Vacant. Significa que en aquests moments estem en un moment de canvi de Papa. Per motius que SS Benet XVI va explicar, amb absoluta llibertat i prenent la seva decisió amb la clara consciència d’estar complint així la voluntat de Déu, va renunciar a seguir com a cap de l’Església per deixar pas a un nou Papa, que serà el 266 successor de Sant Pere.
Aquesta Seu Vacant té unes característiques diferents de les que s’han produït en els últims segles: no hi ha hagut mort del Papa. Fa pocs dies el Benet XVI ha explicat que ara es dedicarà a una vida d’oració més intensa, apartat ja de la brega diària al capdavant de l’Església.
Ens queda un gran deute d’agraïment amb ell. Mentre ha ocupat la seu de Pere ha posat totes les seves energies al servei de l’Església. Ho ha donat tot. Ha esgotat totes les seves energies portant aquesta càrrega. Amb imatge gràfica podríem dir que s’ha espremut … És obligació de tots seguir resant per ell perquè Déu li beneeixi abundantment i li doni la pau que desitja fins al moment de cridar a la seva presència.
Pocs dies després de començat el mes de març, en una data que en el moment d’escriure aquestes línies encara no està fixada, es convocarà el conclave de cardenals que tindrà com a missió triar el nou Summe Pontífex. Els cardenals estaran reunits un temps indefinit fins que la Fumata blanca ens informi que ja han triat la persona que ocuparà la Càtedra de Sant Pere i que ha donat la seva conformitat. Serà el moment joiós del “Habemus Papam!”
I des del primer moment, però especialment durant el Conclave hem d’unir-nos tots en oració a l’Esperit Sant perquè l’elecció que realitzaran els cardenals sigui la que Déu vol, i que des del primer moment ompli l’elegit de les gràcies necessàries per poder dur endavant la missió i càrrega que li serà encomanada.
Sempre es necessita que preguem pel cap de l’Església, així ho feien els primers cristians, i ho han fet els cristians al llarg dels segles. I així ho farem també nosaltres unint-nos a aquesta tradició multisecular.
Mn Francesc Perarnau
