La celebració anual de Tots Sants, cada primer de novembre, ens recorda que tots podem assolir la santedat i que tots estem cridats a ser sants. En aquest context, ens poden ajudar unes paraules de sant Josemaria, tal com vam veure el mes passat en recordar la llum fundacional que va rebre: «És enmig de les coses més materials de la terra on ens hem de santificar, servint Déu i tots els homes».
La gran majoria dels sants han estat i són homes i dones corrents: pares i mares de família, joves i no tan joves, religiosos i laics que han viscut la seva vida cristiana enmig de les seves ocupacions habituals, tot descobrint aquell “quelcom diví” que amaguen totes les activitats bones dels homes.
Aquest mes, l’Església ens anima a posar la mirada en aquests sants que no han estat declarats oficialment com a tals, de manera que engloben la gran multitud dels qui ja gaudeixen del cel. I aquesta és, precisament, la llum que va rebre sant Josemaria: que tots estem cridats a ser sants.
Es tracta de la santedat que s’assoleix amb la gràcia de Déu i l’enginy i compromís personal per assemblar-se cada vegada més a Crist. És la santedat a la qual s’arriba amb la perseverança en l’esforç per créixer en l’amor a Déu dia rere dia: amb una vida sacramental intensa, amb un treball o ocupació habitual constant i ben fet, tot procurant viure la caritat cristiana amb tothom (començant pels més propers) i amb una vida de pregària cada vegada més personal i arrelada en la Paraula de Déu.
És així com anem adquirint les virtuts humanes i creixent en les sobrenaturals. És a dir, d’aquesta manera creixem a poc a poc en l’amor a Déu, deixant que l’Esperit Sant realitzi la seva obra de santificació en nosaltres.
L’exemple de tants sants, la intercessió del “sant de l’ordinari” —com és conegut sant Josemaria— i els nostres sufragis per les ànimes del purgatori ens ajudaran a recórrer el camí cap al centenari de l’Opus Dei amb un desig renovat de santedat personal.
Mn. Xavier Argelich
