La societat actual reuneix unes característiques molt diferents no només a les de les del període en què va néixer la Doctrina Social de l’Església (DSI) de l’època moderna fa més de 130 anys, sinó simplement respecte a la d’unes dècades enrere. Avui, fins i tot és molt inferior el pes de la religió, almenys a Occident. Algunes de les característiques són: pluralisme religiós i ideològic; oblit de Déu i fins i tot de la naturalesa humana; la democràcia com a règim polític i l’economia de mercat com a sistema econòmic; món globalitzat i fortament interconnectat, però amb grans desigualtats i, en molts casos, pobresa; reivindicacions selectives i fragmentàries com a exigències de justícia (ecologisme, diversitat, igualtat i inclusió…) i de “drets” no fonamentals (avortament, eutanàsia, drets dels animals…); una modernitat líquida (amb valors morals escassos i canviants, relativisme ètic; incertesa pels canvis vertiginosos; desvinculació (manca de sentit del compromís, tots els llaços són provisionals); lluita pel domini ideològic en educació i mitjans de comunicació, amb forta acció poders fàctics i grups de pressió).
En aquesta situació, hi ha res a dir avui sobre la Doctrina Social de l’Església? Algú la té en compte?
A això respon el Dr. Domènec Melé, professor emèrit d’Ètica Empresarial de l’IESE, doctor en Enginyeria Industrial i en Teologia, i director de la revista Temes d’Avui, que va pronunciar a la Sala d’Actes de l’Església de Montalegre una conferència sobre el tema “Té vigència a la societat actual la Doctrina Social de l’Església?”, a la tarda del 24 de febrer de 2023. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, que va fer referència a diverses característiques de la societat actual abans apuntades, a què la DSI ha de donar respostes d’alguna forma.
El Dr. Melé va deixar clar en primer lloc que la Doctrina Social de l’Església “no és una ideologia” i va precisar que està adreçada primordialment als catòlics, però també a persones de bona voluntat. Entre els seus grans temes hi ha la visió de l’home i de la societat, la promoció de la justícia i de la pau al món, el treball humà, l’activitat econòmica i empresarial, la família i la vida humana, la comunitat internacional i el desenvolupament i el medi ambient. Conté principis, criteris i directrius relatius a la vida social, i encara que no hi ha models i programes polítics permet analitzar-los i ser font d’inspiració.
Va afegir que aquells principis i criteris s’han d’aplicar amb saviesa pràctica, tenen lògica interna i estan orientats a l’acció.
El Dr. Melé va detallar que la DSI es pot aplicar a una multitud d’aspectes, però es va centrar de manera especial en els de la convivència i la democràcia i va plantejar alguns dels reptes actuals, distingint entre comunitat política i societat civil i afirmant la preeminència aquesta última i precisant que la comunitat política ha d’estar al servei de la societat civil.
“L’Església aprecia el sistema democràtic en la mesura que assegura la participació dels ciutadans, però l´etiqueta de democràcia no pot afavorir la formació de grups dirigents restringits que, per interessos particulars o per motius ideològics usurpen el poder”, va dir el professor Melé , que va afegir que “la democràcia no es pot sustentar en el relativisme ètic, sinó que requereix uns valors morals superiors que la sustentin i li donin legitimitat. Entre ells respectar la dignitat de l’ésser humà i considerar el bé comú com a fi i criteri regulador de la vida pública”.
El professor Melé va dir que “Amb el relativisme ètic, la legalitat fàcilment es pren com a succedani de moralitat”. En aquest sentit va precisar que les lleis civils no poden ignorar l’ordre moral ni ser-hi contràries, fins al punt que quan existeixen “cal considerar-les com a mera coacció externa i resistir-les”.
Entre els reptes actuals va proposar promoure una “laïcitat positiva”, que defensa l’aconfessionalitat de l’Estat, però reconeix el paper de la religió a la societat i promou relacions de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses. Va posar sobre la taula la importància de la responsabilitat de tots per tirar endavant la societat, també en àmbit social i polític, actuant amb llibertat.
Crònica facilitada per Daniel Arasa
Comunicació Montalegre
