Entrem al mes d’agost amb les paraules del Papa adreçades als joves, però també als grans, ressonant encara en la nostra oïda.
El Vicari de Crist ens demana que renovem la nostra il·lusió en el seguiment del Senyor. I que decididament fem tot el possible per transformar el món. Per això cal ser veritablement cristians; cristians de temps complet, al cent per cent. Els deia el Papa: Jo sé que vosaltres voleu ser bona terra, cristians de debò, no cristians a mig temps, no cristians “emmidonats” amb el nas així [aixecat] que semblen cristians i en el fons no fan res. No cristians de façana. Aquests cristians que són pura aparença no son cristians autèntics.
I per això no n’hi ha prou amb un simple anar fent, amb el compliment d’uns mínims. Jesús ho va deixar ben clar, i així es recull en l’Evangeli, que el camí cristià no és fàcil, és exigent, i que només els que s’esforcen poden seguir-lo.
A alguns els pot semblar que aquestes exigències dificulten que siguin molts els seguidors de Jesús. Si no demanés tant, diuen, el seguirien molts més…. És veritat que hi haurà qui no anirà per aquest camí. No hi trobarem els egoistes i ni els panxacontents, ni aquells que s’estimen més fer sempre el que és fàcil i plaent. No els hi trobarem perquè és un camí d’amor i, per tant, d’entrega a Déu i als altres. Els que són incapaços d’estimar no el poden seguir.
Jesús mai no va dir que seguir-lo fos fàcil, sinó més aviat tot el contrari: la seva predicació mostra la veritat que salva, i queda clar que acollir-la i seguir-la és sempre difícil. Seguint el camí que Jesús ens proposa, ens trobarem, caminant potser a velocitats diferents, ranquejant de vegades, tots aquells que saben que només trepitjant l’egoisme i la supèrbia, lluitant contra les tendències interiors que ens centren en el nostre jo i ens aparten dels altres, es transforma tot: un mateix, els altres i, per fi, el món, i s’arriba llavors a una veritable felicitat. Costa, però val la pena.
Sant Josepmaria escriu un punt en Camí que podria servir per tancar aquesta reflexió: “Pregui perquè no m’aturi mai en les coses fàcils”. -Ja ho he demanat. Ara cal que et posis a complir aquest bell propòsit (Camí 39).
Mn Francesc Perarnau
