Al santuari de la Mare de Déu de Fàtima, a Portugal, l’anomenen “L’oasi d’oració” i és ben cert perquè és un lloc de pregària per tots els peregrins que allí s’apleguen. Per això els tres dies de peregrinació que vam fer en aquelles terres portugueses vam complir el seu objectiu: vam resar molt bé!. Érem tan a prop de la Mare de Déu que, amb un mica de voluntat personal, l’oració fluïa, no solament aquella oració feta en comunitat, junts amb d’altres mils de persones resant rosaris i misses, sinó també aquella oració personal amb la que un mateix té un diàleg molt personal amb Déu. Vam seguir el programa que havia previst l’organització, amb plena llibertat per part dels peregrins de participar o no activament amb el grup, cosa que va fer possible que l’obertura del cor dirigit a la Mare de Déu anés al ritme de cadascú i es fes lliurament. Val a dir que això no va impedir un ambient fratern i amb bon humor per part de tots.

Vam iniciar molt de matí la sortida de Barcelona en avió cap a Lisboa. Vam guanyar un hora al rellotge atès el canvi horari en Portugal. Allí ens esperaven Mireya i Cecília que havien començat el seu peregrinatge el dia anterior. Ens va acompanyar en Tiago, un guia que ens va explicar amb molt interès tot el que veiem al nostre voltant. Abans d’arribar a Fàtima vam fer una parada en la població històrica de Bathala (Batalla), amb una església i un monestir dignes de ser visitats. Un cop a Fàtima el guia es va acomiadar del grup. Com al nostre país veí es dina d’hora, a la una de la tarda ja érem asseguts a taula del menjador de la Residència de l’Amor de Déu, molt a prop de la Basílica del santuari. Després d’un breu descans, amb el mini bus conduït per l’amable autocarista Samuel, ens vam dirigir a la Via sacra. Es una passejada molt bonica, en la que s’hi troben totes les estacions d’un via crucis magnífic, però com estàvem en el mes de la Mare de Déu vam resar, tot caminant, el rosari. En aquell entorn hi són els llocs de les aparicions de l’Àngel de la Pau als pastorets Jacinta, Lucia i Francisco. D’alli vam seguir el camí cap Ajustrel a visitar la casa dels pastorets i el pou de l’Àngel on també es va aparèixer per anunciar-los que aviat veurien a la Mare de Déu. Ja en la residència, el mossèn que ens va acompanyar, el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, va celebrar missa a l’oratori. En la seva homilia ens va parlar de l’humilitat i la senzillesa d’aquells tres nens que van viure les aparicions de l’Àngel i de la Mare de Déu i cóm van viure en profunditat les peticions d’oracions i sacrificis que la Verge els havia demanat Després de sopar tots teníem, malgrat el casament de la jornada, molta il·lusió d’anar al santuari a participar en el rosari de les espelmes d’aquella nit del divendres 24 de maig de 2013, a la Capellina de la Mare de Déu.

L’endemà també vam tenir una jornada molt atapeïda però no ens vam moure del santuari. A mig matí, Mn. Francesc Perarnau va dir missa en la capella de la Resurrecció, una de les capelles soterrànies del santuari, tant aquell dia com l’anterior la Maria Teresa va llegir les lectures i en Joan va ajudar a missa. El mossèn en la seva homilia va dir que la presencia de la Mare de Déu és palesa des del peu de la Creu i en tantes ocasions com s’han produït circumstàncies difícils per l’Església. Així va ser quan es va aparèixer a sant Jaume en El Pilar, a sant Juan Diego en Guadalupe, a santa Bernadette en Lourdes, i després a Fàtima. Sempre apareixia per resoldre problemes que hem vist com s’han anant resolen, va dir.

A continuació, vam visitar l’exposició del Cor, l’església de la Santíssima Trinitat on hi poden estar assegudes a prop de 9000 persones i hi poden concelebrar la missa uns 100 preveres; vam fer-nos fotos davant la Creu, la imatge del beat Joan Pau II i la Basílica. Vam seguir la visita fins l’espai dedicat a un bloc del Mur de Berlín, i alguns peregrins ja van iniciar les compres de rosaris i llibres sobre els missatges de Fàtima per tal d’obsequiar a familiars i amics. Després d’un animat dinar amb cants i balls populars d’altres peregrins que hi eren a la residència, i passat un breu descans, vam anar al Museu i Exposició del santuari. El curtmetratge i la visita ens van situar de ple en tota la generositat del poble portuguès vers la Mare de Déu. La corona de la Verge, en la qual s’havia encastat la bala que va travessar al beat Joan Pau II en l’atemptat del que va ser objecte ens va permetre reviure el miracle de la Verge d’haver salvat al sant pare. Havíem de veure la basílica i resar, és clar. Així que tots els peregrins ens vam retrobar a l’hora de sopar. Sens dubte havien d’agafar forces per anar al rosari d’aquella nit del dissabte 25 de maig. Ens esperarien unes emocions profundes perquè no és habitual participar en una pregaria en la que s’hi apleguen mils de persones, més que la nit anterior. En aquella nit, un dels peregrins, l’Ignacio, va ser un dels porteadors voluntaris de la imatge de la Verge de Fàtima.

En el diumenge es va celebrar la solemnitat de la Santíssima Trinitat. El grup de l’Església de Santa Maria Montalegre estava inscrit en el rosari de les 10 del matí a la Capellina de la Verge, i allí, a primera fila, quasi tocant la imatge de la Mare de Déu, hi era el mossén acompanyat pel Jose Mari i en Joan. Un cop acabat el rosari, es va iniciar la processó de la imatge de la Verge, els preveres i els estendards d’algunes peregrinacions fins arribar a l’altar que hi és davant la Basílica, presidint tota l’esplanada, molt plena amb ¡mils i mils de persones! La missa va ser cantada en gregorià i la va presidir el bisbe de la regió de Leiria, a la qual pertany la població de Fàtima, Dr. Antonio Mato, el qual es va referir a la Santíssima Trinitat com el misteri d’amor i de comunió amb Déu, un misteri que convida a la família a viure les alegries i els patiments de la vida quotidiana, per això ara, més que mai ¡No Tingueu Por!… Per a ser forts i ferms en la fe fixeu-vos en el cor immaculat de la Mare de Déu de Fàtima. A continuació, la processó  es va dirigir cap a la Capellina, aleshores tots els fidels amb cants dedicats a la Verge, com és tradicional, la van acomiadar amb un mocador blanc.

Tot seguit vam retornar a la residència amb el temps just per dinar, recollir les maletes i acomiadar-nos de les germanes de la congregació del Amor de Déu que ens havien atès molt be, com en altres ocasions que havíem anat. Els nostres cors estaven exultants de tantes emocions. De camí a l’aeroport  es vam desviar cap a la costa, a prop de Peniche. Vam fer parada a Obidos un poblet emmurallat a dalt d’un cim, amb carrers de pedra i amb uns paisatges a tot el voltant molt macos. Però havíem de deixar aquelles passejades doncs havíem de seguir el camí cap a casa, com així va ser quan ja tocava la mitjanit del 26 de maig. I com sol passar al final de cada peregrinació, i tal com passar en el primer cop que vam peregrinar a Fàtima, vam decidir tornar a Terra Santa, que enguany havia estat una intenció però l’any vinent de ben segur que anirem.

Isabel Hernández Esteban

No hi ha comentaris.

Deixar un comentari

La seva adreça de correu no serà publicada.

Pot fer servir aquests tags HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

En cumplimiento de lo establecido en la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter Personal, le informamos que los datos de carácter personal que se faciliten y utilicen para contactar con nosotros utilizando este formulario o por vía telefónica, quedarán incorporados en un fichero de titularidad privada cuyo responsable es Església de Sta. Maria de Montalegre con domicilio en C/. Valdonzella nº 13.08001, Barcelona., con la única finalidad de recibir su colaboración. Si además utiliza el formulario de contacto, sus comentarios podrán ser publicados en esta misma web. Puede ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición en la dirección antes indicada.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada