El periodista Joaquin Navarro Valls va presentar en Cabrils el seu darrer llibre “Recuerdos y Reflexiones”

En versió original A passo d’uomo, Recuerdos y Reflexiones, és una visió privilegiada de molts esdeveniments viscuts al costat de l’estimat Sant Pare Joan Pau II al llarg del 22 anys en el que Joaquin Navarro Valls ha estat de portantveu del Vaticà, entre els anys 1984 al 2005, i posteriorment 15 mesos més amb el Sant Pare Benet XVI.

 L’acte es va celebrar, al vespre del 17 d’agost, en els jardins de Can Vilumara, en Cabrils, població costera del Maresme (Barcelona), al qual van assistir més de tres-centes persones, i va ser presentat per la Sra.  Fina Montuenga.

 El Sr. Navarro va referir que aquest llibre no era el llibre que tothom espera, perquè hauria de tancar-se durant un any i mig i repassar tots els seus arxius. Tampoc ha estat un llibre escrit com habitualment s’escriuen els llibres, és a dir, amb una estructura prèviament pensada,  sinó que és un llibre de records, mirant els fets del passat,  reflexionant-los de cara al futur.

A continuació va explicar alguns temes del llibre com l’inautenticitat amb un mateix, problema que poden tenir alguns personatges públics que viuen del resultat de la seva pròpia imatge; també de la nova visió i ús de la drogoaddicció. O de personatges tan coneguts com Mijaiíl Gorvachov o la Madre Teresa de Calcuta, entre d’altres. No obstant, la majoria dels assistents el que estava esperant era que parlés de Joan Pau II així que totes les preguntes van anar en aquella direcció i el conferenciant fent broma va dir “ja sabia que en el torn de preguntes no es parlaria del meu llibre….”

 Del pontificat de Joan Pau II va referir moltes anècdotes com a cap d’estat, com per exemple, quan el Cardenal Cassaroli i el propi periodista van entrar per  primera vegada al Kremlin, no tenint gaire clar si anaven a sortir… i van saludar a Gorvachov, el qual els hi va dir que la seva àvia l’havia batejat de petit; o  be el primer viatge del Sant Pare a Polònia, cosa que va ser el primer detonant per a la caiguda del mur. També va destacar la vida mortificada del Sant Pare, però sempre, sempre, amb bon humor i amb un afany apostòlic fins als darrers moments de la seva vida.

 Ens va commoure a l’explicar com pregava Joan Pau II per totes les peticions que ell rebia. Havia ordenat als seus secretaris que les cartes adreçades a ell que no es perdessin, i que li preparessin una nota amb el país de procedència, el nom, i la petició. Així ell en el reclinatori del seu oratori posava totes les notes i una a una les anava encomanant, cada dia.

 L’acte va durar més de dues hores, al final del qual el Sr. Navarro va projectar un seguit de fotografies entranyables, fetes per ell mateix, de les excursions que feien a la muntanya. Era habitual que es trobessin altres excursionistes, ciclistes, famílies que treballaven en el camp, a tots els saludava i es deixava fer fotos. Les imatges anaven avançant segons l’edat del Sant Pare, variava el paisatge, variava alguna vestimenta, però Joan Pau II en els seus camins sempre resava el rosari (quants?), s’aturava pensatiu i per descomptat llegia; aquí, amb simpatia, Joaquin Navarro Valls indicava als assistents el protagonisme d’una motxilla, (que el Sr. Navarro portava en les excursions) sempre plena de llibres que pel camí llegiria el Sant Pare.

 Al final de l’acte la Sra. Vallet va oferir un xeflis refrescant, mentre el conferenciant va signar i dedicar amb molt d’afecte els llibres, tot plegat una tarda d’estiu inoblidable.

 Isabel Hernández Esteban