Contingut

Maria ha estat portada per Déu en cos i ànima, al cel i ¡els àngels se n’alegren! Així canta la litúrgia en la solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria que, com cada any, celebrem el 15 d’aquest mes. Nosaltres també ens alegrem perquè el Senyor ha volgut premiar el lliurament de la seva Mare amb aquest nou privilegi.

Aquesta festa ens recorda que Déu ens vol amb Ell en el cel. ¡Quina gran Misericòrdia! L’Assumpció de la Verge és la prova evident de que és així. Ella és la creatura més sublim, la que millor ha dut a terme la voluntat de Déu, i per això ja ha obtingut el premi final.

Per la misericòrdia de Déu també nosaltres aconseguirem aquesta gràcia, i l’Assumpció de la Mare de Déu és la nostra garantia més segura. Anem especialment a Santa Maria per deixar-nos omplir d’aquesta Misericòrdia ¡no la rebutgem mai! La vida cristiana és una vida plena d’esperança; no hi pot haver cap altra actitud en els homes i dones que estimen Déu.

Mn. Xavier Argelich

Es un bon moment per preguntar-nos com estem procurant viure les obres de misericòrdia. Portem una mica més de la meitat de l’any de la misericòrdia, i us animo a fer balanç personal de com estem posant en pràctica el que ens suggeria el Papa Francesc a l’inici d’aquest any jubilar: “La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia per adonar-nos si vivim o no com a deixebles seus”.

El mesos d’estiu són molt apropiats per a viure aquestes obres. Tenim menys presses, més temps disponible i de descans i, encara que no ho sembli, més oportunitats per a viure-les: fem més desplaçaments, canviem d’ocupacions o de residència, ens relacionem amb persones diferents de les habituals, ens trobem a més turistes i, a més a més, continuem sense acollir els milers de refugiats.

No deixem passar aquestes ocasions i endinsem-nos en el món de les obres de misericòrdia. No cal fer fila per aconseguir-ho, tan sols hem de sortir al carrer amb la disposició d’ajudar al proïsme en les seves necessitats materials i espirituals. Visitar o atendre un malalt, familiar o no; no malbaratar diners, ni menjar, ni comprar roba que no li donarem cap ús, encara que sigui una ganga; escoltar als altres; ensenyar el camí de la autèntica felicitat al que tenim a prop o ajudar-lo a que torni al bon camí. Testimoniar amb la nostre vida l’autèntic valor de la vida cristiana. I tantes situacions en les que ens podem trobar en les nostres circumstàncies personals i socials. Només cal que mirem als altres amb un cor misericordiós per descobrir el que necessiten. Si preguem posant a Crist -no a nosaltres mateixos- en el centre de la nostra oració ens resultarà molt més fàcil. Procurem viure un estiu apropiat a l’any de la misericòrdia.

Mn. Xavier Argelich

Sagrat Cor de Jesús, en vos confio! De ben segur que aquesta petició ha sortit moltes vegades del nostre interior i hem recuperat la pau. La serenitat i l’esperança que, per algun motiu més o menys important, havíem perdut.

La misericòrdia té un rostre, i per tant, també, un cor i quin Cor! Sap estimar, patir, donar-se i lliurar-se sense mesura. Procurem, especialment durant aquest mes de juny, fomentar la devoció, ja no només al Sagrat Cor de Jesús, sinó al Sagrat i Misericordiós Cor de Jesús. Així ens ho ensenya sant Josepmaria, de qui celebrarem la seva festa a finals de mes. Acudia sovint al Sagrat Cor i Misericordiós de Jesús demanant la pau per les ànimes, per l’Església i pel món. Per a que hi hagi pau veritable, la que Crist ha vingut a instaurar, cal que tinguem pau en el nostre cor. Quan tinguem pau en la nostra ànima la podrem sembrar al nostre voltant i en tot el món.

La pau la trobem en el Cor misericordiós de Jesús; fiquem-nos, doncs, en aquest Cor, i per aconseguir-ho, procurem tenir una intensa vida sagramental. Del Cor obert, traspassat per la llançada, de Jesús brollen els sagraments de salvació, es a dir, de Vida eterna i felicitat perpetua, de pau perdurable i autèntica. Penetrem en el Cor de Jesús i deixem que guareixi les nostres malalties espirituals i morals amb el seu Amor infinit, i que aquest ompli el nostre pobre cor penedit i el transformi en un cor misericordiós.

Mn. Xavier Argelich