El Concert de Sant Josep, en benefici de la rehabilitació de Montalegre

El projecte va néixer en plena pandèmia de l’anomenada primera onada, quan Espanya i mig món estava confinada o en vies de fer-ho. En la quietud i el silenci del temple de Montalegre, el mateix dia de Sant Josep en què a penes algunes persones anaven a l’església, es va sentir al cor de Montalegre que la propera festivitat de Sant Josep havia de celebrar-se amb tot l’honor que mereix el Patriarca de l’Església Catòlica.

És per això que l’esdeveniment del Concert Benèfic de Sant Josep ha tingut una organització en gran. No es tractava només de fer una sessió única de cant coral molt especial. Es tractava, a més, de lloar a Sant Josep en el seu any commemoratiu, donat pel Sant Pare el 8 de desembre de 2020 fins el 8 de desembre de l’enguany.

Diversos autors han creat músiques i textos inspirats en els goigs i els dolors de Sant Josep que ens relaten els Evangelis. Amb aquest material, es van posar a treballar músics i veus de la Coral Betlem. A més, un Comitè organitzador ha treballat per donar a conèixer aquest esdeveniment, amb magnificència.

Tenint en compte que tot l’edifici de Montalegre ha de rehabilitar-se amb urgència, sobretot els exteriors, especialment les teulades que pateixen de moltes fissures i goteres, així com les rosasses, entre altres coses, es va pensar que el concert fos en benefici de les obres de rehabilitació per a les quals ja s’han obtingut tots els permisos legals.

El Concert

Amb sobrietat i elegància, es van presentar les set obres que s’anaven a interpretar i en què es representarien Els set goigs i els set dolors de Sant Josep. Aquesta tasca va anar a càrrec de la soprano de Montalegre, Sra. Rosa Parellada, i el Sr. Àngel Gómez-Sala. Són les següents:

Gabriel ‘s Oboè d’Ennio Morricone

La Vora Gioia de Marco Frisina

Credo in unum Deum de Mite Balduzzi

Magnificat de Taizé

Qui ens separarà? de Marc Frisina

Himne a Sant Josep de Cant Catòlic

Ave Maria de G. Caccini

Va dirigir la Coral Betlem, Montse Vives; a l’orgue, Manel Ruiz; al violí, César Sánchez; a la flauta travessera, Pere de Ribot; i el tenor, Raül Coré. En total van actuar 18 persones.

El comitè organitzador i suport tècnic

Atès que es tractava d’un esdeveniment en el qual s’havien d’aplicar les normes sanitàries, es va crear un comitè organitzador per controlar l’aforament pel que es va penjar a la web de Montalegre un link amb un formulari d’inscripció. L’aforament limitat es va cobrir ràpidament i les persones que van quedar excloses o aquelles que per diversos motius no van poder acudir, van poder seguir el concert per YouTube. Per això, a la mateixa web de Montalegre, es va penjar el link per poder seguir el concert des de qualsevol dispositiu que es pogués connectar a Internet. El suport tècnic va anar a càrrec de Viaró Global School.

També es va instal·lar una gran pantalla, a peu del presbiteri, en què successivament es van veure imatges del Santuari de Torreciudad, referides a Sant Josep, així com imatges de la coral que s’havia situat al Cor del temple.

Agraïments

Va acabar l’acte amb uns aplaudiments llargs i contundents que s’havien retingut al llarg del concert, ja que no va ser interromput en cap moment. El rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich va agrair un a un, citant els seus noms, a tots els col·laboradors i col·laboradores, felicitant-los per la bellesa i el resultat del concert, referint aquells detalls de l’origen de l’esdeveniment. Així mateix, va agrair tots els donatius efectuats. Com a tancament de l’acte, la Coral Betlem va repetir l’Himne a Sant Josep.

Isabel Hernández Esteban

Sant Josep: Pare en la tendresa

En el mes que celebrem la solemnitat de Sant Josep, en aquest any dedicat a ell, us convido, al costat de el Papa Francesc, a contemplar-lo com Pare en la tendresa.

Josep, bon coneixedor de les Sagrades Escriptures, era conscient que el Déu d’Israel és un Déu de tendresa, que és bo per a tots i ple de misericòrdia. Quantes vegades hauria escoltat i experimentat que «la seva tendresa arriba a totes les criatures» (Sl 145,9). Estem convençuts, a més, que també ell mostrava aquesta tendresa en el tracte amb els altres i molt especialment amb Jesús i Maria. És més, Jesús, com a home, va conèixer de Josep la tendresa de Déu Pare.

Sant Josepmaria ens ajuda a contemplar aquesta tendresa d’una manera senzilla i entranyable: “Que bo és Josep! -Em tracta com un pare al seu fill. -Fins i tot em perdona, si prenc en els meus braços a l’Infant i em quedo, hores i hores, dient-li coses dolces i enceses!” Que fàcil ens resulta contemplar a Sant Josep en aquesta actitud paternal i afectuosa amb el Nen!

Si acudim sovint en aquest temps quaresmal al sant Patriarca obtindrem la gràcia de la conversió personal. Conversió facilitada per haver descobert la bondat de Déu, la seva tendresa amb els homes i la seva immensa misericòrdia. El Papa Francesc ens anima a “trobar-nos amb la Misericòrdia de Déu, especialment en el sagrament de la Reconciliació, tenint una experiència de veritat i tendresa (…) Déu no ens condemna, sinó que ens acull, ens abraça, ens sosté, ens perdona.” No desaprofitem l’ocasió d’experimentar la tendresa de Déu que ens abraça amorosament cada vegada que li demanem perdó per les nostres ofenses.

Recorreguem aquest temps penitencial al costat de Josep i Maria perquè ens portin fins el seu Fill i descobrirem un cop més del què és capaç de patir per amor a nosaltres; perquè la tendresa de Déu Pare ens inundi i ens sentim realment estimats per Ell. Tan de bo descobrim a la Creu, en els Sagraments i en la litúrgia de Quaresma i Setmana Santa la bondat, misericòrdia i tendresa de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Rosari i Comentari del Catecisme: Els miracles de Jesús i els Sants

L’activitat del Res del Rosari i el Cinquè Comentari del Catecisme es va realitzar en el matí del 9 de febrer de 2021. Com va comentar Isabelita Hernández, en aquest dia l’Església celebra a la beata Anna Caterina Emmerick, alemanya, monja agustina, la qual quan tenia 24 anys li van començar a aparèixer ferides sagnants, estigmes que es feien visibles periòdicament en Nadal i Any Nou; la primera d’elles va ser el 29 de desembre de 1812. Durant els seus darrers anys de vida es va alimentar només amb l’Eucaristia.

El Rosari del dia ho van encomanar a la Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la petita població de Lourdes, prop de Tarbes, a França. El 11 de febrer es celebrar un nou aniversari de la primera aparició (de les 15 aparicions) de la Verge a santa Bernadeta en 1858. En una d’aquelles aparicions es va produir el primer miracle de la Verge. La Verge és intercessora davant Déu, que és qui obra els miracles.

Les curacions miraculoses de Nostra Senyora que ha constatat l’Església Catòlica, fins a la data d’avui, són 70. Són curacions de malalties. Però també es produeixen miracles espirituals, miracles de conversió, de reconciliació de famílies, de confessions abundants.

Van contemplar, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos. Després de la invocació de el Misteri es va llegir una petita oració de santa Bernadeta, del seu Quadern de notes íntimes:

«Oh Mare meva, al vostre cor confio les angoixes del meu cor, i a ell vinc a buscar ànim i fortalesa».

 

Seguidament es va realitzar el CINQUÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, en aquesta ocasió dedicat als MIRACLES DE JESUS ​​I ELS SANTS.

  • El primer de tot definirem el concepte MIRACLE: D’acord amb la Reial Acadèmia Espanyola és: (Definició humana)

Un Fet no explicable per les lleis naturals i que s’atribueix a intervenció sobrenatural d’origen diví.

  • Si consultem el Compendi de l’Església Catòlica, la referència als MIRACLES és breu però substancial.

Punt 108: Jesús acompanya la seva paraula amb signes i miracles per testificar que el Regne és present en Ell, el Messies. Si bé cura a algunes persones, Ell no ha vingut per abolir tots els mals d’aquesta terra, sinó sobretot per alliberar-nos de l’esclavatge del pecat. L’expulsió dels dimonis anuncia que la seva Creu s’alçarà victoriosa sobre «el príncep d’aquest món».

. El Compendi diu primer que l’important és la PARAULA, és a dir l’Evangeli, després els SIGNES i els MIRACLES, i tot això és perquè entenguem que en Jesús hi ha el Regne de Déu i que el salvador que estaven esperant és Ell, el Messies, és a dir, Crist. Jesucrist, vol dir Jesús el Messies.

. Que no són importants les curacions de malalties sinó LA SALVACIÓ de l’PECAT. Al seu torn, quan Jesús expulsa dimonis és per dir-nos que Ell resultarà victoriós sobre el DIMONI.

  • Acudim ara al CATECISME. La referència als miracles és més àmplia i ens dóna més precisions.

Punt 156 (fe i intel·ligència), entre altres coses diu: Déu ha volgut que els auxilis interiors de l’Esperit Sant vagin acompanyats de les proves exteriors de la seva revelació. Els miracles de Crist i dels sants, les profecies, la propagació i la santedat de l’Església, la fecunditat i l’estabilitat són signes certíssims de la Revelació divina, adaptats a la intel·ligència de tots.

A la part dedicada a en Jesucrist

Punt 434 (Jesús) La Resurrecció de Jesús glorifica el Nom de Déu “Salvador” perquè, d’ara en endavant, el Nom de Jesús és el que manifesta en plenitud el poder sobirà del “Nom que està sobretot nom”. Els esperits malignes temen el seu Nom i en el seu nom els deixebles de Jesús fan miracles perquè tot el que demanen al Pare en el seu Nom, Ell s’ho concedeix.

Punt 515, entre altres coses diu: A través dels seus gestos, els seus miracles i les seves paraules, s’ha revelat que “en ell resideix tota la plenitud de la Divinitat corporalment”.

És a dir, Jesús tot i ser home, és a dir, un ésser corporal, resideix en ell tota la Divinitat, i se’ns mostra a través dels seus gestos, paraules i miracles.

Punt 548, entre altres coses diu: Els signes que porta a terme Jesús testimonien que el Pare li ha enviat. Conviden a creure en Jesús. Concedeix el que li demanen als que acudeixen a ell amb fe. Per tant, els miracles enforteixen la fe en Aquell que fa les obres del seu Pare: aquestes testimonien que ell és Fill de Déu.

Punt 549, insisteix que els miracles són signes i que són signes messiànics, però que el més important és: Que no ha vingut a abolir tots els mals aquí baix sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat.

 

A la part dels sagraments, en el de l’Eucaristia

Punt 1335, diu:

Els miracles de la multiplicació dels pans, quan el Senyor va dir la benedicció, va partir i va distribuir els pans per mitjà dels seus deixebles per alimentar la multitud, prefiguren la sobreabundància d’aquest únic pa del seu Eucaristia.

El signe d’aquella aigua convertida en vi a Canà anuncia ja l’Hora de la glorificació de Jesús. Manifesta el compliment del banquet de les noces en el Regne del Pare, on els fidels beuran el vi nou convertit en Sang de Crist.

 

A la part de la Salvació de Déu, la gràcia santificant

Punt 2003, en aquest punt el Catecisme s’infereix la possibilitat que els miracles els puguin fer els homes (sense exclusió de dones, nens, nenes, etc.).

Ens indica què és la gràcia santificant: és un do de l’Esperit Sant que ens justifica i ens santifica.

Els dons de l’Esperit Sant ens concedeixen ser capaços de col·laborar en la salvació i en el creixement del Cos de Crist.

D’aquí neixen les GRÀCIES sacramentals, pròpies dels diferents sagraments.

A més, existeixen les GRÀCIES ESPECIALS o Carismes, que sigui quin sigui el seu caràcter de vegades extraordinari com el DO DELS MIRACLES O DE LLENGÜES tenen per fi el bé comú de l’Església.

 

Acabem amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

 

Tindrem un nou comentari el SEGON DILLUNS (excepcionalment) DEL MES DE MARÇ, EL 8 DE MARÇ DE 2021, el qual tractarà de sobre

LA PROLIFERACION DEL PECAT

Comunicació Montalegre

 

La Coral Betlem ofereix el Concert de sant Josep a les 19.30 h del  dissabte 6 de març

En el temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el dissabte 6 de març de 2021 es celebra el Concert de sant Josep a càrrec de la Coral Betlem a les 19.30 h.

El concert és benèfic amb destinació a les obres de rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre de les que s’ha informat als fidels i en aquesta web. També hi ha informació a l’entrar al vestíbul del temple.

S’interpretaran els Set Goigs i els Set Dolors de sant Josep, els quals s’explicaran prèviament. La Coral se situarà en el Cor de l’Església.

A la nau central s’ubicarà una pantalla on es projectaran les imatges d’un Camí del Santuari de Torreciudad on es contemplen els goigs i dolors de sant Josep.

 

Controls d’aforament i sanitaris

A causa de l’obligatorietat del control de l’aforament, els que vulguin assistir presencialment a el concert han d’omplir un formulari, el qual es pot descarregar obrint el PDF adjunt, i clicant al formulari.

A l’igual que en les celebracions de culte i de la pastoral, en aquest concert també s’hauran de mantenir les distàncies i fer servir el gel renta mans a l’entrar.

En directe

També es podrà seguir EN DIRECTE, la direcció en la qual s’haurà de clicar es troba igualment al PDF i correspon a la pàgina d’inici del web de Montalegre.

link de Montalegre

@CONCERT PER SANT JOSEP-MONTALEGRE V02

Comunicació Montalegre

 

La pastoral dels sagraments

En el full informatiu del mes de setembre de 2020 s’avisava de la Inscripció a les Catequesi de Primera Comunió, Post Comunió i Confirmació, tant referida a nens, nenes, joves i també per a adults.

En aquelles dates els pares van inscriure a fills i filles a la Catequesi de Primera Comunió. Aquesta catequesi es realitza els dissabtes d’11 a 12 hores, havent-se iniciat el curs en data 10 d’octubre de 2020, i prosseguint les seves classes fins al dia d’avui i conclouran al mes de maig o juny.

Igualment, es van inscriure joves a la Catequesi de Confirmació, que es realitza els diumenges al matí d’11 a 12 hores, i els adults, els dissabtes d’11 a 12 hores.

Tota aquesta formació està emmarcada en la pastoral dels sagraments de l’Església de Santa Maria de Montalegre i la realitzen diversos catequistes catòlics, supervisats pels sacerdots de Montalegre.

Si algun adult tingués interès a rebre formació doctrinal, tot i que el curs està avançat, cal que es dirigeixi personalment a un dels sacerdots que, mentre està oberta l’església, atenen en els confessionaris, en aquest camí de missió de facilitar la Gràcia de Déu a tot el que la demana.

 

Isabel Hernández Esteban

Les indulgències plenàries i com lucrar-les, en l’Any de Sant Josep

Què són les indulgències plenàries?

D’acord amb el punt 312 del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica:

Les indulgències són la remissió davant Déu de la pena temporal merescuda pels pecats ja perdonats pel que fa a la culpa, que el fidel, complint determinades condicions, obté per a si mateix o per als difunts, mitjançant el ministeri de l’Església, la qual, com a dispensadora de la redempció, distribueix el tresor dels mèrits de Crist i dels sants.

Quines són les condicions per guanyar la Indulgència Plenària?

Dins dels set dies, fer la confessió sacramental, rebre la comunió eucarística i pregar per les intencions del Sant Pare, tot això amb esperit desprès de qualsevol pecat.

Com lucrar les indulgències plenàries?

En l’Any de sant Josep, es pot aconseguir una Indulgència Plenària en els següents casos de meditació i oració:

Josep està llest a fer la voluntat de Déu

– Es concedeix indulgència a qui medita el Parenostre durant al menys 30 minuts.

Josep és un home just

– Es concedeix la indulgència a qui realitza una obra de Misericòrdia.

Josep és el custodi de la Sagrada Família

– Es concedeix indulgències a famílies o a promesos cada vegada que resin junts el sant Rosari.

Josep és l’artesà de Natzaret

– Es concedeix la indulgència a qui encomana el seu treball i resa perquè tots tinguin una feina digna.

Josep ha de fugir amb la seva família a Egipte

– Es concedeix la indulgència a qui li resa a sant Josep per l’Església i els cristians perseguits.

Al seu torn, pot obtenir la indulgència qui resa a sant Josep en els dies dedicats a ell:

  • 19 de març, 1 de maig Festa de la Sagrada Família, el dia 19 de cada mes i cada dimecres.

Finalment, en aquest temps de Pandèmia pot obtenir la indulgència també qui estigui malalt, agonitzant o confinat a casa i resi un acte de pietat en honor a sant Josep, oferint a Déu el seu patiment.

Comunicació Montalegre

Sant Josep: Pare estimat

La carta apostòlica Amb Cor de Pare, amb la qual el Papa Francesc convoca l’any especial de Sant Josep, dedica el primer capítol a recordar-nos la devoció i l’afecte que els batejats tributem al sant Patriarca.

Sant Josep és Pare i Senyor nostre i així ens dirigim freqüentment a ell. Ho és perquè Déu el va escollir perquè fos espòs de Maria i fes de Pare del seu Fill fet home. Sant Josep és el pare de família de la Sagrada Família de Natzaret. De la mateixa manera que Maria és Mare nostra, també podem afirmar que sant Josep és Pare per a nosaltres.

Citant a Sant Pau VI el Papa ens convida a considerar que la paternitat de sant Josep es posa de manifest «A l’haver fet de la seva vida un servei, un sacrifici al misteri de l’Encarnació i a la missió redemptora que li està unida; a l’haver utilitzat l’autoritat legal, que li corresponia a la Sagrada Família, per fer-ne un do total de si mateix, de la seva vida, del seu treball; a l’haver convertit la seva vocació humana d’amor domèstic a l’ofrena sobrehumana de si mateix, del seu cor i de tota capacitat en l’amor posat al servei del Messies nascut a casa seva»

Sant Josep és un pare que sempre ha estat estimat pel poble cristià i nosaltres volem continuar aquesta tradició, no pel fet de continuar-la, sinó perquè realment l’estimem i l’acollim com a patró de la nostra vida i model de conducta noble, honesta, diligent i fidel. És tot un exemple per a nosaltres en tots els aspectes de la nostra vida com a homes i dones de fe.

En les circumstàncies actuals tots podem “Trobar en sant Josep -l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i ocultació- un intercessor, un suport i una guia en temps de dificultat. Sant Josep ens recorda que tots els que estan aparentment ocults o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació”. Procurem estimar més el Sant Patriarca tractant-lo amb confiança i devoció i experimentarem el seu amor paternal.

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.