L’ordenació sacerdotal de Josepmaria Escrivá, el 28 de març de 1925, marca l’inici d’un camí que transcendiria àmpliament la seva pròpia biografia. Més que un esdeveniment aïllat, representa el començament d’una missió espiritual que trobaria la seva forma definitiva pocs anys després, però que ja es gestava en les seves primeres experiències pastorals.
A la Zaragoza on es va formar i fou ordenat, i posteriorment a Madrid, la seva tasca sacerdotal es caracteritzà per una entrega concreta i silenciosa. Lluny de protagonismes, dedicà els seus primers anys a l’atenció de malalts, la predicació i la direcció espiritual, especialment entre persones humils. Aquest contacte directe amb la realitat quotidiana fou decisiu: hi descobrí que la vida ordinària —la feina, la família, les preocupacions diàries— podia ser també lloc de trobada amb Déu.
Aquells anys no estigueren marcats per grans projectes visibles, sinó per la fidelitat en les coses petites. Tanmateix, en el seu interior creixia una intuïció encara difusa sobre una crida més àmplia. Aquesta inquietud trobaria claredat el 2 d’octubre de 1928, també a Madrid, amb el naixement de l’Opus Dei, una proposta que subratllava la crida universal a la santedat enmig del món.
La seva experiència sacerdotal inicial resulta clau per entendre aquesta intuïció. No sorgí d’una teoria, sinó del tracte directe amb les persones i les seves circumstàncies. Per això, el seu missatge tenia un to proper, pràctic i accessible. Davant visions més restringides de la vida espiritual, defensà que tothom —sense excepció— és cridat a la santedat.
En un context social complex, previ a la Guerra Civil Española, la seva actitud fou de constància, pregària i servei. Sense estridències, però amb una convicció profunda, anà configurant una espiritualitat que anys més tard trobaria ressò en el Concili Vaticà II.
En definitiva, els seus primers anys com a sacerdot no foren un simple inici, sinó l’arrel d’una visió que transformaria la manera d’entendre la santedat: no com quelcom extraordinari, sinó plenament inserit en la vida diària.
Mn. Xavier Argelich
