El 2 d’octubre del 1928 naixia per inspiració divina un nou fenomen teològic i pastoral a l’Església: l’Opus Dei. L’instrument escollit per Déu per dur-lo a terme va ser sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, aleshores jove sacerdot diocesà que per motius d’estudi s’havia traslladat a Madrid. S’obria a l’Església un camí de santedat adreçat als fidels laics i als sacerdots seculars. No calia apartar-se del món per assolir la santedat. Tots estem cridats per Déu a ser sant en les nostres circumstàncies personals a través del treball professional, sigui quin sigui.
En paraules de sant Josepmaria, “s’han obert els camins divins de la terra”. Sens dubte va representar una novetat en aquesta època i, després de 97 anys, continua sent una gran novetat. Per això volem iniciar un camí de preparació cap al centenari d’aquest esdeveniment, reflexionant al llarg d’aquests tres propers anys sobre la crida universal a la santedat i l’apostolat tal com sant Josepmaria ho va rebre aquell dia de la festa dels sants àngels custodis.
Ho farem mensualment amb editorials del full informatiu que ens facilitin conèixer millor el missatge i l’esperit de l’Opus Dei. Per començar, i d’acord amb l’any jubilar que estem vivint, ens pot ajudar la consideració que aquest fenomen eclesial és un veritable camí d’esperança a l’abast de tothom. Un camí que ressona amb força avui: viure amb la consciència que Déu em crida a unir-me a Jesús on visc, on treballo, on soc, a cada moment del meu dia. Sense necessitat de canviar les meves circumstàncies, amb la força de la gràcia baptismal, estic cridat a la santedat, amb totes les paraules i conseqüències. Això ens omple d’esperança per afrontar amb fe tota la nostra vida. I sempre amb l’ajut de la Mare de Déu.
Mn. Xavier Argelich
