A finals d’aquest mes i començament del mes d’agost es trobaran a Roma molts milers de joves de tot el món per viure la seva trobada jubilar. Serà una revolució de l’esperança ja que ells no només representen l’esperança de l’Església sinó del món sencer. Joves disposats a anar a trobar Crist, a descobrir la seva mirada plena de tendresa, comprensió i amor. Una mirada que ens omple d’esperança, perquè Ell confia en aquests joves i en tots nosaltres.
L’esperança que l’Església ens convida a viure no es recolza en les nostres forces ni en les nostres virtuts, i encara menys en la dels joves, sinó que Déu ens estima avui tal com som. Sí, Déu compta amb el nostre esforç i les nostres bones qualitats i virtuts, però l’esperança és saber-nos estimats per Ell. Com ens va recordar el Papa Francesc: “Sóc estimat, doncs existeixo; i existiré per sempre en l’Amor que no defrauda i del qual res ni ningú no em podrà separar mai.” Vam ser creats per amor, creats per estimar i creats per viure a Aquell que és amor.
Sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, es va esforçar cada dia de la seva vida per transmetre aquest missatge. Per això ens aconsellava: “Déu és un Pare —¡el teu Pare!— ple de tendresa, d’infinit amor. —Digues-li Pare moltes vegades, i digues-li —tot sol— que el vols, que el vols moltíssim!: que sents l’orgull i la força de ser fill seu.”
Quan mirem al nostre voltant i en concret, a les noves generacions, ens podem espantar i fins i tot desanimar, però de seguida hem de mirar-lo a Ell i adonar-nos que ve constantment a la nostra trobada. No afrontem les dificultats sols: en tot moment estem acompanyats per Aquell que tot ho pot. El jubileu dels joves serà una expressió d’aquesta acció constant de Déu en nosaltres i, a través de la seva Església. Ens omplirà d’aquesta esperança que se sosté i s’alimenta en l’arrel profunda de la fe en Déu. Acompanyem els joves amb la nostra pregària esperançada.
Mn. Xavier Argelich