El dijous 12 de juny del 2025 es tancava el cicle de xerrades i conferències de Temes d’Actualitat, dirigit per Daniel Arasa, amb la presència inestimable del Sr. Josep Masabeu, pedagog i historiador, al capdavant de l’entitat social BRAVAL des dels seus inicis i actualment el seu president.
El Sr. Masabeu és autor de diversos llibres, entre ells la Història de l’Església de Santa Maria de Montalegre i de que va venir a parlar: Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974, publicat l’any 2015 i esgotada l’edició els sis mesos següents. Aquest llibre, com va explicar el seu autor, es manté obert, ja que al llarg d’aquests darrers anys ha anat recopilant proves documentals que determinen que no només es tractaria de 37 viatges que fes sant Josepmaria a Catalunya, sinó un més amb tota seguretat i uns vuit més que van en camí de ser-ho.
L’acte va ser presentat pel rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, que li va donar la benvinguda, va excusar l’absència del Sr. Arasa, va fer una semblança biogràfica del conferenciant, molt conegut a l’entorn dels serveis socials, la solidaritat i l’educació, del qual es publiquen periòdicament entrevistes en diversos mitjans de comunicació sobre l’activitat i els fruits de BRAVAL.
Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974
Els assistents van ser rebuts cordialment pel Sr. Masabeu als que els va lliurar un document certament interessant ja que contenia trenta-vuit links del llibre. Va explicar que el llibre complet està publicat al lloc web oficial de www.opusdei.cat. Hi consten un índex i els enllaços dels capítols. A cada capítol hi ha el text i el seu àudio, per la qual cosa es poden escoltar en català tots els capítols del llibre. I a més, la referència a les diverses presentacions que es van fer.
A més d’aquests apunts sobre la localització actual del llibre, ens va donar una visió general dels trenta-set viatges que va fer sant Josepmaria a Catalunya destacant-ne la importància, ja que van influir en l’esdevenir de l’Opus Dei, com es va observar posteriorment: Montserrat i la Mercè van ser claus per a l’Obra.
Itinerari triat
El primer viatge a Catalunya el va fer l’any 1913 i l’últim el 1974, un any abans de morir, en què va venir a refer-se del soroche o mal d’alçada que havia patit a l’estada a l’Equador.
Es va donar el cas que per raons administratives els exàmens de batxillerat -encara estudiant a Barbastro (Aragó)- els va haver de fer a Lleida, a la qual va ser en tres ocasions amb aquest motiu entre el 1913 i el 1915.
La primera estada de Josepmaria Escrivà a Barcelona va ser el 1924, i va estar al convent dels Pares Mínims, amb la finalitat d’animar un amic seu que havia deixat el sacerdoci, i amb qui va mantenir amistat durant molts anys. En aquelles dates Josepmaria Escrivà encara no havia vist l’Opus Dei, però feia pensar que el Senyor li demanaria alguna cosa que encara no coneixia.
Passats els anys de la fundació de l’Obra, ja iniciada la guerra civil, la persecució religiosa va provocar que Josepmaria Escrivà es plantegés fugir a l’altra zona d’Espanya. Així que ell i uns quants més de l’Obra es vinguessin a Barcelona i van estar unes sis setmanes tot esperant trobar el moment propici per encaminar-se cap als Pirineus catalans. Van realitzar la fugida per aquestes muntanyes, fora dels camins, entre el 19 de novembre i el 3 de desembre de 1937, gairebé sense protecció per al fred ni aliment. Gràcies a Déu van arribar a Andorra.
El període del 1939 al 1946 és destacable per moltes raons. Es crea a Barcelona el primer centre de l’Obra, que en diuen Palau no per la gran mida sinó per tot el contrari. Encara avui és obert i és el més antic del món mundial. Sense haver acabat el centre, Josepmaria Escrivà ja estava pensant en una residència per a estudiants.
Entre els anys 1940-1941 es produeixen unes contradiccions gravíssimes en contra de l’Obra. Va córrer la veu a base de falsedats sobre el que passava en aquell centre. Es deia que la creu de pal allà instal·lada era per cometre barbaritats. Josepmaria Escrivà, a causa de la persecució que va ser objecte, va haver d’allotjar-se a casa d’un capellà amic seu en ocasió d’un viatge a Barcelona.
Al llibre s’explica com l’Abat Escarré del Monestir de Montserrat i Josepmaria Escrivà van iniciar una amistat molt sòlida i com van mantenir una relació epistolar abundant, i per això l’Abat Escarré va sortir moltes vegades en defensa de l’Opus Dei i del seu fundador. D’altra banda, el dia 27 d’abril, a la festa de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1954, es va curar instantàniament de la diabetis, una malaltia incurable.
En relació amb la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, Josepmaria Escrivà cada cop que venia la visitava per demanar-li coses, i el 1946 li va encomanar els tràmits per a l’aprovació pontifícia de l’Obra, abans d’emprendre viatge amb vaixell a Roma. En aquesta ocasió també l’Abat Escarré va ajudar tot el que va poder a les gestions davant la Santa Seu.
L’autor va destacar també el capítol 14, referit a l’any 1948, titulat Afermant una família. En aquelles dates, Josepmaria Escrivà coneixia personalment i visitava els pares dels nois que eren de l’Obra. El 1948 va tornar de nou a la ciutat per donar a conèixer l’Obra i recaptar diners per al projecte iniciat de la residència d’estudiants de Monterols. Es va inaugurar oficialment el 20 de febrer de 1950. Posteriorment, el 1962 Josepmaria Escrivà viuria a Monterols dos dies.
El capítol 19, està dedicat al tema de la declaració de Josepmaria Escrivà com a Fill Adoptiu de Barcelona pel llavors alcalde Sr. Porcioles l’any 1966. Des del primer moment Josepmaria Escrivà va agrair el nomenament pel que significava de reconeixement a la tasca de l’Opus Dei, però l’esdeveniment proposat estava més a prop de la pompositat que de la sobrietat. Així que va demanar a l’alcalde que l’acte fos al despatx de l’alcaldia amb poques persones i un dinar familiar a Castelldaura, com va ser així.
Als anys següents, el fundador de l’Opus Dei va viatjar per Espanya impartint catequesis doctrinals i sobre l’esperit de l’Opus Dei. Cal destacar que el 28 de novembre de 1972 va visitar aquesta Església de Santa Maria de Montalegre. L’any 1973 va acompanyar el Beat Álvaro a una intervenció quirúrgica a una clínica de Barcelona.
Part final
Es va establir un torn de preguntes molt interessant. El Sr. Masabeu va destacar un dels casos més difícils d’investigar ja que es tractava de localitzar la persona que va cedir casa seva a prop de Barcelona perquè Josepmaria Escrivà tingués una trobada familiar amb diverses persones, en ocasió d’un viatge amb cotxe des de Roma fins a Saragossa. Els testimonis documentals i personals deixaven clar que realment aquesta trobada s’havia produït a casa d’un cooperador, però no hi havia manera de trobar el fil per saber qui era. Fins que finalment un amic del Sr. Masabeu comentant el cas amb altres persones va trobar qui li podia donar informació. Es tractava d’un senyor majoríssim, malalt, fins al punt que va morir pocs dies després d’haver donat la informació que es buscava.
S’adjunta a continuació:
Entrevista recent realitzada per INFOCATOLICA :
En pdf, el document amb els enllaços del lloc web oficial :Díptic 12.06.2025
Enregistrament de la conferència penjada a la xarxa social: https://www.youtube.com/watch?v=jyZm8BIZlno&t=4s
Isabel Hernández Esteban
