En Montalegre s’han celebrat la Missa “In Coena Domini” i la Passió del Senyor amb recolliment i pietat per part dels fidels units als celebrants, segons ens va agrair el rector en acabar l’Ofici de la Passió. Realment ens vam ficar amb el nostre cor sensible i la nostra ànima espiritual en la proclamació de la Paraula i en la institució dels sagraments del Dijous Sant, com són el de l’Eucaristia, el de l’Orde sacerdotal i el de la Caritat. Igualment, en l’Adoració a la Creu del Divendres Sant.

Va presidir les celebracions Mn. Argelich amb els sacerdots Mn. Guixé, Mn. Moliné, Mn. Nubiola, Mn. Mallol i Mn. Juventeny.

A primera hora de la tarda del dijous 29 de març, quan vam entrar al temple de Montalegre es va fer realitat per als nostres sentits que efectivament aviat anàvem a participar d’un Sopar únic i irrepetible però que allà es reactualizaria, un cop més, com s’ha fet des de fa més de dos mil anys, sense parar. La Capella del Santíssim s’havia adornat amb flors, palmons, ciris, espelmes, amb una catifa i un adamascat sobre l’altar. El crucifix xsituat sobre l’altar major seguia tapat, a usança d’altres temps. El Crist que s’havia col·locat a la barana del presbiteri durant la Quaresma per devoció dels fidels, s’havia retirat.

La celebració de l’Eucaristia és la celebració de l’amor de Crist

L’homilia del Dijous Sant va anar a càrrec de Mn. Mallol, en aquell temps, vicari de Montalegre: “Situem-nos en el Sant Sopar, en un racó i escoltem Jesús, però sense perdre la capacitat de sorprendre’ns. Els deixebles se senten superats pels esdeveniments dels dies anteriors. Però des d’ara es continuaran succeint coses sorprenents, com que quan es produeix la Resurrecció del Senyor no saben què fer. Quan Jesús els renta els peus no entenen per què Jesús ho fa, però, el missatge de Jesús era que s’havien d’abaixar per ajudar els altres. També volia significar que hem de netejar els nostres pecats. En el Sant Sopar s’inclina el Senyor; al confessionari és el penitent qui s’agenolla per demanar perdó, per poder arribar nets a l’Eucaristia i poder dir com el centurió: Senyor no soc digne que entris a casa meva”.

Sobre la institució de l’Eucaristia Mn. Mallol va manifestar que: “Les paraules de Sant Pau (referint-se a la lectura proclamada) és la narració més antiga de l’Eucaristia i que en ella queda molt clar el que volia Jesús. Són unes paraules que canvien la història. A partir de llavors els apòstols saben molt bé el què han de fer. Aquells fets queden presents per sempre en l’amor de Crist … Celebrem que Jesús és present entre nosaltres, i aquest és el memorial que ens demana realitzar. En demanar Jesús la celebració del seu memorial, Crist institueix el sagrament de l’Orde sacerdotal, per això hem de resar per demanar vocacions al sacerdoci perquè aquesta cadena de celebracions no s’aturi mai “.

Mn. Mallol va tancar l’homilia amb unes paraules significatives: El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament del canvi, en ell el pa i el vi es converteixen en el cos i sang de Crist, i per ell també nosaltres podem canviar i arribar a canviar el món amb l’Eucaristia.

En acabar la santa missa, dos col·laboradors habituals amb ciris encesos van iniciar la processó fins a la Capella, que, com hem dit, estava engalanada a l’espera del Senyor. El rector amb el Santíssim sagrament amorosament recollit, seguit dels sacerdots, va dipositar la Reserva al sagrari deixant-lo a la vista. Després d’uns minuts de silenci, el vicari va tancar el sagrari i com mana el ritus li va lliurar la clau al rector.

El Divendres de dolor i Passió

Al matí s’havia celebrat el Via Crucis i s’havia mantinguda oberta la Capella del Santíssim perquè els fidels fessin oració. Però a la cinc de la tarda, hora en que es va iniciar l’ofici de la Passió, la Capella es va enfosquir, a penes van quedar encesos uns quants ciris: anàvem a reactualitzar la passió i mort del nostre Senyor Jesucrist.

A la celebració del Divendres Sant se l’anomena Ofici perquè no és una missa ni acte eucarístic, per tant, el ritus és diferent. Les oracions habituals de l’entrada no es resen, no hi ha ofertori ni, per descomptat, consagració. La primera part consisteix en la litúrgia de la Paraula, que inclou a tres veus la lectura completa de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, i l’homilia; la segona part és l’Adoració a la Creu, moment en què cada un dels fidels fa un acte d’amor a la Creu, que és llavors quan, mogut pel cor, el fidel s’agenolla davant la Creu, la besa, la acaricia, o s’inclina humilment. I la tercera part de l’Ofici, és la distribució de la comunió que estava reservada al sagrari des del dia anterior.

En l’homilia, Mn. Juventeny va recordar la lectura que diu “Jo et vaig treure d’Egipte i el teu m’has preparat una Creu” … El misteri de la Creu és per reparar tots els pecats del món, els pecats passats i els futurs, tants els nostres com dels altres. Sant Agustí explicava per què ‘tant dolor! En primer lloc, per demostrar-nos en quina mesura Déu ens estima; en segon lloc, perquè entenguéssim què és un pecat mortal ja que cada pecat és com tornar a clavar a Jesús a la Creu … Hem de correspondre, però ¿Què li podré oferir al Senyor? Pensem en anar a adorar la Creu, i el Senyor ens dirà el què vol de nosaltres doncs nosaltres som el poble d’Israel … Ara és un bon moment per decidir-nos a ser millors i tenir present en la nostra vida la Creu de Crist”.

Detalls a destacar

Durant les dues celebracions, els diferents col·laboradors de Montalegre van oferir diversos serveis tant a les lectures, com en la recollida de l’almoina dels fidels, i en el presbiteri. També és d’agrair a Mn. Rodríguez romandre al confessionari i impartir el sagrament del perdó en tot moment, i a Mn. Moliné, en el cant de les pregàries del Divendres sant.

La soprano Patrícia Sendra i l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, van dirigir els cants de tots dos dies, que, en tractar-se de dues celebracions especials, la seva col·laboració va afavorir l’atenció i el fervor dels assistents.

L’almoina recollida el Divendres sant es destina sempre, per indicació de la Santa Seu, al manteniment dels Llocs Sants de Terra Santa (Israel).

Isabel Hernández Esteban

 

No hi ha comentaris.

Deixar un comentari

La seva adreça de correu no serà publicada.

Pot fer servir aquests tags HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

En cumplimiento de lo establecido en la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter Personal, le informamos que los datos de carácter personal que se faciliten y utilicen para contactar con nosotros utilizando este formulario o por vía telefónica, quedarán incorporados en un fichero de titularidad privada cuyo responsable es Església de Sta. Maria de Montalegre con domicilio en C/. Valdonzella nº 13.08001, Barcelona., con la única finalidad de recibir su colaboración. Si además utiliza el formulario de contacto, sus comentarios podrán ser publicados en esta misma web. Puede ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición en la dirección antes indicada.