El 21 de juny de 2014 a la tarda, es va desenvolupar la XI Trobada de l’arxiprestat Rambla – 
Poble sec, que enguany s’ha celebrat al Pati Mannig on té l’entrada principal l’Església de Santa Maria de Montalegre, a Barcelona.
El programa de la trobada s’iniciava amb l’arribada i benvinguda dels assistents, als quals se’ls hi va oferir un refresc. Els assistents formen part de les activitats parroquials de les esglésies de l’arxiprestat Rambla – Poble sec. A continuació, l’arxiprest de la zona, Mn. Joan Cabot, va presentar l’acte, el qual va tenir tres parts: L’espai de diàleg; Descoberta – passeig amb diversos itineraris; i a les 20 hores l’Eucaristia en el temple celebrada pel rector de Montalegre.
Pel que fa a l’Espai de diàleg, anomenat “Raval Cultural vs Raval Social” van intervenir tres ponents: Josep Masabeu, president de l’entitat Braval; Núria Paricio, directora de la Fundació Tot Raval; i Josep M. Brugués, cap de Comunicació de Blanquerna.
¿Com va néixer la Casa de la Caritat?
El senyor Josep Masabeu, a banda de fer cinc cèntims sobre les activitats que es desenvolupen a Braval, va explicar els orígens de la Casa de Caritat. A l’any 1362 en es va produir el trasllat del convent de les canonges de la Mare de Déu de Montalegre que estaven a Tiana (molt a prop de Barcelona) on molts anys després seria la Casa de la Caritat. L’ordre de les canonges es va extingir al 1593 i en aquell lloc es va instal·lar el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de Barcelona, fins l’any 1772 en què el seminari es va traslladar a l’església de Betlem. A partir d’aquella data es va crear allò que anomenaven l’hospici. Degut a les conseqüències de salut i de fam arran de la revolució francesa del 1789, s’havien creat amb iniciatives particulars les Olles públiques o menjadors. El capità general de la ciutat de Barcelona va promoure també amb iniciatives particulars, ball de màscares i rifes per sufragar les despeses i iniciar la creació de la Casa de la Caritat. Així el rei Carles IV li va concedir la petició el 8 d’octubre de 1802, i el 15 de novembre de 1803 ja es van traslladar 189 pobres. En general va col·laborar tota la ciutat i l’Església. El senyor Masabeu, que coneix a fons les tasques interdisciplinars de la inserció social i laboral, va destacar la tasca innovadora de la Casa de la Caritat fa 200 anys, perquè allí no solament donaven de menjar sinó que a més facilitaven una educació molt completa. Amb una frase gràfica va definir-lo així: Dóna-li el peix però ensenya-li a pescar. A la Casa de la Caritat havia un servei mèdic, amb metges de la ciutat de Barcelona i de l’Hospital de la Santa Creu i San Pau; una escola per a cecs; una escola per a sordmuts; una altre per a deficients mentals; i una altra, de música, per destacar especialment. Els alumnes van estudiar amb el mètode Montessori, i sortien preparats per estudiar en instituts, escoles de magisteri, universitats, al conservatori de música. A més hi havia 18 tipus de tallers.
A l’any 1902, també per iniciativa particular, sense cap col·laboració pública, però amb permís de la Diputació de Barcelona, es va construir la nova església de Santa Maria de Montalegre que coneixem, amb el millor arquitecte de la ciutat, senyor August Font, el qual va tenir de col·laboradors els millors artistes de l’època. Gràcies a Déu, va dir el senyor Masabeu, a la guerra civil espanyola no es va cremar Montalegre, perquè va ser el magatzem de les bobines de paper dels butlletins públics que s’editaven molt al costat de l’església i a la vegada hospital. Es van destruir només les imatges. Al 1957 es van traslladar totes les persones allotjades a la Casa de la Caritat, unes 2000, als Llars Mundet, de Barcelona. Respecte de l’església de Santa Maria de Montalegre, va anar disminuint el culte, fins que el 1967 el bisbe de la diòcesis de Barcelona va encomanar el temple a l’Opus Dei.
El Raval a partir de 1960
La senyora Núria Paricio en la seva intervenció va continuar la línia cronològica del ponent anterior, i va explicar com estava el barri del Raval a l’any 1960. Era un barri que per metre quadrat havia una densitat de població com a la ciutat de Calcuta. En aquell any, es van comptabilitzar que només en aquest barri hi vivien 105.000 habitants, principalment immigrants d’altres indrets de Catalunya, d’altres parts d’Espanya, i de la resta del món. Ha estat un barri històricament molt pobre. Posteriorment, a partir de 1980, amb l’increment de la droga i la prostitució, la gent va començar a marxar, en pocs anys s’havien anat més de 70.000 persones, i progressivament es van quedar buides al voltant de 350 botigues.
Amb la implantació dels ajuntaments democràtics, a Barcelona es va decidir que calia afrontar el problema del Raval, i es va elaborar el PERI, és a dir, el Pla de Remodelació Integral del Raval. Això ha suposat una gran transformació urbanística, obrint carres nous, alguns peatonals, enderrocant edificis molts vells, fent el clavegueram, etc. També es va pensar que calia que els ciutadans de fora del barri del Raval entressin al barri i calia oferir-los un programa cultural interessant. Es va crear el Projecte del Liceu al Seminari. Això ha suposat la creació dels centres culturals (CCBCN), facultats universitàries (UB- Geografia i Història, Blanquerna, Comunicació), museus (MACBA), entre d’altres. Avui poden dir que hi viuen 50.000 persones, constantment hi ha un flux de públic vingut de tot arreu, i es pot parlar de coexistència entre les necessitats socials i l’oferta cultural.
Els efectes de la transformació del Raval
El senyor Josep M. Brugués va explicar el projecte actual de l’ajuntament de Barcelona, de Foment de Ciutat Vella, amb el nom de Raval Cultural. S’han computat un total de 350 unitats diferenciades, culturals i arquitectòniques, entre les que hi és l’església de Santa Maria de Montalegre; 12 llibreries, 15 teatres, 20 equipaments, 50 galeries d’art, 14 instituts acadèmics, 50 associacions, 24 festes tradicionals, entre d’altres. També s’han computat que es parlen més de 100! Idiomes. La transformació ha suposat que ara el Raval tingui per densitat de població el nombre més alt d’entitats culturals d’Europa. I per citar la Facultat de Comunicació Blanquerna, instal·lada al barri ja fa 20 anys, estudien actualment 1500 alumnes, destacant que el dia de la XI Trobada es celebraven més 40 activitats culturals diferents al Raval. Va agrair que, entre tots, s’ha fet possible el canvi d’imatge del barri.
Decoberta – Passeig i retorn a Montalegre
Els organitzadors de la XI Trobada de l’arxiprestat, van proposar tres itineraris de passejada pel barri seguint els criteris que els historiadors del projecte Raval Cultural havien dissenyat, tot lliurant als assistents un plànol amb indicadors dels edificis que calia tenir en compte, per tal de redescobrir el barri, tot tornant a l’església de Santa Maria de Montalegre, per assistir a la Eucaristia que va celebrar el rector. Pel que fa a l’homilia, Mn. Francesc Perarnau, va explicar les referències a la Caritat que es desenvolupen a Montalegre mitjançant l’Acció Social Montalegre.
Isabel Hernández Esteban
