Actualitat

A l’inici de la santa missa solemne de les set del vespre del dijous 2 d’octubre del 2025, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich ens va convidar a participar a la celebració dels Sants Àngels Custodis i de l’Acció de Gràcies pel 97è aniversari de la fundació de l’Opus Dei, demanant-li a Déu que ens ajudi a créixer. Va comentar que hi concelebrava el vicari de la Parròquia de Betlem, a la qual pertany Montalegre. Per a aquesta ocasió Mn. Xavier tenia reservada una nova casulla que havia elaborat una feligresa, aprofitant la banda central d’una altra casulla que s’havia fet malbé.

L’ordinari de la missa i els cants es van resar en català i la litúrgia de la Paraula i l’homilia en castellà. El sacerdot convidat, Mn. Benedito Capitantg, vicari de la parròquia referida, va llegir el sant evangeli.

L’homilia de la santedat

A l’homilia, Mn. Xavier ens va dir: Un nou aniversari, un any més, a tres del Centenari de la fundació de l’Obra, se’ns obre un període de reflexió intens sobre la nostra identitat com a membres de l’Opus Dei mirant cap al futur, és a dir, com portar a l’Opus Dei 100 anys més. Iniciem així la recta final per arribar al Centenari. Sant Josepmaria en la seva pregària privada li demanava al Senyor què era el que volia d’ell, i en una petita habitació dels Germans Paüls a Madrid on estava fent uns exercicis espirituals, el 2 d’octubre de 1928 amb 26 anys el Senyor li va suscitar la fundació de l’Obra per anunciar la crida a la santedat per a tothom al món, sense professar en una ordre religiosa. En aquella data això era una novetat, és a dir, que la crida a la santedat fos per a tothom. Però avui dia és habitual sentir-ho i practicar-ho. Aquest anunci i aquesta pràctica significa posar Jesucrist enmig de totes les nostres tasques, però sense quedar-nos Jesucrist per a nosaltres sinó també per portar-lo als altres.

Ens ho hem de prendre seriosament. En efecte, hem de posar tots els mitjans que tinguem al nostre abast. No pensem que som un desastre, no és veritat, cadascun segons les seves possibilitats i els seus dons arribarem al Senyor perquè som fills de Déu. No busquem la felicitat com quelcom eteri o inabastable. La felicitat es troba donant-nos als altres, això sí que ens farà feliç. Confiem en la Verge Santíssima perquè fem allò que vol el Senyor, amb l’ajuda d’Ella Déu creixerà en nosaltres.

Altres detalls de la celebració

Van col·laborar diversos lectors habituals de Montalegre Ángel, Isabelita i Manuel. Va ajudar missa, Armando. Va dirigir els cants Rosa al costat de l’organista Melcior Mur, així com els sagristans de Montalegre. En acabar la celebració el rector va donar gràcies als assistents per la seva presència, als col·laboradors referits pel seu treball, i a Mn. Benedito per haver acceptat la seva invitació, donant gràcies a Déu per haver volgut suscitar l’Opus Dei.

Isabel Hernández Esteban

Des de l’any 1932 es desenvolupa a l’Opus Dei la Labor de Sant Rafael que es centra en la formació humana i espiritual de joves, preparant-los per a una vida cristiana plena i, potencialment, per formar part de l’Obra. Aquesta tasca, inspirada en l’Arcàngel Rafael, busca oferir-los un ideal per créixer en la fe, santificar la feina i establir un diàleg constant amb Déu. Amb aquest esperit, aquesta tasca s’ha anat desenvolupant amb joves cristians, nois i noies, d’acord amb les circumstàncies de cada lloc i moment.

Quan el Papa Francesc ens va convocar a tots a l’Any Jubilar 2025 i va establir, alhora, els diversos jubileus específics, entre ells el dels joves, immediatament la Labor de Sant Rafael de la Delegació de l’Opus Dei de Catalunya i Andorra es va posar en marxa i va iniciar una sèrie d’activitats per convocar tots ells al Jubileu a Roma. Els dies establerts eren del 28 de juliol al diumenge 3 d’agost del 2025 per a tots els joves del món.

Pel cas que ens ocupa avui i en aquesta notícia de Montalegre es tracta que el nombre de noies inscrites de la Labor de Sant Rafael va ser de 400! Amb aquesta xifra va resultar impossible trobar cap tipus d’allotjament a Roma suficient per acollir tantes joves. Tot i això, l’organització no va desistir de la possibilitat d’anar a Roma. Va córrer la veu entre les famílies la necessitat imperiosa de recerca d’allotjament així que un grup de senyores es van encomanar al Servent de Déu José María Hernández Garnica, les restes mortals del qual reposen a la Capella del Santíssim a l’Església de Santa Maria de Montalegre des de l’any 2011.

Chiqui no va trigar a actuar i presentar davant Déu aquesta petició. En poc temps, l’organització va rebre una trucada referint-se a que, en una població propera a Roma, a uns 127 km. per carretera, podien allotjar-se 300! al poliesportiu del poble. I en una altra població, les 100 joves restants. José María Hernández Garnica ho havia tornat a fer, és a dir, per la misericòrdia de Déu, ha concedit aquest gran favor.

Però el tema no s’acaba aquí, la població que es diu PIZZOLI ha organitzat per a la nit del 31 de juliol una gran festa de benvinguda a les joves espanyoles, amb concert musical, les salutacions corresponents de l’arquebisbe de la regió d’Aquilla i de l’alcalde de Pizzoli, així com un sopar per a tothom. Chiqui no ha deixat res a l’atzar.

Per descomptat, els autocars plens d’aquestes joves acudiran als actes del jubileu aquest cap de setmana que conclourà amb una missa multitudinària a les 9 h. del diumenge 3 d’agost a Tor Vergata, presidida pel Papa León XIV.

Gràcies Chiqui!

Isabel Hernández Esteban

Jubileo-de-los-Jovenes

Labor de San Rafael del Opus Dei

El dijous 12 de juny del 2025 es tancava el cicle de xerrades i conferències de Temes d’Actualitat, dirigit per Daniel Arasa, amb la presència inestimable del Sr. Josep Masabeu, pedagog i historiador, al capdavant de l’entitat social BRAVAL des dels seus inicis i actualment el seu president.

El Sr. Masabeu és autor de diversos llibres, entre ells la Història de l’Església de Santa Maria de Montalegre i de que va venir a parlar: Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974, publicat l’any 2015 i esgotada l’edició els sis mesos següents. Aquest llibre, com va explicar el seu autor, es manté obert, ja que al llarg d’aquests darrers anys ha anat recopilant proves documentals que determinen que no només es tractaria de 37 viatges que fes sant Josepmaria a Catalunya, sinó un més amb tota seguretat i uns vuit més que van en camí de ser-ho.

L’acte va ser presentat pel rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, que li va donar la benvinguda, va excusar l’absència del Sr. Arasa, va fer una semblança biogràfica del conferenciant, molt conegut a l’entorn dels serveis socials, la solidaritat i l’educació, del qual es publiquen periòdicament entrevistes en diversos mitjans de comunicació sobre l’activitat i els fruits de BRAVAL.

Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974

 Els assistents van ser rebuts cordialment pel Sr. Masabeu als que els va lliurar un document certament interessant ja que contenia trenta-vuit links del llibre. Va explicar que el llibre complet està publicat al lloc web oficial de www.opusdei.cat. Hi consten un índex i els enllaços dels capítols. A cada capítol hi ha el text i el seu àudio, per la qual cosa es poden escoltar en català tots els capítols del llibre. I a més, la referència a les diverses presentacions que es van fer.

A més d’aquests apunts sobre la localització actual del llibre, ens va donar una visió general dels trenta-set viatges que va fer sant Josepmaria a Catalunya destacant-ne la importància, ja que van influir en l’esdevenir de l’Opus Dei, com es va observar posteriorment: Montserrat i la Mercè van ser claus per a l’Obra.

Itinerari triat

El primer viatge a Catalunya el va fer l’any 1913 i l’últim el 1974, un any abans de morir, en què va venir a refer-se del soroche o mal d’alçada que havia patit a l’estada a l’Equador.

Es va donar el cas que per raons administratives els exàmens de batxillerat -encara estudiant a Barbastro (Aragó)- els va haver de fer a Lleida, a la qual va ser en tres ocasions amb aquest motiu entre el 1913 i el 1915.

La primera estada de Josepmaria Escrivà a Barcelona va ser el 1924, i va estar al convent dels Pares Mínims, amb la finalitat d’animar un amic seu que havia deixat el sacerdoci, i amb qui va mantenir amistat durant molts anys. En aquelles dates Josepmaria Escrivà encara no havia vist l’Opus Dei, però feia pensar que el Senyor li demanaria alguna cosa que encara no coneixia.

Passats els anys de la fundació de l’Obra, ja iniciada la guerra civil, la persecució religiosa va provocar que Josepmaria Escrivà es plantegés fugir a l’altra zona d’Espanya. Així que ell i uns quants més de l’Obra es vinguessin a Barcelona i van estar unes sis setmanes tot esperant trobar el moment propici per encaminar-se cap als Pirineus catalans. Van realitzar la fugida per aquestes muntanyes, fora dels camins, entre el 19 de novembre i el 3 de desembre de 1937, gairebé sense protecció per al fred ni aliment. Gràcies a Déu van arribar a Andorra.

El període del 1939 al 1946 és destacable per moltes raons. Es crea a Barcelona el primer centre de l’Obra, que en diuen Palau no per la gran mida sinó per tot el contrari. Encara avui és obert i és el més antic del món mundial. Sense haver acabat el centre, Josepmaria Escrivà ja estava pensant en una residència per a estudiants.

Entre els anys 1940-1941 es produeixen unes contradiccions gravíssimes en contra de l’Obra. Va córrer la veu a base de falsedats sobre el que passava en aquell centre. Es deia que la creu de pal allà instal·lada era per cometre barbaritats. Josepmaria Escrivà, a causa de la persecució que va ser objecte, va haver d’allotjar-se a casa d’un capellà amic seu en ocasió d’un viatge a Barcelona.

Al llibre s’explica com l’Abat Escarré del Monestir de Montserrat i Josepmaria Escrivà van iniciar una amistat molt sòlida i com van mantenir una relació epistolar abundant, i per això l’Abat Escarré va sortir moltes vegades en defensa de l’Opus Dei i del seu fundador. D’altra banda, el dia 27 d’abril, a la festa de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1954, es va curar instantàniament de la diabetis, una malaltia incurable.

En relació amb la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, ​​Josepmaria Escrivà cada cop que venia la visitava per demanar-li coses, i el 1946 li va encomanar els tràmits per a l’aprovació pontifícia de l’Obra, abans d’emprendre viatge amb vaixell a Roma. En aquesta ocasió també l’Abat Escarré va ajudar tot el que va poder a les gestions davant la Santa Seu.

L’autor va destacar també el capítol 14, referit a l’any 1948, titulat Afermant una família. En aquelles dates, Josepmaria Escrivà coneixia personalment i visitava els pares dels nois que eren de l’Obra. El 1948 va tornar de nou a la ciutat per donar a conèixer l’Obra i recaptar diners per al projecte iniciat de la residència d’estudiants de Monterols. Es va inaugurar oficialment el 20 de febrer de 1950. Posteriorment, el 1962 Josepmaria Escrivà viuria a Monterols dos dies.

El capítol 19, està dedicat al tema de la declaració de Josepmaria Escrivà com a Fill Adoptiu de Barcelona pel llavors alcalde Sr. Porcioles l’any 1966. Des del primer moment Josepmaria Escrivà va agrair el nomenament pel que significava de reconeixement a la tasca de l’Opus Dei, però l’esdeveniment proposat estava més a prop de la pompositat que de la sobrietat. Així que va demanar a l’alcalde que l’acte fos al despatx de l’alcaldia amb poques persones i un dinar familiar a Castelldaura, com va ser així.

Als anys següents, el fundador de l’Opus Dei va viatjar per Espanya impartint catequesis doctrinals i sobre l’esperit de l’Opus Dei. Cal destacar que el 28 de novembre de 1972 va visitar aquesta Església de Santa Maria de Montalegre. L’any 1973 va acompanyar el Beat Álvaro a una intervenció quirúrgica a una clínica de Barcelona.

Part final

 Es va establir un torn de preguntes molt interessant. El Sr. Masabeu va destacar un dels casos més difícils d’investigar ja que es tractava de localitzar la persona que va cedir casa seva a prop de Barcelona perquè Josepmaria Escrivà tingués una trobada familiar amb diverses persones, en ocasió d’un viatge amb cotxe des de Roma fins a Saragossa. Els testimonis documentals i personals deixaven clar que realment aquesta trobada s’havia produït a casa d’un cooperador, però no hi havia manera de trobar el fil per saber qui era. Fins que finalment un amic del Sr. Masabeu comentant el cas amb altres persones va trobar qui li podia donar informació. Es tractava d’un senyor majoríssim, malalt, fins al punt que va morir pocs dies després d’haver donat la informació que es buscava.

S’adjunta a continuació:

Entrevista recent realitzada per INFOCATOLICA :

https://www.infocatolica.com/blog/caballeropilar.php/2506100452-title?utm_medium=whatsapp&utm_source=whatsapp&utm_campaign=btnwa

En pdf, el document amb els enllaços del lloc web oficial :Díptic 12.06.2025

Enregistrament de la conferència penjada a la xarxa social: https://www.youtube.com/watch?v=jyZm8BIZlno&t=4s

https://opusdei.org/ca-es/

Isabel Hernández Esteban

L’Església de Santa Maria de Montalegre juntament amb l’agència de viatges RT CULTURAL organitzem un pelegrinatge per al proper estiu. Es tracta del mateix recorregut que vam plantejar a l’estiu de l’any 2020 que per les raons conegudes de la pandèmia del cóvid19 va haver de suspendre’s.

Així que ara llancem novament aquesta proposta tan interessant com commovedora. Com a tal pelegrinatge està prevista la celebració de l’Eucaristia a diferents esglésies de la ruta a través del gran país que és Polònia i als llocs de culte que siguin temple jubilar el sacerdot que ens acompanyarà celebrarà el ritu jubilar. Pregarem també el sant rosari diàriament. A més, recorrerem llocs emblemàtics i turístics del país.

BREU RESUM DEL PLA DE VIATGE

Del dimecres 20 d’agost al dimarts 27 d’agost del 2025, amb guia de parla hispana durant tota l’estada a Polònia i autocar privat.

Primer dia de viatge: Sortirem de Barcelona amb vol regular en direcció Varsòvia. Allí farem transbord prenent un altre vol amb destinació Cracòvia. A continuació, trasllat amb autocar fins a l’hotel on soparem i ens allotjarem.

Segon dia de viatge: Visitarem Cracòvia, ciutat on sant Joan Pau II va viure quaranta anys.

Tercer dia de viatge: Seguirem a Cracòvia, visitarem les famoses Mines de Sal a Wielizka i a Oswiecin el camp de concentració Auschwitz.

Quart dia de viatge: Sortirem de Cracòvia amb destinació a Wadowice, poble on va néixer sant Joan Pau II i visitarem la Casa del Sant Pare i l’Església de la Santíssima Verge on va ser batejat. A la tarda, ens dirigirem a Czestochowa on ens allotjarem.

Cinquè dia de viatge: A Czestochowa visitarem el complex monàstic dels pares paulins al santuari catòlic de Jasna Gora considerat el centre de pelegrinatge de Polònia. Allí resarem davant l’Icona de la Verge Negra o Verge de Czestochowa. A la tarda ens dirigirem a Varsòvia on ens allotjarem.

Sisè dia de viatge: Visitarem la capital del país, Varsòvia.

Setè dia de viatge: Trasllat a l’aeroport per sortir amb el vol regular amb destinació a Barcelona. En arribar, es donarà per finalitzat el pelegrinatge.

PROGRAMA DE LA PEREGRINACIÓ

A continuació, les persones interessades en aquest pelegrinatge podeu descarregar-vos el programa àmpliament detallat per RT CULTURAL, tant els llocs que visitarem, on se celebrarà l’eucaristia, els hotels, els preus segons el nombre de persones que s’inscriguin i paguin i molts detalls més.

Per a qualsevol informació i inscripcions cal adreçar-se a RT CULTURAL, telèfon 931226700.

RT27-2025 GRUPO MONTALEGRE POLONIA 20 – 26 AGOSTO 7 DIAS

Amb el cor a Roma, milions de persones de tot el món vam seguir en directe la retransmissió del funeral del Sant Pare Francesc que va morir a les 7.35 del matí del dilluns de pasqua, 21 d’abril del 2025.

Hi van ser presents els representants d’unes 140 delegacions dels països on estan repartits els 1400 milions catòlics pel món. Van donar el seu darrer adeu a l’interior de la Basílica de Sant Pere, a l’exterior de la qual es van celebrar les exèquies papals. L’Església amb les exèquies celebra també la Resurrecció de Crist i dels morts, i en aquesta data era la vuitena de Pasqua.

El seguici de cardenals va començar el seu recorregut dins de la basílica, els sediaris pontificis van portar a coll el fèretre del Papa Francesc per traslladar-lo a l’atri de la basílica vaticana, sense cants ni música, en pregària, en silenci, encara que es van sentir els aplaudiments de l’exterior. Un cop fora, el cor va entonar el cant d’entrada de la missa Dona-li  Senyor el descans etern i la llum perpètua l’il·lumini. La vista aèria ens va permetre veure com els fidels ocupaven tota la plaça de Sant Pere i més enllà de l’obelisc a la Via della Conciliazione d’uns 500 metres de llargada.

A l’atri van situar els bisbes, els cardenals, així com els patriarques orientals catòlics. A l’esplanada van situar els milers de sacerdots i diaques, tots ells revestits de vermell, propi de màrtirs, en una celebració única. A l’altra banda de l’atri, van ubicar els representants de les delegacions dels països. Va presidir la celebració eucarística el Degà del Consell Cardenalici, Cardenal Giovanni Batista Re. El ritual de la missa es va dir amb llatí, idioma vehicular de l’Església Catòlica. La litúrgia de la paraula va ser així: la primera lectura en anglès, la segona en espanyol, el salm i l’evangeli en llatí, i l’homilia en italià, que va ser una glossa als aspectes més importants del papat de Francesc, els viatges, els textos, tot el llegat de gestos en pro dels més necessitats. Les pregàries es van resar en diversos idiomes.

El comiat del difunt

Va seguir la santa missa pels seus cànons habituals. Un cop distribuïda la comunió entre tots els assistents, es va iniciar la part final de les exèquies anomenada L’última recomanació i comiat del difunt, en la què es van cantar les lletanies dels sants, incloent-hi els sants pares del segle XX. Els germans cristians dels ritus orientals, representats pels patriarques orientals, van encensar el fèretre i van cantar els cants propis del seu ritu bizantí per a les exèquies. A continuació, el cardenal que va presidir la santa missa va tornar a encensar el fèretre de Francesc, a sobre del qual es va posar el llibre de l’Evangeli que amb el caprici del vent va anar passant les seves pàgines. Van sonar les 12 hores del migdia assolellat a Roma. Va concloure així la celebració exequial del Papa Francesc, Que t’aculli el cor dels àngels.

Els fidels van prorrompre en aplaudiments i els cardenals van abandonar l’atri cap a la basílica. Va prosseguir el seguici de preveres i de les persones que més ho han assistit, quan els catorze sediaris pontificis van elevar el fèretre inclinant-lo en senyal de la seva última salutació i el van traslladar a l’interior de la Basílica de Sant Pere, per portar-lo a la Basílica de Santa Maria la Major, on expressament volia ser enterrat. Les campanes de Sant Pere van sonar constantment.

El trasllat del Papa Francesc

El trajecte des de Sant Pere fins a Santa Maria la Major és de 5km. El seguici del papamòbil va circular inicialment a deu km. per hora de manera que els nombrosos fidels i pelegrins que des de primera hora del matí ja estaven situats al llarg de tot el recorregut fins a la basílica van poder contemplar-ho. Després van accelerar la marxa. El seguici fúnebre es va iniciar a les 12.30h després d’abandonar per última vegada Sant Pere. La vista aèria ens va permetre participar com un pelegrí més per tots aquells indrets turístics de Roma. Tingueu en compte que Roma acull monuments històrics de molts segles d’esplendor, tant religiosos, com polítics i culturals. Vam veure com tots els pelegrins tenien els braços enlaire amb el telèfon encès gravant aquell moment en què cadascú veu el papamòbil. Va ser impressionant comprovar la presència dels milers de persones que s’amuntegaven i omplien els carrers romans en un recorregut llarguíssim.

La recepció a la Basílica de Santa Maria la Major

Mitja hora va durar el trasllat. A les 13h van ressonar les campanes de la basílica i veiem la Salus Populi Romani, un quadre de la Verge amb el Nen a qui tenia molta devoció el papa Francesc, havent-la visitat a la seva vida més de 162 vegades. Alhora, aquesta Verge és la patrona de Roma. Els portadors del fèretre van fer una parada davant seu, que està situada a la Capella Paolina. El moment de l’enterrament i la inhumació va ser privat segons expressa condició de Francesc i dirigida pel cardenal camarlenc. Posteriorment la mateixa Santa Seu va publicar fotografies oficials, i ja l’endemà nombrosos pelegrins van poder acostar-se al sepulcre. Descanseu en pau.

El conclave

Segons fonts del Vatican News, la Capella Sixtina es prepara per al Conclave que comença el dimecres 7 de maig. L’oficina de premsa de la Santa Seu ofereix imatges de Vatican Media que mostra els preparatius de la Capella Sixtina que rebrà al Col·legi de Cardenals per a l’elecció d’un nou Pontífex. Aquest 3 de maig, els cardenals es reuneixen novament a Congregació general en preparació a l’inici del Conclave del 7 de maig. També documenten la instal·lació de l’estufa i la xemeneia que va tenir lloc ahir al matí, 2 de maig. És precisament d’aquesta xemeneia d’on, els propers dies, el món esperarà el senyal tan esperat: el fum blanc, el signe de l’elecció del successor del Papa Francesc. La xemeneia, connectada a dues estufes a l’interior de la Capella, és el punt del que surt el fum: el negre, quan encara no s’ha aconseguit la majoria qualificada de dos terços, i el blanc quan s’ha produït l’elecció.

Isabel Hernández Esteban

La celebració de la Passió del Senyor succeeix l’endemà del Dijous Sant, el dia anomenat Divendres Sant que per a aquest 2025 ha correspost al 18 d’abril a les 5 de la tarda. No es tracta de la missa que coneixem habitualment, però sí d’un ofici litúrgic, únic a l’any, que conté tres parts ben diferenciades, sense la pregària eucarística de la consagració d’acord amb els cànons del missal romà. A l’Església de Santa Maria de Montalegre el crucifix que penja del baldaquí s’ha cobert d’una roba morada en memòria d’aquelles hores en què el Senyor ja havia mort crucificat. La capella del Santíssim es manté tancada i a les fosques pel mateix motiu. Al matí s’havia resat un Via Crucis per acompanyar el Senyor en la seva agonia.

La litúrgia de la Paraula, Miraran el que van traspassar

Els celebrants, revestits de vermell propi de màrtirs, abandonen en silenci la sagristia i entren al presbiteri i els sacerdots que poden s’estenen a terra davant l’altar major, mantenint-se uns instants en oració. La lectura del profeta Isaïes ens prepara per a la impactant lectura de la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan, llegida pels sacerdots Mn. Tusquellas, Mn. Mallol i Mn. Argelich.

Mn. Tusquellas a la seva homilia va exposar que l’Esperit Sant ens posa davant de la Passió del Senyor perquè ho necessitem. La crucifixió del Senyor és un fet històric veritable que ens concerneix a tots perquè la Creu ens allibera del pecat. Gràcies a la lectura de la Passió del Senyor es fa present ara. Déu no vol el mal, no vol la tortura infame que va patir el Senyor, però Déu permet l’exercici de la llibertat de cadascú. Si no fos així, no hi hauria cel, ni purgatori ni infern. Jesús accepta la seva mort i el transfigura en amor. És la benedicció que vessa el Senyor a cada eucaristia perquè estimem la Creu que és tot allò que ens succeeix en el dia a dia i vol a més que entrem en diàleg amb el Pare cosa que ens anticipa al cel. Demanem-li a la Verge que ens doni la gràcia per acompanyar Jesús.

A continuació, es van resar les pregàries dels fidels que en aquest ofici les peticions van acompanyades d’adoració i invocacions a Déu totpoderós i etern, un episodi llarg i amb silencis per unir-nos al Senyor a la Creu.

L’adoració a la Creu: Mireu l’arbre de la creu

La processó de la creu comença des del fons del temple. La precedeixen els escolans amb la creu processional, segueixen els sacerdots. El rector enlaira la Creu perquè tots els fidels la vegin fent petites pauses en el trajecte, agenollant-se també els mossens. Un cop al presbiteri, s’inicia l’adoració dels fidels assistents, que un a un fa un petó a la creu, la toca, es genuflexiona, l’abraça o ofereix qualsevol altre signe de respecte o d’amor a la creu, situant-se els escolans a banda i banda, recollint l’almoina.

La comunió

Tal com vam comentar a la crònica del Dijous Sant, s’havia recollit la Reserva perquè a l’Ofici del Divendres Sant els fidels, celebrants i escolans poguéssim combregar. Precedida del prec del Parenostre, es va repartir la sagrada comunió. Un cop distribuïda, el rector va llegir diverses oracions i es va donar per acabada la celebració, amb l’avís de que a partir d’aquell moment i dissabte l’església es mantenia tancada. Montalegre s’obriria a les 7 de la tarda del dissabte sant, una hora abans de la celebració de la Vetlla Pasqual.

Dades finals

La lectura de la Passió del Senyor està establerta litúrgicament només per al Diumenge de Rams i el Divendres Sant. L’almoina que es recull en aquesta celebració, a tot el món catòlic, va dirigida sempre per al manteniment dels llocs sants a Terra Santa (Israel), que estan custodiats des del segle XIV pels Pares Franciscans. La Coral Montalegre va posar els seus cants en molts moments, acompanyant el nostre recolliment.

Isabel Hernández Esteban

Hem celebrat a Montalegre l’inici de la Setmana Santa amb la celebració solemne del Diumenge de Rams a la Passió del Senyor que aquest any 2025 ha correspost al 13 d’abril.

És una celebració absolutament singular. S’inicia amb la commemoració de l’entrada del Senyor a Jerusalem. Els fidels amb els nostres rams i palmells ja estàvem esperant l’inici de la cerimònia al lloc establert, en el cas de Montalegre ha estat el Pati Manning que en dies festius sol estar tancat a excepcions com el dia de Rams. Els preveres i escolans han sortit de la sagristia processionant per la nau central del temple fins a l’atri. Allí el rector ha llegit els textos litúrgics de l’antífona, la pregària i l’evangeli. Hem aclamat al Senyor amb els rams i hem estat beneïts amb abundant aigua beneïda. Mn. Xavier Argelich ha referit un comentari breu recordant que aquelles paraules de Jesús Aneu al poble d’aqui al davant, trobareu de seguida una somera fermada lligada amb el seu pollí, els deslligueu i me’ls porteu, i si algú us diu alguna cosa, contesteu-li que el Senyor els necessita i us els tornarà aviat, eren paraules conegudes doncs les havia anunciat doncs les havia anunciat doncs les havia anunciat.

A continuació, es va iniciar la processó dels preveres, els escolans i tots els fidels que estàvem allà, cantant a l’uníson Lauda Jerusalem, Dominum, Lauda Deum tuum Sion, Hosanna, hosanna Filio David. Seguim per la nau central de Montalegre situant-nos als bancs. La creu processional va pujar al presbiteri, lloc on el rector es va retirar la capa pluvial i es va revestir amb l’estola i la casulla per a la celebració eucarística. La porta principal del temple es va mantenir oberta, la que dóna al Pati Manning, com poques vegades l’hem vist.

La Santa Missa

Els cànons litúrgics estableixen solemnitat per al Diumenge de Rams a la Passió del Senyor, això significa que els cants, l’encens i les benediccions tenen més protagonisme del que és habitual, tot per donar més glòria al Senyor. Les lectures són les fixes de cada any, tret de la lectura de l’Evangeli que és la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Per al cicle A d’aquest any 2025, es va llegir la Passió segons Sant Lluc, en la seva versió completa. Tal com va comentar el rector, el text descriu amb tota mena de detalls l’últim sopar del dijous sant, la detenció, els judicis a què va ser sotmès Jesucrist, la seva crucifixió i mort a la creu. Ens va convidar que aquests dies de setmana santa la meditéssim, fixant-nos en els nombrosos personatges, alguns d’ells forts doncs es van mantenir fidels a Jesús, altres van fugir com els apòstols, les dones van plorar, però hi eren, amb Ell. De tot això n’hem de treure conseqüències pràctiques per a la nostra vida familiar, social i professional.

Les pregàries dels fidels la van llegir quatre joves que properament rebran el sagrament de la Confirmació.

Nota final

Acabada la llarga lectura de la Passió, en un dels darrers bancs de Montalegre, es va esvair una feligresa, cosa que va fer interrompre l’inici de l’homilia del rector, el qual va demanar als presents que si hi havia entre nosaltres un metge o una infermera anessin a assistir-la. Es tractava d’una baixada sobtada de sucre. Als deu minuts es va prosseguir la celebració sense cap altre contratemps. Gràcies a Déu! El temple estava pleníssim de fidels fins al final participant amb pietat i oració en tot moment, actitud que va agrair el rector, desitjant a la feligresa una ràpida recuperació. Al comiat, va recordar els horaris de les misses i oficis d’aquests dies sants, anunciant que a la Vetlla Pasqual serien batejats dos adults i un nadó.

Isabel Hernández Esteban

El diumenge 2 de febrer del 2025 s’ha celebrat a Montalegre la gran festa de Jesús i de la Santíssima Verge, la seva mare, coneguda com la Candelaria. En aquesta ocasió en coincidir en diumenge, el dia del Senyor, l’hem celebrada amb més solemnitat, inundant amb cants la processó de les espelmes i la santa missa.

S’inicià al fons de la nau central amb la cerimònia de l’encesa de les espelmes que els fidels vam poder recollir a l’entrada de l’església. El cerimonial va seguir amb la benedicció, amb aigua de beneïda, de tots nosaltres i de les pròpies espelmes. Amb la lectura dels textos apropiats a l’acte i el cant continu del Senyor és la meva llum i la meva salvació, el Senyor és la defensa de la meva vida. Si el Senyor és la meva llum, a qui tindré por? Qui em farà tremolar? processionem per la nau central, darrere del celebrant, fins al nostre seient als bancs.

En acabar el cant del Glòria in excelsis Deo, abans de les lectures de la missa, el celebrant va indicar al poble que era el moment d’apagar les espelmes.

L’homilia

A l’homilia, el rector de Montalegre ens va parlar dient: Aquesta és la festa del Senyor, la presentació del primogènit i la presentació de la mare del nen, cap dels dos necessitava de purificació, però van complir el mandat de la llei de Moisès, tal com estava escrit i prescrit per als jueus. Aquest compliment té un significat molt profund ja que es tracta del rescat del primogènit. Aquells ancians Simeó i Anna que esperaven el compliment de la promesa feta per Déu al poble escollit s’estava complint, fent així un pas clau, un impuls de l’Antic Testament al naixement del Nou Testament.

Simeó representa l’Esperança del poble, per això agafant el nen als braços va poder dir Ara, Senyor, segons la teva promesa, pots deixar al teu servent anar-se’n en pau. Perquè els meus ulls han vist el teu Salvador, a qui has presentat davant de tots els pobles: llum per il·luminar les nacions i glòria del teu poble Israel.

Es tracta d’una invitació als seguidors de Crist perquè sapiguem il·luminar, evangelitzar, Portons! alceu les llindes, que s’alcen les portes eternals, entrarà el Rei de la glòria, cantava el salm 23. Per això hem fet la processó amb les espelmes enceses perquè recordem viure amb aquesta llum encesa, sense por, il·luminant els altres perquè hem estat salvats pel Senyor sent purificats per mitjà dels sagraments del baptisme i la confirmació.

Nota final

A més de la festa de la Candelaria, vam recordar que era el primer diumenge de sant Josep, dels set que es recorden, abans de la festa de sant Josep el proper 19 de març, patró de l’Església. És per això que a l’ofertori de la missa la directora de la Coral Montalegre va cantar una pregària a sant Josep i a la post comunió l’Himne a sant Josep.

L’endemà, el 3 de febrer, vam celebrar sant Blai, el protector de les goles, i qui va tenir l’oportunitat i la va aprofitar va rebre la benedicció de les espelmes creuades al coll amb Que sant Blai et protegeixi la gola.

Isabel Hernández Esteban

El passat 30 de novembre de 2024 al matí vam realitzar, una vegada més, la visita guiada i gratuïta a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, ​​temple sant i emblemàtic de la Ciutat, gràcies al fet que cada any la Junta Constructora de la Sagrada Família convida els feligresos d’esglésies i parròquies de l’Arxidiòcesi de Barcelona perquè puguin visitar gratuïtament aquest Evangeli en pedra, creat per Antoni Gaudí.

El nostre grup va completar el nombre màxim de seixanta persones. En conjunt, eren fidels de l’Església de Santa Maria de Montalegre, alumnes i familiars dels diversos grups de catequesi de primera comunió i de confirmació, incloent-hi alumnes de Terral, entitat sense ànim de lucre destinada a l’educació i la inserció de nenes i joves del barri del Raval que atén pastoralment Montalegre.

La visita va ser dirigida per guies professionals de la Sagrada Família, amb un ampli coneixement de la història, la construcció i l’actualitat del temple. Ens van explicar en una hora les tres façanes (Naixement, Parenostre i Passió) així com tota la nau de la Basílica anomenada el bosc. Va ser meravellós tornar a ser en aquell lloc en un dia assolellat com aquell dissabte ja que es traslluïa una immensa llum de colors a través dels nombrosos vitralls. Una experiència per als sentits i l’ànima difícil de ser superada per una altra.

Un cop acabada la visita guiada, els pelegrins van poder accedir a altres zones lliurement, com ara el museu, l’antiga escola d’alumnes del barri, que és un petit edifici situat a l’exterior, i les sagristies. També, els més espavilats, i des d’una zona de vidre de la nau de la basílica van poder contemplar parcialment la Cripta, lloc on està enterrat Antoni Gaudí, i, seguint el mateix recorregut visitar la petita capella del Santíssim.

El temple de la Sagrada Família va ser constituït Basílica a la consagració com a tal pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Cada dia se celebren misses a la cripta, i a la nau central els caps de setmana, a les quals poden acudir tots els catòlics que ho desitgin. Podeu consultar al lloc web oficial els horaris de les misses.

Isabel Hernández Esteban