Contingut

En iniciar un nou curs, en el marc de l’any sant que estem recorrent, ens pot ajudar recordar l’ideal que sant Josepmaria plantejava als cristians a l’inici del seu ministeri sacerdotal i que va quedar recollit al primer punt del seu llibre Camí: “Que la teva vida no sigui una vida estèril. -Sigues útil. -Deixa pòsit. -Il·lumina, amb la lluminària de la teva fe.”

Com a pelegrins d’esperança, aquesta consideració espiritual suggeridora ens anima a fer front a les nostres vides amb optimisme i plens d’esperança sobrenatural. Déu compta amb cadascun de nosaltres per portar-lo allà on som, sent llum per als altres. Per això, cal que la nostra actitud sigui positiva i alegre, amb iniciativa i ganes de fer bé el que hem de fer, amb decisió i valentia, amb desitjos de ser útil per a Déu i els altres. D’aquesta manera il·luminarem amb la lluminària de la nostra fe i amor, deixarem pòsit allà on siguem.

Que important és, en els moments actuals, que vegem la realitat amb fe i esperança, amb visió sobrenatural, per evitar caure en el derrotisme, la crítica i el desànim. Al contrari, el cristià és llum, calor, empenta i passió, és a dir, moviment. No ens podem quedar quiets i indiferents davant els reptes que ens presenta el món actual.

Emprenguem el nou curs amb la decisió ferma de treballar molt i bé pel regne de Déu. Comencem per cuidar la nostra vida espiritual, familiar i professional. D’aquesta manera il·luminarem tot amb la llum de la nostra fe i “encendrem tots els camins de la terra amb el foc de Crist que portem al cor”, tal com continua animant-nos sant Josepmaria al final del mateix punt de Camí. Amb l’ajuda dels sagraments, de la pregària i dels altres el Senyor amb la seva Mare, la Mare de Déu, farà que la nostra vida sigui útil i santa.

Mn. Xavier Argelich

La Verge Maria és assumpta al cel, és portada al cel en cos i ànima. Aquesta és la veritat de fe que celebrem cada mes d’agost amb la màxima solemnitat. Al final dels seus dies, el seu Fill no permet que experimenti la corrupció, la vol al costat d’Ell al cel, perquè continuï exercint de Mare de Déu i de tota la humanitat.

Ella ens precedeix en tot, també a la Vida Eterna. I a Ella ens confiem per fomentar la nostra esperança del cel.

Encara que de vegades ens costi reconèixer-ho, en aquesta vida hi ha moltes coses bones i agradables, regals de Déu als seus fills, i, entre aquests, el que més ens ha d’alegrar i il·lusionar és que ens vol amb Ell al cel. Tots estem cridats a assolir la comunió amb Déu que és una unió d’Amor i aquesta comença amb el baptisme i va creixent amb la nostra vida cristiana fins que serà plena al cel.

El Catecisme de l’Església Catòlica ens diu què és el cel: «Aquesta vida perfecta amb la Santíssima Trinitat aquesta comunió de vida i d’amor amb Ella, amb la Mare de Déu, els àngels i tots els benaurats es diu “el cel”. El cel és la fi última i la realització de les aspiracions més profundes de l’home, l’estat suprem i definitiu de la dita» (n. 1024).

Ens pot passar que pensem poc en el cel, però pensar en el cel, en la felicitat eterna amb Déu, fomenta l’esperança, ens omple de joia, i fa que ens enfrontem a les dificultats d’aquesta vida amb la serenitat de qui sap que són camí per assolir l’Amor. Alhora, aquest pensament no ens porta a desentendre’ns dels nostres deures a la terra, sinó tot al contrari. El cel els dóna Déu als qui intenten fer d’aquesta terra, amb el seu amor i entrega a Déu i als altres, una avantsala del cel. Així ens ho ensenya la vida de la nostra Mare del Cel a qui volem imitar en tot moment.

Mn. Xavier Argelich

A finals d’aquest mes i començament del mes d’agost es trobaran a Roma molts milers de joves de tot el món per viure la seva trobada jubilar. Serà una revolució de l’esperança ja que ells no només representen l’esperança de l’Església sinó del món sencer. Joves disposats a anar a trobar Crist, a descobrir la seva mirada plena de tendresa, comprensió i amor. Una mirada que ens omple d’esperança, perquè Ell confia en aquests joves i en tots nosaltres.

L’esperança que l’Església ens convida a viure no es recolza en les nostres forces ni en les nostres virtuts, i encara menys en la dels joves, sinó que Déu ens estima avui tal com som. Sí, Déu compta amb el nostre esforç i les nostres bones qualitats i virtuts, però l’esperança és saber-nos estimats per Ell. Com ens va recordar el Papa Francesc: “Sóc estimat, doncs existeixo; i existiré per sempre en l’Amor que no defrauda i del qual res ni ningú no em podrà separar mai.” Vam ser creats per amor, creats per estimar i creats per viure a Aquell que és amor.

Sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, es va esforçar cada dia de la seva vida per transmetre aquest missatge. Per això ens aconsellava: “Déu és un Pare —¡el teu Pare!— ple de tendresa, d’infinit amor. —Digues-li Pare moltes vegades, i digues-li —tot sol— que el vols, que el vols moltíssim!: que sents l’orgull i la força de ser fill seu.”

Quan mirem al nostre voltant i en concret, a les noves generacions, ens podem espantar i fins i tot desanimar, però de seguida hem de mirar-lo a Ell i adonar-nos que ve constantment a la nostra trobada. No afrontem les dificultats sols: en tot moment estem acompanyats per Aquell que tot ho pot. El jubileu dels joves serà una expressió d’aquesta acció constant de Déu en nosaltres i, a través de la seva Església. Ens omplirà d’aquesta esperança que se sosté i s’alimenta en l’arrel profunda de la fe en Déu. Acompanyem els joves amb la nostra pregària esperançada.

Mn. Xavier Argelich