En aquest mes de maig m’agradaria fer algunes consideracions de l’amor i devoció a Santa Maria que, des de petit, va tenir sant Josepmaria Escrivà.
És ben conegut per molts de nosaltres com va anar creixent en ell aquesta tendra i ferma devoció des de la seva infantesa. Va sorgir amb naturalitat i senzillesa gràcies a l’exemple dels seus pares i als costums familiars. El van oferir a la Verge de Torreciutat a l’edat de dos anys, després de la curació inesperada del nen Josepmaria, ja desnonat pel metge familiar.
Va agafar molta força durant els seus anys al seminari i de manera molt concreta durant la seva estada a Saragossa, on anava diàriament al Pilar per resar davant la santa imatge de la nostra Senyora, demanant-li que veiés el que el Senyor li demanava i es fes realitat, Domina, ut sit!
En el seu primer llibre, Camí, va deixar constància del seu amor i devoció a la Verge Maria. En ell hi trobem expressions que són autèntiques oracions filials, d’un fill que recorre amb confiança a la seva Mare perquè sap que l’escolta i intercedeix per ell. Un bon exemple és el punt 516: “Mare! —Crida-la fort, fort. —T’escolta, et veu en perill potser, i et brinda, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva grana, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita”. Sens dubte es tracta d’una experiència personal, fruit del seu constant recórrer a la protecció i ajuda de Santa Maria.
En intentar créixer en aquesta devoció a la Verge Maria durant aquest mes ens pot ajudar la vida santa de Sant Josepmaria i els seus escrits i consells marians. Molts hem après d’ell a saludar-la servint-nos de tantes imatges de Maria, en fa prou amb una mirada, una jaculatòria, un petit pensament.
Mn. Xavier Argelich
