Les previsions meteorològiques presagiaven que el matí del dissabte de 22 de novembre del 2025 a B
arcelona seria fred i ventós. I així va ser. Els pelegrins de l’Església de Santa Maria de Montalegre havíem estat convocats per al quart pelegrinatge jubilar que Montalegre havia promogut aquest Any Jubilar 2025, davant de la porta principal del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya que està ubicada a la Travessera de Dalt, de Barcelona.
Un grup nombrós de fidels iniciem el recorregut pels jardins del Santuari a les 10:30h, buscant zones de sol per escalfar-nos una mica. La guia del santuari que ens va acompanyar va explicar els orígens i l’actualitat del treball humà, social i espiritual que la Congregació Mares dels Desemparats i de Sant Josep presta a nens i nenes orfes o abandonats pels seus pares, exercint la tutela legal segons se li ha estat reconeguda per a cada menor que hi està acollit. Durant el passeig se’ns va demanar no fer fotografies per preservar els menors que poguessin ser-hi.
Un cop acabat l’ascens, ens trobem a l’esplanada amb un altre grup de fidels de Montalegre que havia acudit al santuari amb el seu propi vehicle entrant per la porta de dalt que dona a l’esplanada. Tots plegats entrem a la Capella de Sant Josep de la Muntanya, que té una capacitat per a cinquanta persones, i l’omplim. Allí també la guia Sra. María Ángeles va donar les explicacions referides a les nombrosíssimes peticions que els fidels que acudeixen escriuen a Sant Josep en unes notes preparades per a aquest fi, i que després dipositen en una bústia, ubicada al costat de la sagristia, les quals periòdicament les destrueixen cremant-les.
Mn. Xavier Argelich, rector de l´Església de Santa Maria de Montalegre, va celebrar la santa missa del dia a les 11h. A l’homilia, el sacerdot el primer que ens va dir va ser que estàvem guanyant la gràcia jubilar doncs creiem en les veritats eternes, el cel, el purgatori i l’infern, i per fi la resurrecció dels morts. Per això lluitem, seguim alimentant-nos dels sagraments i la gràcia jubilar units amb la pregària de tota l’Església. Va comentar també les lectures del dia. Es va referir al fet que Sant Josep és un model de vida, un model de virtuts, un home fidel que va viure una autèntica intimitat amb Déu. Demanem-li ajuda per aconseguir aquesta intimitat amb Déu també nosaltres. D’altra banda, va explicar que Sanjosepmaria Escrivá, fundador de l’Opus Dei, es va encomanar a Sant Josep per demanar-li el primer sagrari que tindria un centre de l’Obra. I en breu ho va rebre, per això hi ha el costum a l’Opus Dei que a tots els llocs on l’Obra tingui un sagrari, la clau que l’obri tindrà una medalla del Sant Josep.
Acabada la missa, els fidels pugem una breu escalinata i li rendim homenatge a la imatge de San José Coronat. Altres també van escriure les seves peticions al sant amb fe i confiança. Van col·laborar en la celebració David com a escolà, Isabelita a les lectures i l’almoina, i Noemí dirigint els cants. L’almoina va ser enterament per al santuari. I guanyem el jubileu en aquest temple ja que és un dels llocs que el Cardenal de l’Arxidiòcesi de Barcelona va declarar temple jubilar.
Però la jornada encara no havia acabat. Ens dirigim al gran edifici que acull el santuari amb la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep que el contemplem des de fora ja que s’iniciava una missa amb enllaç matrimonial. Vam accedir a un menjador gran i allà un cafè calentet acompanyat de pa de pessic i magdalenes ens va venir molt bé a tots, caldejant el bon ambient entre els pelegrins. Tot seguit, passem a una aula contigua per resar l’àngelus i altres oracions i indicar les properes activitats de Montalegre. Finalment, tornem a l’esplanada molt contents i plens de joia, ja que guanyar novament la indulgència plenària per rescatar ànimes que purguen al purgatori, per a un creient catòlic, és una obra de misericòrdia que alhora purifica l’ànima de cadascun de nosaltres.
Isabel Hernández Esteban
Fotos Isabelita i Núria Monterde
