La Verge Maria és assumpta al cel, és portada al cel en cos i ànima. Aquesta és la veritat de fe que celebrem cada mes d’agost amb la màxima solemnitat. Al final dels seus dies, el seu Fill no permet que experimenti la corrupció, la vol al costat d’Ell al cel, perquè continuï exercint de Mare de Déu i de tota la humanitat.
Ella ens precedeix en tot, també a la Vida Eterna. I a Ella ens confiem per fomentar la nostra esperança del cel.
Encara que de vegades ens costi reconèixer-ho, en aquesta vida hi ha moltes coses bones i agradables, regals de Déu als seus fills, i, entre aquests, el que més ens ha d’alegrar i il·lusionar és que ens vol amb Ell al cel. Tots estem cridats a assolir la comunió amb Déu que és una unió d’Amor i aquesta comença amb el baptisme i va creixent amb la nostra vida cristiana fins que serà plena al cel.
El Catecisme de l’Església Catòlica ens diu què és el cel: «Aquesta vida perfecta amb la Santíssima Trinitat aquesta comunió de vida i d’amor amb Ella, amb la Mare de Déu, els àngels i tots els benaurats es diu “el cel”. El cel és la fi última i la realització de les aspiracions més profundes de l’home, l’estat suprem i definitiu de la dita» (n. 1024).
Ens pot passar que pensem poc en el cel, però pensar en el cel, en la felicitat eterna amb Déu, fomenta l’esperança, ens omple de joia, i fa que ens enfrontem a les dificultats d’aquesta vida amb la serenitat de qui sap que són camí per assolir l’Amor. Alhora, aquest pensament no ens porta a desentendre’ns dels nostres deures a la terra, sinó tot al contrari. El cel els dóna Déu als qui intenten fer d’aquesta terra, amb el seu amor i entrega a Déu i als altres, una avantsala del cel. Així ens ho ensenya la vida de la nostra Mare del Cel a qui volem imitar en tot moment.
Mn. Xavier Argelich
