Després de suportar les pèrdues familiars, la família Escrivà va enfrontar un nou desafiament: a finals del 1914, el negoci tèxtil de José Escrivá va fer fallida enmig d’una crisi econòmica que afectava Barbastro i la seva regió.
La família va quedar arruïnada, ja que el seu pare va decidir pagar tots els deutes per principis de consciència. La ruïna econòmica, va impulsar la família a mudar-se a Logronyo el 1915, a la recerca d’un nou començament. Allí, Josepmaria va concloure el batxillerat.
El jove Josepmaria somiava ser arquitecte, una vocació que combinava el seu gust per les matemàtiques, el dibuix i la construcció. Però els primers mesos del 1917 van tenir un gir inesperat: va veure unes empremtes a la neu d’uns carmelites descalços i es va plantejar un lliurament total a Déu. Atent al voler de Déu va decidir ser sacerdot.
Durant dos anys, del 1918 al 1920, Josepmaria va estudiar al seminari de Logronyo. Fou una etapa centrada en la formació espiritual i acadèmica. Es va traslladar, a continuació, a Saragossa on va acabar els estudis eclesiàstics. Va ser una etapa plena de dificultats: va travessar una crisi vocacional, va tenir algunes diferències amb els seus companys de seminari i, el novembre del 1924, el seu pare va morir sobtadament.
Aquestes proves van donar profunditat a la seva vida interior: passava llargues hores davant del Santíssim i anava diàriament a pregar a la Mare de Déu del Pilar. La seva pregària constant —Domine, ut videam!— expressava un desig ardent de comprendre la voluntat de Déu, acceptar-la i secundar-la.
En aquest temps de quaresma, procurem, també nosaltres, estar atents a l’escolta de la Paraula de Déu, a les necessitats dels altres i, facilitem així, la nostra conversió personal.
Mn. Xavier Argelich
