Transcorregut el temps quaresmal ens introduïm al tridu pasqual i al temps pasqual. El camí quaresmal culmina a la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Tal com ens ho recorda l’apòstol sant Joan: “havent estimat els seus, els va estimar fins a l’extrem” En poques paraules l’apòstol ens presenta amb gran bellesa i profunditat el que succeirà a continuació: El Verb encarnat es lliura lliurement, per amor, a la mort en rescat de la humanitat, per després omplir-nos d’espera. Ha triomfat l´amor de Déu i ens omple d´esperança perquè també nosaltres puguem recórrer el camí que ens condueix fins a la felicitat plena, fins a Ell, Déu i home veritable.
En reviure una vegada més l’agonia a l’hort de les Oliveres, la prendició, la injusta acusació, el procés davant de Pilat, el camí al Calvari, la seva mort i sepultura, ens sentim impulsats a acompanyar-lo de prop, a esforçar-nos per viure més atent als seus requeriments, és a dir, a evitar el pecat i buscar fer el pecat. La contemplació de la Passió de Senyor ens ajuda a desprendre’ns de les nostres supèrbies i egoismes per poder viure més en Ell i per Ell. D’aquesta manera, la nostra vida cobrarà renovat vigor, voldrem estimar més, de debò, lliurant-nos al servei de Déu, de la seva Església i dels altres. Ens entusiasmarem de recórrer, per amor, el camí de la Creu que és el camí de Crist i del cristià.
Aquest camí culmina a l’alegria de la Resurrecció, on tot és llum, esperança i amor. És el triomf de l´amor i de l´esperança. La resurrecció de Crist il·lumina i omple de vida tota la nostra existència, tot el que fem i som. Davant d’aquesta gran veritat, no podem quedar passius i muts. Ens porta a anunciar-ho contínuament i portar aquest anunci a tot arreu. Crist ha vençut i ens ha obtingut la vida eterna. Per això, el cristià que viu de fe, esperança i amor mai no fracassa, sempre triomfa, la seva vida té sentit i il·lumina els altres. Si contemplem l’actitud de la Mare de Déu al peu de la Creu i davant de la resurrecció del seu Fill, ens serà més fàcil adonar-nos d’aquesta realitat.
Mn. Xavier Argelich
