En aquest mes d’agost en què celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima, considerarem un últim aspecte de la vida de Sant Josep: La de Pare a l’ombra.
El que no estigui molt habituat a la devoció a sant Patriarca, li pot sorprendre aquest qualificatiu. El Papa Francesc ens explica el sentit correcte d’aquesta expressió: “Amb la imatge evocadora de l’ombra es defineix la figura de Josep, que per a Jesús és l’ombra del Pare celestial a la terra: El defensa, el protegeix, no s’aparta mai del seu costat per seguir els seus passos”.
Efectivament, sant Josep és, per a Jesús, l’ombra de Déu Pare a la terra, perquè, passant gairebé desapercebut, realitza a la perfecció la seva especial paternitat: “Ser pare significa introduir a l’infant en l’experiència de la vida, en la realitat. No per retenir-lo, no per empresonar-ho, no per posseir-lo, sinó per fer-ho capaç de triar, de ser lliure, de sortir”. (Patris corde, n. 7). Sense protagonisme, porta a terme tota la responsabilitat d’un pare amb el seu fill. I ho fa d’una manera meravellosa, sabent que els protagonistes de la seva vida són el Nen i la Mare. Se sap instrument escollit per Déu per a una tasca meravellosa com és la d’introduir en la vida humana al Fill de Déu fet home.
Sant Josep continua sent pare a l’ombra i protegeix i acompanya en el seu camí terreny a tots els que procuren venerar-lo, com va protegir i acompanyar Jesús mentre creixia i es feia home. Sant Josep va estimar a Jesús com un pare estima el fill, el va tractar donant-li tot el millor que tenia. Amb la gràcia de Déu va ser capaç de dur a terme la tasca de tirar endavant en lo humà al Fill de Déu.
Busquem aprofitar bé aquest mes d’agost, que molts hi sereu al costat de les vostres famílies, per a ser a l’ombra, autèntics instruments de Déu per al creixement humà i espiritual dels que ens envolten. Imitant així a Maria i Josep.
Mn. Xavier Argelich
