Quan Jesús predica a Natzaret els seus conciutadans es sorprenen i s’estranyen dels seus coneixements i de la seva eloqüència, arribant-se a preguntar: d’on li ve a aquest tal saviesa i prodigis? No és el fill de l’artesà? El coneixen per l’ofici de sant Josep.
Sens dubte, sant Josep, va ser un Pare treballador. Va exercir amb diligència i responsabilitat el seu treball professional. Ens el podem imaginar treballant al seu taller, amb prestesa i mestratge, i alhora, amb esforç i tenacitat, amb il·lusió per realitzar una tasca ben feta, que satisfaci als seus clients, lliurant puntualment i ben acabats els encàrrecs rebuts. No sense gran encert, l’Església celebra la festa de sant Josep obrer i el proposa com a model i exemple d’home treballador. Per això, tots els que procurem realitzar les nostres tasques habituals cara a Déu, buscant la seva Glòria, acudim sovint a la intercessió del sant Patriarca.
Com a pare de família, sant Josep, va realitzar la seva tasca pensant en ella, superant les dificultats i el cansament per amor a Jesús i Maria, no només per portar el suport necessari a la llar, sinó perquè els estimava. Es va esforçar sempre en complir la voluntat de Déu que incloïa protegir i sustentar a les persones que se li havien confiat.
Com a bon Pare i treballador es va preocupar d’ensenyar l’ofici al seu fill, Jesús, que va voler aprendre un ofici a l’igual que tots nosaltres. El va aprendre de sant Josep i el va realitzar al costat d’ell durant molts anys. Aprenem també nosaltres a realitzar les nostres tasques i treballs amb cura i responsabilitat, fent-les per amor a Déu, als nostres éssers estimats i a tota la humanitat, conscients que el treball i qualsevol ocupació honrada i digna ens perfecciona, ens santifica i porta el món a Déu.
Mn. Xavier Argelich
