Manel Miró: “La Ciència no està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica”
Javier Navascués, el 16.10.25 a les 8.37 AM
“La Ciència pot demostrar l’existència de Déu?
A la meva manera de veure, després del que s’ha llegit, estudiat i reflexionat, he de respondre que la Ciència, almenys ara com ara, i probablement mai, podrà demostrar l’existència de Déu. Però sí que ens pot donar un dubte més que probable que Déu existeixi. No parlo a nivell espiritual, sinó a nivell empíric.
Tot i això, la Ciència sí que diu que hi va haver un principi i un principi necessita un principiador.
Si ens cenyim a l’univers on vivim i prenem la teoria del Big-Bang per explicar l’origen de l’univers, veurem que al punt inicial apareix el temps. A nivell científic, no té sentit preguntar què passava abans de l’instant zero. Ja que no existia el concepte del temps, tal com ho entenem avui i ara.
D’altra banda, sabem i molts acceptem que Déu és etern i atemporal. Això ens permetria abordar el fet que El Déu creador decidís crear el nostre univers.
Del no-res, res no surt…
A nivell material i des del meu punt de vista, en aquest univers del no-res, res no surt, a excepció de l’origen singular del Big-Bang. El tema és a l’origen de la singularitat de l’inici del nostre univers.
Així mateix, tot disseny intel·ligent i ordenat requereix una intel·ligència ordinador…
Sí, és cert. Al nostre àmbit mundà ho veiem molt clar. Però a nivell universal i des del coneixement limitat i/o desconeixement i percepció de la realitat, podem contemplar la hipòtesi de l’atzar com a autor.
Això no obstant, en aprofundir una mica més en els paràmetres que regeixen les poques lleis conegudes de l’univers, veurem que la probabilitat estadística deque es donin tots els paràmetres que permeten la vida en aquest planeta és d’un valor gairebé menyspreable. Per això ens indueix a pensar raonablement que tot segueix un ORDRE predeterminat i programat.
Per atzar és pràcticament impossible que sorgeixi un disseny senzill que sigui.
De fet, en la resposta a la pregunta anterior ja es diu que tot segueix un ordre preestablert.
I veiem gran complexitat a la natura, per exemple, pensem en la complexitat ADN de l’ésser humà…
Tot i que no soc biòleg ni metge. Només puc parlar de l’ADN des d’un punt d’home corrent. Però sí, l’ADN, la seva formació és meravellosa i complexa alhora. Té el punt de misteri.
L’aparició de la vida sorgeix de manera tan misteriosa. Com també ho ha estat la formació de la matèria que dóna lloc posteriorment a la vida. Misteriosa sí, però ordenada i estructurada.
Tot apunta que hi ha d’haver una realitat, de caire espiritual, que transcendeixi la matèria.
El nostre univers ens porta al nostre planeta. D’aquest passem a la natura. De la natura passem a l’evolució de les espècies i arribem als humans. Els humans estem dotats de cos i ànima. A l’ànima la responsabilitzem d’allotjar i de gestionar tot allò immaterial, és a dir, espiritual.
L’enllaç entre el cos i l’ànima és el cervell. A través del cervell ens comuniquem amb l’ànima i amb Déu. El pensament i raciocini és un acte immaterial, malgrat que el cervell en el seu procés de pensament gestioni neurones i neurotransmissors. Després hi ha alguna cosa immaterial i transcendent a l’ésser humà.
Dit altrament, més enllà de les realitats físiques, hi ha una realitat metafísica.
Les meves creences em diuen que l’home és dotat de cos i ànima. Aquesta ànima reclama resposta a una sèrie de preguntes transcendentals per a l’ésser humà.
Les més famoses: Qui soc? D’on vinc?
Concretament a aquesta darrera, a més de les respostes filosòfiques i metafísiques, li devem la curiositat d’investigar l’origen de l’univers.
En definitiva, la ciència és una bona eina per apropar-nos a la transcendència espiritual de l’ésser humà. La ciència NO està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica.”
https://www.infocatolica.com/blog/caballeropilar.php/2510140524-manel-miro-la-ciencia-no-esta
Comunicació Montalegre
