Publiquem el full mensual informatiu de desembre de 2025.
Publiquem el full mensual informatiu de desembre de 2025.
El naixement de nostre Senyor Jesucrist constitueix un moment central i fonamental en la història de la humanitat. Déu es fa home encarnant-se al si virginal de Santa Maria i naixent a Betlem. Es fa un de nosaltres per redimir la humanitat i recuperar l´amistat de l’home amb Déu. És un esdeveniment que celebrem cada any amb gran alegria i grans celebracions litúrgiques, familiars i socials.
El naixement de Jesús suposa l’inici del caminar terreny del Fill de Déu, donant un sentit i un valor sobrenatural a tota la tasca honesta de l’home. Jesús santifica la vida humana, la família, la feina, la societat i totes les realitats honestes d’aquest món. Amb la seva vida i paraules ens mostra la manera autèntica de viure, ens assenyala el camí per recórrer i ens mostra la fi de tot home i dona. Aprofitem aquest temps d’advent i Nadal per apropar-nos més a Ell i experimentar el veritable sentit de tota la nostra existència. S’han obert els camins divins de la terra! Amb aquesta gràfica expressió, sant Josepmaria ens feia considerar la bellesa i la grandesa de la llum rebuda de Déu el 2 d’octubre del 1928. S’iniciava així una forta renovació espiritual a l’Església per recordar que Déu ens crida a tots a la santedat, que aquesta no és només per a alguns privilegiats. Tots els batejats podem i hem de ser sants. Una novetat tan vella com l’Evangeli i tan nova com el mateix Evangeli.
Amb el naixement de Crist una nova estrella s’encén a dalt del cel, la seva llum brilla amb claredat i força, és un signe visible de l’amor de Déu, de la seva crida insistent i persuasiva perquè cadascú segueixi el camí marcat per la llum de la fe en Crist, un camí diferent per a cadascú, però igual per a tots ja que a tots ens crida Déu a ser sants.
Bon Nadal i Feliç any nou!
Mn. Xavier Argelich
Les previsions meteorològiques presagiaven que el matí del dissabte de 22 de novembre del 2025 a B
arcelona seria fred i ventós. I així va ser. Els pelegrins de l’Església de Santa Maria de Montalegre havíem estat convocats per al quart pelegrinatge jubilar que Montalegre havia promogut aquest Any Jubilar 2025, davant de la porta principal del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya que està ubicada a la Travessera de Dalt, de Barcelona.
Un grup nombrós de fidels iniciem el recorregut pels jardins del Santuari a les 10:30h, buscant zones de sol per escalfar-nos una mica. La guia del santuari que ens va acompanyar va explicar els orígens i l’actualitat del treball humà, social i espiritual que la Congregació Mares dels Desemparats i de Sant Josep presta a nens i nenes orfes o abandonats pels seus pares, exercint la tutela legal segons se li ha estat reconeguda per a cada menor que hi està acollit. Durant el passeig se’ns va demanar no fer fotografies per preservar els menors que poguessin ser-hi.
Un cop acabat l’ascens, ens trobem a l’esplanada amb un altre grup de fidels de Montalegre que havia acudit al santuari amb el seu propi vehicle entrant per la porta de dalt que dona a l’esplanada. Tots plegats entrem a la Capella de Sant Josep de la Muntanya, que té una capacitat per a cinquanta persones, i l’omplim. Allí també la guia Sra. María Ángeles va donar les explicacions referides a les nombrosíssimes peticions que els fidels que acudeixen escriuen a Sant Josep en unes notes preparades per a aquest fi, i que després dipositen en una bústia, ubicada al costat de la sagristia, les quals periòdicament les destrueixen cremant-les.
Mn. Xavier Argelich, rector de l´Església de Santa Maria de Montalegre, va celebrar la santa missa del dia a les 11h. A l’homilia, el sacerdot el primer que ens va dir va ser que estàvem guanyant la gràcia jubilar doncs creiem en les veritats eternes, el cel, el purgatori i l’infern, i per fi la resurrecció dels morts. Per això lluitem, seguim alimentant-nos dels sagraments i la gràcia jubilar units amb la pregària de tota l’Església. Va comentar també les lectures del dia. Es va referir al fet que Sant Josep és un model de vida, un model de virtuts, un home fidel que va viure una autèntica intimitat amb Déu. Demanem-li ajuda per aconseguir aquesta intimitat amb Déu també nosaltres. D’altra banda, va explicar que Sanjosepmaria Escrivá, fundador de l’Opus Dei, es va encomanar a Sant Josep per demanar-li el primer sagrari que tindria un centre de l’Obra. I en breu ho va rebre, per això hi ha el costum a l’Opus Dei que a tots els llocs on l’Obra tingui un sagrari, la clau que l’obri tindrà una medalla del Sant Josep.
Acabada la missa, els fidels pugem una breu escalinata i li rendim homenatge a la imatge de San José Coronat. Altres també van escriure les seves peticions al sant amb fe i confiança. Van col·laborar en la celebració David com a escolà, Isabelita a les lectures i l’almoina, i Noemí dirigint els cants. L’almoina va ser enterament per al santuari. I guanyem el jubileu en aquest temple ja que és un dels llocs que el Cardenal de l’Arxidiòcesi de Barcelona va declarar temple jubilar.
Però la jornada encara no havia acabat. Ens dirigim al gran edifici que acull el santuari amb la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep que el contemplem des de fora ja que s’iniciava una missa amb enllaç matrimonial. Vam accedir a un menjador gran i allà un cafè calentet acompanyat de pa de pessic i magdalenes ens va venir molt bé a tots, caldejant el bon ambient entre els pelegrins. Tot seguit, passem a una aula contigua per resar l’àngelus i altres oracions i indicar les properes activitats de Montalegre. Finalment, tornem a l’esplanada molt contents i plens de joia, ja que guanyar novament la indulgència plenària per rescatar ànimes que purguen al purgatori, per a un creient catòlic, és una obra de misericòrdia que alhora purifica l’ànima de cadascun de nosaltres.
Isabel Hernández Esteban
Fotos Isabelita i Núria Monterde
A la data de 9 de novembre i que aquest any 2025 ha coincidit en diumenge, l’Església Catòlica celebra la dedicació de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Rom
a. Aquesta festa fa referència a la seva dedicació i consagració com la Catedral del Papa, i per tant, la Mare i Cap de totes les Esglésies del món. Aprofitant la festa, a l’Església de Santa Maria de Montalegre un cop acabada la missa de les 12h, el rector va procedir a la benedicció simple d’una pila baptismal mòbil.
Va passar que la que es feia servir de ceràmica blanca i blava per batejar les persones que així ho desitjaven recentment es va trencar en miques. La nova és metàl·lica, de llautó platejat, proveïda de tapa i només feia tres dies que havia arribat a Montalegre.
És pertinent assenyalar que Montalegre no és una parròquia, és una església adscrita a la propera Parròquia de Betlem, en els registres de la qual s’inscriuen els batejos, les confirmacions i els enllaços matrimonials que oportunament s’autoritzen, pel que els fidels que han rebut aquests sagraments per obtenir un certificat s’han d’adreçar a la referida.
D’altra banda, entrant a l’esquerra de l’església per la nau central, des de la porta principal del Pati Manning, podem observar una pila de pedra i alta. No és una pila baptismal. És una pica per a l’aigua beneïda que s’ubica
en aquell lloc des dels inicis d’aquest temple (1902) però no s’utilitza, ja que la porta lateral pel carrer Valldonzella és la porta més habitual d’entrada i al petit atri és on està col·locada la pica de ceràmica per a l’aigua beneïda de l’església.
Com a nota històrica, quan aquest entorn era la Casa de la Caritat a Barcelona aquí foren batejats molts orfes, nens i nenes, provinents de molts llocs que arribaven a aquesta Casa.
Al final de l’acte, el rector va donar expressives gratituds als fidels pels donatius rebuts per poder adquirir la nova pila baptismal i continuar batejant.
Isabel Hernández Esteban
fotos Isabelita
Publiquem el full informatiu del mes de novembre de 2025.
Tal com vam iniciar el mes passat, volem recórrer els tres anys que ens falten per a la celebració del centenari de la Fundació de l’Opus Dei, coneixent la figura del fundador i el carisma que va rebre aquell dos d’octubre del 1928.
La celebració d’un centenari sempre ens brinda una oportunitat per fer un recorregut i una valoració del temps transcorregut i recordar els esdeveniments més importants de la vida d’una persona o d’una institució. En aquest cas la vida de sant Josepmaria és inseparable de la vida de l’Opus Dei, com comprovarem al llarg d’aquests propers anys. Ho farem mes a mes en aquestes consideracions breus. Espero que siguin d’ajuda per a tothom, ja que la vida i el missatge de sant Josepmaria arriben a molts, sinó a tots.
Cent anys per a una institució eclesial d’àmbit universal és relativament poc temps. Això no obstant, és un aniversari transcendent, ja que mostra la vitalitat i l’arrelament d’un camí espiritual dins d’una institució bimil·lenària, com és l’Església de Jesucrist. Al llarg dels segles, Déu ha anat suscitant diversos sants i carismes que han contribuït a impulsar la missió evangelitzadora de l’Església tenint en compte les circumstàncies de cada època i moment. Així ha passat amb l’Opus Dei, nascut per inspiració divina al primer terç del segle XX, en un període entre guerres mundials i uns anys abans del Concili Vaticà II, per emmarcar-ho en esdeveniments històrics d’àmbit mundial i eclesial respectivament. Esdeveniments que han marcat de manera molt notable el món civil i eclesial actuals.
Val la pena dedicar un temps mensual durant aquests propers tres anys a aprofundir en el carisma i el missatge, així com, el desenvolupament i l’amplitud d’aquesta institució tan estimada en aquesta església de Montalegre. Recordem, en aquest mes dedicat a mostrar la multitud de sants que han viscut la vida cristiana amb cura, que precisament el missatge que rep sant Josepmaria és anunciar al si de l’Església que tots estem cridats a la santedat.
Mn. Xavier Argelich
Manel Miró: “La Ciència no està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica”
Javier Navascués, el 16.10.25 a les 8.37 AM
“La Ciència pot demostrar l’existència de Déu?
A la meva manera de veure, després del que s’ha llegit, estudiat i reflexionat, he de respondre que la Ciència, almenys ara com ara, i probablement mai, podrà demostrar l’existència de Déu. Però sí que ens pot donar un dubte més que probable que Déu existeixi. No parlo a nivell espiritual, sinó a nivell empíric.
Tot i això, la Ciència sí que diu que hi va haver un principi i un principi necessita un principiador.
Si ens cenyim a l’univers on vivim i prenem la teoria del Big-Bang per explicar l’origen de l’univers, veurem que al punt inicial apareix el temps. A nivell científic, no té sentit preguntar què passava abans de l’instant zero. Ja que no existia el concepte del temps, tal com ho entenem avui i ara.
D’altra banda, sabem i molts acceptem que Déu és etern i atemporal. Això ens permetria abordar el fet que El Déu creador decidís crear el nostre univers.
Del no-res, res no surt…
A nivell material i des del meu punt de vista, en aquest univers del no-res, res no surt, a excepció de l’origen singular del Big-Bang. El tema és a l’origen de la singularitat de l’inici del nostre univers.
Així mateix, tot disseny intel·ligent i ordenat requereix una intel·ligència ordinador…
Sí, és cert. Al nostre àmbit mundà ho veiem molt clar. Però a nivell universal i des del coneixement limitat i/o desconeixement i percepció de la realitat, podem contemplar la hipòtesi de l’atzar com a autor.
Això no obstant, en aprofundir una mica més en els paràmetres que regeixen les poques lleis conegudes de l’univers, veurem que la probabilitat estadística deque es donin tots els paràmetres que permeten la vida en aquest planeta és d’un valor gairebé menyspreable. Per això ens indueix a pensar raonablement que tot segueix un ORDRE predeterminat i programat.
Per atzar és pràcticament impossible que sorgeixi un disseny senzill que sigui.
De fet, en la resposta a la pregunta anterior ja es diu que tot segueix un ordre preestablert.
I veiem gran complexitat a la natura, per exemple, pensem en la complexitat ADN de l’ésser humà…
Tot i que no soc biòleg ni metge. Només puc parlar de l’ADN des d’un punt d’home corrent. Però sí, l’ADN, la seva formació és meravellosa i complexa alhora. Té el punt de misteri.
L’aparició de la vida sorgeix de manera tan misteriosa. Com també ho ha estat la formació de la matèria que dóna lloc posteriorment a la vida. Misteriosa sí, però ordenada i estructurada.
Tot apunta que hi ha d’haver una realitat, de caire espiritual, que transcendeixi la matèria.
El nostre univers ens porta al nostre planeta. D’aquest passem a la natura. De la natura passem a l’evolució de les espècies i arribem als humans. Els humans estem dotats de cos i ànima. A l’ànima la responsabilitzem d’allotjar i de gestionar tot allò immaterial, és a dir, espiritual.
L’enllaç entre el cos i l’ànima és el cervell. A través del cervell ens comuniquem amb l’ànima i amb Déu. El pensament i raciocini és un acte immaterial, malgrat que el cervell en el seu procés de pensament gestioni neurones i neurotransmissors. Després hi ha alguna cosa immaterial i transcendent a l’ésser humà.
Dit altrament, més enllà de les realitats físiques, hi ha una realitat metafísica.
Les meves creences em diuen que l’home és dotat de cos i ànima. Aquesta ànima reclama resposta a una sèrie de preguntes transcendentals per a l’ésser humà.
Les més famoses: Qui soc? D’on vinc?
Concretament a aquesta darrera, a més de les respostes filosòfiques i metafísiques, li devem la curiositat d’investigar l’origen de l’univers.
En definitiva, la ciència és una bona eina per apropar-nos a la transcendència espiritual de l’ésser humà. La ciència NO està renyida amb els textos sagrats, al contrari, els ratifica.”
https://www.infocatolica.com/blog/caballeropilar.php/2510140524-manel-miro-la-ciencia-no-esta
Comunicació Montalegre
L’Església de Santa Maria de M
ontalegre promou el quart pelegrinatge per guanyar el Jubileu de l’Any 2025. Serà el dissabte 22 de novembre del 2025 al matí.
Les activitats seran les següents:
Dades a tenir en compte
Comunicació Montalegre
Fotos, Isabelita
El 2 d’octubre del 1928 naixia per inspiració divina un nou fenomen teològic i pastoral a l’Església: l’Opus Dei. L’instrument escollit per Déu per dur-lo a terme va ser sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, aleshores jove sacerdot diocesà que per motius d’estudi s’havia traslladat a Madrid. S’obria a l’Església un camí de santedat adreçat als fidels laics i als sacerdots seculars. No calia apartar-se del món per assolir la santedat. Tots estem cridats per Déu a ser sant en les nostres circumstàncies personals a través del treball professional, sigui quin sigui.
En paraules de sant Josepmaria, “s’han obert els camins divins de la terra”. Sens dubte va representar una novetat en aquesta època i, després de 97 anys, continua sent una gran novetat. Per això volem iniciar un camí de preparació cap al centenari d’aquest esdeveniment, reflexionant al llarg d’aquests tres propers anys sobre la crida universal a la santedat i l’apostolat tal com sant Josepmaria ho va rebre aquell dia de la festa dels sants àngels custodis.
Ho farem mensualment amb editorials del full informatiu que ens facilitin conèixer millor el missatge i l’esperit de l’Opus Dei. Per començar, i d’acord amb l’any jubilar que estem vivint, ens pot ajudar la consideració que aquest fenomen eclesial és un veritable camí d’esperança a l’abast de tothom. Un camí que ressona amb força avui: viure amb la consciència que Déu em crida a unir-me a Jesús on visc, on treballo, on soc, a cada moment del meu dia. Sense necessitat de canviar les meves circumstàncies, amb la força de la gràcia baptismal, estic cridat a la santedat, amb totes les paraules i conseqüències. Això ens omple d’esperança per afrontar amb fe tota la nostra vida. I sempre amb l’ajut de la Mare de Déu.
Mn. Xavier Argelich
El dissabte 20 de setembre de 2025, una quarantena de fidels de l’Església de Santa Maria de Montalegre vam pelegrinar al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat per oferir a la Verge Santíssima una romeria, rebre la nostra purificació i alliberar ànimes del purgatori en celebrar un acte jubilar a la Basílica de Montserrat.
La missa conventual a les 11h.
Ens traslladem amb autocar des de Barcelona al lloc de l’aparcament del santuari, a la zona límit on ja no poden circular vehicles excepte els de serveis i els oficials. Va començar el nostre ascens contemplant les vistes impressionants d’aquell dia gairebé tardorenc, però sense fred. Pel passeig ens trobem amb quatre persones més que van anar directament amb el seu cotxe a Montserrat. Tots junts a l’esplanada de la basílica presentem les entrades per a la missa conventual ja que altrament no hauríem pogut entrar, considerant el nombrós públic que hi havia acudit d’arreu. A més, tots anàvem identificats amb una cinta i una targeta amb el nom de l’església. Dins també es van sumar els nostres amics de Collbató que havien accedit a Montserrat amb el tren cremallera.
A la missa hi participen activament diverses persones del grup. Mn. Xavier Argelich, rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va concelebrar juntament amb els sacerdots frares benedictins i altres preveres d’altres grups participants. A més, la que subscriu va llegir un text sobre la presentació del grup Montalegre a l’inici de la missa conventual. El text definitiu amb el vistiplau del P. Rector de la basílica va ser el següent: Som un grup nombrós de fidels de l’Església de Santa Maria de Montalegre, ubicada al barri del Raval de Barcelona que forma part del patrimoni històric de la ciutat, que juntament amb altres entitats del barri, especialment la fundació Raval Solidari, desenvolupa activitats socials i educatives amb famílies i joves del barri. Som aquí en ocasió de l’Any Jubilar del Mil·lenari de la fundació del Monestir per rebre el do de la gràcia jubilar, en benefici de les ànimes del purgatori i de la nostra purificació.
Al moment de les ofrenes de l’ofertori van participar Conchita i Albert, molt joiosos per això. Tot va ser perfecte i ens va omplir de goig espiritual.
Moment privat per parlar amb la nostra Mare del cel
Un cop acabada la missa conventual, ens dirigim tal com estava previst, al cambril de Nostra Senyora de Montserrat. També anàvem proveïts de les entrades del grup Montalegre i tots junts però cadascú al seu ritme vam anar ascendint, aturant-nos un breu moment davant la imatge deixant-li a la Verge les nostres peticions, els nostres problemes i alhora fent continuades accions de gràcies. En el descens, vam encendre espelmes de colors perquè ascendissin al cel, simbòlicament, el nostre Perdó, gràcies i ajuda’m més.
A continuació, s’iniciava un temps lliure per poder esmorzar com cadascú escollís, amb allò portat de casa, a la cafeteria, al bufet o adquirint productes d’alimentació. Tot això va generar tertúlies i amistats propiciant durant tota la jornada un ambient distès i agradable.
L’acte jubilar i el rosari del dia
Ens reunim de nou al punt on s’inicia la cua per ascendir al cambril de la Verge ja que l’acte jubilar se celebraria a la Cripta de la Basílica on estan enterrats els Abats de Montserrat. Teníem la reserva del grup Montalegre per a les 16h. Així va ser, un cop revestit amb alba blanca, Mn. Argelich va llegir el text del sant Evangeli, resem el credo i el parenostre pel Sant Pare Lleó XIV. Igualment ens va oferir una breu homilia relativa al què consisteix guanyar el jubileu per a la nostra purificació i per a l’alliberament d’ànimes del purgatori, tot això en les condicions degudes d’haver acudit a la confessió, haver combregat i resat pel Papa. I com en els altres actes jubilars vam encendre la nostra espelma de Roma.
Tot seguit, Mn. Argelich va convidar David a resar el sant rosari del dia, doncs tant a l’anada com al retorn resem dos rosaris més per completar la romeria a la Verge.
Cap a Barcelona
Ens vam acomiadar els uns dels altres ja que els nostres amics de Collbató van prendre el tren cremallera i l’altra família el seu cotxe. Els altres a poc a poc i sense córrer ens vam aturar a comprar les menges d’aquella regió de bons formatges i mel. Luis, el xofer del nostre autobús ens estava esperant al pàrquing d’autobusos. I abans de l’hora de sortida, les 17.30h, vam emprendre la marxa cap a Barcelona. Ens va deixar al punt de trobada a les 18.30h a la Ronda Sant Antoni de Barcelona molt a prop de la nostra església. Ens acomiadem molt contents fins a la propera trobada que serà al mes de novembre.
Detalls finals
Abans de pujar a l’autobús a l’inici del pelegrinatge, l’equip d’organització de Montalegre va repassar la llista d’inscrits, va cobrar 20e. per persona, va repartir les cintes de identificació del grup, les entrades als diferents actes, una fulla amb l’horari de la jornada, l’opuscle editat per l’arquebisbat de Barcelona sobre els temples jubilars de la nostra diòcesi i la pregària de l’acte jubilar. Durant la missa conventual no estava permès fotografies, així que no publiquem cap. I les fetes al grup s’han quedat al núvol d’algun mòbil que no em pogut controlar.
Vam tenir una jornada de bon temps que res presagiava que, l’endemà diumenge, es produís una tempesta tan tremenda que creés torrents espectaculars tot al voltant del monestir fins a Monistrol de Montserrat.
Agraïm a l’organització del Monestir de Montserrat per l’eficiència i l’eficàcia de totes les reserves i de tots els actes desenvolupats durant la jornada.
Isabel Hernández Esteban
fotos Llobet
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin